Categoria: Sant Quirze de Safaja

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Teuleria del Bosc dels Fornots

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al sud de les Clotes i al nord-est del turó del Pi Gros (41º 42’ 786 – 002º 09’ 982 – 648), en un marge situat al límit d’un camp (just al límit entre Sant Quirze de Safaja i Sant Feliu de Codines). L’hem localitzada gràcies al topònim de l’espai forestal on es troba: bosc dels Fornots, segons l’ICC.

El seu estat de conservació és molt precari: només se’n conserva el forn i part de la paret frontal, però no es veuen les olles. El forn té planta rectangular (3,70 m x 4 m i uns dos metres d’alçada màxima).  Les parets fetes de terra cuita (sobretot la nord) i les restes de teules que hi ha escampades per la rodalia indiquen que aquesta estructura era una teuleria o forn d’obra.

Uns dos-cents metres a ponent hi ha les restes d’una estructura, segurament una barraca (41º 42’ 786 – 002º 09’ 847 – 687).

Forn del Solà del Boix

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba en un revolt de la pista que puja al Solà del Boix, al marge exterior d’un xalet (41º 43’ 843 – 002º 08’ 702 – 623).

Es troba en un estat molt deteriorat, però, malgrat això, encara es conserva l’olla, amb forma d’u, i s’evidencien les fumeroles que connectaven amb el forn. El conjunt, que no arriba als dos metres de longitud, està actualment inserit en el marge d’una finca particular. L’olla estava dividida per un pilar central.

Forn del Solà del Boix
Forn del Solà del Boix

Pous de cal Carabrut

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El conjunt de pous i basses de can Carabrut es troba a banda i banda de la carretera B-59, al costat de la cruïlla que duu al nucli de Sant Quirze Safaja. Les basses, avui dia poc visibles, es troben en el llit del torrent, just a sota de cal Carabrut. En canvi, els pous es troben a ponent de la carretera, just a sobre del talús d’aquesta, a tocar de la primera casa de la urbanització.

En el punt 41º 43’ 750 – 002º 08’ 719 – 592 encara es conserva una resclosa que recollia l’aigua que era gelada. Segons Garcia-Pey (2009; 60) era el “Lloc on es recollia l’aigua per a deixar-la gelar, després de tallar-la a peces es conservava a la poua; feien un quadrat amb un tallant de barra i llavors anaven tallant els altres. Aquest glaç el tallaven amb serres, feina que calia començar al mes de gener.”

El primer pou està molt malmès pel fet que es va aprofitar per fer-hi un dipòsit d’aigua al seu interior. Es troba en el punt 41º 43’ 745 – 002º 08’ 574 – 629. Era de planta cilíndrica i estava cobert amb una cúpula actualment desapareguda.

El segon pou es troba una mica més al nord i per sota del primer (41º 43’ 766 – 002º 08’ 573 – 621). És d’unes dimensions molt grans i es va construir adossat a un marge natural, de manera que se’ns presenta com un gran cilindre exempt en la seva major part (excepte a la banda de ponent). Una peculiaritat d’aquest pou és que presenta dues entrades a diferents nivells, la més alta al sud i la més baixa a l’est. De tota manera, no es podia accedir al fons del pou sense fer servir una escala. Segons Garcia-Pey (2009; 60) tenia una coberta feta de fusta i teules.

Cabana del Favar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana del Favar
Cabana del Favar

El Favar són un conjunt de camps, propietat de Pregona, que es troben a l’oest d’aquesta masia, a l’altre costat del torrent de les Termes (41º 43’ 497 – 002º 08’ 150 – 685).

A l’extrem nord-oriental del camp, prop de la pista i dalt d’un petit turonet cobert de roures, es troben les restes d’una construcció de pedra seca de 3,50 m x 3,60 m i 1,40 m d’altura màxima conservada. Els murs fan 55 cm de gruix i el conjunt no presenta sostre. La morfologia d’aquestes restes semblen indicar, però, una coberta a dues aigües, perpendicular a la façana principal, rematada amb teules àrabs (n’hi ha una gran quantitat al terra).

L’entrada es troba al sud-oest i fa 1,05 m d’ample. En la paret del davant (nord) hi ha una finestra de 45 cm x 40 cm.

Teuleria de Pregona

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Situada al nord-oest de les saleres, just a sobre del camí a la riba esquerra del torrent (41º 43’ 707 – 002º 08’ 358 – 633).

Actualment es veuen les dues boques fetes amb maons cuits, de dos mestres d’alçada i 1,5 metres d’amplada. La més occidental de les dues està dividida en dues olles superposades. Hi ha evidències que les boques havien estat resguardades per algun tipus de cobert encaixat a la paret del mateix forn. La part del forn pròpiament dita es va malmetre en obrir la pista que passa per sobre de la teuleria, però encara es pot identificar com a tal.

Segons Garcia-Pey (2009; 158), malgrat el nom amb què es coneix, era propietat de la Noguera, i servia les necessitats d’aquesta casa. “Era un forn d’obra petit, que més endavant varen engrandir, encara que acabà quedant-los petita; llavors es va fer la bòbila del costat de la carretera, que anomenaren de Poses.”

