Etiqueta: Tines

Balma de cal Sabata

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La balma de cal Sabata es troba a Montmajor (Berguedà) i està inclosa en el Mapa de Patrimoni d’aquest municipi i a l’Invarque.

Balma de cal Sabata. Vista dels encaixos

Segons aquestes fonts, a l’interior de la cavitat es poden observar cinc forats de pal o encaixos de biga quadrats i molt ben conservats, excavats en les parets de roca.

També s’hi troba un recipient cilíndric (1,40 m de diàmetre i 1,70 m de fondària) que comunica amb dos forats que té a la base. Es tracta d’una tina, amb la seva boixa i els encaixos per al brescat. També s’hi veuen restes de parets molt arrasades. Teòricament hi havia d’haver un gravat que recordava “un enginy per fer oli de ginebre”, però tot i buscar-lo, no l’hem trobat.

Tina a la balma de cal Sabata

En aquesta balma es va trobar ceràmica del Bronze final, però les estructures són -gairebé segur- de cronologia medieval (i la ceràmica em sembla que ningú sap on para). Com a mínim així qualifiquen la tina els germans Coromines en el seu llibre sobre les tines del Berguedà. Segurament caldria posar tot el conjunt en relació amb la torre-castell de Montmajor, que es troba a poca distància i dalt del turó.

El que sembla que ningú havia vist abans és una estructura rectangular (90×65 cm), rebaixada, que semblaria correspondre a una base de trepig del raïm i, per la seva posició, segurament era una premsa de vi, el braç de palanca de la qual sembla que es recolzaria a la paret. La base, com acostuma a passar en algunes tines de la zona occidental de Catalunya o ja en terres aragoneses, en comptes de ser plana tenia un petit toll en forma de cassoleta, que facilitava la recollida del most.

Base de premsa de cal Sabata

 

 

 

Tina a Flix

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Entre els quilòmetres dos i tres de la C-233, en terme de Flix, a la banda de baix de la carretera i en el lloc que el mapa del Cartogràfic anomena Boca Bovera, hi ha una tina que fa 1,70 cm de diàmetre. El seu interior està cobert de sediments i escombraries, però encara se’n pot veure fins a un metre. El seu diàmetre està resseguit per l’encaix d’un brescat d’uns 10 cm d’amplada. A més hi ha dos encaixos més petits. No es veu la boixa, però segurament hi ha de ser, per la proximitat al marge.

Tina de Flix

Estructures vitivinícoles de cal Gengildes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Cal Gengildes (Solsona) és una casa que es va construir l’any 1728 i ampliar a principis del segle XX, segons es desprèn de les llindes de les dues portes d’entrada a la casa (actualment abandonada i enderrocada). No es descarta que la casa del XVIII es construís aprofitant-ne alguna d’anterior, donat que sembla que les estructures per elaborar el vi que hi ha a tocar són de tipologia medieval (una altra cosa seria que fossin tines solitàries enmig de les vinyes, com hem vist en altres llocs).

Davant de la casa hi ha una gran era, actualment coberta d’herba, i al caire d’aquesta apareixen una tina de planta rodona (160 cm de diàmetre i 180 cm de fons) i una altra tina rectangular (170 x 100 x 90 cm). Actualment aquest darrera connecta amb la primera tina, però podria ser que fos una esquerda natural. El que no és natural és la boixa que té tallada a la paret rocosa.

Una de les pedres que delimiten l’era, a tocar de les tines, podria haver estat un contrapès de premsa, però en tot cas retallat.

A les parets despreses que hi ha per sota, es troba una tina quadrada que també podria ser una sitja (125 x 70 x 60 cm), que sembla estar situada al costat d’una superfície de trepig o d’una base de premsa. En una altra pedra de les despreses també s’hi veu una base de premsa i altres encaixos i retalls a la roca indesxifrables. La hipòtesi és que sota el penya-segat hi podria haver hagut un mas, però no en queda cap rastre (si això fos cert, el cingle li hauria caigut a sobre).

Tina i forn de cal Lleró

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Cal Lleró és una casa abandonada del terme de Solsona. A tocar de la pista que queda al nord de la casa, hi ha un tros de penya-segat on apareixen dues coses interessants.

