Cassoletes del turó de la Barraqueta

El turó de la Barraqueta es troba en terme municipal de Llanars (Ripollès), i el vàrem conèixer gràcies al bloc d’en Joan Maria.

Conjunt del turó de la Barraqueta

El turó pràcticament no existeix, és simplement un amuntegament de blocs que deu fer uns 15 o 20 metres quadrats i que amb prou feines sobresurt d’un prat que està a punt de desaparèixer sota la pressió de la vegetació que ho envaeix tot.

Algunes de les Cassoletes del turó de la Barraqueta
Més cassoletes

En aquest indret es troben un total d’unes 25 cassoletes, la majoria d’elles rodones i de poca profunditat, dividides en diferents blocs que es troben l’un al costat de l’altre:

  • Una irregular d’uns 16 cm de costat
  • Quatre de rodones (10, 15, 11 i 8 cm de diàmetre)
  • Vuit de rodones d’entre 2 i 4 centímetres
  • Una de 7 cm de diàmetre i tres de profunditat
  • Una rodona de 14 cm de diàmetre y 8 de profunditat
  • Una rectangular de 13 x 10 cm de costat i 8 de profunditat
  • Dues rodones més molt petites

En una altra roca hi trobem dues cassoletes petites i uns petits gravats, i en una altra dues de rodones de set centímetres de diàmetre i tres de profunditat.

Gravat sobre la pedra del turó de les Barraquetes

En un altre bloc de pedra que es troba just al límit dels municipis de Llanars i Vilallonga de Ter apareixen un altre conjunt de 10 cassoletes petites junt a una creu (segurament de terme).

Segon grup de cassoletes, a la frontera dels dos municipis

Roca gravada de Fórnols

A Campome (Pirineus Orientals), a una escapadeta de Prada de Conflent, tenen, segons la Wikipèdia, “un conjunt de gravats del final del Paleolític Superior (del Magdalenià)”.

L’excepcionalitat del jaciment -segueix la Wikipèdia- consisteix en el fet de trobar-se a l’aire lliure i no en una cova, ja que tot i que al món no són estranys els casos d’art rupestre a l’aire lliure, a Europa occidental són molt escassos (i pràcticament circumscrits a la península Ibèrica i zones pròximes).

En aquest cas, s’hi poden veure 22 motius geomètrics (ziga-zagues, angles, retícules…) i animals, entre els quals un possible cabusset, cabres i isards. Us asseguro, però, que si no la busqueu expressament hi passareu pel costat i no hi veureu res.

Aquesta roca va ser descoberta per Jean Abélanet, l’any 1983, quan era el conservador del museu de Tautavel.

A les rodalies hi ha altres roques gravades amb cupuliformes i creus. De fet, al peu mateix de la roca hi ha una cassoleta.

Les fotos que segueixen són de la Wikipèdia:

Extrret del llibre “Roches ornées, roches dressées“.

Saber-ne més i veure’n alguns esquemes: aquí.