Categoria: Osona

A Sant Julià de Vilatorta, durant l’edat mitjana, hi havia hagut un conegut molar, o pedrera d’on s’extreien rodes de moli, el molar d’Ausió.

La primera notícia que en vaig tenir la vaig trobar a l’arxiu de Moià, on un document de l’any 1337 feia referència a com un moler del poble es comprometia a fer arribar una mola extreta del molar de Encio fins a la parròquia de Marfà. Com a detall curiós, vaig recollir que aquesta mola tenia la particularitat d‘estar formada per set peces diferents, un detall molt important, perquè no coneixem cap mola a peces en aquelles dates.

Posteriorment, el treball de Carles Puigferrat sobre les pedreres de Folgueroles i la seva rodalia, n’oferia unes dades molt interessants .

Per aquesta font sabem que la pedrera, que sembla que s’havia especialitzat en la producció de rodes de molí, tot i que també s’hi obressin altres materials de construcció, era propietat de dos senyors del terme del castell de Meda: els Centelles i els Alta-riba.

En aquest cas coneixem fins i tot els noms d’alguns dels picapedrers o molers que hi treballaven, un per cadascun dels dos senyors.

Si us interessa el tema, en trobareu informació en l’article de Carles Puigferrat, dins del llibre Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó, editat pels Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Gràcies a aquest article, vaig poder localitzar l’indret on es trobava aquesta molera: a la capçalera del torrent d’Ausió, gairebé a l’extrem nord dels cingles de Romegats.

El lloc està avui dia molt emboscat, però per sort un camí hi passa molt a prop.

No tinc la certesa absoluta que es tracti del molar d’Ausió, però la toponímia i el fet que sobre el terreny s’hagin trobat diverses moles pràcticament acabades (31T  x=445420 y=4640324), permet pensar que el lloc era aquest.

El front de pedrera s’allarga durant dos centenars i mig de metres, en forma de trinxera, amb un mur a la banda sud i les restes de les pedres treballades al nord.

Diversos despreniments, possiblement provocats per la mateixa excavació a peu de paret, han permès l’aparició d’algunes cavitats, i és dins d’aquestes on es troben les restes més interessants. En diversos punts, la base de la paret apareix retallada amb cops d’escoda, ben visibles, donant lloc a motllos arrodonits. Cap a l’extrem occidental, hi ha la zona més visible, aquest cop a l’aire lliure. A la zona oriental o a la mitjana, apareixen altres casos que mostren el seu passat com a molera. Alguna resta de mola esparsa acaba de confirmar aquesta taxonomia.

Cal ressaltar una de les cavitats, la més àmplia de totes, que permet trobar al seu interior un parell de llocs on s’observa el front de pedrera i on encara es troba una mola al seu interior. No és gaire gran, amb prou feines un metre de diàmetre, fet que sembla confirmar la seva antiguitat.