Com a continuació del que en el seu moment vàrem publicar sobre aquest gravat, avui oferim una nova representació gràfica del mateix (la regleta fa 20 cm i està orientada al nord):
Gravat del torrent de l’Abeurador
El gravat queda al cim d’un petit cingle, avui dia en un espai cobert per la vegetació. S’hi veuen mitja dotzena de cassoletes, la més gran de les quals fa 12 cm de diàmetre, unides entre elles per diferents reguerons.
No massa lluny del lloc tenim un parell de balmes que havien estat ocupades. Una d’elles és la dels Cortils i l’altra queda una mica a l’oest, on va aparèixer un material que podria ser medieval. I a uns 500 metres al nord-oest una altra roca possiblement amb inscultures.
A primera vista, sembla que el Cadí sigui tot fet de roques calcàries, però hi ha dues zones que són esquistos (segons el mapa geològic) i és en aquests llocs on trobem algunes inscultures.
Per una banda, Jordi Casamajor ja va parlar dels gravats de Cava (Alt Urgell) (aquí i aquí). Es tracta d’uns gravats naviformes o fusiformes i alguns gravats lineals, que segurament corresponen a cronologies molt diferents. La descripció que en fa Casamajor és prou vàlida i per tant no cal parlar-ne més. Quan a la interpretació, només direm que actualment hi ha una diversitat de teories per parlar de tots dos tipus de gravats. Per tant, tampoc no en diré res.
Cassoleta triangular entre Cava i Querforadat
L’única cosa que val la pena remarcar, perquè creiem que no era coneguda, és l’existència d’una suposada cassoleta de forma triangular, que es troba situada en un bloc que hi ha a la carena que va del coll d’Eruga fins al tossal de Badés, a un centenar de metres del coll i pràcticament dalt de la carena que separa el Querforadat de Cava. Fa uns 15 cm de costat i en principi no n’hi ha cap més a les rodalies (com a mínim no les hem vistes).
Avellanet és un poble del municipi de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell. Hi passareu sense voler si des d’Adrall pugeu cap al port del Cantó.
Sant Joan d’Avellanet, esmentat al segle XI
El poble està dominat per unes petites cingleres de roca, que segons el mapa serien una alternança de gresos i lutites de la formació Jújols. A la carena i en algunes roques eminents situades a llevant del poble, al voltant de les Agudes (1.558 m), s’hi troben algunes cassoletes.
En una exploració hem comptat fins a 10 llocs diferents. Aquestes inscultures van des del 7 fins als 19 cm de diàmetre, ja que la majoria són rodones o el·líptiques.
Algunes es presenten soles, mentre altres estan acompanyades. Un conjunt molt interessant es troba a les Roques Grosses (que estan indicades al mapa de l’ICGC, tot i que es troben una mica més al nord d’on indica aquest document), a 1.530 m sobre el nivell del mar.
Aquí hi ha des de cassoletes petites, concretament sis amb un diàmetre de 7 cm, i amb dues parelles unides per reguerons, fins a altres que són molt grans. Una de les cassoletes fa 13 cm de diàmetre i 9 de produnditat, però la més gran fa 16 cm de diàmetre i 12 de profunditat. El fet que totes es trobin sobre la mateixa roca sembla indicar que les cassoletes es varen fer en moments diferents i que podria ser que tinguessin finalitats també diferents.
Conjunt unit per reguerons a Roques Grosses
Aquestes cassoletes es troben relativament a prop del dolmen conegut com a Cabana del Moro d’Avellanet (que està ben situat en el mapa). Algunes teories vinculen tots dos fets i hem de dir que en la llosa que fa de coberta del dolmen hi apareix una cassoleta rodona de 12 cm de diàmetre (també hem de dir que fa la impressió de ser posterior, però només és una impressió).
A Formiguera (Capcir) hi ha la famosa Peyra Escrita, que Jean Abélanet va descriure en el seu llibre “Signes sans paroles” (Hachette 1986) i que ha estat reinterpretada aquí.
Cassoletes de la Pedra Escrita
La pedra es plena de gravats i inscripcions amb un passat més que mil·lenari. Hi hauria d’haver una sèrie de representacions antropomorfes, segurament altmedievals, una mena de màscara molt més antiga i moltes coses que no són fàcils de datar. Però costen molt de veure (si és que encara hi són, perquè algú es va emportar un tros de pedra a casa seva).
