Pel lloc on es troba hauria de ser un conjunt de forns de guix, però….
Categoria: Figaró
Forn de calç de Gallicant
Situat just al nord del torrent de Montmany, gairebé on enllaça amb el Congost, a tocar de la conducció de gas natural i al costat de l’antic camí.
De forma cilíndrica, fa uns cinc metres de diàmetre i una altura de 4 m. A la banda sud hi ha una boca d’1,60 m d’ample, feta amb un arc rebaixat construït amb totxos. La resta és feta amb pedra relligada amb ciment. En algun lloc de l’interior s’aprecien vidriacions fruit de les altes temperatures de cocció.
L’hem trobat gràcies a les indicacions d’en Josep i l’Antoni. Aquest darrer ens deia que al molí de Gallicant la gent li donava el nom de molí del Ciment, perquè se suposa que en aquest forn de calç s’hauria intentat fabricar ciment. Encara que sembla que no es tracta d’un forn de ciment, cal remarcar que als forns de l’Oller la intenció era la mateixa, tot i que mai no es va arribar a anar més enllà de la producció de calç.
Mina de la Llorença II
Es troba sobre el cementiri del Figaró (41º 43’ 032 – 002º 16’ 52 – 391).
La configuració general de la mina té una inclinació d’uns 45 graus. Al cap de poc, s’arriba a una gran sala, on hi ha una petita saleta a la dreta i un pas per sota d’un tronc que aguanta un munt de runes. A l’altre costat hi ha una petita galeria que, com la resta de la mina, es va produir mentre es seguia el filó de baritina que s’hi explotava.
Continuant baixant, després d’un pas estret per sota d’unes pedres enrunades, s’arriba al fons de la mina. A la banda esquerra es pot accedir a una galeria lateral.
Balma dels emboscats de Montmany
Es troba en un lloc de difícil accés, penjada enmig d’un cingle sobre la carretera que porta a Montmany (41º 42’ 919 – 002º 15’ 277 – 540).
S’hi accedeix, amb moltes dificultats, per una lleixa penjada a mitja paret. A l’arribar a la balma, una gran roca despresa del cingle i repenjada a la paret principal obliga a fer un pas estret. Després d’un petit tram de baixada, es troba la balma, encarada al sud i situada sota un curs hídric normalment sec. Si seguim per la lleixa caldrà fer un segon pas entre una roca despresa i la paret, aquest cop més estret.
La dificultat d’accedir a l’indret per altre lloc que no fos la lleixa, i la presència de les dues pedres, feien pràcticament inexpugnable aquesta balma. A més a més, des de la carretera resulta pràcticament invisible. La balma en si és petita (4 m de llarg per 1,50 m d’ample) i baixa (1,15 m d’altura màxima). Aprofita una esquerda natural formada per l’encreuament de dues diàclasis. Està tancada per un mur fet de pedra relligada amb una barreja de fang i fanals. Una obertura de 50 cm permet accedir a l’interior i hi ha una altra obertura que fa les funcions de finestra. A la banda de ponent, a l’interior, es troba un espai per fer foc sense que es pugui veure des de l’exterior; a llevant hi ha les restes d’un jaç.
Hem pogut saber de la seva existència gràcies a l’Antoni, del Figaró, amb qui ens va posar en contacte en Xavier. A tots dos, moltes gràcies.
Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.
Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.
L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.
L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).
Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/
|
|
|
|
|
Forn de guix del camí de la Cuspinera
Aquest article actualitza l’anterior post.
Es troba en el punt 41º 42’ 936 – 002º 15’ 121 – 546, en una zona embardissada sobre la pista que duu a la Cuspinera (just on arrenca una pista de desembosc que s’enfila cap al nord.
En una visió frontal, el conjunt presenta tres boques amb arcs de mig punt situades sota un marge de pedra sorrenca d’1,15 m de gruix. Les dues boques més occidentals fan 1 m d’ample per 1,60 m d’altura i donen accés a una única cambra de planta cilíndrica (al voltant de 4,50 m de diàmetre i 2,80 m d’altura). Estan fetes amb maons. La boca més oriental fa 1,25 m d’altura per 1 m d’amplada i dóna accés a una cambra ovalada de 3,10 m x 2,10 i una altura de 3,50 m. A la banda nord, a la part de dalt del marge, hi ha una porta. La cantonada sud-oriental presenta una columna de maons. A la base d’aquest forn hi ha uns graons paral·lels a les parets oriental i occidental de 55 cm i 35 cm de gruix respectivament.
A ponent del forn s’ha trobat una estructura quadrada, que podria correspondre a un dipòsit, i per la part sud, a sota, hi ha les estructures de càrrega i elaboració del material desenfornat.
S’ha descrit com un forn de calç, però creiem que es tracta d’un forn de guix que hauria explotat la pedrera de guixos que hi ha just a sobre del lloc on es troba el forn. El mapa del cartògraf Salvador Brugués, de l’any 1924, indica en aquest lloc una “cantera de yeso” amb un edifici. En el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina, de 1967, es manté la presència de l’edifici, però ja no es fa referència a la pedrera.
Aquesta estructura va ser redescoberta arran dels incendis de 1994.
La Casanova
Es troba sobre el sot del Bosc Negre (sot del Bac) i sota el cingle de Bertí, a ponent de can Volant (41º 43’ 399 – 002º 14’ 400 – 631).
Malgrat la vegetació i la ruïna que presenta l’edifici, sembla que encara es poden distingir dos grans cossos separats per un pati, amb espais de dos pisos superposats. Els murs fan 60 cm de gruix i estan formats per pedra local relligada amb fang. Segurament el de la banda sud corresponia a una pallissa o un corral, mentre el de més a llevant era la masia.
