Inscultures de Saltèguet

Saltèguet era un despoblat situat al municipi d’Alp (Cerdanya). El lloc va ser esmentat per primera vegada l’any 839 i sembla que encara existia al s XV. Avui dia hi ha més hipòtesis que certeses sobre el seu emplaçament.

No massa lluny d’un corral abandonat es troba una pedra d’aparença igual a tantes altres, però que va ser decorada amb diferents motius: en primer lloc, cassoletes fetes amb un percutor sobre una paret vertical (fet que els treu qualsevol interpretació utilitària), però també algunes ratlles rectilínies.

En un pany de paret, s’evidencien una vintena de cassoletes situades en un pla vertical, molt properes les unes a les altres. Estan fetes amb una técnica de puntejat i mesuren entre 4 i 6 cm de diàmetre. La profunditat, com a molt, arriba als dos centímetres.

A més de les cassoletes, hi ha algunes ratlles rectilínies, d’uns dos milímetres d’amplada i amb forma d’u. Algunes de les ratlles sembla que s’originen a les cassoletes (com si es tractés d’alguna mena de xupa-xup).

La roca sobre la que està feta és pissarra, i es troba en una carena.

Més mines d’ametistes al Montseny

El document més antic que parla d’ametistes al Montseny em sembla que es guarda a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i és de l’any 1600.

Segons aquest document, el rei va prendre possessió d’una mina d’ametistes que es trobava a la parròquia de Viladrau, no massa lluny de la Sala. Per les referències documentals i per la visita al lloc, tot sembla indicar que es tractava d’una explotació a cel obert, mitjançant rases i cavant la terra per extreure’ns les pedres que se suposava que podien tenir interès.

L’explotació sembla que era coneguda d’abans i el document parla de dos francesos que haurien fet fer algunes excavacions en aquest camp que, en quedar abandonat, es va aixaragallar.

Quan el representant del rei hi va anar per prendre’n possessió, es va interrogar diferents persones del lloc, i en diversos casos es va referir l’existència d’una altra mina a les rodalies de Masvidal (o Mas Vidal), a prop del camí ral.

Una exploració dels llocs va permetre identificar dues zones amb cavitats artificials.

A la primera, al sud-oest del molí de la Barita, hi ha dues grans trinxeres que arriben fins al cim de la muntanya. En la més occidental no s’observa cap cavitat, tot i que acaba en una gran zona de pedrera, molt treballada (però podria ser més moderna).

A la trinxera oriental es troba una gran cavitat amb tres pous connectats entre ells (en total uns 24 m de recorregut i una profunditat màxima de 8 metres) i, per sota, una petita cavitat que fa 4,70 m de recorregut, tallada al costat de la trinxera.

Entre les dues rases es troba un pou inclinat (45 graus) d’uns 6 m de recorregut.

La roca del lloc són pòrfirs, completament compatibles amb l’existència de cristalls de quars o ametistes, però no se’n veu cap evidència.

—–

La segona zona es troba entre la carretera de Viladrau i la carena que s’enfila al nord de la Noguerola, sempre al vessant solell.

Hi hem trobat tres o quatre trinxeres, també en pòrfirs, i alguna zona que podria correspondre a una explotació a cel obert (mur de treball). A la part superior de la carena, hi ha un pou cec de menys de dos metres i, obert a la banda nord de la carena, una petita galeria de dos metres de recorregut (que sembla anar en direcció al pou, que està ple d’enderrocs).

En cap d’aquestes zones no hem trobat cap resta de quars o d’ametista. De fet, es diu que corresponen a mines de barita del segle XX, però el problema és que no se’n troba cap resta en tota la zona.

Tocant a la carretera, a 170 m del molí de la Barita, hi ha una rasa de 17 metres de recorregut, gairebé rectilínia i amb un perfil lleugerament en pujada (10 graus d’inclinació). En el punt màxim arriba gairebé als 5 metres d’altura i l’amplada varia entre el metre i mig i els 95 cm. És a dir, que té forma de passadís

Només al camp de la rodalia de la Sala apareixen algunes cristal·litzacions de quars, algunes de color lleugerament morat.

Terra de paraire de Viladrau

En la literatura dedicada a l’estudi dels molins i en alguns documents
elaborats per historiadors i historiadores no és estrany que es parli dels
molins drapers. Tot i això, el seu funcionament ens és força desconegut.
L’objectiu d’aquest escrit és precisament aportar informació sobre aquest
tipus de molí i analitzar i descriure una mina d’on s’obtenia una de les
seves matèries primeres, la terra de paraire.

Continuar llegint

Mola de Rocabruna

El mapa de l’Alpina indica un coll de les Moles, a la frontera, al sud-est del Montfalgar (just a sobre del coll d’Ares). Al sud del coll hi ha les antigues mines de les Ferreres, avui dia tancades. Per sota de la instal·lació minera, al llit del torrent, es troba una mola feta amb una pedra conglomerada vermellosa (segons el mapa geològic es tracta d’una zona formada per conglomerats, gresos, lutites i margues).

