Arribant a les mines del Remei (la Castanya, el Brull, Osona), en una roca a prop del camí, es troben una sèrie d’escrits, la majoria tatxats. Hi ha dos noms, però, que encara es poden llegir: Modesto i Ramon.
L’escrit que més crida l’atenció és un que diu “Bibi ba (sic) Franco y al fasisma y arriba es Panya justa“.
El gravat de les mines
És evident que qui va escriure aquesta nota no sabia massa de lletra, que era un simpatitzant feixista i que segurament es va escriure durant la Guera Civil (1936-1939). Aquest darrer fet planteja dues possibilitats: que es tractés d’alguns dels miners de les mines del Remei (a sobre hi ha les restes dels barracons on s’estaven) o bé que fossin emboscats, amagats al bosc per no anar al front (en una història que hem intentat resseguir aquí).
L’any 1938, el general Yagüe, al final de la Batalla de l’Ebre va dir: “¡Americanos! Estamos haciendo una España justa, una España de caballeros y de héroes, de labradores, de artesanos y de soldados; la España de Carlos V y la de Felipe II. Americanos. Hermanos de América. Desde mi puesto de mando, os envío mi corazón y os saludo“. Mireu-lo:
Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
Inventari d’Aiguafreda
L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.
Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.
L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.
Inventari de Tagamanent
L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).
Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/
Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva
Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles
El vessant sud de Matagalls, per sobre de la carretera asfaltada, presenta un gran desnivell. A més a més, el clima, per damunt dels 1.000 metres, esdevé molt contrastat, fet que genera unes condicions força exigents. De tota manera, l’enginy humà va saber-ne aprofitar alguns recursos.
En aquest cas, només ens fixarem en els recursos dedicats a la ramaderia. Aquesta zona, tot i el desnivell, presenta algunes planes que, degudament desforestades, varen servir com a terrenys de pastura. Al voltant d’aquestes es varen construir alguns corrals.
El primer que volem comentar es troba al nord-oest de font Cidera, pocs metres abans d’arribar a un petit collet. Actualment presenta unes condicions molt deteriorades, però se n’intueix perfectament tot el perímetre. Sembla que hi hauria diferents espais, però no es pot assegurar a què anaven dedicats (o sigui, si hi havia una part destinada a habitació humana). Es troba en el punt 41º 47’ 482 -002º 22’ 798 -1250.
Una mica més a ponent, i gairebé sobre els cingles de la Besa, es troba el corral del Trepador (41º 47’ 618 – 002º 22’ 349 – 1190). Tot i que es troba en millors condicions, com en el cas anterior, tampoc no presenta cap espai cobert. En tots dos casos la paret nord correspon a un mur natural i l’espai construït podria tenir podria tenir uns 400 m2 de superfície.
Corral Trepador
El més ben conservat de tots és el corral de Cambrodon, que es troba al nord-oest del darrer (41º 47’ 962 – 002º 21’ 808 – 1180). Fa 13 m de llarg per 6 m d’ample i està constituït per dos cossos diferents. El primer, presenta una porta a la banda de ponent que fa 1,50 m d’amplada. Aquesta dóna accés a un pati parcialment cobert per una teulada a una vessant orientada al sud, coberta amb teules. La teulada reposa sobre una columna que ocupa l’espai central del pati que fa 75 cm x 70 cm i 1,90 m d’altura. El mur sud fa 70 cm de gruix i és fet amb pedra i fang. A l’extrem occidental del pati, una porta d’1 m x 1,50 m dóna accés al que podria ser una pallissa, on s’evidencia l’existència de dos pisos. A la planta baixa hi ha una finestra a la banda sud i una altra, mig tapada, a l’occidental. Actualment només es conserva la meitat de la teulada, també a un vessant. Aquest segon cos està igualat amb el primer a la banda sud, però a la cara nord fa un metre menys de profunditat que el primer. Sobre el terreny s’evidencia que es varen construir en moments diferents, però no es pot precisar quin va ser el primer dels dos.
A escassos metres al nord-est del corral hi ha una font que permet recollir aigua per donar-la al bestiar.
