Els fornots

Allà on s’ajunten la Segarra, l’Anoia i el Bages, es troben una sèrie de cavitats arrodonides, excavades a la paret de la pedra sorrenca i que per la seva aparença reben el nom popular de fornots.

Hi ha hagut dues grans línies d’interpretació: per una banda, la que els considera com a coves sepulcrals prehistòriques (per tant equiparables als dólmens) i la que considera que eren eremitoris medievals, propis d’alguns ermitans. També hi ha qui els ha vinculat amb el món pastoril i no falten els estudis que els consideren d’origen natural.

En alguns d’ells els elements antròpics com les marques de picapedrer són ben clares i això donaria peu a pensar que són cavitats contruïdes de manera artificial. Altres, en canvi, no presenten cap evidència que permeti pensar que varen ser construïts artificialment.

De fet, quan es va excavar el cas del Roc Foradat de cal Pepa, els seus autors varen concloure que “la hipòtesi sobre aquests jaciments que presenten cavitats excavades a la roca i que alguns autors relacionen amb eremitoris rurals, després de la intervenció arqueològica que s’ha portat a terme ha quedat descartada, si més no en referència a la zona que s’ha pogut excavar.” (font)

Si us interessa el tema, en trobareu molt bona informació aquí.

Forns de la Taquilla

El turó de la Taquilla, a Tagamanent, conté diversos elements clarament prehistòrics (cassoletes, gravats, creus…), alguns d’ells recollits per Francesc Casanellas aquí, i que ben segur que formaran part del seu proper llibre.

Entre aquestes restes hi ha dues coses que semblen força més modernes. La primera és una estructura circular, en lleuger pendent, que podria correspondre a un forn, possiblement d’oli de ginebre. Com es veu en la foto següent, tot plegat acaba abocant a una entalladura on es devia recollir el producte de les cuites.

Forn 1

Fa no massa anys, les grans pedres que es troben al costat d’aquest forn es varen considerar com a possibles lloses d’un dolmen, però com que es va descartar aquesta funció se l’anomenava paradolmen. Avui creiem saber que només servia per contenir la calor i assegurar el funcionament del forn.

No massa lluny d’aquest primer forn, apareix una estructura semblant, tot i que una mica més gran. En aquest cas, però, el producte de la cuita es recollia mitjançant una regata corbada que acaba conduint a una altra entalladura de forma rectangular. Aquí no es conserven les pedres laterals.

Forn 2

Segurament, aquests forns no es poden deslligar de la presència en aquesta zona de la Mora de diversos ginebres (de fet, crec que són càdecs), que aquí han adquirit una gran envergadura i que es mostren retallats en les seves branques més baixes.

Un càdec a prop de la Codina

 

 

 

Escrit a la Castanya

Arribant a les mines del Remei (la Castanya, el Brull, Osona), en una roca a prop del camí, es troben una sèrie d’escrits, la majoria tatxats. Hi ha dos noms, però, que encara es poden llegir: Modesto i Ramon.

L’escrit que més crida l’atenció és un que diu “Bibi ba (sic) Franco y al fasisma y arriba es Panya justa“.

El gravat de les mines

És evident que qui va escriure aquesta nota no sabia massa de lletra, que era un simpatitzant feixista i que segurament es va escriure durant la Guera Civil (1936-1939). Aquest darrer fet planteja dues possibilitats: que es tractés d’alguns dels miners de les mines del Remei (a sobre hi ha les restes dels barracons on s’estaven) o bé que fossin emboscats, amagats al bosc per no anar al front (en una història que hem intentat resseguir aquí).

L’any 1938, el general Yagüe, al final de la Batalla de l’Ebre va dir: “¡Americanos! Estamos haciendo una España justa, una España de caballeros y de héroes, de labradores, de artesanos y de soldados; la España de Carlos V y la de Felipe II. Americanos. Hermanos de América. Desde mi puesto de mando, os envío mi corazón y os saludo“. Mireu-lo:

 

 

Un gravat a Núria, potser l’únic?

A més de 2.500 metres d’altitud, sota una tartera, es troba una pedra curiosa, que sembla posada expressament sobre les altres.

“Taula” sobre la qual es troba el gravat

Una mirada detallada a la superfície i es pot veure que conté un gravat:

El gravat

De  moment, encara no sabem ni interpretar-lo ni datar-lo. Només que sembla encarat a llevant.

Aquesta mena de dibuix no és gaire habitual, però no massa lluny n’hi ha un altre exemple: aquí.

 

 

La Farmàcia dels Moros

Amb aquest nom tan políticament incorrecte, en el quilòmetre 4,8 de la carretera LP-7041, al nord-est d’Aitona, es troba l’anomenada Farmàcia dels Moros.

El jaciment consisteix en un seguit de cavitats de diferents formes i mides tallades a la paret, en diferents indrets. Possiblement la cultura popular es va imaginar que eren els prestatges d’una farmàcia, tot i que és força probable que es tractés dels encaixos de les bigues dels habitatges del poblet d’origen andalusí de Gebut, que s’hauria abandonat al segle XVIII.

La Farmàcia dels Moros

Una mica més al sud, dalt del turó, s’aixequen les restes del castell de Gebut. Segons la Wikipedia, les restes que hi ha tenen planta trapezoïdal. Els seus murs són fets amb grans carreus de pedra sorrenca, irregulars i sense elaborar. A l’interior hi ha restes de possibles sitges i torres cantoneres. Al sud-est de la fortificació hi ha restes de murs de diversos habitatges.

Per les característiques constructives de la fortificació es pensa que sorgí en consolidar-se la línia del Segre, amb posterioritat a la “refundació” de Madia Larida, a les darreries del s. IX.

Turó del castell de Gebut

Una mica més al sud es troba el poblat ibèric de Gebut, tancat per una reixa i sense indicació de quan es pot visitar.

Inscultura d’Aguilar de Segarra

A Aguilar de Segarra, a l’altre costat de l’Eix Transversal i de la via del ferrocarril, al nord del nucli que formen cal Ferrer i cal Maçana, en una bifurcació de pistes, de les quals la de la dreta puja a cal Palomes, hi ha una pedra que presenta quatre reguerons que convergeixen en un petit espai que podria ser una cassoleta, però que en tot cas està molt malmès.

Un dels reguerons conduiex directament a aquesta cassoleta, mentre els altres tres confluiexen en un únic abans d’arribar-hi, tal com es veu a la fotografia..

El petroglif

El conjunt es podria considerar la base d’un forn de ginebre, però el fet que estigui construït dalt d’una pedra solta fa difícil d’acceptar aquesta hipòtesi. Una altra possibilitat és que realment es tractés d’algun gravat prehistòric…

La pedra sobre la qual es troba la inscultura

Vull agrair al Joan M. que m’ensenyés aquesta pedra.

Cova de mas Serè

Les arnes es posaven sovint en corrals com els que hem vist en els darrers dies, però sovint es ficaven en coves o balmes que tenien l’orientació correcta. En aquest cas hi trobem la cova de Mas Serè, al Penedès. La balma natural es va tancar amb una paret de pedra prou alta com per no poder ser escalada. Per fer el lloc més inexpugnable, es varen plantar vidres al cantell del mur, de manera que es feia molt difícil d’accedir-hi.  

Cova de Mas Serè, sota l’autopista