El que sí que hem vist són un conjunt d’11 cassoletes d’uns 4 cm de diàmetre, rodones, i de molt poca profunditat, que semblen distribuïdes (en part) en una línia recta. Tot fa pensar que són més antigues que la resta de gravats, perquè aquests es varen adaptar a les cassoletes per no trepitjar-les, o en algun cas es varen gravar just a sobre. Només n’ha parlat (fins on sabem) mégalithes du monde.
Com es veu en la foto de sota, les cassoletes no han estat polides, sinó que es varen gravar per picoteig.
La Collada es troba al sud-oest de Viliella (Lles de Cerdanya). Segons la “Guia dels monuments megalítics de la Cerdanya” (PAM, 2006) hi apareixen una cinquantena d’inscultures, entre les que s’esmenten les cassoletes, motius antropomorfs, cruciformes, esmoladors i reguerons. Diu la guia que serien de dos moments històrics diferents (neolític i edat dels metalls).
Cassoletes i reguerons a la Collada
A més a més, la mateixa guia diu que el lloc on es troben les inscultures sembla no tenir cap funció pràctica, ja que la pedra granítica no serveix per esmolar metall ni pedra. També diu que no correspon a una situació estratègica, aspecte que seria força discutible.
Però el que ho canvia tot és la presència d’algunes creus gravades al costat de tots els elements que hem esmentat:
Creus de la Collada
S’ha de tenir en compte, però, que aquestes creus no eren gaire visibles i que algunes d’elles estaven tapades per les herbes del lloc.
La presència de creus en aquest roc sembla indicar alguna mena de límit, i tenint en compte la posició de la roca, segurament marcava la separació entre Lles i Viliella. És possible que en algun moment els límits (parroquials?) s’haguessin marcat amb altres indicadors, com ara les cassoletes (fet que sabem que passa en altres llocs).
Es troben en terme de Rocabruna (454956 – 4689114 a 1.352 m d’altura), en el lloc conegut com pla de la Masó, a l’est de la carena (just on el mapa de l’Alpina posa la a de “la” Masó).
Separades tres o quatre metres hi ha dues cassoletes. La primera és rectanguar (17 x 12 x 13 cm de profunditat), amb dues possibles rodones al costat, però en tot cas molt gastades. La segona té forma el·líptica i fa 10 x 8 x 5 cm de profunditat.
La roca no tinc clar si és una pissarra o un esquist. Del que no hi ha cap dubte és que són fetes artificialment.
Es tracta d’un bloc solt, de pissarra, sobre el qual trobem un total de 25 cassoletes. El bloc fa 1,70 x 1,25 x 0,40 m.
Aquí, la cassoleta més gran és una de rodona, que fa 24 cm de diàmetre i 12 de profunditat. La resta mesuren 5 cm de diàmetre o menys i tres de profunditat. La majoria d’aquestes cassoletes tenen formes acupulades i es troben unides les unes amb les altres per sengles canalons o reguerons.
En el vídeo que segueix es pot veure clarament la seva morfologia:
El turó de la Barraqueta es troba en terme municipal de Llanars (Ripollès), i el vàrem conèixer gràcies al bloc d’en Joan Maria.
Conjunt del turó de la Barraqueta
El turó pràcticament no existeix, és simplement un amuntegament de blocs que deu fer uns 15 o 20 metres quadrats i que amb prou feines sobresurt d’un prat que està a punt de desaparèixer sota la pressió de la vegetació que ho envaeix tot.
Algunes de les Cassoletes del turó de la Barraqueta
Més cassoletes
En aquest indret es troben un total d’unes 25 cassoletes, la majoria d’elles rodones i de poca profunditat, dividides en diferents blocs que es troben l’un al costat de l’altre:
Una irregular d’uns 16 cm de costat
Quatre de rodones (10, 15, 11 i 8 cm de diàmetre)
Vuit de rodones d’entre 2 i 4 centímetres
Una de 7 cm de diàmetre i tres de profunditat
Una rodona de 14 cm de diàmetre y 8 de profunditat
Una rectangular de 13 x 10 cm de costat i 8 de profunditat
Dues rodones més molt petites
En una altra roca hi trobem dues cassoletes petites i uns petits gravats, i en una altra dues de rodones de set centímetres de diàmetre i tres de profunditat.
Gravat sobre la pedra del turó de les Barraquetes
En un altre bloc de pedra que es troba just al límit dels municipis de Llanars i Vilallonga de Ter apareixen un altre conjunt de 10 cassoletes petites junt a una creu (segurament de terme).
Segon grup de cassoletes, a la frontera dels dos municipis
Patrimoni Existencial 