Categoria: Bertí
Art rupestre als cingles de Bertí
L’altre dia, passejant pels Cingles, aquest senyor tan ben plantat se’m va quedar mirant. I jo em vaig quedar de pedra.
El molí d’en Camp, un molí guixer
En un manual notarial de la parròquia de Centelles hem trobat l’arrendament fet per Pau Camp, de Riells del Fai, al seu fill Miquel, el 18 de setembre de 1721, d’un molí fariner amb una mola farinera i una altra de guixera i dues feixes de terra. En aquest arrendament es va pactar que el fill “puga traurer guix de qualsevol part de la heretat de dit arrendador y de alla ahont ell te facultat de arrencarlo sens contradiccio alguna de dit Pau Camp” ni dels seus. A més a més, també acordaven que podia agafar llenya de la propietat, sense poder tallar-ne cap alzina ni roure i sense poder-se enfilar en aquests arbres per esporgar-los (Centelles, Sta. Coloma, Comunitat, U/5, sp).
Mig any més tard, el 27 de juliol de 1722, a la capella del Remei de Caldes de Montbui, el mateix Pau Camp venia a Miquel Camp i a Vicenç Camp, fills seus, un molí fariner “et de guix“, amb les moles i altres aparells, basses, rescloses i recs i els emprius corresponents. Tot fa pensar que es tracta del mateix molí, ja que la venda no tindria efecte fins que acabés un arrendament que els havia fet de deu anys de durada, i que el pare el que estava fent era traspassar-ne la propietat als fills abans de perdre el molí per uns deutes que sembla que no podia satisfer.
Sabem que aquest molí limitava amb el riu Tenes a orient i per tant corresponia al que encara avui dia s’anomena molí de can Camp, a tocar de la Parada i de la masia de can Camp. Com en el cas anterior, també en aquesta venda es va pactar que els compradors i els seus hereus “pugan fer y arrencar guix en la mia heretat y pendrer llenya de aquella pera coure dit guix tractant los arbres a us y costum de bon pages” (Centelles, Sta. Coloma, Comunitat, U/5, sp).
Una primera visita al lloc ha permès descobrir una primera guixera al sud de la casa, en un espai on hi ha les restes d’una antiga barraca que segons el mapa de l’IGCC es diu barraca de les Roques Blanques, segurament per l’aflorament del guix que s’observa a la fotografia. Del que de moment no tenim cap indici és de cap possible forn de guix a les rodalies.
Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.
Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.
L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.
L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).
Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/
|
|
|
|
|
Caseta de l'Ullar
Es troba al sud-est del Soler de Bertí, al Serrat de Colomer (41º 43’ 074 – 002º 12’ 834 – 725), enmig d’uns camps, en el lloc on la situa el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina.
Es tracta de les restes d’un edifici de 10 m d’ample per 7,5 m de fons, dividit en dos cossos. Els murs que el formen fan 60 cm de gruix i són fets amb pedres i argamassa. Només un petit pany de paret sobresurt de la vegetació i permet veure que la casa havia tingut dos pisos comunicats per una escala.
Al mig de l’espai construït hi ha una pica de 85 cm x 50 cm x 15 cm. Semblaria que la porta principal es trobava a la paret sud.
El Soler de Bertí
Antiga masia situada entre el pla de l’Onyó i el collet de la Feu (41º 43’ 175 – 002º 12’ 672 – 789), actualment enrunada i molt modificada.
De la casa que apareix en el fogatge de 1497 (Pladevall, 2009; 110) pràcticament no en queda res, potser tan sols una finestra de llinda plana on s’insinua una decoració conopial. Aquesta finestra es troba a sobre d’un corral reforçat amb un contrafort al sud-oest de l’edifici. Part de la paret del corral la forma un gran bloc aprofitat en el lloc on es trobava.
L’edifici actual fa aproximadament 11 m x 12 m, en les mides interiors, i està format per 5 espais diferents, amb la cuina a la banda de llevant i la comuna al nord-oest. La porta principal es troba al sud, amb un arc escarser fet amb maons cuits. La teulada actual és a dos vessants, paral·lela a la façana.
En un espai adjacent, al costat del corral, hi ha un cotxe en mal estat, segurament uns Seat 600.
L'Onyó
Masia situada a l’est de Sant Miquel del Fai, dalt de la carena (41º 42’ 989 – 002º 12’ 158 – 725). És una de les més antigues de la parròquia, ja que se’n té esment al 1279, quan en un document apareix Escart d’Onyó (Pladevall, 2009; 109).
