Balma de cal Sabata

La balma de cal Sabata es troba a Montmajor (Berguedà) i està inclosa en el Mapa de Patrimoni d’aquest municipi i a l’Invarque.

Balma de cal Sabata. Vista dels encaixos

Segons aquestes fonts, a l’interior de la cavitat es poden observar cinc forats de pal o encaixos de biga quadrats i molt ben conservats, excavats en les parets de roca.

També s’hi troba un recipient cilíndric (1,40 m de diàmetre i 1,70 m de fondària) que comunica amb dos forats que té a la base. Es tracta d’una tina, amb la seva boixa i els encaixos per al brescat. També s’hi veuen restes de parets molt arrasades. Teòricament hi havia d’haver un gravat que recordava “un enginy per fer oli de ginebre”, però tot i buscar-lo, no l’hem trobat.

Tina a la balma de cal Sabata

En aquesta balma es va trobar ceràmica del Bronze final, però les estructures són -gairebé segur- de cronologia medieval (i la ceràmica em sembla que ningú sap on para). Com a mínim així qualifiquen la tina els germans Coromines en el seu llibre sobre les tines del Berguedà. Segurament caldria posar tot el conjunt en relació amb la torre-castell de Montmajor, que es troba a poca distància i dalt del turó.

El que sembla que ningú havia vist abans és una estructura rectangular (90×65 cm), rebaixada, que semblaria correspondre a una base de trepig del raïm i, per la seva posició, segurament era una premsa de vi, el braç de palanca de la qual sembla que es recolzaria a la paret. La base, com acostuma a passar en algunes tines de la zona occidental de Catalunya o ja en terres aragoneses, en comptes de ser plana tenia un petit toll en forma de cassoleta, que facilitava la recollida del most.

Base de premsa de cal Sabata

 

 

 

Balma de Barons

La Balma de Barons forma part del Mapa de Patrimoni de Capolat (Berguedà). Es troba sota la masia del mateix nom, en ple pendent i no presenta massa interès, a no ser per un gravats que es troben a l’extrem oriental de la cavitat.

Tal com diu el Mapa de Patrimoni, es tracta d’un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. De moment no en podem dir res més, només que no semblen ser massa antics. Els gravats es repeteixen en un panell situat a sobre d’aquest que es veu en la imatge.

Gravat principal de la balma de Barons

El molins de la riera de Merlès

L’any 2017 vaig acabar la redacció d’una monografia sobre les restes de molins medievals a la riera de Merlès, que fa de frontera entre el Berguedà i Osona. El text es va publicar dins del volum titulat Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, que correspon al volum VIII de la revista-llibre Territori i Societat: el paisatge històric. Història, arqueologia, documentació (2018) (pàg. 309-359), editat per la Universitat de Lleida i Pagès Editors.

Molí de Capdevila, a la riera de Merlès

A continuació teniu el text complet, tal com el vaig acabar, abans de tot el procés de publicació. Si no sou acadèmiques, en tindreu prou; i si ho sou, em sap greu, però us haureu de mirar la versió impresa. Sorry!

molins de merles

El poblat de Palomera (Saldes)

Segons Manuel Riu, a Palomera, hi hauria hagut un poblat documentat entre els anys 1040 i 1490, quan encara comptava amb tres cases habitades. La gràcia del lloc és que es troba dalt d’un penya-segat accessible només per un estret camí on amb prou feines hi passa una persona. A la part de dalt, hi ha una zona inclinada de 84 metres de llargada per 24 d’amplada (segons Riu) on hi havia hagut un únic carrer amb edificis a banda i banda.

Sembla que no hi hauria hagut església, ni al segle XIII. El mapa de patrimoni de la Diputació diu que es tracta d’un antic vilatge de pastors i camperols, que formava part de la parròquia de Saldes.

Originàriament formava part dels dominis dels comtes de Cerdanya, però caigué a mans dels Pinós i Mataplana.

L’any 1312, Saura de Pinós confirmà a la gent de la Rupe de Palomera totes les concessions que havia fet el seu marit, Pere Galceran de Pinós, que incloïen també el port d’Ensija, on podrien pasturar els seus ramats lliurement. També els establia la possibilitat de construir un molí al costat d’una font dita de Porcilga. A principis del segle XIV es concedida la castlania de la Roca, que estava tancada amb una porta.

El vilatge es va abandonar definitivament al segle XVI.

Es va excavar per primera vegada als anys setanta del segle passat, i s’hi van posar en evidència diverses cases. Una d’elles tenia uns 83 metres quadrats, el terra enllosat i un forn per coure pa. L’any 2006 es varen identificar un total de 27 habitatges i un carrer central.