La primera és una tina de tipologia medieval, completament esllavissada, de manera que només se’n podem veure dues terceres parts. De tota manera, encara es conserva la boixa per on s’extreia el vi ja fermentat. Fa 1,75 m de diàmetre i té una altura d’1,25.

Tina de cal Lleró
Tina de cal Lleró

Just al costat, sobre una gran roca plana despresa del cingle, es pot veure un forn d’oli de ginebre de mides més aviat reduïdes.

Fonr d'oli de ginebre de cal Lleró

En una propera visita en prendré les mides, perquè de moment n’he tingut prou amb localitzar-ho i fer-ne alguna foto.

Tina de la Vansa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En el camí de l’espluga de la Vansa (la Noguera) es troben les restes del que possiblement va ser una tina (31T x=340282 y=4649626).

Es troben als peus de les restes d’una paret de la que només es conserva una part d’uns dos metres d’altura. Semblaria que  hi hagués hagut una porta o obertura que donaria directament a sobre de la tina, però caldria comprovar-ho.

La tina està formada per un forat rodó, tallat a la roca, d’1,90 m de diàmetre i 80 cm de profunditat (actualment, perquè està ocupada per terra).

A noranta centímetres hi ha un altre forat quadrat, d’1,40 m de costat, pràcticament tapat de sediments, de manera que no se’n pot veure l’interior. Tampoc no es pot dir si els dos elements estan connectats o si hi havia alguna mena de boixa.

No es troba massa lluny de Montmagastre ni de Grialó, indrets on estan documentades algunes tines i trulls.

Conjunt productiu del Reguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud de Viver, dalt d’un penya-segat que fa un petit espai pla abans que el relleu s’enfili cap al Vinyasses (31T x=401578 y=4644808).

El primer element que cal destacar és un trull (o també una tina d’aglans), situat a la part de dalt del cingle (31T x=401593 y=4644835). Es tracta d’una piscina excavada a la roca de 2,80 x 1,70 x 0,80 m, a la qual arriba un rec excavat a la mateixa roca. El conjunt presenta un rebaix a la zona oest, que podria haver estat fet posteriorment. De fet, podria ser que originàriament hagués estat una tina rodona, i que després s’eixamplés cap al sud.

Trull o tina d’aglans

A la banda est hi ha dos encaixos rodons de 15 i 18 cm de diàmetre. També marques del que podria ser una tapa o un brescat.

Una mica més al sud (a la primera coordenada indicada), a la codina del costat, es troba un rebaix rodó (1,20 m de diàmetre i uns 20 cm de profunditat), del qual surt un rec d’uns 90 cm de llarg, que acaba al peu de la roca. A l’interior hi ha un forat rodó de 12 cm de diàmetre. Tot plegat fa pensar en un trull per elaborar l’oli, tot i que no s’hauria conservat la pica on anava a parar aquest.

Trull d’oli

A llevant d’aquest trull, a escassos metres (31T x=401561 y=4644807), es veu una paret amb quatre encaixos que aguantaven un sostre. Es tracta de la part inferior d’una tina de vi.

Tina i encaixos del teulat

La part superior va ser parcialment tallada a la roca i tenia 2,30 m de diàmetre. En aquest cas, l’edifici que acollia la tina era de planta rodona (devia fer més de dos metres d’altura). Tot i que l’interior del dipòsit és ple d’enderrocs, es pot apreciar sense cap problema el brescat.

Ja he dit que a la part de baix hi havia un cobert que s’aguantava amb uns encaixos a la paret. Sota aquest cobert hi ha un petit capelló amb una primera boixa, i a sota d’aquesta, encara es veu una pica de decantació tallada a la pedra.

A la banda de llevant, apareixen les restes d’un altre edifici, tancat parcialment amb pedra seca mínimament treballada, i encaixat a la paret rocosa. També presenta una fornícula amb una boixa, aquesta més baixa que la primera.

 

Tina de cal Guinard

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a Viver i Serrateix (31T x=400428 y=4646897). Es troba en un estat lamentable i tan sols es reconeix la forma que tenia i la boixa.

