Etiqueta: Cassoletes

Cassoleta i creus

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’any 2012 vaig publicar una nota sobre la demarcació entre els límits de Sant Martí de Centelles i Castellcir. Arran del darrer descobriment al Brull i de la suposició que aquestes creus i cassoletes podrien correspondre a una manera d’indicar alguns límits, he tornat a visitar el lloc. Sort del GPS i de la fotografia que en el seu moment en vaig fer, perquè -quinze anys més tard- la cosa se sembla com un ou amb una castanya. I si no, jutgeu-ho vosaltres mateixos i mateixes:

Les creus fa quinze anys
Les “creus” el mes de maig de 2026

El conjunt de les “creus” està tan alterat que fins i tot sembla que no siguin creus. Només han passat quinze anys i l’erosió ha treballat de valent… i alguns o algunes pretenen que encara avui dia poguem trobar creus d’època prehistòrica…. En fi, un altre dia en parlarem…

En la imatge següent he fet una superposició del mapa de l’ICGC amb el del Cadastre. El punt vermell són la cassoleta i les “creus”, la línia blava vertical, l’actual  límit municipal, i la línia negra de la dreta, que fa un colze molt sobtat, hauria de correspondre als límits de propietats.

Mapes superposats

Com es veu en aquesta imatge, la cassoleta i les creus tant podrien estar marcant una separació municipal, com una separació de propietats. De fet, segons el mapa del Cadastre, les finques se separen per un penya-segat, just a la punta del qual es trobaria la cassoleta i les creus que ens interessen.

En la delimitació municipal de 1889 el límit es fa passar pel turó de Puigoriol, venint de l’obaga del mateix nom i anant després a l’estalviada de Barnils. Actualment, tots aquests topònims queden una mica més a l’est d’on es troben les creus. O sigui, que ni per una banda ni per l’altra coincideix amb la delimitació municipal actual ni amb la de finals del segle XIX.

Això em porta a pensar que era una delimitació de propietats, justament on aquestes es troben i el límit fa un colze de 90 graus. En un altre lloc ja he parlat de la utilització a l’edat mitjana de creus i cassoletes per indicar alguns límits (en aquest cas parroquials, però segurament es feia servir la mateixa tècnica per delimitat propietats). Això no vol dir que pugui explicar totes les cassoletes del món, que segurament tenen orígens diversos, però ajuda a entendre’n una part.

Roca amb creus i cassoletes al Brull

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Passant per un camí que va a mitja costa entre la Serra de l’Arca i la riera d’Avencó, encara no un quilòmetre endins del terme del Brull, em vaig enfilar a una pedra de gres vermell i em va cridar l’atenció una gran cavitat arrodonida visiblement antròpica.

Vista general de la roca

Aquell dia, vaig deixar la cosa aquí, perquè no vaig saber-ho interpretar. Dubtava entre que fos una premsa de vi o un forn d’oli de ginebre, però cap de les dues interpretacions no m’acabava de fer el pes. Així és que un altre dia vaig decidir tornar-hi. Al principi no hi vaig veure res, i em vaig dedicar a donar una volta per veure si a les pedres del costat hi havia alguna cosa. Després d’una estona d’observació que no va donar cap resultat, vaig decidir tornar a la primera roca i mirar-la amb més deteniment.

Hi havia una segona cavitat al costat i, mirant de netejar-la, em va semblar veure-hi alguns gravats. Total que poc a poc varen anar sortint algunes creus, cosa que confirmava que les petites cavitats que tenien al seu costat havien de ser cassoletes.

Creus i Cassoletes en la roca estudiada

Com es veu en la foto, en un extrem de la roca hi ha dues cassoletes molt més grans que la resta, segurament fetes amb posterioritat. De seguida em va venir al cap un llibre de Jean Abelanet sobre les roques gravades nord-catalanes, on es reprodueix un document de l’any 1011, una butlla papal sobre els límits del monestir de Cuixà. En aquesta butlla es parla d’unes creus que estan gravades en roques per indicar els límits de l’alou del monestir. De fet, en la consagració de l’església de Sant Martí d’Aiguafreda (any 898) també es parla d’una creu feta en un arbre per indicar el límit de la parròquia (ad ipsum arborem ubi crus facta est). 

