Roca Foradada de Vallromanes

Tal com s’ha vist en les dues darreres entrades, la zona de la Serralada Litoral, sobretot en el seu vessant del Vallès, conté algunes pedres foradades que varen ser utilitzades com a coves sepulcrals. La Roca Foradada de Vallromanes és una d’elles.

La Roca Foradada, Vallromanes.jpg
Foto de Jordi Gomara, extreta de Wikipedia.

Segons es diu, la cambra fa 1,45 x 0,90 metres de base i 1,10 m d’altura màxima. El forat d’entrada, gairebé circular, fa 0,90 m de diàmetre. A la cara frontal hi ha uns encaixos que insinuen un sistema de tancament. desaparegu.

Com en molts casos, la primera vegada que se’n va parlar (que per cert era l’any 1976) es va referir com un forn, una classificació dubtosa que comparteix amb altres cambres sepulcrals obertes a la roca.

El seu accés és molt simple, perquè està ben situada al mapa de l’Institut Cartogràfic.

La seva fitxa al catàleg de la Generalitat és aquí.

 

 

 

 

Roca Foradada de can Gol

Es troba a Vilanova del Vallès, a la ruta de Céllecs, i és tan coneguda que fins i tot té una entrada a la Wikipedia.

Roca Foradada de can Gol

Es tracta d’un gran bloc granític (4,5 x 2,5 x 3,5 m) artificialment foradat. El company de l’AEG, Josep Estrada, ja la va esmentar el 1951, i l’any 1991 un equip d’arqueòlegs la va definir com a cova sepulcral artificial.

Es diu que als voltants s’hi ha trobat ceràmica grollera i algunes ascles de sílex (i és cert), la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC.

La “Roca Caballera” de Calaceit

A uns tres o quatre quilòmetres de Calaceit (Terol), enmig d’uns camps d’ametllers, s’aixeca la Roca Caballera que, segons la tradició oral, tindria a la seva part inferior un altar on els templers s’haurien reunit i fet missa. Com a prova s’esmenten unes creus que encara es veuen sobre la superfície d’aquest altar.

El suposat altar dels templers

Així mateix, una sèrie de forats a la part superior han dut alguns estudiosos a pensar que es podria tractar d’un calendari solar. Ho podeu veure aquí. També es parla de rituals i sacrificis que farien rajar la sang de les ofrenes fins a la gran cassoleta central (font).

Cassoletes rituals

Jo no tinc ni idea de què podia haver estat. L’única cosa que sé és que algunes de les representacions que s’han fet de la roca, no responen a la realitat. I, per tant, les interpretacions deuen ser igualment poc fiables.

Piques de Sant Martí

A Maçanet de Cabrenys, a prop del coll de Sant Martí, hi ha les Piques de Sant Martí, on segons la llegenda el cavall del sant havia begut aigua sense poder-se-la acabar. Enric Moreu-Rey deia que en temps de sequera la gent hi pujava en processó per eixugar-la amb draps nets, perquè sabien que si feien això plovia abans de tornar de la processó. En canvi, si un profà la netejava, es produïen tempestes i calamitats.

Segons la llegenda, un estiu sec dos segadors passaren per allí, mig morts de cansament i assedegats. Es varen aturar el peu d’aquest roc pensant trobar-hi aigua, però la font era eixuta. Per això varen demanar l’ajut del més enllà.

En resposta, se’ls va presentar sant Martí muntant dalt del seu cavall blanc. Amb la seva espasa va colpejar la roca viva i dels forats en va brollar una aigua clara i fresca. Després s’hi va abeurar el cavall, que hauria deixat les ferradures marcades a la roca (font).

Forat de la Codina

forat de la Taquilla
Forat de la Taquilla

En el punt 41º 46′ 551 – 002º 17′ 134 – 780 hi ha un petit turó que segons l’ICC es coneix com a turó de la Taquilla. En canvi, el mapa de l’editorial Alpina situa aquest topònim una mica més a ponent i més avall.

En tot cas, cal tenir en compte el que diu Enric Garcia-Pey de què “En eixamplar el camí de la Figuera, abans d’arribar a la Codina, quan la gent ja havia superat el tràngol més fort de pujada en aquest pas de muntanya, s’aturaven per reposar en aquest punt, que va desaparèixer en fer més ample el pas. Lloc tradicional on es deixava els bitllets del tren la gent quan tornava cap a les cases; camí que feien fins i tot els veïns de la Castanya, que utilitzaven aquesta via per anar a l’estació- D’aquí li ve el nom de la Taquilla, car sempre estava ple de bitllets“. Segons aquesta nota, el topònim  no correspondria al turó, sinó a un indret desaparegut.

Sigui com sigui, l’important és que dalt del turó hi ha un petit forat, orientat a Ponent, amb una forma rectangular lleugerament arrodonida al costat oest. Fa 45 cm de llarg per 29 d’ample i uns 10 de profunditat. Com en altres casos, som incapaços de trobar una explicació al seu origen i funcionalitat i encara menys a la seva cronologia. En tot cas, anotem que, com en altres casos, es troba dalt d’un serrat amb molt bones vistes sobre la rodalia.

 

forat de la Taquilla
Forat de la Taquilla

Forat del turó Pedregós

El turó Pedregós
El turó Pedregós

El turó Pedregós és un cim que es troba al nord-est de l’església de la Móra, en el punt 41º 47′ 611 – 002º 18′ 819 – 928. Forma part de la carena que va des de Ferreres fins al Mas del Clot. Es troba a ponent del turó del Mas, que tot i ser una setantena de metres més alt, està format per materials pissarrosos. En canvi,el turó Pedregós presenta en els darrers metres un estrat de granit rosat, en el qual es va excavar una cassoleta.

Es tracta d’un forat de forma arrodonida d’entre 18 cm i 15 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat. No sembla que sigui natural, tot i que les vores sembla que hagin estat naturalitzades pel pas del temps,  i no n’hi ha cap més a prop. Es troba just al cim del turó.

Hipotèticament podríem suposar que aquest forat va servir per aguantar algun tipus de fita. Cal tenir present que la divisió entre Tagamanent i el Brull passa just per aquest punt i, com s’ha vist en un altre lloc, aquesta divisòria no sempre va ser clara.

 

Cassoleta del Puig Pedregós
Cassoleta del Puig Pedregós