Gravat en una borda de l’Alt Urgell

En una borda d’Estamariu (Alt Urgell), a punt de caure, encara es pot veure una porta de fusta amb uns gravats.

Els grafits en qüestió em recorden algunes de les coses que ens proposa en Jordi Casamajor (per exemple a la Colomina de Civís) o en el llibre que ha publicat amb el David Gálvez (magnífic, per cert).

La imatge de l’esquerra em recorda una dona, i si és així, és clar que està embarassada. Per la seva part, a la dreta es veu un home, home…

Potser val la pena dir que en la borda en qüestió apareix una pedra amb un any gravat, possiblement el de la seva construcció (1818). De fet, totes les bordes de la zona que tenen alguna data fan constar que són de la primera meitat del segle XIX.

Porta de la borda amb els dos gravats

Rellotge de sol al Sant Dubte d’Ivorra

Diu la llegenda, que al segle XI  el vi que simbolitzava la sang de Crist es va convertir en sang davant del dubte del rector (llegenda). L’any 1663 es va inaugurar el santuari que avui podem veure (que és una ampliació del primitiu), tot i que la façana barroca és de 1762, tal com donen fe unes plaques amb inscripcions que hi ha a la portada.

Al costat de l’edifici religiós encara es pot veure un cos molt imponent, on antigament s’acollien els pelegrins que arribaven al santuari.

Imatge del santuari (font: Wikipedia)

A la façana barroca es pot veure una creu a mig gravar en un dels laterals de la porta, segurament el record d’algun visitant.

Creu a la porta del Sant Dubte d’Ivorra

I en la façana sud, es troba un rellotge de sol amb només quatre hores, que no se sap de quina època pot ser:

Rellotge de sol al Sant Dubte

 

 

 

Balma de Barons

La Balma de Barons forma part del Mapa de Patrimoni de Capolat (Berguedà). Es troba sota la masia del mateix nom, en ple pendent i no presenta massa interès, a no ser per un gravats que es troben a l’extrem oriental de la cavitat.

Tal com diu el Mapa de Patrimoni, es tracta d’un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. De moment no en podem dir res més, només que no semblen ser massa antics. Els gravats es repeteixen en un panell situat a sobre d’aquest que es veu en la imatge.

Gravat principal de la balma de Barons

Espantabruixes vallesans

La paraula espantabruixes no figura al diccionari oficial de l’IEC ni en la majoria de diccionaris de català, però Jaume Lladó i Font ens diu que és un element que es troba en el vèrtex dels teulats i que també se li diu pardalera o cardadora de pardals.

Espantabruixes a Canovelles, prop de Sant Fèlix

Normalment està format per tres elements o fagments curvilinis de teula, un col·locat en posició horitzontal i els altres dos parteixen de la seva base en sentit oposat. D’aquesta manera, “el seu aspecte recorda la gola d’un animal amb la seva llengua, agressiva, al centre” (vegeu imatge a sobre).

Espantabruixes a l’església de Sant Andreu de Samalús

Jaume Lladó explica que n’hi ha una variant que està feta amb un sol fragment de teula plantat en el vèrtex del teulat que apunta cap a l’infinit. Té forma corbada cap amunt. N’hem trobat un coronant la façana de Sant Andreu de Samalús, que no sabem en quin moment es va construir. Sí que sabem, però, que a la llinda de la façana figura la data de 1580.

Com que la matèria primera amb què es fabricava eren les teules, no es trobarien espantabruixes en llocs on les teulades són fetes de lloses o de pissarra.

A Corró d’Amunt n’hem trobat un de triple en una masia propera a l’església, que a més té la peculiaritat que les obertures havien estat pintades de color blau, que era una altra de les estratègies per fer front a les bruixes.

En el llibre sobre el patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana n’apareixen diferents exemples d’aquest municipi.

Gravats del coll de la Mola

Es troben al terme de Montblanc, en el que havia estat l’antic terme de Rojals, al coll de la Mola. Varen ser donats a conèixer per Salvador Vilaseca l’any 1943, que els remet a Josep Iglésies. De tota manera, l’Invarque diu que els va trobar Ramon Palau.

Segons el llibre de Marcos García i altres,  apareixen gravats en set roques diferents, totes elles fetes de conglomerats o de gresos vermells del triàsic. La primera roca conté fins a 20 creus, tot i que només n’hem localitzades una dotzena  (però la resta poden estar sota la vegetació i la farda).

Creus i altres signes al coll de la Mola de Rojals

A la banda de ponent del coll hi ha diferents afloraments rocosos on es troben altres gravats, normalment creus, i algun element força recent. El que no hem pogut trobar és el suposat antropomorf format per dos triangles, del qual el llibre esmentat també dubta de la interpretació.

