Etiqueta: Castells

La Farmàcia dels Moros

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Amb aquest nom tan políticament incorrecte, en el quilòmetre 4,8 de la carretera LP-7041, al nord-est d’Aitona, es troba l’anomenada Farmàcia dels Moros.

El jaciment consisteix en un seguit de cavitats de diferents formes i mides tallades a la paret, en diferents indrets. Possiblement la cultura popular es va imaginar que eren els prestatges d’una farmàcia, tot i que és força probable que es tractés dels encaixos de les bigues dels habitatges del poblet d’origen andalusí de Gebut, que s’hauria abandonat al segle XVIII.

La Farmàcia dels Moros

Una mica més al sud, dalt del turó, s’aixequen les restes del castell de Gebut. Segons la Wikipedia, les restes que hi ha tenen planta trapezoïdal. Els seus murs són fets amb grans carreus de pedra sorrenca, irregulars i sense elaborar. A l’interior hi ha restes de possibles sitges i torres cantoneres. Al sud-est de la fortificació hi ha restes de murs de diversos habitatges.

Per les característiques constructives de la fortificació es pensa que sorgí en consolidar-se la línia del Segre, amb posterioritat a la “refundació” de Madia Larida, a les darreries del s. IX.

Turó del castell de Gebut

Una mica més al sud es troba el poblat ibèric de Gebut, tancat per una reixa i sense indicació de quan es pot visitar.

Trull del castell d’Almudèfer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El castell d’Almudèfer es troba en terme de Caseres, al límit de la Terra Alta, just a sobre del riu Algars. La documentació el situa al segle XIII. Si us interessa el tema, en trobareu informació a la Catalunya Romànica i a la Wikipèdia.

Dalt del turó apareixen les restes del castell, complementades amb les d’una torre de planta més o menys quadrada que es troben al seu llevant. Just als peus de la torre, tallada en una roca, trobem el que la bibliografia descriu com una cisterna.

El trull del castell d’Almudèfer

Sense poder-hi posar la mà al foc, tot sembla, però, que es tracta d’un trull per fermentar el vi. L’estructura fa 3,20 m de llargada per 2,10 d’amplada, i té una profunditat d’1,80 m. L’existència a la part inferior d’un forat per buidar-ne el contingut fa pensar en una boixa com les que es feien en els trulls o tines de vi. D’altra banda, la presència a la part superior de sis encaixos situats en parelles, que semblarien haver aguantat una estructura de fusta, sembla indicar que es tractava d’un brescat (superfície sobre la qual es trepitjava el raïm, de manera que el most queia directament a l’interior del trull).

Els Castellots (Tàrrega)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al nord del quilòmetre 83 de la C-14, en terme encara de Tàrrega, es troba un tossal de 363 m d’altura, que dibuixa una cresta d’est a oest. Tot i la seva modesta altura, sobresurt per damunt de la plana urgellenca.

El cim dels Castellots, des del vessant sud-est

Al cim del turó s’endevinen encara alguns murs d’una construcció, fet que potser ajuda a interpretar el topònim. Al seu vessant sud, a mig pendent, trobem un trull tallat a la pedra, amb quatre costats rectes, però de mides desiguals: si a la banda nord fa 2,35 m, al sud només en fa 2:30, mentre el costat oriental fa 2,23 i l’occidental, 1,60 m.

Trull dels Castellots

A prop del cim apareix una pedra amb uns talls que bé podria correspondre a un contrapès d’una premsa de vi. A banda d’això, hi ha altres pedres que mostren talls fets per picapedrers.

Tot plegat, sembla que correspondria a una antiga masia o torre, amb una explotació vitícola força evident.

El castell dels Morets (Marçà, Priorat)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

No he estat capaç de trobar cap referència a aquest castell, tot i que es mereixeria un estudi aprofundit i que sembla que es va fer una petita cala arqueològica.

S’hi pot arribar des de l’àrea recreativa de la Pallissa, seguint aquest itinerari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/marca-pallissa-castell-dels-morets-17692974

Muralla del castell dels Morets

Just a sota del castell, es troba la roca dels Corbs, una codina de gresos vermells que, a la seva part superior, presenta la peculiaritat de tenir cinc forats d’una dotzena de centímetres de diàmetre i força profunds, de difícil interpretació. Una mica més al sud n’hi ha encara un altre. Cal dir que no estan disposats en cercle, sinó que més aviat formen una estructura quadrangular. Podria ser que haguessin servir per sostenir un petit sostre construït amb fusta i altres vegetals per protegir les persones que vigilessin la rodalia i protegissin el castell que es troba just a sobre seu.

Si des d’aquesta roca seguim el camí cap al sud (està marcat), acabarem pujant per una canal on hi ha uns graons tallats a la roca. En arribar dalt del coll, a la nostra dreta (nord) s’alcen les runes del castell dels Morets. Al vessant de ponent encara s’identifiquen uns panys de paret, segurament restes del mur de protecció exterior. Entre aquests i el cim rocallós, es troben uns encaixos a la part superior i uns altres al terra que segurament servien per aguantar alguna estructura de fusta.

Encaixos al castell dels Morets

El castell de Grevalosa?