El que no sembla que s’hagi excavat mai són les diverses balmes que hi ha en el laberíntic peu de cingle, que cal suposar que eren corrals per al bestiar. S’ha dit si hi cabrien un total de 5.000 ovelles, xifra que considero exagerada. El que està clar és que bona part tenien un tancament de pedra seca.

Trobareu l’article de Manuel Riu, aquí.

Forn a Sant Cugat del Racó

A Sant Cugat del Racó vaig trobar aquesta estructura que ara us presento. Al principi vaig pensar que es tractava d’un fonyador per aixafar el raïm, però cada vegada em sembla més que es tracta d’un forn d’oli de ginebre, força gran, per cert.

Fa 2 m x 1,15, i la pileta on es recolliria l’oli (o es posaria alguna mena de recipient) arriba als 90 cm d’amplada.

Conjunt productiu del Reguer

Es troba al sud de Viver, dalt d’un penya-segat que fa un petit espai pla abans que el relleu s’enfili cap al Vinyasses (31T x=401578 y=4644808).

El primer element que cal destacar és un trull (o també una tina d’aglans), situat a la part de dalt del cingle (31T x=401593 y=4644835). Es tracta d’una piscina excavada a la roca de 2,80 x 1,70 x 0,80 m, a la qual arriba un rec excavat a la mateixa roca. El conjunt presenta un rebaix a la zona oest, que podria haver estat fet posteriorment. De fet, podria ser que originàriament hagués estat una tina rodona, i que després s’eixamplés cap al sud.

Trull o tina d’aglans

A la banda est hi ha dos encaixos rodons de 15 i 18 cm de diàmetre. També marques del que podria ser una tapa o un brescat.

Una mica més al sud (a la primera coordenada indicada), a la codina del costat, es troba un rebaix rodó (1,20 m de diàmetre i uns 20 cm de profunditat), del qual surt un rec d’uns 90 cm de llarg, que acaba al peu de la roca. A l’interior hi ha un forat rodó de 12 cm de diàmetre. Tot plegat fa pensar en un trull per elaborar l’oli, tot i que no s’hauria conservat la pica on anava a parar aquest.

Trull d’oli

A llevant d’aquest trull, a escassos metres (31T x=401561 y=4644807), es veu una paret amb quatre encaixos que aguantaven un sostre. Es tracta de la part inferior d’una tina de vi.

Tina i encaixos del teulat

La part superior va ser parcialment tallada a la roca i tenia 2,30 m de diàmetre. En aquest cas, l’edifici que acollia la tina era de planta rodona (devia fer més de dos metres d’altura). Tot i que l’interior del dipòsit és ple d’enderrocs, es pot apreciar sense cap problema el brescat.

Ja he dit que a la part de baix hi havia un cobert que s’aguantava amb uns encaixos a la paret. Sota aquest cobert hi ha un petit capelló amb una primera boixa, i a sota d’aquesta, encara es veu una pica de decantació tallada a la pedra.

A la banda de llevant, apareixen les restes d’un altre edifici, tancat parcialment amb pedra seca mínimament treballada, i encaixat a la paret rocosa. També presenta una fornícula amb una boixa, aquesta més baixa que la primera.

 

Base de trepig del Clot de la Fou

A Viver i Serrateix, al nord de cal Guinard, per sobre del clot de la Fou (31T x=400322 y=4647073) hi ha les restes d’una antiga zona de trepig de raïm, tal com es veu en la fotografia adjunta:

Base de trepig

El més interessant, però és escassos metres per sobre, just a la paret del cingle, on apareixen alguns encaixos molt desgastats, segurament d’algun edifici.

Aquí apareix alguna ceràmica que be podria ser medieval.

Forn de cal Bord

De cal Bord (Viver) no en queda pràcticament res, però ens queda encara una tina de més de dos metres de diàmetre, i una premsa tallada en una roca. L’encaix on anava la biga fa 27×23 cm, mentre el plat fa 75 x 802 cm. En surt un rec de 80 cm de recorregut que recollia el most. Es troba al punt, 31T x=400084 y=4647260.

Encaix i plat de la premsa

A dos metres més al sud, hi ha dues estructura d’entre 40 i 50 cm d’amplada, amb uns encaixos que se suposa que devien ser els muntants de la premsa. Tot sembla indicar que el plat de premsa va “desaparèixer” en els darrers anys.

Aquesta premsa es troba a l’extrem sud d’un petit replà rocallós que acaba en un cim a tocar de la pista, on ha crescut un roure imponent (400110-4647289). A l’extrem est i gairebé dalt de tot, apareix un edifici de planta rectangular, fet amb grosses pedres perfectament escairades. Per dins té una planta rodona, fet que fa pensar en una tina, però la mena de coberta i el fet que a les rodalies es trobin diverses mostres de terrissa cuita, em fa pensar que es tractava d’un antic forn. Caldria una excavació per saber-ne alguna cosa més.

Forn de cal Bord