Francesc Roma i Casanovas
La font del Picassó es troba en terme de França, però molt propera a la frontera, per sobre de Dòrria i a prop del terme d’Alp. Es tracta d’un petit degotall d’aigua a la paret del qual hi ha gravades diferents inscripcions, que normalment fan referència a noms de persones i dates dels segles XIX i XX.
Se suposa que corresponen als noms de persones que passaven de França a Espanya, ja que aquest era un dels camins habituals per fer-ho.
Feitús és un dels núclis que actualment formen el municipi de Llanars (Ripollès). Des del nucli rural ens enfilem per la serra de Meianers en direcció al pla de les Bigues i anem trobant una sèrie de gravats, que sembla que no serien massa antics.
En una primera pedra esquistosa trobem una petita cassoleta (5 cm de diàmetre, rodona) i al seu costat alguns gravats, entre els quals destaquem els dos que segueixen:
Una au gravada en una pedra de Feitús. La inscripció és il·legible
La primera és una figura geomètrica, molt semblant a algunes altres que apareixen per la zona. Al seu costat, trobem també una au molt esquemàtica i a sota una inscripció totalment esborrada.
Una mica més amunt hi ha una pedra plana amb diferents cassoletes i alguns forats provocats per la corrosió de la sal, ja que es va fer servir com a salera.
Més amunt trobem una altra pedra amb un gravat incís de tipus geomètric. Així, després de superar una forta pujada, arribem fins al turonet que l’ICGC anomena la Barraqueta i l’Alpina turó de Meianès. Aquí es troben diferents gravats, entre els quals destaquen tres possibles marques de bestiar:
Una de les inscripcions, que està al costat d’aquestes marques, porta la data de 1948, i una altra mostra una gravat que a simple vista sembla una inscripció però que no sembla tenir sentit:
Al final, dalt de tot de la carena, hi ha una inscripció que de moment no hem pogut desxifrar.
Com hem anat veient, aquesta zona entre Llanars, Vilallonga, Setcases i Molló sembla bastant rica en gravats fets en les pedres més notòries. En conjunt no semblen massa antics i sembla que podrien ser el resultat de la feina dels pastors.
En un dels dos abrics de la Baridana (Montblanc, Conca de Barberà) es troba una inscripció feta en color vermell i lletra gòtica, que podria ser de finals de l’edat mitjana. Hi ha qui afirma que es tracta d’una frase del llibre de Francesc Eiximenis, “El dotzè del Cristià”.
Segons llegim, segurament deia: “Molt (cuy)dar e poch saber/ Molt prear e poch valer“, que com dèiem, seria una frase de Francesc Eiximenis (1330-1409), tot i que no una citació directa (el text d’Eiximenis deia “Poch saber e molt cuydar, poc aver e larch donar, e poch valer e molt prear”).
Sembla ser que el primer a parlar-ne va ser Fèlix Torres i Amat de Palou, l’any 1830. Un segle més tard, l’any 1929, Josep Iglésies i Salvador Vilaseca la varen transcriure, potser parcialment, i la varen datar al segle XV. L’any 1944 Salvador Vilaseca també en va parlar.
Al costat hi veiem una imatge que semblaria escrita en lletres àrabs, però que darrerament ha estat transcrita com l’anagrama de Jesucrist (JHS).
Al costat hi ha una inscripció que diu “M. Pons y Glame“, i una data: 1844.
Aquestes dues inscripcions destaquen pel fet que a les parets de la Baridana també trobem algunes pintures rupestres clarament prehistòriques.
Patrimoni Existencial 