També apareixen diverses cassoletes, normalment en grups de dues, i uns quants dubtes sobre algunes ratlles que no se sap si són naturals o antròpiques.

El que hem vist és que la foto que presentem correspon a una roca no descrita originàriament.

Refugi al Brull

Molt a prop d’un dels refugis que hi ha en balmes del Brull, trobem aquest segon.

El refugi no fa més de 4 metres de llarg i uns altres tants d’amplada. Es troba sota un gran bloc de gres vermellós, que forma part d’una cinglera i es troba al costat d’un antic camí avui dia en desús.

En desconeixem la funció, tot i que sabem que al Brull hi havia una certa activitat apícola després de la Guerra i que no massa lluny, en la mateixa paret, se’n troben encara algunes mostres.

Inscripcions de la Font del Picasó

La font del Picassó es troba en terme de França, però molt propera a la frontera, per sobre de Dòrria i a prop del terme d’Alp. Es tracta d’un petit degotall d’aigua a la paret del qual hi ha gravades diferents inscripcions, que normalment fan referència a noms de persones i dates dels segles XIX i XX.

Inscripció de 1896 a la font del Picassó

Se suposa que corresponen als noms de persones que passaven de França a Espanya, ja que aquest era un dels camins habituals per fer-ho.

Gravats de Cava

A primera vista, sembla que el Cadí sigui tot fet de roques calcàries, però hi ha dues zones que són esquistos (segons el mapa geològic) i és en aquests llocs on trobem algunes inscultures.

Per una banda, Jordi Casamajor ja va parlar dels gravats de Cava (Alt Urgell) (aquí i aquí). Es tracta d’uns gravats naviformes o fusiformes i alguns gravats lineals, que segurament corresponen a cronologies molt diferents. La descripció que en fa Casamajor és prou vàlida i per tant no cal parlar-ne més. Quan a la interpretació, només direm que actualment hi ha una diversitat de teories per parlar de tots dos tipus de gravats. Per tant, tampoc no en diré res.

Cassoleta triangular entre Cava i Querforadat

L’única cosa que val la pena remarcar, perquè creiem que no era coneguda, és l’existència d’una suposada cassoleta de forma triangular, que es troba situada en un bloc que hi ha a la carena que va del coll d’Eruga fins al tossal de Badés, a un centenar de metres del coll i pràcticament dalt de la carena que separa el Querforadat de Cava. Fa uns 15 cm de costat i en principi no n’hi ha cap més a les rodalies (com a mínim no les hem vistes).

Cassoletes d’Avellanet

Avellanet és un poble del municipi de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell. Hi passareu sense voler si des d’Adrall pugeu cap al port del Cantó.

Sant Joan d'Avellanet
Sant Joan d’Avellanet, esmentat al segle XI

El poble està dominat per unes petites cingleres de roca, que segons el mapa serien una alternança de gresos i lutites de la formació Jújols. A la carena i en algunes roques eminents situades a llevant del poble, al voltant de les Agudes (1.558 m), s’hi troben algunes cassoletes.

En una exploració hem comptat fins a 10 llocs diferents. Aquestes inscultures van des del 7 fins als 19 cm de diàmetre, ja que la majoria són rodones o el·líptiques.

Algunes es presenten soles, mentre altres estan acompanyades. Un conjunt molt interessant es troba a les Roques Grosses (que estan indicades al mapa de l’ICGC, tot i que es troben una mica més al nord d’on indica aquest document), a 1.530 m sobre el nivell del mar.

Aquí hi ha des de cassoletes petites, concretament sis amb un diàmetre de 7 cm, i amb dues parelles unides per reguerons, fins a altres que són molt grans. Una de les cassoletes fa 13 cm de diàmetre i 9 de produnditat, però la més gran fa 16 cm de diàmetre i 12 de profunditat. El fet que totes es trobin sobre la mateixa roca sembla indicar que les cassoletes es varen fer en moments diferents i que podria ser que tinguessin finalitats també diferents.

Conjunt unit per reguerons a Roques Grosses

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes cassoletes es troben relativament a prop del dolmen conegut com a Cabana del Moro d’Avellanet (que està ben situat en el mapa). Algunes teories vinculen tots dos fets i hem de dir que en la llosa que fa de coberta del dolmen hi apareix una cassoleta rodona de 12 cm de diàmetre (també hem de dir que fa la impressió de ser posterior, però només és una impressió).

Cassoleta de la coberta del dolmen d’Avellanet