Un maqui de Sant Martí

Julià Boix Corachán va ser un vaquer de Sant Martí de Centelles que vivia al carrer Nou. El seu pare, Francesc Boix Argemí, en el moment d’haver d’anar al servei militar va marxar a França i no va tornar a Espanya fins que es va proclamar la república; per aquest motiu, el seu fill Julià havia nascut a Chateauneuf de Marsella (vers 1918).
Tant el pare com el fill varen formar part del comitè revolucionari del poble durant la Guerra Civil. En el consell de guerra que es va fer en contra seva, en Julià va ser acusat de ser

“(…) patrullero al estallar el Glorioso Movimiento Nacional, interviniendo en detenciones y en el asesinato de los vecinos Melchor Castellar y Francisco Sentías Fábregas y los dos hijos de este último llamados Francisco y José Sentias Encío, hechos que realizaron en unión de otros milicianos forasteros (…)”.

Tot i això, Boix Corachán va dir que abans de la Guerra no havia pertangut a cap partit, però que en esclatar el conflicte es va enrolar a la CNT i va marxar voluntari al front amb la columna Maurín. Hi va estar tres mesos i en va tornar, però quan li va tocar anar al front va fer valer la seva qualitat de súbdit francès per no reincorporar-se (en una altra declaració va dir que un cop tornat del front va ser detingut per les autoritats roges, però alliberat per ser francès). La seva madrina, una jornalera que residia a Barcelona, nascuda en un poble de Castelló, va declarar que el seu fillol

“(…) durante el dominio marxista sufrió por no querer ir al frente un año y medio de Prisión en el Castillo de Montjuic y después durante algún tiempo permaneció en un campo de concentración, y al salir del mismo continuó residiendo en el pueblo de San Martín de Centellas”.

En el consell de guerra també va declarar que no havia format part del comitè revolucionari de l’Abella, però que havia estat sovint a la seva seu perquè li havien donat el “empleo de encargado de una pequeña granja con diferentes clases de animales, propiedad de dicho comité”. Habitualment no duia armes, tot i que n’havia fet servir en alguna guàrdia que el comitè li havia encarregat de fer. La Guàrdia Civil i l’Ajuntament l’acusaren de ser espia al servei del comitè i d’actuar en els assassinats en contra dels Sentias o de Melcior Castellar.

El cas de Boix Corachán és molt interessant, perquè ens ensenya que, acabada la guerra sobre el paper, la lluità va continuar per a algunes d’aquestes persones: exiliat a França, Boix Corachán es va incorporar a la Unión Nacional a Perpinyà, d’on el dugueren a Elna per fer una instrucció militar de catorze dies de durada. Després, en un grup de seixanta, els dugueren a Saillagossa, on els donaren un fusell, dues bombes de mà i vitualles. La nit del 23 al 24 de setembre de 1944 varen travessar la frontera pel Ripollès sota les ordres d’un tal Martillo i tot i que de manera passiva –segons deia– l’acusat va participar en el grup que va desarmar un escamot de 33 soldats que anaven en el camió (en aquesta acció reberen l’ajut d’un altre grup de 70 homes armats comandats per Josep Mas Tió). Després els dividiren en grups de vuit i a ell li tocava anar cap a les muntanyes de Vallfogona, però va desertar i amagar l’arma. Un grup de soldats el va trobar per la carretera i el va detenir junt amb altres.
Aquest intent d’invasió organitzat pel Partit Comunista a la clandestinitat és anterior a l’operació Reconquista de España que va tenir lloc l’octubre següent a la Vall d’Aran, però podria ser que es tractessin d’unes maniobres de distracció de la gran ofensiva que en aquells dies ja estava totalment planificada. El cas és que la sort d’aquests guerrillers va ser més aviat dolenta: Cándido Juárez, un brigada que va participar en aquelles maniobres, explicava que

“De todo el grupo de 50 que habíamos pasado sólo nos quedamos siete, y el día de Nochebuena de 1944 nos detuvieron en Aiguafreda (Barcelona)”.

Boix Corachán va tenir una altra mena de sort: havent estat detingut per les seves activitats armades, va ser condemnat a 20 anys i un dia de presó (18 de maig de 1945). Però per les causes que tenia pendents de la seva època de patruller va ser condemnat a mort i executat a garrot el 15 de febrer de 1946, a les set del matí, al pati de la presó Model de Barcelona.

Si en voleu saber més, potser us interessa això.