Francesc Roma i Casanovas
En la literatura dedicada a l’estudi dels molins i en alguns documents
elaborats per historiadors i historiadores no és estrany que es parli dels
molins drapers. Tot i això, el seu funcionament ens és força desconegut.
L’objectiu d’aquest escrit és precisament aportar informació sobre aquest
tipus de molí i analitzar i descriure una mina d’on s’obtenia una de les
seves matèries primeres, la terra de paraire.
El mapa de l’Alpina indica un coll de les Moles, a la frontera, al sud-est del Montfalgar (just a sobre del coll d’Ares). Al sud del coll hi ha les antigues mines de les Ferreres, avui dia tancades. Per sota de la instal·lació minera, al llit del torrent, es troba una mola feta amb una pedra conglomerada vermellosa (segons el mapa geològic es tracta d’una zona formada per conglomerats, gresos, lutites i margues).
La mola sembla que no s’hagi fet servir, però té l’ull perforat (14 cm de diàmetre). El conjunt de la mola fa 90 cm de diàmetre i 35 de gruix.
De moment no s’ha trobat el lloc d’on va ser extreta. Només un escrit de Josep Berga diu que, anant de visita a les mines de Rocabruna, a la boca hi havia algun tros de mola, com les que havien trobat al coll de les Moles, que segons ell devien servir per moldre metall (cita)
Es troben en terme de Rocabruna (454956 – 4689114 a 1.352 m d’altura), en el lloc conegut com pla de la Masó, a l’est de la carena (just on el mapa de l’Alpina posa la a de “la” Masó).
Separades tres o quatre metres hi ha dues cassoletes. La primera és rectanguar (17 x 12 x 13 cm de profunditat), amb dues possibles rodones al costat, però en tot cas molt gastades. La segona té forma el·líptica i fa 10 x 8 x 5 cm de profunditat.
La roca no tinc clar si és una pissarra o un esquist. Del que no hi ha cap dubte és que són fetes artificialment.
L’altre dia, voltant per Viladrau, vaig trobar aquest castanyer, amb un forat al seu interior fet expressament i que conservava la tapa. Només se m’acut pensar que era un lloc per guardar alguna cosa important, al mig de la muntanya i per tant protegit dels lladres.
Saltèguet era un despoblat situat al municipi d’Alp (Cerdanya). El lloc va ser esmentat per primera vegada l’any 839 i sembla que encara existia al s XV. Avui dia hi ha més hipòtesi que certeses sobre el seu emplaçament.
No massa lluny d’un corral abandonat es troba una pedra d’aparença igual a tantes altres, però que va ser decorada amb diferents motius: en primer lloc, cassoletes fetes amb un percutor sobre una paret vertical (fet que els treu qualsevol interpretació utilitària), però també algunes ratlles rectilínies, segurament naviformes.
Mentre no m’ho torno a mirar, us deixo algunes imatges:
Tal com s’ha vist en les dues darreres entrades, la zona de la Serralada Litoral, sobretot en el seu vessant del Vallès, conté algunes pedres foradades que varen ser utilitzades com a coves sepulcrals. La Roca Foradada de Vallromanes és una d’elles.
Foto de Jordi Gomara, extreta de Wikipedia.
Segons es diu, la cambra fa 1,45 x 0,90 metres de base i 1,10 m d’altura màxima. El forat d’entrada, gairebé circular, fa 0,90 m de diàmetre. A la cara frontal hi ha uns encaixos que insinuen un sistema de tancament. desaparegu.
Com en molts casos, la primera vegada que se’n va parlar (que per cert era l’any 1976) es va referir com un forn, una classificació dubtosa que comparteix amb altres cambres sepulcrals obertes a la roca.
El seu accés és molt simple, perquè està ben situada al mapa de l’Institut Cartogràfic.
La seva fitxa al catàleg de la Generalitat és aquí.
Es troba a Vilanova del Vallès, a la ruta de Céllecs, i és tan coneguda que fins i tot té una entrada a la Wikipedia.
Es tracta d’un gran bloc granític (4,5 x 2,5 x 3,5 m) artificialment foradat. El company de l’AEG, Josep Estrada, ja la va esmentar el 1951, i l’any 1991 un equip d’arqueòlegs la va definir com a cova sepulcral artificial.
Es diu que als voltants s’hi ha trobat ceràmica grollera i algunes ascles de sílex (i és cert), la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC.
Es troba a Vallromanes (Vallès Oriental) i segons l’Invarque, es tracta d’un gran bloc monolític buidat en el seu interior. Hi ha diversos treballs sobre aquest possible enterrament, després eremitori i finalment barraca de vinya, que podeu veure, junt amb fotos i topografies, a Espeleoíndex. Tot i que no forma part de la ruta prehistòrica de Céllecs i està molt a prop i en podria ser un element més.
Com es pot veure en la següent imatge, és clar que es va fer de manera artificial:
A les proximitats es troben algunes peces tallades a la roca, entre elles alguna possible cassoleta i a l’interior de la cova hi ha la creu que es veu a la imatge de sota.
A uns 25 metres a l’est es troba una roca amb més cassoletes i reguerons, i al seu peu “una bauma pràcticament buidada al seu interior.” Al costat de la boca, una gran llosa semblaria que fos la tapa del recinte mortuori.
L’Invarque no es mulla quant a la seva cronologia (“La cronologia d’aquestes estructures és desconeguda”, diu textualment), però ens informa que segons la bibliografia, en el vessant sud del turó de Can Nadal van aparèixer destrals de pedra, ganivets de sílex i puntes de sageta d’època calcolítica.
Es tracta d’un bloc solt, de pissarra, sobre el qual trobem un total de 25 cassoletes. El bloc fa 1,70 x 1,25 x 0,40 m.
Aquí, la cassoleta més gran és una de rodona, que fa 24 cm de diàmetre i 12 de profunditat. La resta mesuren 5 cm de diàmetre o menys i tres de profunditat. La majoria d’aquestes cassoletes tenen formes acupulades i es troben unides les unes amb les altres per sengles canalons o reguerons.
En el vídeo que segueix es pot veure clarament la seva morfologia:
El turó de la Barraqueta es troba en terme municipal de Llanars (Ripollès), i el vàrem conèixer gràcies al bloc d’en Joan Maria.
El turó pràcticament no existeix, és simplement un amuntegament de blocs que deu fer uns 15 o 20 metres quadrats i que amb prou feines sobresurt d’un prat que està a punt de desaparèixer sota la pressió de la vegetació que ho envaeix tot.
En aquest indret es troben un total d’unes 25 cassoletes, la majoria d’elles rodones i de poca profunditat, dividides en diferents blocs que es troben l’un al costat de l’altre:
En una altra roca hi trobem dues cassoletes petites i uns petits gravats, i en una altra dues de rodones de set centímetres de diàmetre i tres de profunditat.
En un altre bloc de pedra que es troba just al límit dels municipis de Llanars i Vilallonga de Ter apareixen un altre conjunt de 10 cassoletes petites junt a una creu (segurament de terme).
