Etiqueta: Moleres

Arner a Pont d’Orrit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Pont d’Orrit (Pallars Jussà), hi ha dues coses interessants. La primera es troba just on comença el camí que puja a Sant Pere d’Orrit (hi passa un GR) i s’agafa al costat del que els mapes en diuen casa el Pastisser (aquí).

Molera de Pont d’Orrit

Com mostra la imatge, es tracta dels negatius d’unes quantes rodes de molí. N’hi ha com a mínim dos emplaçaments, a tocar del camí i de la casa.

La segona cosa que val la pena és l’arner que es troba a la mateixa banda de la casa on s’agafa el camí que porta a Orrit.

Arner a Pont d’Orrit

Tot i que avui dia no està en funcionament, encara es poden veure més d’una quinzena d’arnes colocades en posició horitzontal dins d’un cobert construit i tapat actualment per unes planxes d’Uralita.

Molera dels Cogullons

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Les Eres dels Cogullons són una gran codina del terme de Montblanc, molt a prop de l’antic nucli dels Cogullons. Es tracta d’una zona relativament planera formada per gresos vermellosos, alguns dels quals es varen utilitzar per fer moles, segurament d’esmolar.

Dues moles a mig tallar (hi ha una regleta de 20 cm a l’interior)

A la part de sota de la codina, aprofitant el petit cingle, hi ha les restes de parets d’un edifici, segurament vinculat amb aquesta explotació.

Dos negatius de moles més

 

Molera a Montsó

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Aprofitant una sortida a la Llitera, vàrem anar a prop de Montsó, perquè hi havia unes estructures que podien correspondre a un corral d’abelles. I certament, el primer que vàrem trobar va ser una cabana excavada a la roca, a l’interior de la qual es veien deu arnes horitzontals i alguns altres instruments que suposem que eren propis d’un apicultor.

Arnes a l’interior de la cabana

Per accedir a la part superior de la mola rocosa, on hi ha algun dipòsit d’aigua per abeurar les abelles amb els seus reguerons per omplir-se, hi havia unes escales, avui dia molt desgastades.

Escales per accedir a la part superior. A l’esquerra, l’entrada a la cabana
Aljub per a les abelles

A la zona hi ha restes d’un possible mur, que suposem que tancava l’estructura, i una sèrie de negatius que corresponen  a una antiga molera.

Negatius de les moles

Aquesta molera està en procés d’estudi, per poder quantificar les moles que s’hi varen extreure. De moment, però, sembla la més gran que hagi pogut veure.

 

Mola de Rocabruna

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El mapa de l’Alpina indica un coll de les Moles, a la frontera, al sud-est del Montfalgar (just a sobre del coll d’Ares). Al sud del coll hi ha les antigues mines de les Ferreres, avui dia tancades. Per sota de la instal·lació minera, al llit del torrent, es troba una mola feta amb una pedra conglomerada vermellosa (segons el mapa geològic es tracta d’una zona formada per conglomerats, gresos, lutites i margues).

La mola sembla que no s’hagi fet servir, però té l’ull perforat (14 cm de diàmetre). El conjunt de la mola fa 90 cm de diàmetre i 35 de gruix.

De moment no s’ha trobat el lloc d’on va ser extreta. Només un escrit de Josep Berga diu que, anant de visita a les mines de Rocabruna, a la boca hi havia algun tros de mola, com les que havien trobat al coll de les Moles, que segons ell devien servir per moldre metall (cita)

Mola del Planell de la Mola

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al nord de Bescaran, a la riba dreta del torrent del Port Negre (31T x=382843 y=4698972) hi ha un lloc anomenat el Planell de la Mola.
El nom deu fer la cosa, perquè hi ha una mola abandonada, que fa 90 cm de diàmetre. Sembla ser una mola sobirana, inacabada, però amb l’ull ja perforat.

No deixa de ser curiós el fet que es trobi a 2.100 m d’altura, en un lloc allunyat de cap espai d’habitació permanent, com a mínim que tinguem controlat.

De fet, però, sembla que no seria l’únic cas, perquè l’Atles de les moleres d’Europa en cita un altre exemplar al costat del refugi d’Airoto. La diferència és que aquesta no la vaig poder trobar.

Segurament hauríem de concloure que hi havia una explotació tradicional d’aquesta mena de pedres per abastir els molins pirinencs.

Molera de Bellver d’Ossó

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A ponent de Bellver d’Ossó s’aixeca un petit altiplà amb uns petits marges de pedra que presenten pertot arreu mostres d’haver estat antigues pedreres.

En dos punts apareixen mostres de dues explotacions per treure’n moles de molí. En la primera, que es troba més al nord, sembla que hi ha alguns negatius, tot i que podrien haver-s’hi extret altres coses.

Pel que fa a la part sud, apareixen dos positius. El primer fa 1,30 m de diàmetre i té un gruix de 25 cm. Tot i que està trencada parcialment, té l’ull completament perforat i fa 14 cm de diàmetre.

Al seu costat apareix un altre negatiu, aquest cop sense ull, d’1,15 m de diàmetre i 32 cm de gruix.

A tocar de tots dos hi ha un negatiu en forma de semicercle que fa 2,10 m de diàmetre.

Molera a Valldans

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A l’extrem nord de l’aqüeducte de Valldans, al sud-est de Sant Pere de Ponts, a frec de cingle, i a tocar d’una torre elèctrica, apareix una antiga pedrera d’on s’havien extret rodes de molí. Encara actualment se’n poden veure dues, una d’1,40 m de diàmetre i l’altra d’1,30 m. El gruix, en ambdós casos, es d’uns 30-35 cm. Es conserven també les tasconeres que havien de permetre extreure-les, tot i que les moles encara es troben in situ.

Molera subterrània a la Palma de Cervelló

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

No fa massa s’ha publicat un llibre sobre els picapedrers i molers de Cervelló, en una edició patrocinada per l’ajuntament d’aquest municipi del Baix Llobregat. Arran d’aquest fet, vaig decidir acostar-me fins a la Palma, a visitar una d’aquestes pedreres que té la peculiaritat que, en part, es va explotar sota terra.

El lloc és a tocar de la carretera (31T x=412180 y=4585405), però l’accés és complicat si no es fa directament des d’aquesta mateixa. Abans d’entrar a la pedrera pròpiament dita, trobem una barraca de pedra seca, amb volta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És només el primer plat, perquè de seguida arribem a la pedrera, que en el seu extrem nord presenta una cavitat subterrània, tallada en els gresos vermellosos.

Molera del Pla de les Moles (la Palma de Cervelló)

La galeria no deu tenir més de deu metres de profunditat i potser uns trenta d’amplada, però està dividida per la meitat per una gran columna que fa les funcions d’aguantar el sostre. A la banda de ponent és on millor es poden veure les marques dels picapedrers, que ens indiquen la funció a què havia estat destinada aquesta part del jaciment.

Detall de la molera de la Palma de Cervelló

Us proposem fer una lectura d’aquest document. Si, un cop feta la lectura, sabeu alguna cosa sobre aquestes “corones”, us estaré molt agraït.

Us deixo també un document que parla de l’ofici de picapedrer i moler: el trobareu aquí.