Masia situada a l’est de Sant Miquel del Fai, dalt de la carena (41º 42’ 989 – 002º 12’ 158 – 725). És una de les més antigues de la parròquia, ja que se’n té esment al 1279, quan en un document apareix Escart d’Onyó (Pladevall, 2009; 109).
Tot i la seva antiguitat, aquesta casa conserva poques evidències medievals. Fa aproximadament 15 m x 15 m i forma un barri aprofitant les corts que té al davant. De tota manera, els portals d’entrada al barri no existeixen. Té la façana principal orientada al sud, però a la banda est també hi ha finestres i una porta.
És un edifici de dos pisos, amb la cuina a baix, a la banda de llevant, on hi ha un forn blanc i la xemeneia. Les finestres i les portes són fetes de maons cuits. El sostre del primer pis està format per voltes catalanes fetes amb maons. L’estat actual de ruïna permet veure com s’igualava la volta per tal que la part superior resultés plana (sòl del primer pis).
La teulada és a dos vessant, paral·lela a la façana principal. Les cantoneres són fetes de pedres escairades i les parets estan arrebossades.
Al nord-est de la masia, sobre uns camps, hi ha un pou amb una aigua cristal·lina (41º 43’ 036 – 002º 12’ 226 – 743).
Patrimoni Existencial 