Roca Foradada de Vallromanes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Tal com s’ha vist en les dues darreres entrades, la zona de la Serralada Litoral, sobretot en el seu vessant del Vallès, conté algunes pedres foradades que varen ser utilitzades com a coves sepulcrals. La Roca Foradada de Vallromanes és una d’elles.

La Roca Foradada, Vallromanes.jpg
Foto de Jordi Gomara, extreta de Wikipedia.

Segons es diu, la cambra fa 1,45 x 0,90 metres de base i 1,10 m d’altura màxima. El forat d’entrada, gairebé circular, fa 0,90 m de diàmetre. A la cara frontal hi ha uns encaixos que insinuen un sistema de tancament. desaparegu.

Com en molts casos, la primera vegada que se’n va parlar (que per cert era l’any 1976) es va referir com un forn, una classificació dubtosa que comparteix amb altres cambres sepulcrals obertes a la roca.

El seu accés és molt simple, perquè està ben situada al mapa de l’Institut Cartogràfic.

La seva fitxa al catàleg de la Generalitat és aquí.

 

 

 

 

Roca Foradada de can Gol

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a Vilanova del Vallès, a la ruta de Céllecs, i és tan coneguda que fins i tot té una entrada a la Wikipedia.

Roca Foradada de can Gol

Es tracta d’un gran bloc granític (4,5 x 2,5 x 3,5 m) artificialment foradat. El company de l’AEG, Josep Estrada, ja la va esmentar el 1951, i l’any 1991 un equip d’arqueòlegs la va definir com a cova sepulcral artificial.

Es diu que als voltants s’hi ha trobat ceràmica grollera i algunes ascles de sílex (i és cert), la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC.

Cova de can Nadal

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a Vallromanes (Vallès Oriental) i segons l’Invarque, es tracta d’un gran bloc monolític buidat en el seu interior. Hi ha diversos treballs sobre aquest possible enterrament, després eremitori i finalment barraca de vinya, que podeu veure, junt amb fotos i topografies, a Espeleoíndex. Tot i que no forma part de la ruta prehistòrica de Céllecs i està molt a prop i en podria ser un element més.

Cova de can Nadal

Com es pot veure en la següent imatge, és clar que es va fer de manera artificial:

 

A les proximitats es troben algunes peces tallades a la roca, entre elles alguna possible cassoleta i a l’interior de la cova hi ha la creu que es veu a la imatge de sota.

 

A uns 25 metres a l’est es troba una roca amb més cassoletes i reguerons, i al seu peu “una bauma pràcticament buidada al seu interior.” Al costat de la boca, una gran llosa semblaria que fos la tapa del recinte mortuori.

L’Invarque no es mulla quant a la seva cronologia (“La cronologia d’aquestes estructures és desconeguda”, diu textualment), però ens informa que segons la bibliografia, en el vessant sud del turó de Can Nadal van aparèixer destrals de pedra, ganivets de sílex i puntes de sageta d’època calcolítica.

Bloc amb cassoletes a Espinavell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’un bloc solt, de pissarra, sobre el qual trobem un total de 25 cassoletes. El bloc fa 1,70 x 1,25 x 0,40 m.
Aquí, la cassoleta més gran és una de rodona, que fa 24 cm de diàmetre i 12 de profunditat. La resta mesuren 5 cm de diàmetre o menys i tres de profunditat. La majoria d’aquestes cassoletes tenen formes acupulades i es troben unides les unes amb les altres per sengles canalons o reguerons.

En el vídeo que segueix es pot veure clarament la seva morfologia:

Cassoletes del turó de la Barraqueta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El turó de la Barraqueta es troba en terme municipal de Llanars (Ripollès), i el vàrem conèixer gràcies al bloc d’en Joan Maria.

Conjunt del turó de la Barraqueta

El turó pràcticament no existeix, és simplement un amuntegament de blocs que deu fer uns 15 o 20 metres quadrats i que amb prou feines sobresurt d’un prat que està a punt de desaparèixer sota la pressió de la vegetació que ho envaeix tot.

