Etiqueta: Gravats

Grafits de Castelló d’Empúries

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Castelló d’Empúries tenen una presó del segle XIV, museïtzada. En algunes cel·les d’aquesta presó hi ha diferents elements interessants. En primer lloc, un marro fet en un bloc de la paret, posat verticalment, de manera que no serveix per jugar.

En altres dependències hi ha alguns grafits, que segurament corresponen ja a l’edat moderna. En destaquem sobretot els gravats de vaixells, que en aquest cas tindrien la seva raó de ser, ja que ens trobem a prop de la costa, però que sabem que apareixen en lloc molt poc costaners.

Un barco gravat a la paret de la presó

Els gravats de vaixells han estat interpretat de maneres molt diverses. Acostuma a ser habitual que es pensi que corresponen a exvots gravats per mariners que han sobreviscut a algun naufragi o quasi naufragi.

Però jo -i em consta que no soc l’únic- cada cop que en veig un em recordo d’aquella cançó del José Luis Perales que diu “Y a su barco le llamó libertad…”. No sé, potser perquè els primers que vaig veure es trobaven dins de presons. I va ser a la Llitera, un lloc ben allunyat de la mar.

Roc de l’Amorriador

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Des del priorat de Serrabona un camí, al principi en una considerable pujada, ens porta fins al coll que hi ha al sud de la Roca Roja i des d’aquí, seguint aquest recorregut, podem arribar fins al roc de l’Amorriador, que conté alguns petròglifs de diferents datacions. Alguna sembla que seria del segle XIX.

Roc de l’Amorriador, segons Jean Abélanet

Pel camí haurem pogut veure diferents roques amb cassoletes, i el dolmen anomenat Cementiri dels Moros, on trobem cassoletes i alguna creu gravades en les lloses que el formaven:

Dolmen del Cementiri dels Moros (2 i 3) i cassoletes properes al roc de l’Amorriador (1)

De tornada, o a l’anada, com us vagi més bé, no us perdeu el priorat de Serrabona, una bona mostra de romànic, però no us podeu perdre la pedra que hi ha només a l’entrada, que contindria uns petròglifs neolítics:

 

 

 

Cassoletes i creus al Calvari d’Arnes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Diu l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que aquesta ermita va ser costejada per un tal Don, que seria “un dels principals senyors d’armes, la casa del qual se situa davant de l’església” i que a sobre de l’arc d’entrada hi ha la data de 1815.

El que no diu aquest inventari és que la dreta de la façana principal (mirant tal ho fem en la imatge anterior) hi ha un petit pedró o taula format per una llosa rectangular, d’una mica més d’un metre en el costat més llarg. Està feta de gresos i conté algunes cavitats, que podrien ser cassoletes, sobretot perquè s’hi veuen un parell de creus molt clares, una de les quals estaria feta per la connexió de quatre cassoletes.

Taula del Calvari (Arnes)
Poc abans d’arribar a l’ermita hi havia hagut la Creu del Calvari, que es va perdre i que només podem veure en una foto.

Podria ser que la llosa que comentem fos anterior a la construcció de l’edifici? I que estigués relacionada amb la creu del Calvari?

 

Nous gravats a la Solana de la Cerdanya

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Això dels gravats depèn, entre moltes altres coses, de com vingui la llum en el moment de fer l’observació. I no fa massa que em vaig tornar a mirar una zona que tenia requetemirada de la Solana de la Cerdanya, i que vaig publicar aquí.

Resulta que hi vaig trobar unes “bailaoras” que Casamajor i Gálvez descriuen en el seu llibre (p. 61), però crec que n’he trobat dues inèdites (una per sobre i l’altra per sota de les que aquests autors descriuen).

Bailaora nova de trinca

No massa lluny, vaig trobar una sèrie de gravats que corresponen clarament a antropomorfs, com el que apareix a continuació:

Antropomorf a la Solana de la Cerdanya

D’aquí no massa temps miraré de publicar uns altres antropomorfs que he trobat amagats entre un munt de ratlles sense interpretació possible…

Més cassoletes en creus de terme

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El segon cas de cassoletes en creu de terme el trobem a just al davant del portal de Sant Antoni de Tarragona. No en dic res més, només penjo tres fotografies de la creu i les cassoletes:

Creu de Sant Antoni, Tarragona
Detall de les cassoletes
Una cassoleta vista de prop

I que consti, que això només acaba de començar…

 

 

 

 

Més cassoletes en creus de terme

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

No fa massa dies vaig publicar una entrada sobre el Mas del Bondia i la creu de terme que hi ha a l’entrada. Allà deia que a la base d’aquesta creu es troben un seguit de cassoletes que podrien semblar prehistòriques.

Avui ofereixo dos casos més, de creus de terme amb cassoletes, una realitat que algú m’hauria d’explicar.

El primer cas es troba a Montblanc (Conca de Barberà), just al davant de la façana principal de l’església de Santa Maria, que se suposa que és gòtica del segle XIV, tot i que la portalada deu ser renaixentista.

Creu de Montblanc
Detall de les cassoletes de la creu de Montblanc

 

Roca dels Guerrers

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En el número 17 de la revista Ker vaig publicar un article sobre uns gravats de la Solana de la Cerdanya, entre els quals hi ha una figura d’un cavaller armat amb una llança i una dona que va a peu (pàgina 62).

En el seu  moment vaig pensar que podria tractar-se de gravats ibèrics, però tornant al lloc he trobat una pedra, que anomeno dels Guerrers, on hi ha tres personatges masculins (el penis és molt clar), armats amb llances. Sota d’un dells es veu clarament la paraula “Niula”, de manera que sembla que respon a una cronologia medieval.

Roca dels Guerrers, part superior

De moment no he pogut desxifrar la inscripció que apareix a la part de sobre, que segurament ens aportaria molta informació sobre el que es vol representar. La visió d’aquesta imatge em suggereix una lluita entre dos grups (pobles?), separats per un frontera (dues línies verticals, potser un riu). Les llances que porten ambdós guerrers són desproporcionades, i el cap de l’únic que es veu, molt petit.

El guerrer de la nostra esquerra és evident que va ser esborrat a cops de roc, però per sort en veiem els peus, la llança i el penis, que ja ens serveixen per afirmar que es tracta d’un altre guerrer. Tot porta a pensar que seria un enemic del primer.

La pedra fa un metre de llarg, i a la part inferior hi ha un altre guerrer gravat. En aquest cas no li veiem el cap, que en principi hauria de quedar darrere d’una ballesta que sembla que porta en una mà. A l’altra mà, ens apareix clarament una llança. No es pot assegurar que ambdós gravats formessin part de la mateixa composició.

Guerrer amb ballesta i llança