La utilització de cassoletes com a indicadors de límits parroquials o locals també és molt antiga. El ja esmentat Jean Abelanet reprodueix un document de l’any 1425 en què es parla d’unes pedres amb creus i “escudelles” per indicar alguns límits de la parròquia de Jújols (Conflent). Està clar que aquestes escudelles havien de ser cassoletes.

La nostra hipòtesi és que aquesta roca actuaria de límit (no sabem de què) i que va ser visitada regularment i marcada amb creus o cassoletes per donar a entendre que no era un element natural i recordar aquesta delimitació. Confirma la idea que es tracta d’una fita liminar el fet que al costat hi ha una fita de pedra sorrenca que no sabem exactament què delimitava.

Fita a menys de 10 metres de la roca

Seria un límit parroquial o municipal?

En principi no ho sembla, ja que les fitacions de finals del segle XIX no en parlen i sembla que el límit municipal passava més al sud. Segons Antoni Pladevall, l’any 1855 els límits del Brull i Aiguafreda passaven per l’era de la casa del Sení. I després continuaven fins al coll de can Brull (segurament on ara hi ha la Creu de Parròquia), fins a baixar a sota de l’afrau del Montanyà i remuntar la riera de Martinet fins a pujar al mas Rourell.

Llavors, aquest límit (perquè és clar que es tracta d’un límit) és anterior o posterior a la constitució de la parròquia al segle IX?

La recerca documental per poder respondre aquesta pregunta, està donant resultats interessants, que en el seu moment explicaré.

Balma de les Creus

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La balma de les Creus es troba a la Calma, al Montseny. Ja fa temps que en vaig escriure això. Segurament el seu  nom deriva de les creus que hi ha gravades a sobre, que no són moltes, i és possible que aquestes indiquessin el límit entre parròquies o entre els municipis de Tagamanent i el Brull, perquè, tot i que actualment el límit s’ha establert una mica més al nord-est, els mapes antics situen aquest límit molt a prop d’on hi ha les creus.

Això pel que fa a l’aflorament superior de la roca. A la part de sota, com el seu  nom indica, hi ha una petita balma (vegeu això). Ja fa temps que se sap que a la part superior, al costat de les creus, hi ha alguns reguerons i cassoletes. Fa algun temps vaig descobrir un d’aquests reguerons més gran que els altres i que sembla posterior que presenta un canaló que conduïa el líquid que recollís (aigua?) cap a la paret.

En una darrera exploració he pogut veure que al sostre de la balma hi ha un rec que recollia les aigües que regalimaven per la paret i les duia a una zona clarament tallada, de planta rectangular, on suposo que hi devia haver algun element per recollir l’aigua.

Tot fa pensar que les aigües que eren recollides a la part superior durant el episodis de pluja eren conduïts per aquest regueró (a dalt) fins a una possible pica que es trobaria en el lloc que indica la foto que teniu a l’esquerra del text (per cert, l’escala que es veu a les imatges fa 20 cm).

El mapa de l’Institut Cartogràfic indica al costat de la balma un lloc que anomena roca de l’Amorriador. Segons el diccionari de l’IEC un amorriador és un lloc on s’amorria el bestiar, és a dir, on fa la migdiada, que seria un lloc ombrívol.

Es força possible que els xais s’arreceressin sota aquest petit penya-segat, mentre els pastors que els cuidaven es refugiessin en aquesta balma. Tot i això, caldria mirar de saber-ne més dades per poder passar de la categoria d’hipòtesi a la de certesa.

A menys de dos-cents metres del lloc es troba una pica tallada en gresos vermellosos, de la que he parlat en un altre lloc.

I, seguint la carena que baixa cap a la Caseta, hi ha una mena de pedra dreta que té una curiosa cassoleta amb un regueró, que es repeteix en altres casos i que no soc capaç d’interpretar. A escassos metres d’aquesta pedra (que es veu en la darrera imatge) hi ha una altra pedra amb una creu gravada, que també sembla que coincideix amb el traçat del límit municipal o parroquial que es troba en els mapes antics. Podria ser que aquesta pedra també indiqués per on passava el termenal entre els dos municipis.

