Francesc Roma i Casanovas
A Estamariu (Alt Urgell), sota la magnífica església dedicada a sant Vicenç, destaca un edifici de planta pràcticament quadrada i esvelt. El sostre és fet a dues aigües, però situades a diferent nivell. Només presenta una entrada en forma de porta a l’oest del conjunt. A diferència d’altres colomers de la zona, actualment està en ús i a l’interior s’hi veuen els forats típics a les parets perquè els coloms hi fessin el seu niu.
A Salàs de Pallars, ben visible des de la C-13, s’alça la torre del Xut o de Lledós.
Es tracta d’una construcció de planta quadrangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes amb teulada a un vessant. Tot i que la Generalitat la té inventariada com una torre de defensa, tot sembla indicar que es tractava d’un gran colomer (o com a mínim hauria funcionat com a tal durant un temps).
Si més no, aquesta és la funció que li atribuïm a unes petites obertures triangulars que es troben a la part superior i que es poden veure en la següent fotografia:
Es tracta d’un colomer que per la morfologia i pel que es diu podria ser medieval. Actualment està a un pas d’enderrocar-se totalment…
Dues vistes del colomer
I una des de lìnterior
Localització: aquí
Vilanoveta és famosa per formar part del front del Segre durant la Guerra Civil. Però gairebé ningú no es recorda dels seus colomers medievals (ningú, excepte en Jordi Mir, segons diuen).
Sant Pere de Vilanoveta era una església situada dalt d’un turó que domina el riu de Carreu. Formava part del terme de Vilanova de Pessonada o Mas de Vilanova, i sabem que l’any 1553 hi havia 10 llars habitades. Algunes d’aquestes es trobaven a les costes del que avui s’anomenen els Casalots, on encara es veuen algunes runes.
Al sud-est de l’ermita, penjats enmig d’un cingle impressionant, es troben les restes de tres colomers d’origen medieval.
Del primer pràcticament només en queda un tros de mur, mentre que el segon encara té tota l’estructura dempeus. El darrer torna a tenir només una paret, però sembla que era el mes gran i el de més fàcil accés.
Aquests colomers es varen construir sota del penya-segat, de manera que no necessitaven construir-hi cap sostre, i que la part de sota era feta amb una estructura de pedres que dibuixaven una sòcol d’un pam d’altura. Les parets, amb els nínxols dels nius, són fetes de tàpia (fang compactat i assecat).
Els colomers són fàcils de trobar, però el seu accés és una mica més complicat, tot i que amb una mica de sang freda s’hi pot arribar sense cap ajuda artificial.
Patrimoni Existencial 