En aquesta pàgina web volem posar en pràctica el que anomenem una geografia existencial.
Existir, etimològicament, vol dir situar-se fora d’un mateix. En aquest sentit, l’existència humana posa en relació els trets personals i socials amb el medi ambient i els converteix en mostres de la seva existència.
La premsa de la Caseta, tallada en la pedra sorrenca, n’és un clar exemple. Es tracta d’una forma que ens (in)forma, no només de la morfologia que té la roca en aquell indret concret, sinó també del tipus de vida que s’hi duia a terme. La premsa recorda un passat en què bona part del que ara són boscos havien estat vinyes i aquestes vinyes creixien enmig d’un camp social en què les relacions de tipus feudals eren encara ben presents. Aquesta premsa condensa la història social del lloc i la història ecològica (com veurem, les vinyes es varen haver d’arrancar durant l’edat moderna, segurament a causa del canvi climàtic). És una clara mostra de l’existència humana.
També en aquest sentit els topònims són mostres de l’existència humana: posar nom a un lloc és singularitzar-lo, treure’l de l’anonimat, donar-li existència pròpia. Històricament, l’espai va ser puntualitzat mitjançant aquests topònims. En uns casos, els llocs varen adquirir nom dels seus propietaris o persones que hi estaven vinculades (la roca d’Alarit, per exemple); però en altres casos són els llocs els que donen nom a les persones (és el cas de les grans masies de la zona).
Per tot plegat, cal donar molta importància a la toponímia dels llocs.
La geografia és una ciència que és una ciència positivista i alhora crítica que estudia les manifestacions de l’acció humana sobre el planeta o ecumene.
El planeta té una dinàmica basada en la lluita entre la biostàsia i la resistàsia i damunt d’aquesta lluita es produeix la interferència humana. Si la interferència és per acció, s’actua a favor de la resistàsia (a favor del mitjà geològic) i quan no s’actua segurament es dóna major preponderància a la biostàsia.
Patrimoni Existencial 
La geografia és una ciència que ha nascut amb l’aproximació científica a la realitat. Les mirades a la realitat existencial pròpies d’altres mediances no li han servit per gaire cosa més que per fer-ne antecedents o primeres referències a realitats que varen començar més endavant. En aquest sentit, les geografies mítiques no han estat pràcticament estudiades des del punt de vista geogràfic.
La geografia, a més, s’ha vinculat de manera excessiva al món universitari, amb les seves maneres de funcionar i els seus jocs de paradigmes. Això ha fet que el seu funcionament hagi perdut sovint el vincle amb la realitat material dels llocs. I quan aquest vincle no s’ha perdut, ha estat perquè en bona part s’ha treballat des d’aproximacions molt objectivistes.
La primera fase del projecte “geografia Existencial” se centra en l’elaboració del catàleg d’elements patrimonials i parapatrimonials del municipi d’Aiguafreda. Posteriorment, i a mida de les possibilitats, s’anirà estenent cap a la resta de l’Alt Congost.
Hem arribat a les darreries de l’any 2012. El dia 31 de desembre, aquest inventari arribarà als 500 elements.
Després d’aquesta data, es continuaran publicant encara algunes mostres de patrimoni més, fins arribar a completar tot l’espai geogràfic que teníem previst cobrir. Això passarà, més o menys, a inicis de febrer.
A partir d’aquell moment, l’inventari continuarà creixent, ampliant els elements patrimonials situats als marges de l’Alt Congost i Alt Tenes i aprofundint en els espais ja inventariats. En funció del que vagi apareixent s’anirà publicant més o menys.
Ha arribat, doncs, l’hora d’intentar posar en valor aquests elements i mirar enrere.
Una gran troballa, aquest recull. Molt interessant de documentar aquest patrimoni oblidat, i quedo sorprès de l’extens coneixement de la matèria. Malauradament la nostra ignorància del saber popular ens fa veure només pedres on hi ha estris i història viva.