La mola sembla que no s’hagi fet servir, però té l’ull perforat (14 cm de diàmetre). El conjunt de la mola fa 90 cm de diàmetre i 35 de gruix.

De moment no s’ha trobat el lloc d’on va ser extreta. Només un escrit de Josep Berga diu que, anant de visita a les mines de Rocabruna, a la boca hi havia algun tros de mola, com les que havien trobat al coll de les Moles, que segons ell devien servir per moldre metall (cita)

Cassoletes del pla de la Masó

Es troben en terme de Rocabruna (454956 – 4689114 a 1.352 m d’altura), en el lloc conegut com pla de la Masó, a l’est de la carena (just on el mapa de l’Alpina posa la a de “la” Masó).

Separades tres o quatre metres hi ha dues cassoletes. La primera és rectanguar (17 x 12 x 13 cm de profunditat), amb dues possibles rodones al costat, però en tot cas molt gastades. La segona té forma el·líptica i fa 10 x 8 x 5 cm de profunditat.

La roca no tinc clar si és una pissarra o un esquist. Del que no hi ha cap dubte és que són fetes artificialment.

Una de les cassoletes de Rocabruna

Roca Foradada de Vallromanes

Tal com s’ha vist en les dues darreres entrades, la zona de la Serralada Litoral, sobretot en el seu vessant del Vallès, conté algunes pedres foradades que varen ser utilitzades com a coves sepulcrals. La Roca Foradada de Vallromanes és una d’elles.

La Roca Foradada, Vallromanes.jpg
Foto de Jordi Gomara, extreta de Wikipedia.

Segons es diu, la cambra fa 1,45 x 0,90 metres de base i 1,10 m d’altura màxima. El forat d’entrada, gairebé circular, fa 0,90 m de diàmetre. A la cara frontal hi ha uns encaixos que insinuen un sistema de tancament. desaparegu.

Com en molts casos, la primera vegada que se’n va parlar (que per cert era l’any 1976) es va referir com un forn, una classificació dubtosa que comparteix amb altres cambres sepulcrals obertes a la roca.

El seu accés és molt simple, perquè està ben situada al mapa de l’Institut Cartogràfic.

La seva fitxa al catàleg de la Generalitat és aquí.

 

 

 

 

Roca Foradada de can Gol

Es troba a Vilanova del Vallès, a la ruta de Céllecs, i és tan coneguda que fins i tot té una entrada a la Wikipedia.

Roca Foradada de can Gol

Es tracta d’un gran bloc granític (4,5 x 2,5 x 3,5 m) artificialment foradat. El company de l’AEG, Josep Estrada, ja la va esmentar el 1951, i l’any 1991 un equip d’arqueòlegs la va definir com a cova sepulcral artificial.

Es diu que als voltants s’hi ha trobat ceràmica grollera i algunes ascles de sílex (i és cert), la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC.

Cova de can Nadal

Es troba a Vallromanes (Vallès Oriental) i segons l’Invarque, es tracta d’un gran bloc monolític buidat en el seu interior. Hi ha diversos treballs sobre aquest possible enterrament, després eremitori i finalment barraca de vinya, que podeu veure, junt amb fotos i topografies, a Espeleoíndex. Tot i que no forma part de la ruta prehistòrica de Céllecs i està molt a prop i en podria ser un element més.

Cova de can Nadal

Com es pot veure en la següent imatge, és clar que es va fer de manera artificial:

 

A les proximitats es troben algunes peces tallades a la roca, entre elles alguna possible cassoleta i a l’interior de la cova hi ha la creu que es veu a la imatge de sota.

 

A uns 25 metres a l’est es troba una roca amb més cassoletes i reguerons, i al seu peu “una bauma pràcticament buidada al seu interior.” Al costat de la boca, una gran llosa semblaria que fos la tapa del recinte mortuori.

L’Invarque no es mulla quant a la seva cronologia (“La cronologia d’aquestes estructures és desconeguda”, diu textualment), però ens informa que segons la bibliografia, en el vessant sud del turó de Can Nadal van aparèixer destrals de pedra, ganivets de sílex i puntes de sageta d’època calcolítica.

Bloc amb cassoletes a Espinavell

Es tracta d’un bloc solt, de pissarra, sobre el qual trobem un total de 25 cassoletes. El bloc fa 1,70 x 1,25 x 0,40 m.
Aquí, la cassoleta més gran és una de rodona, que fa 24 cm de diàmetre i 12 de profunditat. La resta mesuren 5 cm de diàmetre o menys i tres de profunditat. La majoria d’aquestes cassoletes tenen formes acupulades i es troben unides les unes amb les altres per sengles canalons o reguerons.

En el vídeo que segueix es pot veure clarament la seva morfologia: