El coll de Balaguer es troba al municipi de Vandellós-Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Sabem que al segle XIII hi havia un castell, però es va reedificar en diferents moments històrics.
De tota manera, el que més crida l’atenció, a dia d’avui, és el conjunt de quatre casamates comunicades interiorment per un passadís que les uneix.
La fortalesa de coll Balaguer vista des de la pedreraInterior de la fortalesa
Crida molt l’atenció les mides del conjunt, on trobem un corredor d’una seixantena de metres de llarg i dos i mig d’amplada. Mirant cap al sud-oest hi ha quatre emplaçaments per a canons, ja que des d’aquí es domina la carretera que ve de València.
Tot i que la pàgina web de patrimoni de la Generalitat diu que no hi ha rastres d’ocupació ni constància històrica del seu ús, a l’interior es troba un petit escrit a la paret que suposem que deia “Año 1938”.
És, per tant, una fortalesa de l’època de la Guerra Civil (1936-1939), fet que s’adiu força bé amb els búnquers que es troben a la rodalia, i dels que parlaré més endavant.
Les restes d’aquest suposat fortí liberal es troben a Rajadell. En el següent link podeu trobar tota la informació que us cal per visitar el lloc i entendre’l una mica.
Ja fa temps que en vàrem publicar un de semblant, aquí.
Part més espectacular de la fortificacióUna espitllera de la fortificació
A tocar de la collada de Toses (Ripolès) hi ha una curiosa construcció, de la qual encara no he pogut treure l’aigua clara. Es tracta de la “Garita” de Plana Rodona.
Segons algunes fonts, podria ser molt recent, dels anys setanta del segle passat, i vincular-se a les obres de prospecció per fer un túnel que connectés el Ripollès amb la Cerdanya.
El problema d’aquesta interpretació és que sembla que a l’interior hi ha una espitllera que podria ser per a un fusell metrallador. Això ens posaria sobre la pista -segona interpretació- que es tractés d’una obra de la Línia P, però en tot cas no se semblaria a res del que en conec. Els fortins o búnquers d’aquesta línia normalment eren soterrats, i aquest no és el cas. De tota manera, les obres defensives a la collada i rodalies són força evidents.
Espitllera de la garita de Plana Rodona
Queda una altra possibilitat, que es tracti d’una obra vinculada a la Guerra Civil, i que la seva missió fos acollir els homes que havien de vigilar el pas entre el Ripollès i la Cerdanya. Així s’entendria que l’espitllera estigui mirant cap a la primera comarca. Però, com deia, “ni idea” de què era.
En tot cas, si en sabeu alguna cosa, us estaré molt agraït si la compartiu.
L’any 1940, a la collada de Toses, un batalló disciplinari de treballadors, va construir una de les obres de fortificació per fer front a una possible invasió estrangera. Ens ho explica una placa gravada a la seva entrada:
Placa a l’entrada del búnquer
Els batallons disciplinaris estaven formats per persones que el règim havia declarat desafectes, normalment perquè havien fet el seu servei militar en temps de guerra i servint l’Exèrcit Popular de la República. D’aquesta manera, feien un servei militar duplicat, i a més eren obligats a treballar. D’aquesta manera es va obrir el túnel de Viella, però també es varen fer moltes altres obres.
Amb la construcció de la Línia P sembla que s’hauria prescindit d’aquesta mà d’obra, però això no acaba d’estar del tot clar. En tot cas, sembla clar que la construcció dels centres de resistència que preveia la Línia P (a partir de 1944) a vegades es varen fer utilitzant alguns elements anteriors
L’any 1947, per sorpresa, el general Franco va visitar les obres de fortificació que s’estaven duent a terme a la collada de Toses (Ripollès-Cerdanya). Tal com va explicar posteriorment el comandant Aramburu Topete, Franco va quedar completament decebut amb el que va veure.
En una entrevista que es va publicar l’any 1996, Aramburu va explicar que el 28 de maig de 1947, Franco va anar a la Collada, però que no va visitar cap búnquer, només un observatori, tot i que la visita va durar tres hores. Tres anys abans (1944) Franco havia publicat un llibre que duia per títol ABC de la batalla defensiva i el que va veure no quadrava amb les seves idees. Total, que no es pogué estar de demanar a Aramburu si aquest havia llegit l’ABC, i com que la resposta va ser positiva, el dictador li va demanar si li semblava que les obres que estaven duent a terme s’adeien amb el que Franco havia exposat en el llibre. La resposta va ser un no rotund, però Aramburu es va defensar dient que l’Estat Major de l’Exèrcit els deia com havien de fer les obres.
Franco no es va tallar i va preguntar “Que hi ha García Valino per aquí? No? Doncs que em vingui a veure només d’arribar a Madrid'”. Valiño era el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit espanyol des de 1939 i és de suposar que la seva visita al Caudillo no devia ser massa agradable.
Segons explica Josep Clara, en una nota del 3 d’abril de 1945, Valiño havia donat ordres “que en las obras de Fortificación se sigan las instrucciones dictadas por el EMC (Estat Major Central) y que no se tenga en cuenta el ABC de la batalla defensiva“.
A la collada de Toses i rodalies hi ha diferents “fortins” construïts durant els anys quaranta del segle passat, però només hi coneixem un observatori: el que podeu veure en aquest vídeo. És de suposar que va ser el que Franco va visitar l’any 1947.
Aquest observatori té la peculiaritat que és doble: després d’un llarg passadís subterrani, fet amb pedres i ciment, s’arriba a una bifurcació, just on hi ha unes escales que condueixen a l’exterior. A partir d’aquí es pot anar a la dreta o a l’esquerra, sempre en baixada, per arribar als punts de guaita, que estan enfocats cap a la carretera que va de Ribes a Puigcerdà, sempre però, a la banda cerdana.
Patrimoni Existencial 