Boixa de la tina

La tina fa un diàmetre aproximat de 2,20 m i una altura d’uns 2,5 m. Estava coberta per un edifici quadrat, d’uns tres metres de costat, del qual s’endivinen part dels murs. Sembla que l’interior no era fet de cairons vidriats (podria ser que hagués estat tallada a la roca).. Presenta un encaix per al brescat.

Paret exterior de la tina

Rep el nom d’un antic mas que es trobava al costat del camí que va al Pla de les Sogues, del qual queden algunes restes de paret. Al nord de l’antic mas, tocant a la pista, hi ha una agulla de roca amb uns graons per pujar al cim i un dipòsit a la part superior. Aquesta estructura es va interpretar, molt dubtosament, com una torre de defensa medieval.

Les tines de Caselles

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troben a Viver i Serrateix, i apareixen documentades en el treball del germans Corominas. La número 1 es troba més enlairada (31T x=400359 y=4647284), fa 2,20 m de diàmetre i 1,60 de profunditat a la part més fonda. Els germans Coromines consideren que a llevant hi ha l’accés terraplenat a la boixa, però no es pot assegurar.

El que no recullen els germans Corominas són les restes d’un petit edifici que es trobava a escassos metres al nord de la tina: aprofitant l’espai que deixaven els blocs (3 x 2,20 m), i tallant quatre encaixos de bigues a la roca nord es va aconseguir cobrir una petita estança, orientada a ponent. Dues regates tallades a la pedra permetien allunyar l’aigua de l’interior de la tina. A la zona apareixen algunes escasses restes de teules.

Uns 10 m al sud-oest hi ha un petit forn d’oli de ginebre, amb un cercle de 24 cm de diàmetre, on es produïa la combustió, i una regata de 95 cm de llarg que, en baixada, duia l’oli de ginebre cap a una pileta de 20 cm. El desnivell es poc, però ja era suficient per recollir el preuat oli de ginebre, tot i que segurament la seva producció devia ser molt esporàdica.

No massa lluny (31T x=400348 y=4647255), hi ha un altre forn de ginebre. En aquest cas, la superfície de combustió feia 24 cm de diàmetre i el rec aproximadament un metre. El rec acaba just en un petit marge, on es recollia la producció.

La tina de Caselles número 2 està formada per tres grans dipòsits cilíndrics, connectats entre ells. La tina pròpiament dita fa 2,10 m de diàmetre i 1,40 de profunditat. Està connectada per un forat a 20 cm del fons que travessa un espai de 15 cm fins arribar al follador (1,10 x 0,50 m).

Connectat amb aquest per un parell de forats, es troba un altre fonyador o un segon dipòsit per rebre el most que fa 65 cm de diàmetre per 50 cm d’altura.

La boixa es troba a la banda nord, i s’hi arriba per una mena de trinxera tallada a la roca que fa 2,20 m de llargada per 80 cm d’amplada. Al final d’aquesta, hi ha una pica de decantació de 95 cm de diàmetre i 80 d’altura.

En aquest cas no sembla que hi hagués cap tipus d’edificació annexa.

Trull del castell d’Almudèfer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El castell d’Almudèfer es troba en terme de Caseres, al límit de la Terra Alta, just a sobre del riu Algars. La documentació el situa al segle XIII. Si us interessa el tema, en trobareu informació a la Catalunya Romànica i a la Wikipèdia.

Dalt del turó apareixen les restes del castell, complementades amb les d’una torre de planta més o menys quadrada que es troben al seu llevant. Just als peus de la torre, tallada en una roca, trobem el que la bibliografia descriu com una cisterna.

El trull del castell d’Almudèfer

Sense poder-hi posar la mà al foc, tot sembla, però, que es tracta d’un trull per fermentar el vi. L’estructura fa 3,20 m de llargada per 2,10 d’amplada, i té una profunditat d’1,80 m. L’existència a la part inferior d’un forat per buidar-ne el contingut fa pensar en una boixa com les que es feien en els trulls o tines de vi. D’altra banda, la presència a la part superior de sis encaixos situats en parelles, que semblarien haver aguantat una estructura de fusta, sembla indicar que es tractava d’un brescat (superfície sobre la qual es trepitjava el raïm, de manera que el most queia directament a l’interior del trull).