Algunes de les Cassoletes del turó de la Barraqueta
Més cassoletes

En aquest indret es troben un total d’unes 25 cassoletes, la majoria d’elles rodones i de poca profunditat, dividides en diferents blocs que es troben l’un al costat de l’altre:

  • Una irregular d’uns 16 cm de costat
  • Quatre de rodones (10, 15, 11 i 8 cm de diàmetre)
  • Vuit de rodones d’entre 2 i 4 centímetres
  • Una de 7 cm de diàmetre i tres de profunditat
  • Una rodona de 14 cm de diàmetre y 8 de profunditat
  • Una rectangular de 13 x 10 cm de costat i 8 de profunditat
  • Dues rodones més molt petites

En una altra roca hi trobem dues cassoletes petites i uns petits gravats, i en una altra dues de rodones de set centímetres de diàmetre i tres de profunditat.

Gravat sobre la pedra del turó de les Barraquetes

En un altre bloc de pedra que es troba just al límit dels municipis de Llanars i Vilallonga de Ter apareixen un altre conjunt de 10 cassoletes petites junt a una creu (segurament de terme).

Segon grup de cassoletes, a la frontera dels dos municipis

Pleta de Llipodera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al massís del Canigó, al sud del refugi de Marialles, el GRT83, just abandonar la pista, passa a tocar d’aquesta pleta, que està inclosa dins de la Wikipedra amb el codi 17811.

Però, a part de la barraca, el conjunt està format per una sèrie de tancats de formes diverses. Criden l’atenció dos tancats rectangulars, fets un al costat de l’altre, que recorden els orris de Llaceres (no massa lluny d’allà) o els de Taüll. Altres corrals de formes arrodonides completen el conjunt, format també per altres restes de barraques.

La barraca té planta quadrada i coberta de falsa cúpula, però actualment està ocupada per les ovelles, que hi busquen l’ombra.

Malauradament no en tenim cap dada històrica, però tot fa pensar que seria d’època moderna o contemporània.

Roca gravada de Fórnols

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Campome (Pirineus Orientals), a una escapadeta de Prada de Conflent, tenen, segons la Wikipèdia, “un conjunt de gravats del final del Paleolític Superior (del Magdalenià)”.

L’excepcionalitat del jaciment -segueix la Wikipèdia- consisteix en el fet de trobar-se a l’aire lliure i no en una cova, ja que tot i que al món no són estranys els casos d’art rupestre a l’aire lliure, a Europa occidental són molt escassos (i pràcticament circumscrits a la península Ibèrica i zones pròximes).

En aquest cas, s’hi poden veure 22 motius geomètrics (ziga-zagues, angles, retícules…) i animals, entre els quals un possible cabusset, cabres i isards. Us asseguro, però, que si no la busqueu expressament hi passareu pel costat i no hi veureu res.

Aquesta roca va ser descoberta per Jean Abélanet, l’any 1983, quan era el conservador del museu de Tautavel.

A les rodalies hi ha altres roques gravades amb cupuliformes i creus. De fet, al peu mateix de la roca hi ha una cassoleta.

Les fotos que segueixen són de la Wikipèdia:

Extrret del llibre “Roches ornées, roches dressées“.

Saber-ne més i veure’n alguns esquemes: aquí.

 

 

 

 

 

La pleta de Cap de Porc (Ripollès)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El Gibell de Queralbs és un document on es descriuen les zones de pastura comunals d’aquest poble del Ripollès. Es tracta d’una còpia de finals del segle XIX, que no sabem de quin moment podia ser l’original.

La desena partició que fa de les pastures comunals s’anomenava Deveseta de Cap de Porc. Aquest topònim encara apareix avui dia en els mapes de l’ICGC.

El document parla sovint del Jassal de Cap de Port, fet que fa pensar en una possible construcció. La imatge aèria suggereix l’existència d’un possible tancat, i un cop al lloc, aquest es verifica, tot i que actualment estigui molt malmès.

Restes de la pleta de Cap de Porc

El lloc es complementa amb un estrany cercle en forma de túmul, que no sembla massa antic, i les restes d’una cabana adossada a un gran bloc.

Restes de cabana a Coll de Porc

 

El conjunt es troba en una zona de prats, molt pendents, això sí.

Segurament s’hi accedia des de la confluència entre el riu de Noucreus i el de Noufonts. Just en aquest lloc, la gent de l’ICAC hi va fer un estudi de la torbera (que dona una cronologia dels segles IX-XI) i d’un antic espai ramader que datava del segle XI (disponible a l’arqueortuta 4).