Pedra de les Creus

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Amb aquest nom em refereixo a una pedra que es troba en el terme de Port de la Selva (aquí), que té una sèrie de creus, cassoletes i reguerons gravats en la seva superfície, i que crec que és inèdita.

Deixo la pedra per si algú més capacitat que jo la vol estudiar. De manera que només aporto algunes imatges de la mateixa:

 

Com a dades interessants diré que no massa lluny hi ha l’anomenat dolmen de la Pallera (on heu de deixar el cotxe si hi voleu anar) i una mica més enllà el dolmen de Mores Altes I (més informació): aquest darrer amb una coberta plena de gravats molt semblants als que hem vist (diria que aquí no hi ha creus):

Coberta del dolmen de Mores Altes I

 

Un marro a l’entrada d’una església

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Un dels elements que sobresurt en el gòtic religiós català és Santa Maria de Castelló d’Empúries, a l’Empordà.

Santa Maria de Castelló d’Empúries

A la portalada s’hi poden veure una sèrie de cassoletes. En un primer grup en veiem quatre que sembla que dibuixin una línia recta:

Cassoletes de la portada de Santa Maria

Però just al costat hi ha aquest conjunt, format per 25 cassoletes distribuïdes en columnes i fileres (5×5).

Marro de Santa Maria de Castelló d’Empúries

La seva disposició fa pensar que es tracta d’un marro, que el DIEC defineix com un “Joc popular per a dos jugadors consistent a col·locar en filera tres fitxes sobre tres dels nou punts d’un quadrat, dibuixat amb les diagonals i mediatrius de cada cantó”, és a dir, un tres en ratlla. N’hi ha un altre en una sala de la presó, avui museu, que precisament dona nom a aquella habitació.

Però segons una il·lustració que Joan Amades publica sobre un gravat del segle XVIII en què es veu dues persones jugant al joc del marro, semblaria que més aviat es tractés d’un joc de punteria:

Si es tractés d’un joc de punteria (a veure qui introdueix més pedres dins de la cassoleta) hauríem trobat algunes explicacions a altres cassoletes que trobem, per exemple, en creus de terme. Però només és una hipòtesi.

De fet, segurament Amades es va confondre de joc i la il·lustració correspon més a la trisella, un joc tradicional que consistia a llançar pedres en una eina antigament utilitzada al camp i veure qui n’encertava més. En aquest sentit sabem que:

“[…] era un calaixó que estava tot fet de forats, un blanc i un negre, un blanc i un
negre. I es jugava que dies: “Blanc o negre.” I d’una distància tiraves. Si entrava
en un forat del color que havies dit, guanyaves. El calaixó estava completament
pla a terra i have una baixadeta perquè la bola no es quedés parada. No es
tirava per l’aire, es tirava la bola arrossegant. Això ho feia el fuster perquè era
una mica complicat de fer, els forats devien estar separats 1 cm un de l’altre.” (font)

Roc de l’Amorriador

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Des del priorat de Serrabona un camí, al principi en una considerable pujada, ens porta fins al coll que hi ha al sud de la Roca Roja i des d’aquí, seguint aquest recorregut, podem arribar fins al roc de l’Amorriador, que conté alguns petròglifs de diferents datacions. Alguna sembla que seria del segle XIX.

Roc de l’Amorriador, segons Jean Abélanet

Pel camí haurem pogut veure diferents roques amb cassoletes, i el dolmen anomenat Cementiri dels Moros, on trobem cassoletes i alguna creu gravades en les lloses que el formaven:

Dolmen del Cementiri dels Moros (2 i 3) i cassoletes properes al roc de l’Amorriador (1)

De tornada, o a l’anada, com us vagi més bé, no us perdeu el priorat de Serrabona, una bona mostra de romànic, però no us podeu perdre la pedra que hi ha només a l’entrada, que contindria uns petròglifs neolítics:

 

 

 

Cassoletes i creus al Calvari d’Arnes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Diu l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que aquesta ermita va ser costejada per un tal Don, que seria “un dels principals senyors d’armes, la casa del qual se situa davant de l’església” i que a sobre de l’arc d’entrada hi ha la data de 1815.

