Nou gravat al torrent de Passarell

Es tracta d’un gravat molt senzill, possiblement modern o contemporani, que es troba aigües avall de l’aqüeducte de Passarell (Moià).

Gravat a la riera de Passarell (Moià)

Queda clar que es tracta d’una incisió fusiforme corbada, sense arribar a ser semicircular, i que no es tracta de cap element natural. El que ja no és tan clar és si a la part superior hi falta alguna cosa o si també són gravats (si fos així, podria ser una cara, però tornem a dir que la imaginació va pel seu compte).

 

Gravat a la riera de Passarell

A la riera de Passarell, just una mica aigües amunt de l’aqüeducte de Passarell, enmig del llit del torrent, es troba una pedra amb un gran gravat.

Segons Cristina Casinos es tracta d’una pedra de gres de granulometria fina amb un gravat rupestre. Segons aquesta font, s’hi pot observar una figura humana amb aspecte de ball, amb el cap orientat al sud, una cara amb orella i ulls incisos en la pedra, un bec amb ull tipus gall i altres línies i corbes sense identificació.

Gravat de la riera de Passarell (Moià)

La veritat és que ens fa la impressió que es tracta d’un personatge que està nedant, just al davant d’alguna mena de monstre, però ja sabem que la imaginació és lliure.

Sembla clar que es tracta d’un gravat força recent, i com veurem més endavant no és l’únic, tot i que sí el més espectacular.

Roca de Passarell

Segons la Catalunya Romànica, es tracta d’una roca de gres que contenia uns gravats piquetejats, que donava lloc a figures en negatiu. Hi havia representacions cruciformes que no es podien emmarcar en cap dels prototips clàssics: amb els braços patents, acabats en cercles, amb peana o amb els braços units sobre el pal amb un semicercle.

Interpretació de la roca de Passarell, segons A. Casanovas (Catalunya Romànica)

També hi havia lletres i inscripcions, figures en espiral i algunes representacions modernes (com la data de 1910). Cronològicament són molt difícils de datar: segur que hi ha elements d’època històrica, però no es descarta que algun d’ells fos prehistòric.

En el seu moment es va dir que podia tractar-se d’un límit de terme o d’una marca de pas, però res no queda clar.

Actualment, amb prou feines es veuen alguns dels gravats de la banda dreta, que han estat bandalitzats i sobreescrits. Tota la part esquerra va desaparèixer en exfoliar-se la capa superior de la roca.

Joan Escoda n’ofereix unes imatges de l’any 2016, on encara es veu alguna cosa de la part dreta, perquè l’esquerra segurament ja havia desaparegut (com a mínim així apareix en les fotos que es varen fer l’any 2010 i així la vàrem trobar l’any 2018 quan vàrem fer la revisió del mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona)

 

 

Creu gravada a Moià

Es troba a la banda de dalt de la pista que va del Pla de Maria al Rourell, a Moià.

Imatge del gravat

Es tracta d’un gravat insculpit en una pedra que representa una creu de dos braços pràcticament igual de llargs (60 cm d’altura i 55 cm d’amplada), feta amb un doble traç i amb les puntes arrodonides (creu flordelisada). A les puntes hi ha una mena de borles arrodonides que recorden en alguna manera les creus romàniques, tot i que segurament són molt posteriors
En el mateix bloc, a la part inferior, hi ha una creu llatina d’uns 20 cm d’altura, amb una petita peanya, aquest cop gravada puntejant la roca amb un objecte punxegut.

Segona creu

Casalot Vell del Soca

Es troba al sud del Solà de Sant Esteve, a Moià, i sembla que correspon a un edifici medieval. Consta d’una construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l’est).

El Casalot Vell del Soca, a Moià

Presenta una porta d’arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d’amplada i no es pot precisar l’altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta.

Porta d’accés a l’edifici

L’edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang.
Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant.

Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu “que hi és lo casal”. De tota manera, no s’ha pogut comprovar.

Dolmen de Santa Magdalena

Es tracta d’un dolmen força conegut, situat en terme de Moià. Està orientat en direcció N-S, amb una lleugera inclinació cap a l’est. D’aquesta cista megalítica només es conserva la llosa frontal i la coberta. L. Pericot el va esmentar com a dolmen dubtós en la seva obra sobre els megàlits pirinencs, però l’estudi de R. Batista i J. Surroca l’any 1957 va confirmar la seva autenticitat. Va ser utilitzat com a cabana de pastor.

Dolmen de Santa Magdalena (Moià). Fotografia Diputació de Barcelona

Justament en el que era la coberta es poden veure uns gravats que els experts diuen que són d’època medieval i que representarien una creu escortada per tres xiprers a cada banda (són de molt difícil observació). El túmul, circular, està molt erosionat.

156

Més informació, aquí.

La Torre i la Bastona (Moià)

A l’extrem sud del serrat de la Torre, mirant a llevant, en terme de Moià, es troben les restes d’un antic mas. El que es pot veure correspon a les restes d’un mur a recer d’un petit penya-segat, encarades al sud-est. En algun lloc arriben a tenir un metre de gruix i estan fetes amb pedres poc treballades relligades amb fang.

