Aquest article acaba d’aparèixer al programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles, 2022.
Fent-hi clic es veu una mica més gran.
Gravats de Can Tres quarts
Categoria: Sant Martí de Centelles
El Matagossos
La història del Matagossos, explicada segons la documentació històrica: Aquí (article a Monografies del Montseny).
Llibre dedicat al Matagossos (clic sobre la imatge per aconseguir-lo, pagant).
Sant Julià del Congost
Sant Julià del Congost era… Bé, de fet, Sant Julià no era res, amb prou feines quatre rocs coberts de vegetació. Però després de la restauració sembla que comença a ser alguna cosa.
Sabem que la capella es documenta l’any 1007, quan estava unida al terme del castell de Sant Esteve (que després seria el castell dels Centelles) i que al segle XVIII el rector de Valldeneu, en una consueta, parlava de l’església de Sant Julià “considerada per la gent com l’antiga església parroquial, tot i que ell no n’està convençut.”
l’any 1719 l’edifici ja era un munt de runes entre les quals es podia veure algun enterrament.
En podeu trobar més informació, aquí.
Barraca a la Solella de l’Oller (Sant Martí de Centelles)
A la solella de l’Oller de Sant Martí de Centelles (41º 45’ 151 – 002º 14’ 126 – 466), al costat d’una línia elèctrica. Restes d’una barraca de planta quadrangular, adossada a un gran bloc, ensorrada i en molt mal estat.
Una mica més a l’est, en un altre bloc, hi ha restes d’un petit mur de pedra seca.
La mort del Matagossos (versió oficial)
HA SIDO CAPTURADO EN TAGAMANENT UN BANDIDO AUTOR DE VARIOS ASESINATOS
A continuación el gobernador hizo referencia al reciente servicio llevado a cabo por las fuerzas de la Guardia Civil de Ayguafreda que consiguieron localizar y cercar en el lugar denominado “Pujol” del término municipal de Tagamanent, al bandido Pedro Serra Pou, alias “Matagossos”.
Este sujeto, que merodeaba por los montes desde 1943, es autor del asesinato de un criado de la casa de campo “La Figuera” y del colono de la misma Miguel Martín. También es el autor de la colocación de un artefacto en la casa de Francisco Grau de La Abella, y últimamente perpetró el asesinato de otra persona al arrojar, el día 16 de agosto último, en un baile público de Ayguafreda, un explosivo, suceso en el que también resultaron quince heridos.
– Ese bandido –siguió diciendo el señor Baeza– al enfrentarse ahora con la Guardia Civil entabló un tiroteo durante el cual resultó gravemente herido. Trasladado a Ayguafreda, falleció, no sin antes confesarse autor de los hechos citados.
El gobernador terminó su conversación con los periodistas, encomiando el celo de las fuerzas de la Guardia Civil.
La Vanguardia, 5 de novembre de 1947, p. 7
Més informació:
http://www.bubok.es/libros/235971/Matagossos
http://aventuraliteraria.net/2014/10/16/la-guerra-de-silencis-2/
Un maqui de Sant Martí
Julià Boix Corachán va ser un vaquer de Sant Martí de Centelles que vivia al carrer Nou. El seu pare, Francesc Boix Argemí, en el moment d’haver d’anar al servei militar va marxar a França i no va tornar a Espanya fins que es va proclamar la república; per aquest motiu, el seu fill Julià havia nascut a Chateauneuf de Marsella (vers 1918).
Tant el pare com el fill varen formar part del comitè revolucionari del poble durant la Guerra Civil. En el consell de guerra que es va fer en contra seva, en Julià va ser acusat de ser
“(…) patrullero al estallar el Glorioso Movimiento Nacional, interviniendo en detenciones y en el asesinato de los vecinos Melchor Castellar y Francisco Sentías Fábregas y los dos hijos de este último llamados Francisco y José Sentias Encío, hechos que realizaron en unión de otros milicianos forasteros (…)”.
Tot i això, Boix Corachán va dir que abans de la Guerra no havia pertangut a cap partit, però que en esclatar el conflicte es va enrolar a la CNT i va marxar voluntari al front amb la columna Maurín. Hi va estar tres mesos i en va tornar, però quan li va tocar anar al front va fer valer la seva qualitat de súbdit francès per no reincorporar-se (en una altra declaració va dir que un cop tornat del front va ser detingut per les autoritats roges, però alliberat per ser francès). La seva madrina, una jornalera que residia a Barcelona, nascuda en un poble de Castelló, va declarar que el seu fillol
“(…) durante el dominio marxista sufrió por no querer ir al frente un año y medio de Prisión en el Castillo de Montjuic y después durante algún tiempo permaneció en un campo de concentración, y al salir del mismo continuó residiendo en el pueblo de San Martín de Centellas”.
En el consell de guerra també va declarar que no havia format part del comitè revolucionari de l’Abella, però que havia estat sovint a la seva seu perquè li havien donat el “empleo de encargado de una pequeña granja con diferentes clases de animales, propiedad de dicho comité”. Habitualment no duia armes, tot i que n’havia fet servir en alguna guàrdia que el comitè li havia encarregat de fer. La Guàrdia Civil i l’Ajuntament l’acusaren de ser espia al servei del comitè i d’actuar en els assassinats en contra dels Sentias o de Melcior Castellar.
