A Salàs de Pallars, ben visible des de la C-13, s’alça la torre del Xut o de Lledós.
La torre del Xut o de Lledós
Es tracta d’una construcció de planta quadrangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes amb teulada a un vessant. Tot i que la Generalitat la té inventariada com una torre de defensa, tot sembla indicar que es tractava d’un gran colomer (o com a mínim hauria funcionat com a tal durant un temps).
Si més no, aquesta és la funció que li atribuïm a unes petites obertures triangulars que es troben a la part superior i que es poden veure en la següent fotografia:
Entre els quilòmetres dos i tres de la C-233, en terme de Flix, a la banda de baix de la carretera i en el lloc que el mapa del Cartogràfic anomena Boca Bovera, hi ha una tina que fa 1,70 cm de diàmetre. El seu interior està cobert de sediments i escombraries, però encara se’n pot veure fins a un metre. El seu diàmetre està resseguit per l’encaix d’un brescat d’uns 10 cm d’amplada. A més hi ha dos encaixos més petits. No es veu la boixa, però segurament hi ha de ser, per la proximitat al marge.
A Pelegriñón (Alcampell, Osca), atrets per un topònim que al mapa de l’IGN deia “El Arné”, vàrem descobrir un tipus d’arner del qual només hem trobat dos exemples a Catalunya. Es tracta d’una cavitat excavada a la terra, a l’interior de la qual se situaven algunes arnes, segurament en posició horitzontal, tal com es veu en la segona foto, que va ser presa el mes de febrer de 2019, a la Llitera (San Esteban).
L’arner de PelegriñónArner de PelegriñónArner a San Esteban de Litera
En el darrer cas, el de San Esteban, les tres cavitats que donaven a l’exterior, on hi havia un total de 12 arnes de canya, situades com es veu en posició horitzontal, un passadís donava accés a la part interior, per tal de poder recollir la mel.
A la Segarra sabem que hi ha la balma de les Abelles (prop de Talteüll), on al seu interior es veuen una sèrie de bigues i fustes que bé podrien correspondre a un arner, tot i que en aquest cas sembla que la cavitat és d’origen natural, i no excavada.
Seguint amb els abellers de Siall, hem localitzat un altre abeller doble, situat en un lloc que es diu la Vinya , a uns mil metres d’altura.
Abeller de la Vinya
Com en el cas anterior, es tracta d’un abeller doble, amb la mateixa tècnica constructiva. Fa 7 metres de llarg i actualment hi ha 7 arnes vertical en cadascuna de les parts (fetes amb lements flexibles coberts amb fang i bonyiga de vaca).
Al costat de l’abeller hi ha una cabanya que segueix el mateix esquema constructiu, dins de la qual es troben tres arnes idèntiques a les que hi ha a l’abeller.
A tocar de l’abeller anterior, hi ha un altre exemplar també molt ben conservat. De fet, algunes de les arnes encara són ocupades per les abelles, fet que ha impedit prendre’n les mides.
Segon abeller de Josep
Es tracta d’un abeller doble, format per tres parets. Com que una de les bigues està en molt mal estat, ha estat apuntalada amb un tronc de fusta.
A la part que queda a l’esquerra (mirant de front), hi ha nou arnes verticals. I a la de la dreta, 6 més. Totes elles estan fetes amb material flexible, però no amb canya, i forrades de fang. Com en el cas anterior, els abellers estan oberts al sud o sud-est.
Siall és un petit poble del Pallars Jussà, no massa lluny del castell de Llordà. Es tracta d’un terreny sec, però elevat (el poble es troba a 1.100 metres sobre el mar).
Al sud del poble hi ha -segons el mapa del Cartogràfic- dos llocs anomenats l’Abeller i un tercer (que es troba enmig dels dos) que es diu Abeller de Josep.
A l’Abeller de Josep hi ha dos abellers en molt bon estat. De fet, algun d’ells encara funciona, fet que ha impedit que ens hi acostéssim massa.