Tot i la seva antiguitat, aquesta casa conserva poques evidències medievals. Fa aproximadament 15 m x 15 m i forma un barri aprofitant les corts que té al davant. De tota manera, els portals d’entrada al barri no existeixen. Té la façana principal orientada al sud, però a la banda est també hi ha finestres i una porta.
És un edifici de dos pisos, amb la cuina a baix, a la banda de llevant, on hi ha un forn blanc i la xemeneia. Les finestres i les portes són fetes de maons cuits. El sostre del primer pis està format per voltes catalanes fetes amb maons. L’estat actual de ruïna permet veure com s’igualava la volta per tal que la part superior resultés plana (sòl del primer pis).
La teulada és a dos vessant, paral·lela a la façana principal. Les cantoneres són fetes de pedres escairades i les parets estan arrebossades.
Al nord-est de la masia, sobre uns camps, hi ha un pou amb una aigua cristal·lina (41º 43’ 036 – 002º 12’ 226 – 743).
Punta dels Diners
Petita punta que es troba sobre l’Ullar (41º 42’ 774 – 002º 12’ 580 – 697), que fa una petita balma al seu peu, just al costat de l’anomenat pla dels Cèntims. Segons Garcia-Pey (2009; 69), és tracta d’una “Zona de sobre l’Ullà on fa un cingleret que forma un pla ple de pedres que a la gent els havia recordat les monedes de deu cèntims, de pesseta”. De fet, es tracta de fòssils, segurament nummulites.
De fet, el nom de nummulit sembla que deriva d’una forma diminutiva del llatí nummuhus, que volia dir moneda petita. Com a curiositat, diguem que els nummulits eren éssers unicel·lulars.
L’Ullar
És una de les masies documentades més antigues de la parròquia. La primera referència és de l’any 1279, quan apareix Arnau d’Ullar (Pladevall, 2009; 109). Es troba al nord del gorg de les Donzelles, però just a sobre del cingle, als peus de la punta del Cèntim (41º 42’ 749 – 002º 12’ 618 – 667).
Actualment està en procés de restauració. La part més important és la façana principal, orientada a l’est i de 15 m d’amplada. Aquí s’aprecia clarament l’estructura de la casa: tres pisos amb una teulada a dues vessants perpendicular a l’eix de la façana. Les finestres, sis en total, són de llinda plana, però amb uns inicis de gravat que insinuen una finestra conopial. Es troben al primer i al segon pis, tres a cadascun d’ells. A la planta baixa, en aquesta façana, només hi ha una porta de mig punt, amb una inscripció que diu “JHS Salvador Vllar 1580” i un símbol que representa una creu emmarcada en un cercle.
La casa fa 15 m de profunditat, tot i que originàriament eren 9,50 m, essent la resta afegitons posteriors. Les cantoneres que donen a la façana principal estan fetes amb pedres tallades amb angles rectes; en canvi, les altres són més senzilles.
A la paret sud s’evidencia la presència d’un forn blanc. Al darrere de la casa (oest) hi ha un petit edifici que conté un cup per guardar el most, fet amb rajoles vidriades de color marró, quadrades, i d’unes mides de 2,30 m de costat per 1,50 m de profunditat.
Sembla que la casa respon a l’estructura típica de la masia: una entrada amb un corral i la cuina a la planta baixa, on hi ha el forn i la xemeneia, unes escales de pedra que duen al primer pis, on hi ha la sala i les habitacions.
Al davant de la casa hi ha les restes d’antigues corts.
La Casa dels Frares
Restes d’una construcció que es troben en el camí que va de l’Onyó a Sant Miquel del Fai (41º 42’ 406 – 002º 11’ 870 – 598). Fan 6 metres d’ample per uns 8 de llarg, tot i que aquesta darrera dada caldria verificar-la. Sembla que a la banda est, la que dóna al camí, hi havia una petita finestra, avui pràcticament tapada. A l’oest hi ha unes runes que podrien correspondre a la planta rodona d’una cabana.
Els murs fan 55 cm de gruix i estan fets amb pedres treballades relligades amb fang. Crida l’atenció la mida de les pedres que es troben aproximadament a un metre del terra.
Pladevall (2009; 110) documenta aquesta masia com a mínim al 1882, tot i que segurament era anterior.
Patrimoni Existencial 