Marques de foc

La protecció dels objectes de fusta mitjançant “marques de foc” s’ha treballat força a Gran Bretanya, on s’han descrit unes marques còniques fetes amb cremades de foc o objectes metàl·lics roents en algunes bigues o altres peces de fusta. Al nostre país, quan han estat reconegudes, aquestes marques s’han interpretat com a fets casuals.

Tot i que al principi s’havia pensat que eren accidentals, les darreres investigacions suggereixen que el seu origen va ser intencionat i que deriven d’alguna creença popular que pensava que servirien per protegir aquell edifici del foc i dels llamps.

El més curiós de tot plegat és que es troben tant en les portes de les cases, com en el mobiliari religiós. Ja fa temps que en vàrem veure en uns bancs d’una església andorrana, i ara presentem el cas d’un banc del santuari del Collell (Garrotxa).

S’ha de tenir en compte que per aconseguir aquesta marca amb forma de llàgrima calia posar una espelma en un angle molt precís, durant un temps determinat, fet que redunda en la seva interpretació intencional i apotropaica.

Per altra banda, segurament sigui rellevant que en alguns casos trobem aquestes marques de foc fetes sobre l’enguixat de la paret, un element que és impensable que es pogués cremar.  Aquest fet reforçaria la seva interpretació com a element protector.

 

Gravats a Queralbs

Arran d’una excursió que vaig fer des del Collet de les Barraques fins al Puig de Dòrria, intentant seguir la línia de delimitació entre Queralbs i Planoles, vaig tenir la sort de trobar uns gravats i una inscripció prou curiosa.

Els gravats que he trobat segurament corresponen a marelles per jugar (una mena de tres en ratlla), tot i que en un cas he trobat quatre marelles juntes, com si fos un únic tauler. També vaig trobar una figura humana, que us mostro:

Gravat antropomòrfic

No massa lluny d’allà, entre les pedres que formaven part d’un paravent o que en tot cas hi estaven molt a prop, hi havia aquest altre gravat, que podria ser que fos un mapa, però que en tot cas no el sé interpretar:

I finalment, hi havia un text gravat en una roca, amb lletra molt clara i que està a punt de complir 200 anys. Qui seria el Joan Martí que aquell dia era en aquell lloc?

Escrit en una roca, record d’una visita

 

 

Pedra de les Creus

Amb aquest nom em refereixo a una pedra que es troba en el terme de Port de la Selva (aquí), que té una sèrie de creus, cassoletes i reguerons gravats en la seva superfície, i que crec que és inèdita.

Deixo la pedra per si algú més capacitat que jo la vol estudiar. De manera que només aporto algunes imatges de la mateixa:

 

Com a dades interessants diré que no massa lluny hi ha l’anomenat dolmen de la Pallera (on heu de deixar el cotxe si hi voleu anar) i una mica més enllà el dolmen de Mores Altes I (més informació): aquest darrer amb una coberta plena de gravats molt semblants als que hem vist (diria que aquí no hi ha creus):

Coberta del dolmen de Mores Altes I

 

Alquercs en monestirs

Fa dies que dono voltes per alguns monuments romànics buscant coses gravades a les parets. I, per sorpresa meva (per desconeixement, vull dir) he trobat que en alguns claustres apareixen gravats taulers de joc que recorden el tres en ratlla, però que tenen 25 posicions.

Marro de Santa Maria de Castelló d’Empúries

El que hi ha a sobre d’aquesta línia es troba a l’entrada de Santa Maria de Castelló d’Empúries, on també en trobem un dins de la presó medieval, fent de carreu en un mur, senyal que va ser reaprofitat.

Els he vist en diferents llocs, entre altres, en una peça del petit museu de Sant Pere de Rodes, on també en trobem un al claustre (molt poc visible, però).

Alquerc de Sant Pere de Rodes

En un altre lloc, he proposat que també hi havia una variació del joc del marro que es caracteritza per gravar forats a les pedres.

En aquest link trobareu alguns alquercs a la Seu de Lleida (que de moment no he vist).

La paraula alquerc no apareix en cap diccionari normatiu, però sí a la Wikipedia.

Grafits de Castelló d’Empúries

A Castelló d’Empúries tenen una presó del segle XIV, museïtzada. En algunes cel·les d’aquesta presó hi ha diferents elements interessants. En primer lloc, un marro fet en un bloc de la paret, posat verticalment, de manera que no serveix per jugar.

En altres dependències hi ha alguns grafits, que segurament corresponen ja a l’edat moderna. En destaquem sobretot els gravats de vaixells, que en aquest cas tindrien la seva raó de ser, ja que ens trobem a prop de la costa, però que sabem que apareixen en lloc molt poc costaners.

Un barco gravat a la paret de la presó

Els gravats de vaixells han estat interpretat de maneres molt diverses. Acostuma a ser habitual que es pensi que corresponen a exvots gravats per mariners que han sobreviscut a algun naufragi o quasi naufragi.

Però jo -i em consta que no soc l’únic- cada cop que en veig un em recordo d’aquella cançó del José Luis Perales que diu “Y a su barco le llamó libertad…”. No sé, potser perquè els primers que vaig veure es trobaven dins de presons. I va ser a la Llitera, un lloc ben allunyat de la mar.

Roc de l’Amorriador

Des del priorat de Serrabona un camí, al principi en una considerable pujada, ens porta fins al coll que hi ha al sud de la Roca Roja i des d’aquí, seguint aquest recorregut, podem arribar fins al roc de l’Amorriador, que conté alguns petròglifs de diferents datacions. Alguna sembla que seria del segle XIX.

Roc de l’Amorriador, segons Jean Abélanet

Pel camí haurem pogut veure diferents roques amb cassoletes, i el dolmen anomenat Cementiri dels Moros, on trobem cassoletes i alguna creu gravades en les lloses que el formaven:

Dolmen del Cementiri dels Moros (2 i 3) i cassoletes properes al roc de l’Amorriador (1)

De tornada, o a l’anada, com us vagi més bé, no us perdeu el priorat de Serrabona, una bona mostra de romànic, però no us podeu perdre la pedra que hi ha només a l’entrada, que contindria uns petròglifs neolítics:

 

 

 

Cassoletes i creus al Calvari d’Arnes

Diu l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que aquesta ermita va ser costejada per un tal Don, que seria “un dels principals senyors d’armes, la casa del qual se situa davant de l’església” i que a sobre de l’arc d’entrada hi ha la data de 1815.

El que no diu aquest inventari és que la dreta de la façana principal (mirant tal ho fem en la imatge anterior) hi ha un petit pedró o taula format per una llosa rectangular, d’una mica més d’un metre en el costat més llarg. Està feta de gresos i conté algunes cavitats, que podrien ser cassoletes, sobretot perquè s’hi veuen un parell de creus molt clares, una de les quals estaria feta per la connexió de quatre cassoletes.

Taula del Calvari (Arnes)
Poc abans d’arribar a l’ermita hi havia hagut la Creu del Calvari, que es va perdre i que només podem veure en una foto.

Podria ser que la llosa que comentem fos anterior a la construcció de l’edifici? I que estigués relacionada amb la creu del Calvari?