En aquesta darrera es distingeix força bé la cuina, on hi ha un forn negre que es conserva complet. Fa 1,60 m de diàmetre per 1,20 m d’alçada, de manera que es pot estar al seu interior. Els primers 55 o 60 cm són excavats directament a la roca mare; a sobre seu hi ha una corona de 15 cm de gruix formada per totxos posats en posició vertical. A partir d’aquí comença una volta semiesfèrica feta de petites peces de fang cuit. La boca, feta amb tres grans peces de terra sorrenca vermella, fa 655 cm d’alçada per 45 cm d’ample.
El mapa d’Ernesto Almodóvar de Sant Quirze de Safaja, de l’any 1924, documenta aquesta casa en estat ruïnós, tot i no donar-ne el nom. Segons Garcia-Pey (2009; 64), formava part de la propietat de mas Prat.
Basses i captació del Bac
A l’oest de la masia del Bac es troben dues basses, una per sota de la pista (41º 43’ 613 – 002º 16’ 112 – 380) i una altra, una mica més al sud, a sobre (41º 43’ 582 – 002º 16’ 143 – 393). Es tracta d’unes estructures de grans dimensions actualment pràcticament en desús.
La bassa superior, i segurament també la inferior, s’omplien amb l’aigua que els arribava mitjançant una canalització que, pràcticament sense guanyar alçada, va a buscar l’aigua al torrent del Bosc Negre, al punt 41º 43’ 609 – 002º 15’ 439 – 394, on hi ha una captació actualment en desús. La conducció, constituïda per un tub d’aparença recent, està actualment inutilitzable i el camí que la resseguia pràcticament desaparegut.
Val la pena destacar el salt d’aigua i el gorg que hi ha just a sota de la captació.
Can Feliu de les Barraques
Es tracta d’una casa situada a ponent del nucli del Figaró, al nord del cementiri i per sobre d’ambdós (41º 43’ 199 – 002º 16’ 063 – 427). S’hi pot accedir per un camí que hi puja des de la pista que va de la Llorença al Bac.
Actualment es conserva una estructura de 4,60 metres de llarg per 4,30 metres d’ample (mides interiors), amb una porta oberta a llevant de 2 metres per 60 centímetres, rematada amb un arc escarser fet a plec de llibre. Està construïda amb pedra rogenca del mateix lloc relligada amb fang i argamassa; té uns murs de 0,50 m d’amplada. A la mateixa banda de llevant hi ha una finestra d’un metre d’alçada per 50 centímetres d’ample que conserva encara una frontissa metàl·lica.
A la banda sud-est es conserva, tot i que rebentat, un forn per coure pa, fet que indica que es tractava d’una casa habitada de manera regular i no d’una simple barraca dedicada als treballs agraris.
L’edifici tenia dos pisos, el superior segurament molt baix, com ho indiquen un parell de finestres que estan poc per sobre de la línia on arrencaven les bigues que aguantaven el pis, i sembla que es cobria amb una coberta a dues aigües perpendicular a l’eix de la façana.
Actualment està en un estat ruïnós i pràcticament tapada per la vegetació. Només el fet d’estar en un camí de recent obertura i les visites esporàdiques d’algunes persones permeten accedir al seu interior. Es troba situada en una mena de coll entre un cingle i un petit turó (però podria ser que hagués estat una antiga pedrera), de manera que sembla ficada en un clot a redós d’un turó terrassat.
A la banda nord-est, a l’interior i prop de la porta, sembla que hi havia hagut uns fogons recolzats en un peu de pedra, que encara es conserva, i unes ferros. En el mateix lloc, però per la banda exterior, hi ha un recipient excavat al terra, actualment reblat de sediments, que podria correspondre a una cisterna o a un cup (també podria ser un pou negre, però sembla menys probable).
Des de fora, a l’extrem sud-oest semblaria que hi hagués hagut una antiga porta actualment tapiada que donava a un corral o a una altra habitació (no es pot precisar més).
El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona recull aquesta masia, però la fotografia que hi apareix correspon a una estructura no identificada (possiblement un pedreguer) situada una mica més avall (41º 43’ 223 – 002º 16’ 142 – 397). La descripció que es presenta coincideix força amb el lloc que hem descrit, però en alguns punts hi ha importants divergències (per exemple quan diu que els murs fan un metre d’alçada o que no es pot entrar en algunes estances a causa de la runa). Es diu que aquest mas encara estava ocupat a mitjan segle XX i encara avui dia s’hi troben elements que permeten suggerir una ocupació esporàdica posterior. De tota manera, la gent sembla haver-ne perdut la memòria; fins i tot una dona amb qui vàrem parlar –nascuda a can Plans- no tenia clara la seva existència ni recordava el seu nom. Aquesta masia no apareixia en el mapa de Salvador Brugués (1924), però sí que ho feia en el del Montseny de l’editorial Alpina (1947) i dels Cingles de Bertí de la mateixa editorial (1959). Els mapes actuals de l’editorial Alpina situen el topònim erròniament al nord del repetidor de la Llorença. L’ortomapa de l’ICC situa correctament la masia i l’anomena can Feliu de les Barraques, segurament seguint els criteris del mapa de patrimoni de la Diputació.
Forn de la font del Pontet
Forn de morfologia cilíndrica, de 4,50 m de diàmetre del qual es conserven un parell de metres de parets. Està esfondrat per la banda est, on sembla que hi hauria la boca i per la oest. A la part superior, un camí permetia dur el material per carregar-lo mentre sembla que el camí que condueix al molí de ca n’Oliveres sembla que servia per descarregar-lo.
Es troba en el punt 41º 42’ 687 – 002º 16’ 104 – 293, al costat de la font del Pontet, arran del camí que duu al molí.
Patrimoni Existencial 