Les Beurades

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Les Beurades
Les Beurades

En diferents parts del curs del torrent de l’Espluga es documenta la presència d’unes preses que retenien els sediments que podien arrossegar les aigües. En alguns indrets reben el nom de restells. Això evitava la pèrdua dels sòls.

Quan aquest fet no tenia lloc, apareixen zones en què el sòcol de roca mare aflora a la superfície i això és especialment rellevant en aquells indrets en què el pendent és important. Un d’aquests indrets es troba al sud de Barnils, entre la masia i la font Fullosa (41º 45’ 042 – 002º 11’ 146 – 770).

En aquest punt, en un espai d’aproximadament un centenar de metes es troben set petits gorgs on la poca aigua que circula pel torrent en període estival es conserva. Aquest fet li dóna unes característiques paisatgístiques força interessants, però a més a més, converteix l’indret en un dels abeuradors naturals per als animals de la zona. Aquest fet era aprofitat antigament per fer una cabana al costat dels tolls i esperar-hi, amagats, que els animals de ploma anessin a beure, per després caçar-los.

Font Fullosa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Font Fullosa
Font Fullosa

Es tracta d’una font de capelleta situada a ponent de Coma Alta i al sud de Barnils, just on s’ajunten el torrent que baixa de la Coma Alta i el torrent de l’Espluga, a la riba esquerra d’aquest i a l’altre costat de l’antiga fita de terme (41º 44’ 820 – 002º 11’ 94 – 750).

Està excavada a la roca i el dipòsit fa amb prou feines un metre cúbic. La porta que hi dóna accés fa 85 cm d’ample per 55 cm d’alt, i està coberta amb una gran llosa plana. Les parets són fetes amb pedra seca. A l’interior arriba a una altura màxima d’1,50 m. En el moment de fer la visita (setembre de 2012) es trobava seca. A l’interior, hi ha un tub de metall que recollia l’aigua i, com que no s’evidencia que sortís a fora en forma de raig, s’ha de pensar que conduïa l’aigua fins a la bassa de 5,50 m per 6,50 m que hi ha a tocar. Aquesta bassa, que es troba en una feixa que hi ha per sobre del llit del torrent, delimitat per un mur de pedra seca que la defensa de les crescudes del torrent, té uns murs de més d’un metre de gruix. A la banda del torrent té una rampa de 70 cm d’ample, feta amb una llosa plana, que servia per permetre sortir-ne els animals. Ens han dit que en aquest punt hi havia hagut un rentador, però actualment no se’n conserva cap evidència.

A la banda que dóna el torrent hi ha un rec o boixa (caldria verificar-ho amb una excavació).

Pladevall (2009; 52-53) documenta al costat de la fageda i la font Fullosa el mas Fontfullosa, ja present a inicis del segle XII, i diu que no hi ha restes evidents del mas, però sí uns petits plans i horts o feixes de conreu (com hem esmentat) i, a ran del  camí, “(…) gairebé enfront de la font i antiga bassa, hi ha restes de pedres i fins i tot s’hi endevina un angle de parets que revelen segurament el lloc on devia estar ubicat el mas.” Aquest mas es va despoblar arran de la pesta de 1348.

Fita dels Tres Termes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Fita dels Tres TermesEs troba al nord-est de Barnils, en el lloc on es troben els termes municipals de Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i Castellcir (41º 45’ 432 – 002º 11’ 307 – 810).

Es tracta d’una pedra sorrenca d’1,25 m de llargada, treballada excepte en els 40 cm d’un extrem que eren els que anaven soterrats. La part aèria té planta triangular, amb costats de 20 cm cadascun, tot i que una de les arestes ha estat rebaixada i el tall no és perfectament triangular.

En un costat hi ha gravades les inicials “S. M.”, en un altre “S. Q.” i en el darrer, un altre cop “S. M.”. La lectura no ofereix cap dubte i no s’acaba d’entendre com és que es repeteix l’abreviatura de Sant Martí.

A escassos metres de la fita (41º 45’ 426 – 002º 11’ 311 – 816) hi ha una pedra amb diversos forats que no semblen naturals. El més destacat correspon a un forat rodó de 10 cm de diàmetre i 20 cm de profunditat, que segurament hauria correspost a un pal o creu, possiblement vinculada a la delimitació parroquial. Aquest forat travessa el bloc en el que està tallat, tot i que sembla que originàriament no es volia travessar-lo.

Complementen aquest forat altres marques fetes expressament fins arribar a una dotzena, possiblement productes de moments històrics i de mans diferents. Són petites incisions de 2-4 cm de profunditat, amb formes quadrades o rectangulars i un angle, complementat amb un parell de reguerons (que podrien ser naturals).

Creiem que es tracta de la fita original, que hauria consistit en un pal o una creu. De fet, optem per aquesta segona opció veient que els mapes de l’ICC donen a la carena on es troba el nom de serrat de la Creueta (topònim confirmat per informacions orals l’any 2012).

Base de la Creueta
Base de la Creueta