Fa cinquanta anys va ploure molt al Penedès, i algú en va deixar constància en una barraca de vinya.
Forn a la serra de Cardó
Al sud de Catalunya, els forns a les zones rurals, com a mínim alguns, es construïen com a edificis externs i exempts dels masos. El vídeo mostra un d’aquests forns a la serra de Cardó, però n’hi ha de semblants, per exemple, a Rasquera (algun dia el penjaré).
Molí a la riera d’Oló
A la riera d’Oló, just a sota de Sant Feliuet de Terrassola, però a l’altra riba del torrent, hi ha unes restes molt enigmàtiques. Segons el mapa es tracta del molí dels Moros, però a l’hora de la veritat ningú no en sap res.
Només se’n conserva un mur d’una desena de metres d’altura, i a la part de baix un arc lleugerament apuntat. Tot plegat recorda els paraments medievals, però de moment no se’n sap res.
El suposat molí -que no sembla que pogués ser una altra cosa- no queda clar si estava enmig d’on avui dia es troba el torrent i l’aigua se’l va emportar. Per altra banda, el gran arc no sembla que hagués estat el carcabà, i el forat que es veu a dintre tampoc no sembla el final del pou (al darrere de la paret i sobre del mur no s’hi veu res, ni bassa, ni rec, ni res).
Contrapès de Prullans
A l’inici del camí que porta al cementiri de Prullans (a tocar de la N-260), fent part d’un mur d’un camp es troba un contrapès de premsa, fet de roca calcària.
Vilaclara
A Vilaclara (Moià) es troben dues coses interessants.
La primera és un gran edifici o conjunt d’edificis, dels quals resta com a molt un metre de la part inferior. Presenta grans murs de 80 cm de gruix fets amb gres vermell relligat amb fang. El que semblaria un edifici dividit en 4 espais fa unes mides totals de 16 x 14 m. Hi ha també un espai que semblaria delimitar una era de 16,30 m x 18 m.
La segona cosa d’interès és la seva necròpolis. Es tracta d’un conjunt de tombes individuals d’estructura rectangular d’1 x 0,60 m aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. En són visibles unes cinc, tot i que possiblement n’hi hagi més.
També s’hi troba una cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de longitud per 1,20 metres d’ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d’origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l’oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera i tres lloses laterals.
Vegeu-ne una foto de fa uns anys.
Colomer de Salàs de Pallars
A Salàs de Pallars, ben visible des de la C-13, s’alça la torre del Xut o de Lledós.
Es tracta d’una construcció de planta quadrangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes amb teulada a un vessant. Tot i que la Generalitat la té inventariada com una torre de defensa, tot sembla indicar que es tractava d’un gran colomer (o com a mínim hauria funcionat com a tal durant un temps).
Si més no, aquesta és la funció que li atribuïm a unes petites obertures triangulars que es troben a la part superior i que es poden veure en la següent fotografia:
Tina a Flix
Entre els quilòmetres dos i tres de la C-233, en terme de Flix, a la banda de baix de la carretera i en el lloc que el mapa del Cartogràfic anomena Boca Bovera, hi ha una tina que fa 1,70 cm de diàmetre. El seu interior està cobert de sediments i escombraries, però encara se’n pot veure fins a un metre. El seu diàmetre està resseguit per l’encaix d’un brescat d’uns 10 cm d’amplada. A més hi ha dos encaixos més petits. No es veu la boixa, però segurament hi ha de ser, per la proximitat al marge.
L’arner de Pelegriñón
A Pelegriñón (Alcampell, Osca), atrets per un topònim que al mapa de l’IGN deia “El Arné”, vàrem descobrir un tipus d’arner del qual només hem trobat dos exemples a Catalunya. Es tracta d’una cavitat excavada a la terra, a l’interior de la qual se situaven algunes arnes, segurament en posició horitzontal, tal com es veu en la segona foto, que va ser presa el mes de febrer de 2019, a la Llitera (San Esteban).
En el darrer cas, el de San Esteban, les tres cavitats que donaven a l’exterior, on hi havia un total de 12 arnes de canya, situades com es veu en posició horitzontal, un passadís donava accés a la part interior, per tal de poder recollir la mel.
A la Segarra sabem que hi ha la balma de les Abelles (prop de Talteüll), on al seu interior es veuen una sèrie de bigues i fustes que bé podrien correspondre a un arner, tot i que en aquest cas sembla que la cavitat és d’origen natural, i no excavada.
Abeller de la Vinya
Seguint amb els abellers de Siall, hem localitzat un altre abeller doble, situat en un lloc que es diu la Vinya , a uns mil metres d’altura.
Com en el cas anterior, es tracta d’un abeller doble, amb la mateixa tècnica constructiva. Fa 7 metres de llarg i actualment hi ha 7 arnes vertical en cadascuna de les parts (fetes amb lements flexibles coberts amb fang i bonyiga de vaca).
Al costat de l’abeller hi ha una cabanya que segueix el mateix esquema constructiu, dins de la qual es troben tres arnes idèntiques a les que hi ha a l’abeller.
Abeller de Josep (2)
A tocar de l’abeller anterior, hi ha un altre exemplar també molt ben conservat. De fet, algunes de les arnes encara són ocupades per les abelles, fet que ha impedit prendre’n les mides.
Es tracta d’un abeller doble, format per tres parets. Com que una de les bigues està en molt mal estat, ha estat apuntalada amb un tronc de fusta.
A la part que queda a l’esquerra (mirant de front), hi ha nou arnes verticals. I a la de la dreta, 6 més. Totes elles estan fetes amb material flexible, però no amb canya, i forrades de fang. Com en el cas anterior, els abellers estan oberts al sud o sud-est.
Patrimoni Existencial 