Inscripcions de la Collada

La Collada es troba al sud-oest de Viliella (Lles de Cerdanya). Segons la “Guia dels monuments megalítics de la Cerdanya” (PAM, 2006) hi apareixen una cinquantena d’inscultures, entre les que s’esmenten les cassoletes, motius antropomorfs, cruciformes, esmoladors i reguerons. Diu la guia que serien de dos moments històrics diferents (neolític i edat dels metalls).

Cassoletes i reguerons a la Collada

A més a més, la mateixa guia diu que el lloc on es troben les inscultures sembla no tenir cap funció pràctica, ja que la pedra granítica no serveix per esmolar metall ni pedra. També diu que no correspon a una situació estratègica, aspecte que seria força discutible.

Però el que ho canvia tot és la presència d’algunes creus gravades al costat de tots els elements que hem esmentat:

Creus de la Collada

S’ha de tenir en compte, però, que aquestes creus no eren gaire visibles i que algunes d’elles estaven tapades per les herbes del lloc.

La presència de creus en aquest roc sembla indicar alguna mena de límit, i tenint en compte la posició de la roca, segurament marcava la separació entre Lles i Viliella. És possible que en algun moment els límits (parroquials?) s’haguessin marcat amb altres indicadors, com ara les cassoletes (fet que sabem que passa en altres llocs).

Cassoletes de la Collada

 

 

 

La Dona Morta del Montseny

A vegades la geografia ens dona sorpreses. Mira que n’havia sentit de coses, sobre el Montseny, però mai no havia tingut ocasió de trobar-me amb dues persones de noranta anys ben fets i que, veient la carena que va de les Agudes fins al turó de l’Home es posessin d’acord per dir “la muntanya de la Dona Morta“.

La dona morta del Montseny (des del pla de la Calma)

I, ben mirat, sí que s’hi veu un nas (a l’esquerra, nord) i un cos jacent.

D’altra banda, a la zona de Riells, hi ha una altra llegenda que diu que a prop de la masia de Vimeners, hi vivia una bruixa.

Un dia, l’avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d’or. Des d’aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta.” (font)

De fet, de dones (i homes) mortes i gegants adormits n’hi ha força a les nostres terres. Però jo mai no m’havia mirat el Montseny amb aquests ulls. Ah, i diuen que es veu encara millor des de Vic i rodalies…

 

 

 

Gravats del Collsacabra

En un lloc que per raons òbvies no revelaré, hi ha tot un pany de paret amb alguns gravats de diferents èpoques. En total es pot parlar de 21 conjunts o roques.

En el primer grup, en la primera i la segona roques apareixen només algunes ratlles traçades en un sostre caigut.

En el número 3 hi ha una representació esquemàtica que podria correspondre a un home i un possible sol.

En el número 4 apareixen un parell de figures antropomòrfiques, iguals que l’anterior, emmarcades en un conjunt de ratlles.

En un segon grup trobem les roques número 5, amb dos peus i una creu; 6, amb un dibuix geomètric; 7, amb el que semblaria una inscripció ibera i dues representacions de peus. A la roca 8 hi ha una escala i algunes figures geomètriques. A la 9 apareixen més ratlles, alguna figura geomètrica i una quadrícula. I finalment, en la roca número 10 trobem una sèrie de ratlles i un gran rectangle.

 

En el tercer grup, en el conjunt 11 només trobem ratlles i figures geomètriques.

En un quart grup apareixen ratlles, representacions de peus, les lletres a, be, ce i de i diversos dibuixos geomètrics. També hi ha una creu potençada amb el nom de “Jachintu” gravat. Hi ha dos requadres que inclouen un nom i uns caràcters que semblen dir “anum” o “signum” –aquest gravat està massa elevat i no s’arriba a veure amb facilitat− (roca 12).

A la roca 13, despresa de la paret, troben representacions de peus i ratlles en dos dels seus extrems.

La roca 14 presenta una escena de dos cavallers dalt de cavalls, seguits d’una figura reticulada que no es pot identificar. De la cara del primer cavaller surt un conjunt de forats picats, en línia recta, com si volgués indicar-nos que està mirant l’horitzó, a la llunyania. Sembla que no van armats i que no porten sella. Les cues dels cavalls i les regnes dels cavalls estan molt ben dibuixades. També hi ha una gran ratlla que es va convertir en una espiga, una retícula (que podria ser una xarxa de caça, però en tot cas està fora de context) i algunes figures amb forma de creu potençada.

 

ssss
sssss

En la roca 15 trobem més peus (cinc parells) i un cavall d’aparença prehistòrica (però amb algú que el munta), una inscripció molt moderna que diu “Penya els Bastons” i algunes altres inscripcions, de les que podem llegir “baix de Baume” (sembla que hi ha alguna cosa il·legible abans) y “modo de rezar rozario” o “rozariana”.

 

ssss

 

Aquesta roca és la més complexa de totes i també hi trobem un cavall amb cavaller, diverses línies rectes, un ocell (possiblement un paó), alguns caràcters possiblement ibèrics, un cérvol a la part superior i molt camuflat i unes figures que tant podrien ser peus com les torres d’un castell.