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Grevalosa és un poble de l’actual municipi de Castellfollit del Boix (Bages). El centre se suposa que havia estat al voltant d’un castell que no se sap on para, però que deuria ser no massa lluny de Sant Miquel o de Santa Cecília. Des de l’explanada de Santa Cecília es veuen diversos marges i masies abandonades, però més a llevant, uns quatre-cents metres diu un cartell, trobem Sant Miquel. Es tracta d’una obra preromànica del s.IX, que estava formada per una sola nau quadrada, coberta inicialment amb bigues i capçalera amb un absis molt allargassat (rectangular).  
  Més endavant, l’edifici es va reformar (finals del segle X o començaments del s.XI) i s’hi varen construir un parell d’arcs diafragmàtics, que dividien l’edificació en tres estretes naus. Més al sud es troba l’ermita de Santa Cecília, que és posterior, tot i mantenir l’essència medieval. I encara més a ponent, dalt de la carena, s’alcen les runes d’uns murs força grans, fets amb pedres ben treballades i escairades, que ocupen un petit turonet que sembla tenir una mena de vall al voltant. Podria ser que es tractés de les runes del castell de Gravelosa, documentat per primer cop el 990.  
  No massa lluny del castell, dalt de la mateixa carena, i més a llevant, apareix un antic trull d’oli o bé un molí de sang tallat parcialment a la pedra.  
  Com es veu a la imatge superior, es tracta d’una pedra arrodonida d’uns dos metres de diàmetre, sobre la qual s’ha excavat un cercle rodó de 95 cm de diàmetre, amb un forat interior que servia per sostenir un eix de fusta (13 cm de diàmetre i 14 de fons). A la banda sud, hi ha un tall que sembla que feia les funcions de broc, però no s’acaba d’entendre la seva funció. També sembla que hi hagués hagut altres forats més petits que haurien aguantat altres pals rodons, però actualment estan molt desgastats. Al voltant d’aquest roc, encara s’endevina un vall per on una o diverses persones feien rodar la mola (si hagués estat un animal, hauria de ser molt petit). A tocar d’aquest trull, sota el penya-segat de la banda sud, apareix una paret feta amb grans carreus treballats i desgastats pel pas del temps. Segurament es tractava d’una masia abandonada, o d’una dependència més del mateix castell. El vídeo següent mostra amb una mica més de detalls aquest indret:

La Pedra Cavallera de Cabacés

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Ja fa anys que en Ricard va descobrir el conjunt de la Pedra Cavallera, als afores de Cabacés.

Es tracta d’una agulla de conglomerat, amb una franja calcària que li fa com de barret, que s’aixeca amb prou feines uns sis metres del terra. De tota manera, resulta inaccessible per tots els seus costats. Per arribar al cim cal fer una petita escalada, no gens fàcil.

Un cop a dalt de tot, es troben un seguit de forats rodons de 7-8 cm de diàmetre i uns 13 cm de profunditat que ressegueixen el perímetre de mitja agulla, a escassos centímetres del caient. Tot fa pensar que es tracta dels encaixos per aguantar alguna estructura de fusta, com la que es va descriure al Castellar de Granera. També, com allà, apareixen dos encaixos al centre que suggereixen que es podria haver aguantat una coberta, segurament d’elements vegetals o fusta.

Sabem que Cabacés és un lloc d’origen aràbic, quan rebia el nom d’Avincabasser.

 

Talaia del Còdol Castellar (Granera)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al nord de Granera es troba el modest cim del Castellar, conegut també com a Còdol de Castellar. Ja fa temps que Xavier Sitjes en va fer una descripció i anàlisi molt detallada (aquí).

Sitjes planteja l’existència d’un castell de fusta, construït en el cim planer d’uns 150 metres quadrats d’aquesta prominència natural, inaccessible pertot arreu, excepte per la banda sud. Les parets exteriors d’aquesta fortalesa estarien ancorades al terra mitjançant uns forats rodons d’entre 15 i 18 cm de diàmetre. Segons aquest autor, una part de la construcció estaria coberta mentre l’altra seria descoberta.

Esquema fet per Xavier Sitjes

En una visita recent al lloc hem pogut evidenciar nous ancoratges a la part sud del conjunt, que semblen suggerir que, a més de les dues zones proposades per Sitjes, hi hauria una tercera zona (segurament descoberta), just a l’entrada al recinte, a la seva banda sud.

Aquí semblaria que hi hauria hagut una barrera de fusta, possiblement connectada amb la resta. És possible que aquí hi hagués la porta d’accés, que podria trobar-se a l’extrem sud-est del cim. Potser una excavació d’aquest espai donaria més informació sobre aquest punt.

Per tant, el conjunt presenta una complexitat una mica més gran del que s’havia suposat fins ara.

D’altra banda, a la pàgina web de la Manyosa, una masia-fortalesa que sembla que data del segle XII, es pot trobar la transcripció d’un document que es guarda a l’arxiu de la Corona d’Aragó que sembla que donaria una mica de llum a la cronologia d’aquesta estructura. El document diu així:

“Yo Ramón Berenguer, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, doy y cedo al maestre del Temple Poncio Hugo de Tenes y a su encomienda los lugares y masías de Salvatges, Coll d´Ases, Puigdomenech, el Agulló, la sierra de Sant Joan y la umbría de Vilanova, ampliando lo que mi querido padre dio por fundación, y comprometiéndose el Temple a establecer una atalaya en la parte alta del lugar llamado Roc Castellar y reedificar y fortificar el palacio que dio mi padre. Dado en Barcelona en los idus de marzo 1135, año del Señor “ (font)

Segons aquest document, el primitiu castell de fusta del cim de Castellar correspondria a una talaia construïda ja ben entrat el segle XII.