Runes d’un mas a Ogassa

No fa massa setmanes em vaig internar per sobre de Torralles, seguint la divisòria entre Sant Joan de les Abadesses i Ogassa. Es tractava d’intentar trobar una cosa que el 7 de febrer de l’any 1024 es deia la “paratam de Lupo”.

El document on ho vaig trobar és l’acta de dedicació de Sant Martí d’Ogassa, que traça la rodalia de la parròquia i diu que del torrent de Malatoscha puja fins a l’esmentada parada del Llop. El mapa de l’ICGC encara parla del bosc del Coll Pany, un coll que apareix en el mapa de l’editorial Alpina. La hipòtesi era que això de Pany derivés de Parany, que en llatí s’hauria dit Paratam (parada o trampa de llops).

El que vaig trobar, com es pot veure en el vídeo que presentem, no se sembla “ni gota” a una parada de llops, més aviat sembla una masia enrunada i abandonada. L’única cosa certa és que al segle XI per aquí hi havia una parada de llops. I que algun dia haurem de parlar de la parada de caça medieval d’Ogassa, que de moment sembla que no aixeca passió entre “l’autoritat pública”.

 

 

“Homenets” del pla de la Caritat

Fa anys vàrem pujar al pla de la Caritat de Pardines (Ripollès, aquí) amb motiu d’una recerca quan tot això començava, si no abans (la trobareu en aquest article DONAPA.pdf). Ara, més de vint anys més tard, hi hem tornat buscant gravats a les roques.

De fet, en Joan M. ens havia dit que gairebé dalt del cim del Cerverís (2.206 m) hi havia una roca amb uns gravats, cosa que és certa i desconcertant. De baixada hi hem trobat aquests dos homenets, que ens esguarden de fa anys. Quants? Em sembla que ni ells ho saben…

home_caritats_baixa

 

home_caritats2_baixa

 

En aquest lloc hi hem trobat uns altres dos gravats, no tant “vistosos” com aquests…

Pedra Dreta de Núria

L’any 2017 es va publicar un article sobre la Pedra Dreta de Núria, o més aviat sobre el que en queda. Podeu trobar l’article complet aquí, però si us fa mandra, us en faig el meu resum:

La Pedra Dreta (2022)

La Pedra Dreta de Núria (Queralbs, Ripollès) podria ser originàriament un menhir prehistòric cristianitzat entre 1915 i 1921, segurament a causa de la construcció del viacrucis del santuari de la Mare de Déu de Núria.

Presenta dues creus llatines a la seva cara nord original (foto) i una creu grega a la cara sud. La pedra, estudiada pel GESEART l’any 2017, seguia dempeus el 7 de setembre del 1921, com mostra una fotografia de Tomàs Carreras Artau. La postal que es pot veure a sota, de 1925, també deixa constància de la seva posició.

Actualment, la part superior de la Pedra està col·locada en la primera estació del viacrucis, on roman des de 1963.

 

 

Pedra Dreta. Postal de 1925

La imatge de sota fa un croquis de l’estat actual de la pedra (extret de l’article esmentat més amunt):

Sant Jaume de Queralbs

Sant Jaume de Queralbs és famós pel seu porxo o nàrtex, una meravella que sembla que es va fer al segle XII, tot i que l’església fos força anterior.

Sant Jaume de Queralbs

En les seves cinc columnes de marbre i en el banc que ressegueix l’interior del porxo es poden veure diferents gravats, entre els quals diversos pentacles i una figura en forma de creu.

Pentacle al nàrtex de Queralbs

Cruciforme de Queralbs

 

Gravats del Collsacabra

En un lloc que per raons òbvies no revelaré, hi ha tot un pany de paret amb alguns gravats de diferents èpoques. En total es pot parlar de 21 conjunts o roques.

En el primer grup, en la primera i la segona roques apareixen només algunes ratlles traçades en un sostre caigut.

En el número 3 hi ha una representació esquemàtica que podria correspondre a un home i un possible sol.

En el número 4 apareixen un parell de figures antropomòrfiques, iguals que l’anterior, emmarcades en un conjunt de ratlles.

En un segon grup trobem les roques número 5, amb dos peus i una creu; 6, amb un dibuix geomètric; 7, amb el que semblaria una inscripció ibera i dues representacions de peus. A la roca 8 hi ha una escala i algunes figures geomètriques. A la 9 apareixen més ratlles, alguna figura geomètrica i una quadrícula. I finalment, en la roca número 10 trobem una sèrie de ratlles i un gran rectangle.

 

En el tercer grup, en el conjunt 11 només trobem ratlles i figures geomètriques.

En un quart grup apareixen ratlles, representacions de peus, les lletres a, be, ce i de i diversos dibuixos geomètrics. També hi ha una creu potençada amb el nom de “Jachintu” gravat. Hi ha dos requadres que inclouen un nom i uns caràcters que semblen dir “anum” o “signum” –aquest gravat està massa elevat i no s’arriba a veure amb facilitat− (roca 12).

A la roca 13, despresa de la paret, troben representacions de peus i ratlles en dos dels seus extrems.