 

 

La roca 16 s’ha desprès de la paret i presenta peus i ralles.

La roca 17 també presenta només ratlles.

A la roca 18 es troba un gran castell, amb tres torres i un traç que sembla suggerir una possible vall. Hi ha diverses ratlles i un espai en què es varen picotejar alguns petits forats. En el seu extrem apareixen diversos gravats que recorden figures prehistòriques (o marques de pastor).

 

ssss

 

La roca 19 presenta ratlles i les roques 20 i 21, un parell de peus cadascuna.

 

El conjunt és conegut només per algunes persones (a mi me’l varen ensenyar ja fa anys, gràcies Xavier), en un lloc de difícil accés. Alguns dels gravats estaven tapats per fang que s’havia llençat contra la paret, com si algú els hagués tractat de dissimular.

Cal destacar-ne l’heterogeneïtat, tant en les figures com en les possibles datacions, que anirien des de possibles gravats prehistòrics (que recorden molt els de les coves dels Encantats, al Ripollès) fins a inscripcions d’època contemporània. Els dos cavallers sembla clar que són medievals.

Pel que fa a les tècniques de gravat, hi predominen les incisions fetes amb algun objecte metàl·lic, però de mides molt més grans que les de la parada de caça d’Ogassa. Tot i això, hi ha algunes figures en què s’ha fet servir la tècnica del picoteig o puntejat, que en un cas ha donat lloc a una mena de cassoleta d’un cinc centímetres de diàmetre.

Temàticament destaquen les figures dels peus humans, pràcticament de mida natural, que en alguns casos es poden confondre amb torres de defensa (els peus sempre estan posats en sentit vertical, mirant amunt). Però les figures animals també hi són ben presents (cavalls, paó, cérvol). En tots els casos es troben ratlles i figures geomètriques indesxifrables.

Algunes de les ratlles fa la sensació que fossin el producte de l’extracció per fregament de petits trossos de pols amb usos rituals o medicinals (com a mínim en la cultura ibèrica).

 

 

Grafit d’una execució

El gravat de la presó d’Albelda

Si tot va bé, algun dia acabarem el treball sobre els gravats moderns a la Franja. De moment, aquí hi ha un dels gravats, una escena d’una execució que es troba a la presó d’Albelda. Sembla que es tracta d’una dona, però el gravat és poc clar.

Sembla que estaria en la mateixa línia que el grafit que es troba a la presó de Tarazona:

Gravat al palau episcopal de Tarazona

 

Oli de ginebre

Fa un parell d’anys vaig publicar a la revista Agrocultura un article sobre la producció d’oli de Ginebre, que podeu trobar aquí o en aquest article: agrocultura.

Maqueta d’un forn d’oli de ginebre de Riba-roja

El tradicional oli de ginebre o de càdec ha tingut sempre, i encara té avui dia, moltes aplicacions, tant en productes per a la salut humana com animal. El fet que fos utilitzat com a producte per combatre la ronya de les ovelles en va fer un dels elements més presents del món ramader català.

El molins de la riera de Merlès

L’any 2017 vaig acabar la redacció d’una monografia sobre les restes de molins medievals a la riera de Merlès, que fa de frontera entre el Berguedà i Osona. El text es va publicar dins del volum titulat Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, que correspon al volum VIII de la revista-llibre Territori i Societat: el paisatge històric. Història, arqueologia, documentació (2018) (pàg. 309-359), editat per la Universitat de Lleida i Pagès Editors.

Molí de Capdevila, a la riera de Merlès

A continuació teniu el text complet, tal com el vaig acabar, abans de tot el procés de publicació. Si no sou acadèmiques, en tindreu prou; i si ho sou, em sap greu, però us haureu de mirar la versió impresa. Sorry!

molins de merles

Monument funerari al pic del Segre

Aquest monument, amb forma d’un piolet i una placa, és el record funerari d’un excursionista mort l’any 1974. Tal com ens diu el mateix monument, es deia Àlex: “Alex, el teu record mai s’allunya. Els teus amics. UEC Gràcia. 28-12-74”.

A La Vanguardia del dia 29 de desembre de 1974, el dia després de l’accident, es pot llegir:

“El joven de 17 años de edad, Alejandro Marcos Torregrosa, con residencia en Barcelona, que en compañía de un grupo de excursionistas, efectuaba la escalada al «Pic de Segre», de 2.840 metros, cayó al vacío y murió a pesar de los esfuerzos de sus compañeros, fuerzas de la Guardia Civil, del grupo excursionista, y médicos del Santuario de Nuria que acudieron en su socorro.

A las 21 horas, por orden Judicial, ha sido trasladado el cadáver al depósito de Caralps. Hay que señalar que precisamente hoy reina un tiempo espléndido, con una temperatura mínima de 10 grados sobre cero y sin nieve, por lo que no se explican las causas del accidente.

Con éste son tres los accidentes mortales que se han producido en este año 1974.