Abeller de Josep 1
El primer està format per tres parets (dues laterals i la de fons) fetes amb pedra i fang, d’uns 40 cm de gruix. Com es veu a la fotografia, està cobert per una teulada feta de lloses, inclinada cap a fora (a l’interior fa 1,70 m d’altura mentre a la part descoberta fa 1,30 m). Les lloses s’aguanten per una coberta de fusta que es recolzen a les bigues principals.
Fa tres metres d’amplada i té una profunditat de 105 cm. El sostre de lloses sobresurt més que les parets i evita d’aquesta manera el seu deteriorament.
Al seu interior hi ha set arnes, dues d’elles de tronc buit. Aquestes presenten les inicials JS gravades. Les altres cinc són fetes d’un material que sembla que són serments de vinya o vímets (en tot cas, no són de canya). Aquestes darreres estan cobertes amb una capa de fang i bonyigues de vaca, de les quals n’hi ha unes quantes sobre de cada arna, que suposem que es feien servir per fer el fum en el moment de crestar la mel.
Les arnes, amb les bonyigues a sobre
Les arnes fan aproximadament 75 cm d’altura i uns 30 o 40 cm de diàmetre. No cal dir que són arnes verticals. Al costat de les arnes hi ha diverses garrafes d’aigua que ens indiquen que les abelles necessitaven beure i que se’ls proporcionava aquest element. Les dues arnes que em vaig atrevir a moure, per sota eren obertes.
Per sota de cal Miquelet, casa avui abandonada i en runes d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) es troba un gran edifici amb aspecte de no ser construït en temps molt antic. El que més sobta és la presència d’un pou, situat en un marge d’un camp. Tot sembla indicar que l’aigua li arriba a partir d’un canal que té el seu origen a la resclosa del Forat d’Abella.
Sobta per la seva situació i perquè està just a sobre d’un gran edifici. A l’interior d’aquest hi ha diverses estances, però en una d’elles trobem una premsa d’oli fabricada l’any 1895 (segons diu la mateixa màquina), a Barcelona. Entre les runes s’intueix el corró que aixafava les olives i els arreus metàl·lics que feia servir un animal per fer-lo rodar. De tota manera, no hi ha cap dubte que era un molí d’oli mogut tant per la força de l’aigua com per la dels animals. També s’intueixen les piles de decantació de l’oli.
La premsa d’oliDetall de la premsaArreus per a l’animal
El Forat d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) és un engorjat que forma el riu Abella quan passa a l’oest d’aquest poble. És un engorjat molt curt, però força tancat, i a la sortida s’hi troben les restes, concretament els encaixos, de dues rescloses de les anomenades de suports laterals.
El que les fa diferents és que no tenien cunyeres perquè no calien, ja que es podia arribar d’una banda a l’altra del riu sense necessitat de fer cap forat intermedi. En el vídeo es veu com era aquest espai, i els encaixos de les dues rescloses:
L’aigua que era recollida en les rescloses, sortia per la riba dreta del riu, mitjançant un canal, i al cap de no massa metres (just on avui la pista gira a la dreta abans de baixar a l’aparcament) es troben unes restes que fan pensar en el cup i les restes del casal d’un molí.
Restes del cup del molí
L’aigua que sortia de la presa era conduïda fins a un segon molí d’oli, que veurem en la propera entrega.
Aprofitant una sortida a la Llitera, vàrem anar a prop de Montsó, perquè hi havia unes estructures que podien correspondre a un corral d’abelles. I certament, el primer que vàrem trobar va ser una cabana excavada a la roca, a l’interior de la qual es veien deu arnes horitzontals i alguns altres instruments que suposem que eren propis d’un apicultor.
Arnes a l’interior de la cabana
Per accedir a la part superior de la mola rocosa, on hi ha algun dipòsit d’aigua per abeurar les abelles amb els seus reguerons per omplir-se, hi havia unes escales, avui dia molt desgastades.
Escales per accedir a la part superior. A l’esquerra, l’entrada a la cabanaAljub per a les abelles
A la zona hi ha restes d’un possible mur, que suposem que tancava l’estructura, i una sèrie de negatius que corresponen a una antiga molera.
Negatius de les moles
Aquesta molera està en procés d’estudi, per poder quantificar les moles que s’hi varen extreure. De moment, però, sembla la més gran que hagi pogut veure.
Patrimoni Existencial 