El cas de Boix Corachán és molt interessant, perquè ens ensenya que, acabada la guerra sobre el paper, la lluità va continuar per a algunes d’aquestes persones: exiliat a França, Boix Corachán es va incorporar a la Unión Nacional a Perpinyà, d’on el dugueren a Elna per fer una instrucció militar de catorze dies de durada. Després, en un grup de seixanta, els dugueren a Saillagossa, on els donaren un fusell, dues bombes de mà i vitualles. La nit del 23 al 24 de setembre de 1944 varen travessar la frontera pel Ripollès sota les ordres d’un tal Martillo i tot i que de manera passiva –segons deia– l’acusat va participar en el grup que va desarmar un escamot de 33 soldats que anaven en el camió (en aquesta acció reberen l’ajut d’un altre grup de 70 homes armats comandats per Josep Mas Tió). Després els dividiren en grups de vuit i a ell li tocava anar cap a les muntanyes de Vallfogona, però va desertar i amagar l’arma. Un grup de soldats el va trobar per la carretera i el va detenir junt amb altres.
Aquest intent d’invasió organitzat pel Partit Comunista a la clandestinitat és anterior a l’operació Reconquista de España que va tenir lloc l’octubre següent a la Vall d’Aran, però podria ser que es tractessin d’unes maniobres de distracció de la gran ofensiva que en aquells dies ja estava totalment planificada. El cas és que la sort d’aquests guerrillers va ser més aviat dolenta: Cándido Juárez, un brigada que va participar en aquelles maniobres, explicava que
“De todo el grupo de 50 que habíamos pasado sólo nos quedamos siete, y el día de Nochebuena de 1944 nos detuvieron en Aiguafreda (Barcelona)”.
Boix Corachán va tenir una altra mena de sort: havent estat detingut per les seves activitats armades, va ser condemnat a 20 anys i un dia de presó (18 de maig de 1945). Però per les causes que tenia pendents de la seva època de patruller va ser condemnat a mort i executat a garrot el 15 de febrer de 1946, a les set del matí, al pati de la presó Model de Barcelona.
Si en voleu saber més, potser us interessa això.
Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.
Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.
L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.
L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).
Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/
|
|
|
|
|
Refugi de la Trona
Està situat al sud-oest de la Trona, en el vessant solell (41º 43’ 909 – 002º 14’ 326 – 617).
Està construït aprofitant un bloc caigut. Sota d’aquest bloc es troba un espai triangular de 2,90 m d’ample per 2,20 m de profunditat, amb una altura d’1,10 m que va disminuint progressivament. S’hi accedeix per una obertura triangular encarada al sud de 70 cm d’altura per 80 cm d’ample, tancada per un mur de pedra seca. A la banda oest hi a una xemeneia que surt sobre la superfície més o menys plana del bloc que li fa de sostre. Es troba al costat mateix d’un torrent resguardat per uns murs.
Un centenar de metres més a ponent es troba un altre petit refugi, molt baix i petit (un metre de costat) excavat en un marge d’un antic camí i sense cap construcció de pedra seca.
Cabana de la Trona
Es troba al sud-oest de la Trona, per sota d’on comencen les vies d’escalada, en un espai molt emboscat (41º 43’ 955 – 002º 14’ 420 – 743).
Es tracta d’una cabana de marge, construïda al costat d’un antic camí i enmig d’un terreny terrassat, en estat impecable. La porta fa 60 cm d’ample i un metre d’altura i està coberta per una llinda plana sense inscripcions. El mur exterior fa 70 cm de gruix i la planta de la cabana és en forma de pe, coberta per aproximació de filades. Fa 1,50 m de profunditat i 1,70 m d’amplada i la clau de la volta està desplaçat en relació al centre de la cabana (es troba en línia amb la porta, però aquesta es troba en un costat de la cabana).
A la banda de llevant hi ha una formícula de 25 cm x 30 cm x 50 cm de profunditat. Al sòl d’aquesta estructura s’han trobat restes de carbó i una pedra per poder seure a la banda nord-oest. A la part de fora, al costat de ponent de l’entrada, hi ha una petita escala formada per dos únics graons que permeten pujar a la feixa de sobre. Aquest tipus d’escales volades no és estrany en aquest lloc.
Salta-Tions
Es tracta d’un altre lloc on es llençava la fusta en les èpoques en què no existien els camins que pugen a la Rovira de Cerdans i al Fabregar des del Pou. Segons Pere Rovira, a Salta-Tions es duien amb carros els arbres que es tallaven als boscos de la part de dalt i a baix eren carregats. Es troba en el punt 41º 45’ 804 – 002º 12’ 044 – 880.
Una funció semblant s’atribueix a la Tiradora, situada al sud de Barraca Xau (41º 47’ 481 – 002º 12’ 178 – 960). Malgrat tot, avui dia algunes persones creuen que aquest topònim fa referència a una forta pujada que hi ha a la pista.
Patrimoni Existencial 