En l’antic camí que pujava de l’Adrobau fins al Jovany, al costat d’una línia elèctrica que porta energia a les instal·lacions que el CSIC té a l’Adrobau (41º 46’ 802 – 002º 21’ 651 – 732).
Cabana aèria de 3,20 m x 3 m, de la que es conserva un metre d’alçada i té el sostre ensorrat, amb un portal a la banda sud. Els murs són fets de pedra i fang i fan 40 cm de gruix.
Li donem aquest nom pel fet que ens varen indicar la seva existència després de comprovar que el topònim apareix al mapa de l’editorial Alpina i que en aquell indret no hi havia res especial. Gràcies a les gestions que va fer en Xavier Cateura, l’hem localitzada.
Es troba al sud de la Castanya, en un serradet cobert de vegetació (41º 46’ 847 – 002º 21’ 153 – 787).
Es tracta d’una estructura molt gran (15 m x 15 m), de com a mínim dos pisos i murs de 90 cm de gruix a la part baixa, fets amb pedra i fang. Consta, com a mínim, de cinc espais diferents. Encara avui dia, alguns murs arriben als 4 m d’altura.
El mapa de l’editorial Alpina situa el topònim la Sala no massa lluny d’aquest indret. Per altra banda, Pladevall (1198) no esmenta aquest mas. Aquests dos fets ens fan pensar si no seria l’antiga Sala, un mas del segle XII.
Antiga masia avui enrunada que es troba al sud de can Geperut (41º 46’ 991 – 002º 21’ 275 – 865). No sembla que presenti cap interès especial, excepte una cisterna o pou negre que hi ha a la banda de llevant, entre la casa i unes corts. Pladevall (1998, 153) la documenta al 1855, però podria ser anterior.
Creu metàl·lica de 20 cm x 20 cm, dotada d’un llarg punxo per clavar-la. Actualment es troba clavada sobre un tronc sec, segurament un ginebre. Porta inscrita la lletra ema i la data 1629. A Cambrodon ens diuen que no en sabem l’origen, però que té a veure amb els hereus de la masia.
Zona de camps que es troba a llevant de la pista que condueix a Cambrodon. Segons la gent de la masia, es tracta d’una zona de camps, on mai ha existit cap casa. De tota manera, hi hem trobat les restes de dues barraques (41º 47’ 723 – 002º 21’ 540 – 1015 i 41º 47’ 717 – 1019).
Documentalment sabem que al 1736 Joan Puig, de la Castanya, ven a Francesc Casanovas dues peces de terra que es diuen les Caselles, que afronten amb Camprodon, camí ral de Vic a Palautordera, torrent de Caselles i mas Santandreu i a tramuntana amb el mas Camprodon.[1]
A ponent de can Ribes (41º 47’ 162 – 002º 21’ 530 – 991). Restes d’una construcció de 10 m x 6 m, amb dos espais dividits per un ampli mur i un portal al sud. Els murs fan 60 cm de gruix i són fets de pedra i fang.
Pladevall (1998, p.153) documenta aquesta masia per primer cop a l’any 1717, però el 14 d’abril de 1711, Jaume Vilar de la Castanya registra l’establiment d’una peça de terra a favor d’Antoni Cruells. Aquesta peça afronta amb el Juvany i amb terrenys Gabriel Uyà, i es troba en un lloc que es diu Rebollo. Una nota que permet identificar el protocol indica que es tracta de can Pla.[1]
Masia situada al nord de can Pou i can Font (41º 47’ 162 – 002º 21’ 399 – 969).
Restes d’una masia de dos pisos, amb la cuina i el forn a la planta baixa. ES conserva encara la pica i diverses prestatgeries. Al costat hi ha diverses quadres.
Ens diuen que havia funcionat com a hostal i botiga i que cada setmana mataven un porc. Els minaires del Remei hi anaven a passar les estones de lleure.
Pladevall (1998, p.153) el documenta al 1855, però al 1781 ja apareix en la llista de confrares del Roser.[1]
Patrimoni Existencial 