Semblen dibuixar diversos espais que podrien correspondre a una casa o edifici. No sembla que puguin tenir un origen natural, i la proximitat al topònim “la Torre” fa pensar que es tractés d’un antic mas. El conjunt fa més de 12 x 17 m, tot i que està molt emboscat.

Els actuals propietaris de la Grossa ens confirmen l’existència d’aquest mas, el seu nom i el seu emplaçament.

A nivell documental sabem que en un capbreu de l’any 1500 que es conserva a l’arxiu municipal de Moià, Francesc de Vilatarçana, de Sant Vicenç de Calders, confessa tenir el Cortó de Sellers, àlies de la Torra (sic), constituït dins de la parròquia de Moià, amb 4 peces de terra. Totes aquestes terres limiten amb un mas anomenat la Torra,
A banda d’aquest fet, altres topònims actualment encara existents ens ajuden a identificar aquest mas com les restes que descrivim, per exemple el fet que una de les terres tingués a ponent els honors de la Bastona i a tramuntana el camí ral que va de Vic a Manresa.

Tot i que en el lloc on es creu que havia estat emplaçada la masia de la Bastona actualment no s’hi evidencia pràcticament res, només una acumulació de pedres i un petit fossat, els habitants de la Grossa ho han rebut per via familiar. Es diu que la mestressa de la Grossa havia nascut en aquest mas, al segle XIV.

El mas de la Bastona apareix encara en un capbreu de Santa Maria de Moià de l’any 1479, quan el declara Francesc de Vilatersana. També se’n parla en un capbreu de l’any 1500.

 

L’Antonell

Les restes d’aquesta masia es troben a tocar de la riera de Malrubí, dins del terme de Moià. Sabem segur que existia l’any 1500, tot i que segurament era anterior, com a mínim de les primeres dècades del segle XIV. Actualment està totalment enrunada i fins i tot coberta per la vegetació. Fa deu anys encara se’n conservava bona part dempeus, encara que part del sostre ja hagués caigut. Sembla que a partir del segle XVII, quan es va produir un important eixamplament a la seva banda oriental, s’entrava a la casa per una  porta que permetia accedir directament al seu segon pis. De tota manera, el nucli antic de la casa estaria ben bé al centre de les ruïnes actuals, on es veuen unes finestres espitllerades i un sospitós arc apuntat que semblaria de cronologia gòtica. A més a més, dins d’aquesta part més antiga hi ha les restes d’un pou de planta rodona, que sembla que devia servir per proveir d’aigua els seus estadants. Curiosament està a escassos metres d’un pou negre on anaven a parar els residus sòlids i líquids de les corts i de la comuna.
5172
Vista exterior de la tina
A la banda nord, adossada a la paret forana, apareix una estructura de planta rodona, com un gran cilindre fet amb pedres poc treballades. S’hi accedeix per una rampa amb alguns graons i, en arribar a dalt, es troba un forat rodó, de tres o quatre metres de diàmetre, on s’abocava el raïm, que era aixafat directament a sobre de la tina. Aquesta queda just a sota, i es caracteritza per estar fet amb cairons envernissats per fer-la impermeable. El most, ja convertit en vi, era extret per la boixa, que es troba dins de l’edifici, just en una sala on hi ha l’arc apuntat que esmentàvem més amunt i unes antigues dogues de bota o de tina de fusta. A l’habitació del costat hi ha les restes d’una premsa de cargol.
Interior de la tina, folrada amb cairons
Restes de la premsa de cargol
Aquesta tina no té massa paral·lelismes al municipi de Moià, i potser només s’hi pot comparar la tina de Riqueus, tot i que en aquest cas es tracta d’una tina aïllada enmig de les vinyes.No massa lluny, però, trobem la tina de la Posa, que seria força semblant.

Barraca del Clapers (Moià)

foto1
foto2

Dades generals i localització


  • Municipi: Moià (Moianès)
  • Data registre: 12/10/2018
  • Paisatge: Moianès
  • Codi: 18387
  • Coordenades: X: 427271 Y: 4628013
  • Altitud: 714

Construcció

  • Tipus de construcció: Aèria aïllada
  • Orientació: Sud-est
  • Forma de la planta: Planta circular
  • Tipus de porta: Llinda plana
  • Tipus de coberta: Falsa cúpula
  • Estat: Perfecte estat
  • Restaurada: Sí

Descripció

Fa 2,10 m de diàmetre interior i uns 3 metres d’altura. La porta fa 1,35 x 0,80 m. La paret té un gruix de 75 cm.

Comentaris

Sembla que ha estat restaurada i recrescuda recentment.

Barraca del sot dels Gats (Moià)

foto1foto2

Dades generals i localització

  • Autor fitxa: Francesc Roma
  • Municipi: Moià (Moianès)
  • Data registre: 1/8/2018
  • Paisatge: Moianès
  • Codi: 18051
  • Coordenades: X: 423208 Y: 4627903
  • Altitud: 742

Construcció

  • InfoTipus de construcció: Aèria adossada al marge
  • Orientació: Sud-est
  • Forma de la planta: Planta rectangular
  • InfoTipus de porta: Llinda plana
  • InfoTipus de coberta: Falsa cúpula
  • Estat: Enderroc del sostre
  • Restaurada: No

Descripció

La porta fa una amplada de 80 cm. Les mides de la planta són de 2,30 x 1,50 m.