Amb aquest nom tan políticament incorrecte, en el quilòmetre 4,8 de la carretera LP-7041, al nord-est d’Aitona, es troba l’anomenada Farmàcia dels Moros.
El jaciment consisteix en un seguit de cavitats de diferents formes i mides tallades a la paret, en diferents indrets. Possiblement la cultura popular es va imaginar que eren els prestatges d’una farmàcia, tot i que és força probable que es tractés dels encaixos de les bigues dels habitatges del poblet d’origen andalusí de Gebut, que s’hauria abandonat al segle XVIII.
La Farmàcia dels Moros
Una mica més al sud, dalt del turó, s’aixequen les restes del castell de Gebut. Segons la Wikipedia, les restes que hi ha tenen planta trapezoïdal. Els seus murs són fets amb grans carreus de pedra sorrenca, irregulars i sense elaborar. A l’interior hi ha restes de possibles sitges i torres cantoneres. Al sud-est de la fortificació hi ha restes de murs de diversos habitatges.
Per les característiques constructives de la fortificació es pensa que sorgí en consolidar-se la línia del Segre, amb posterioritat a la “refundació” de Madia Larida, a les darreries del s. IX.
Turó del castell de Gebut
Una mica més al sud es troba el poblat ibèric de Gebut, tancat per una reixa i sense indicació de quan es pot visitar.
A uns 800 metres al nord-oest d’Aspa (Segrià) hi ha un petit turonet amb les restes d’una aparent cabana de volta. De tota manera, les parets, fetes amb grans blocs ben escairats, relligats amb morter de terra i pedres petites (possiblement un part de calç), semblen indicar que es tractava d’alguna cosa més.
La fotografia següent ens mostra aquesta estructura, de la qual es veuen clarament dos cossos (gairebé segur que algú els ha “excavat”). El primer espai que es troba, que és el més visible, fa 6 metres x 2,60, però sembla que amb un segon (i potser més espais) cap al nord es podria arribar a un edifici de 10 m x 6 m (aquesta part no ha estat “excavada”). El conjunt recorda força la Grallera, a Torre-Serona i porta a pensar que no es tractés d’una torre o almúnia.
El mas d’Aspa
Una de les coses que crida l’atenció és que per la banda oriental del turó es troben sis graons tallats a la pedra, que semblen dibuixar una escala que va a parar justament a la separació entre els dos espais. Si realment es tracta d’una escala, tindria sentit la separació de tres metres que es troba a la banda sud, que sembla que dibuixen un petit fossat (és clar que es va treure pedra). Al poble, en un dels carrer de la part occidental, es pot veure una escala molt semblant a aquesta, també tallada a la pedra i avui dia inutilitzada.
Escala d’accés a l’edifici
El conjunt es complementa amb una sèrie d’elements que estan a una cinquantena de metres de distància.
En primer lloc, hi trobem un espai de forma allargada d’una quinzena de metres de llarg, amb una entrada a la banda nord d’1,25 m d’amplada i una altra al sud d’1,80 metres. A les parets laterals, a banda i banda, trobem diferents encaixos, alguns d’un possible embigat i altres a nivell del terra. També un lloc que semblaria destinat a lligar-hi animals. A les dues entrades hi ha encaixos que semblen destinats a tancar l’interior (era potser un corral de bestiar?).
No massa lluny d’aquest tancat, continuant el mur de la part superior, apareix una cavitat rodona de 23 cm de diàmetre i 26 cm de fons, amb el fons pla. Semblaria un lloc per anclar-hi algun pal vertical, però no es veu quina relació pot tenir amb la resta.
En tercer lloc, a uns trenta metres al sud de l’edifici principal, dalt d’un cingle molt petit, es troba una mena d’abeurador (110 x 50 cm), amb uns 10 cm de profunditat i un sobreixidor en forma d’entalladura.