El que no diu aquest inventari és que la dreta de la façana principal (mirant tal ho fem en la imatge anterior) hi ha un petit pedró o taula format per una llosa rectangular, d’una mica més d’un metre en el costat més llarg. Està feta de gresos i conté algunes cavitats, que podrien ser cassoletes, sobretot perquè s’hi veuen un parell de creus molt clares, una de les quals estaria feta per la connexió de quatre cassoletes.

Taula del Calvari (Arnes)
Poc abans d’arribar a l’ermita hi havia hagut la Creu del Calvari, que es va perdre i que només podem veure en una foto.

Podria ser que la llosa que comentem fos anterior a la construcció de l’edifici? I que estigués relacionada amb la creu del Calvari?

 

Cassoletes de la Creu del Mas de Bondia

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Mas de Bondia és una vila closa espectacular del municipi segarrenc de Montornès de Segarra. De fet, només té un únic carrer al qual s’accedeix per una única entrada.

L’entrada, que es veu en la imatge que agafo en préstec de la Wikipedia, sembla l’accés a una masia, però en realitat és l’entrada al carrer del Portal, l’únic que formava la vila closa.

En aquesta imatge es veu una creu en primer terme i els elements que volem comentar es troben en la seva base. Es tracta d’un conjunt de cassoletes que semblarien prehistòriques, però a la base de la creu es troba gravada la data de 1950…

Cassoletes de la creu del Mas de Bondia
Base de la creu amb la data gravada

No sé si mai sabrem com és que una pedra amb cassoletes ha acabat fent de base d’una creu que teòricament es va erigir l’any 1950. Les cassoletes preexistien a la pedra que es va tallar? Es varen gravar després?  Si en sabeu alguna cosa, m’agradarà saber-la.

 

Gravat del torrent de l’Abeurador

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Com a continuació del que en el seu moment vàrem publicar sobre aquest gravat, avui oferim una nova representació gràfica del mateix (la regleta fa 20 cm i està orientada al nord):

Gravat del torrent de l’Abeurador

El gravat queda al cim d’un petit cingle, avui dia en un espai cobert per la vegetació. S’hi veuen mitja dotzena de cassoletes, la més gran de les quals fa 12 cm de diàmetre, unides entre elles per diferents reguerons.

No massa lluny del lloc tenim un parell de balmes que havien estat ocupades. Una d’elles és la dels Cortils i l’altra queda una mica a l’oest, on va aparèixer un material que podria ser medieval. I a uns 500 metres al nord-oest una altra roca possiblement amb inscultures.

Gravats de Cava

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A primera vista, sembla que el Cadí sigui tot fet de roques calcàries, però hi ha dues zones que són esquistos (segons el mapa geològic) i és en aquests llocs on trobem algunes inscultures.

Per una banda, Jordi Casamajor ja va parlar dels gravats de Cava (Alt Urgell) (aquí i aquí). Es tracta d’uns gravats naviformes o fusiformes i alguns gravats lineals, que segurament corresponen a cronologies molt diferents. La descripció que en fa Casamajor és prou vàlida i per tant no cal parlar-ne més. Quan a la interpretació, només direm que actualment hi ha una diversitat de teories per parlar de tots dos tipus de gravats. Per tant, tampoc no en diré res.

Cassoleta triangular entre Cava i Querforadat

L’única cosa que val la pena remarcar, perquè creiem que no era coneguda, és l’existència d’una suposada cassoleta de forma triangular, que es troba situada en un bloc que hi ha a la carena que va del coll d’Eruga fins al tossal de Badés, a un centenar de metres del coll i pràcticament dalt de la carena que separa el Querforadat de Cava. Fa uns 15 cm de costat i en principi no n’hi ha cap més a les rodalies (com a mínim no les hem vistes).