La roca 14 presenta una escena de dos cavallers dalt de cavalls, seguits d’una figura reticulada que no es pot identificar. De la cara del primer cavaller surt un conjunt de forats picats, en línia recta, com si volgués indicar-nos que està mirant l’horitzó, a la llunyania. Sembla que no van armats i que no porten sella. Les cues dels cavalls i les regnes dels cavalls estan molt ben dibuixades. També hi ha una gran ratlla que es va convertir en una espiga, una retícula (que podria ser una xarxa de caça, però en tot cas està fora de context) i algunes figures amb forma de creu potençada.

 

ssss

sssss

En la roca 15 trobem més peus (cinc parells) i un cavall d’aparença prehistòrica (però amb algú que el munta), una inscripció molt moderna que diu “Penya els Bastons” i algunes altres inscripcions, de les que podem llegir “baix de Baume” (sembla que hi ha alguna cosa il·legible abans) y “modo de rezar rozario” o “rozariana”.

 

ssss

 

Aquesta roca és la més complexa de totes i també hi trobem un cavall amb cavaller, diverses línies rectes, un ocell (possiblement un paó), alguns caràcters possiblement ibèrics, un cérvol a la part superior i molt camuflat i unes figures que tant podrien ser peus com les torres d’un castell.

 

 

La roca 16 s’ha desprès de la paret i presenta peus i ralles.

La roca 17 també presenta només ratlles.

A la roca 18 es troba un gran castell, amb tres torres i un traç que sembla suggerir una possible vall. Hi ha diverses ratlles i un espai en què es varen picotejar alguns petits forats. En el seu extrem apareixen diversos gravats que recorden figures prehistòriques (o marques de pastor).

 

ssss

 

La roca 19 presenta ratlles i les roques 20 i 21, un parell de peus cadascuna.

 

El conjunt és conegut només per algunes persones (a mi me’l varen ensenyar ja fa anys, gràcies Xavier), en un lloc de difícil accés. Alguns dels gravats estaven tapats per fang que s’havia llençat contra la paret, com si algú els hagués tractat de dissimular.

Cal destacar-ne l’heterogeneïtat, tant en les figures com en les possibles datacions, que anirien des de possibles gravats prehistòrics (que recorden molt els de les coves dels Encantats, al Ripollès) fins a inscripcions d’època contemporània. Els dos cavallers sembla clar que són medievals.

Pel que fa a les tècniques de gravat, hi predominen les incisions fetes amb algun objecte metàl·lic, però de mides molt més grans que les de la parada de caça d’Ogassa. Tot i això, hi ha algunes figures en què s’ha fet servir la tècnica del picoteig o puntejat, que en un cas ha donat lloc a una mena de cassoleta d’un cinc centímetres de diàmetre.

Temàticament destaquen les figures dels peus humans, pràcticament de mida natural, que en alguns casos es poden confondre amb torres de defensa (els peus sempre estan posats en sentit vertical, mirant amunt). Però les figures animals també hi són ben presents (cavalls, paó, cérvol). En tots els casos es troben ratlles i figures geomètriques indesxifrables.

Algunes de les ratlles fa la sensació que fossin el producte de l’extracció per fregament de petits trossos de pols amb usos rituals o medicinals (com a mínim en la cultura ibèrica).

 

 

El molins de la riera de Merlès

L’any 2017 vaig acabar la redacció d’una monografia sobre les restes de molins medievals a la riera de Merlès, que fa de frontera entre el Berguedà i Osona. El text es va publicar dins del volum titulat Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, que correspon al volum VIII de la revista-llibre Territori i Societat: el paisatge històric. Història, arqueologia, documentació (2018) (pàg. 309-359), editat per la Universitat de Lleida i Pagès Editors.

Molí de Capdevila, a la riera de Merlès

A continuació teniu el text complet, tal com el vaig acabar, abans de tot el procés de publicació. Si no sou acadèmiques, en tindreu prou; i si ho sou, em sap greu, però us haureu de mirar la versió impresa. Sorry!

molins de merles

Monument funerari al pic del Segre

Aquest monument, amb forma d’un piolet i una placa, és el record funerari d’un excursionista mort l’any 1974. Tal com ens diu el mateix monument, es deia Àlex: “Alex, el teu record mai s’allunya. Els teus amics. UEC Gràcia. 28-12-74”.

A La Vanguardia del dia 29 de desembre de 1974, el dia després de l’accident, es pot llegir:

“El joven de 17 años de edad, Alejandro Marcos Torregrosa, con residencia en Barcelona, que en compañía de un grupo de excursionistas, efectuaba la escalada al «Pic de Segre», de 2.840 metros, cayó al vacío y murió a pesar de los esfuerzos de sus compañeros, fuerzas de la Guardia Civil, del grupo excursionista, y médicos del Santuario de Nuria que acudieron en su socorro.

A las 21 horas, por orden Judicial, ha sido trasladado el cadáver al depósito de Caralps. Hay que señalar que precisamente hoy reina un tiempo espléndido, con una temperatura mínima de 10 grados sobre cero y sin nieve, por lo que no se explican las causas del accidente.

Con éste son tres los accidentes mortales que se han producido en este año 1974.