Abeurador (la regleta del centre fa 20 cm)
I finalment, completa el conjunt una tina i un fonyador. Aquest darrer fa 1,20 x 0,90 metres i té una profunditat de 35 cm (podria ser que hi haguessin els ancoratges d’una petita premsa de fusta). Al seu costat, a un metre i mig, es troba un gran dipòsit també buidat a la pedra que actualment fa 2,60 m de llargada per 1,50 d’amplada i una altura que arriba als 110 cm. Tota la roca s’ha desplaçat cap a la vall i això ha fet que el cup hagi perdut la seva paret lateral. Segons vàrem saber fa temps, és el Trull dels Moros, que el mapa de l’ICGC situa erròniament en una cabana de volta a l’altra banda del poble.
Tal com s’ha vist en les dues darreres entrades, la zona de la Serralada Litoral, sobretot en el seu vessant del Vallès, conté algunes pedres foradades que varen ser utilitzades com a coves sepulcrals. La Roca Foradada de Vallromanes és una d’elles.
Foto de Jordi Gomara, extreta de Wikipedia.
Segons es diu, la cambra fa 1,45 x 0,90 metres de base i 1,10 m d’altura màxima. El forat d’entrada, gairebé circular, fa 0,90 m de diàmetre. A la cara frontal hi ha uns encaixos que insinuen un sistema de tancament. desaparegu.
Com en molts casos, la primera vegada que se’n va parlar (que per cert era l’any 1976) es va referir com un forn, una classificació dubtosa que comparteix amb altres cambres sepulcrals obertes a la roca.
Es troba a Vilanova del Vallès, a la ruta de Céllecs, i és tan coneguda que fins i tot té una entrada a la Wikipedia.
Roca Foradada de can Gol
Es tracta d’un gran bloc granític (4,5 x 2,5 x 3,5 m) artificialment foradat. El company de l’AEG, Josep Estrada, ja la va esmentar el 1951, i l’any 1991 un equip d’arqueòlegs la va definir com a cova sepulcral artificial.
Es diu que als voltants s’hi ha trobat ceràmica grollera i algunes ascles de sílex (i és cert), la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC.
A uns tres o quatre quilòmetres de Calaceit (Terol), enmig d’uns camps d’ametllers, s’aixeca la Roca Caballera que, segons la tradició oral, tindria a la seva part inferior un altar on els templers s’haurien reunit i fet missa. Com a prova s’esmenten unes creus que encara es veuen sobre la superfície d’aquest altar.
El suposat altar dels templers
Així mateix, una sèrie de forats a la part superior han dut alguns estudiosos a pensar que es podria tractar d’un calendari solar. Ho podeu veure aquí. També es parla de rituals i sacrificis que farien rajar la sang de les ofrenes fins a la gran cassoleta central (font).
Cassoletes rituals
Jo no tinc ni idea de què podia haver estat. L’única cosa que sé és que algunes de les representacions que s’han fet de la roca, no responen a la realitat. I, per tant, les interpretacions deuen ser igualment poc fiables.
A Maçanet de Cabrenys, a prop del coll de Sant Martí, hi ha les Piques de Sant Martí, on segons la llegenda el cavall del sant havia begut aigua sense poder-se-la acabar. Enric Moreu-Rey deia que en temps de sequera la gent hi pujava en processó per eixugar-la amb draps nets, perquè sabien que si feien això plovia abans de tornar de la processó. En canvi, si un profà la netejava, es produïen tempestes i calamitats.
Segons la llegenda, un estiu sec dos segadors passaren per allí, mig morts de cansament i assedegats. Es varen aturar el peu d’aquest roc pensant trobar-hi aigua, però la font era eixuta. Per això varen demanar l’ajut del més enllà.
En resposta, se’ls va presentar sant Martí muntant dalt del seu cavall blanc. Amb la seva espasa va colpejar la roca viva i dels forats en va brollar una aigua clara i fresca. Després s’hi va abeurar el cavall, que hauria deixat les ferradures marcades a la roca (font).
Es tracta d’un forat gairebé quadrat, de 35 cm x 38 cm i 17 cm de profunditat, que no sembla ser massa antic, excavat en un bloc de pedra sorrenca i que es troba en el punt 41º 46’ 224 – 002º 15’ 810 – 539, al costat d’un gran dipòsit d’aigua i en un petit serradet.
Patrimoni Existencial 