També a l’Alt Camp, aquest cop a Bràfim trobem aquesta cabana subterrània:
Etiqueta: Cabanes
Cabana subterrània a l’Alt Camp
La segona mostra de cabana subterrània, també es troba a Montferri, a l’Alt Camp.
Cabana subterrània a Montferri
A vegades s’han buscat mostres de trogloditisme en llocs molt allunyats de casa nostra. En un altre lloc crec que vaig demostrar la importància història d’aquesta mena de construccions a casa nostra. En les properes tres entrades espero demostrar, amb vídeos, que aquest no és l’únic cas:
Pleta de Llipodera
Al massís del Canigó, al sud del refugi de Marialles, el GRT83, just abandonar la pista, passa a tocar d’aquesta pleta, que està inclosa dins de la Wikipedra amb el codi 17811.
Però, a part de la barraca, el conjunt està format per una sèrie de tancats de formes diverses. Criden l’atenció dos tancats rectangulars, fets un al costat de l’altre, que recorden els orris de Llaceres (no massa lluny d’allà) o els de Taüll. Altres corrals de formes arrodonides completen el conjunt, format també per altres restes de barraques.
La barraca té planta quadrada i coberta de falsa cúpula, però actualment està ocupada per les ovelles, que hi busquen l’ombra.
Malauradament no en tenim cap dada històrica, però tot fa pensar que seria d’època moderna o contemporània.
El Solei del Vinyet
Pujant cap al Clot de la Mora (Tagamanent), per la pista que hi arriba des de la riera d’Avencó, passem pel costat d’un lloc anomenat els Castanyers del Rector.
Aquest lloc antigament s’anomenava el Solei del Vinyet, i com ja us podeu imaginar, hi havia una o diverses vinyes. Documentalment sabem que aquesta vinya més tard es va convertir en castanyerars.[1]
L’any 1673, Bartomeu Codina cedeix a Josep Codina unes peces de terra i li dóna permís per “(…) ut domun edificity in ea (…)”, és a dir, per construir-hi una casa. La documentació de l’època assenyala que aquestes terres estaven sota el domini del comte de Centelles i que el torrent també es deia del Llançar (“torrente dicto del Llansar ho del Vinyet”; “a circio cum torrente del llansar”).[2]
El 1674 Jaume Clot estableix a Josep Codina del mas Brull de Sant Martí d’Aiguafreda una vinya al Solei del Vinyet, a rabassa morta. És la vinya de Aspra, en la qual, com en altres de la zona, s’explota la vinya i es planten alhora cereals, com deixa veure clarament el fet que en aquest cas es pactés que en Codina tindria franca la palla que en tragués.[4] El mateix any s’estableix una altra vinya a un bracer de Sant Martí del Brull.
En aquest lloc ja fa temps que hi tenia localitzades tres barraques. Però amb motiu d’inventariar-les per a la Wikipedra (codis 22051, 22052 i 22053) hi he tornat.
Situació de les cabanes al Solei del Vinyet
La primera té planta quadrada i fa 2,50 m de costat. Com que els murs fan 60 cm, l’espai interior és aproximadament d’1,90 m de costat. Està feta, com les altres dues, amb pedres poc o gens desbastades, utilitzant una mica de fang o terra per relligar-les. També en els tres casos només se’n conserven els primers centímetres de les filades (en aquest cas, fins a 75 cm).
La segona cabana també es pot considerar pràcticament quadrada, donat que fa 2 x 2,25 m, amb una altura màxima, a la paret nord, on hi havia el marge, d’1,50 m. El gruix de la paret fa entre 60 i 80 cm, depenent de cada cas. La porta, situada al sud, feia 80 cm d’amplada i just pel davant hi passava un camí delimitat per un mur de pedra.
La cabana 3 està en pitjors condicions i en aquest cas no té una forma definida, tot i que tendeix a ser rodona. Fa 2,80 m de llargada per 1,70 d’amplada. Està orientada a ponent.
[1] La Móra, St. Cebrià, I/2. Vegeu també el censal de l’hereu Parera sobre una “pessa de terra que te dit parera al solei del vinyet que es demunt los castanyers de la rectoria y del clot”. ABEV, La Móra, St. Cebrià, I-L/1.
[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.
[4] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.
La Jaça dels Frares
A la Jaça dels Frares no s’hi acostuma a passar… El curs superior del Freser és un rosari d’estructures ramaderes i residencials de diferents èpoques, sobretot vinculades amb la producció ramadera. Són ben conegudes i divulgades les estructures de Coma de Vaca, que han estat objecte d’un curós treball de recerca arqueològica dut a terme per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Passat el gran orri que es troba a mig camí, s’arriba a un seguit de cabanes i tancats al costat d’un antic pluviòmetre. Més amunt hi ha els Aigols Podrits, un lloc que va ser estudiat pel ja esmentat ICAC. Però just a sobre del pluviòmetre (al nord-oest), uns 250 m per sobre hi ha una tartera que rep el nom de Jaça dels Frares. En el seu extrem nord, es troben dues barraques. La primera és ben visible des de qualsevol punt de la tartera, i la segona queda a uns trenta metres, però costa una mica més de veure.
Són dues barraques que es conserven completes, però no s’hi veu cap evidència d’estructura ramadera (?). Una mica més amunt, en direcció a una balma molt visible, hi ha les restes d’una tercera cabana, aquest cop completament ensorrada. I a la part superior, hi ha la balma, que també va ser protegida amb un petit muret. Tot plegat, amb una gran vista sobre el Gra de Fajol i el coll de la Marrana.
Al sud de les barraques, quan ja s’acaba la tartera, hi ha altres estructures arrodonides que no es pot precisar què eren, però que en tot cas no són naturals.
Si voleu saber-ne més coses, podeu mirar la pàgina de la wikipedra.
El conjunt R-19 i H-21 de Casesnoves
Per molt que a l’edat mitjana el clima fos més càlid que l’actual, encara no deixa de sorprendre’m un poblament a 2.200 m d’altura, en ple parc d’Aigüestortes. El conjunt està format per una dotzena de cabanes i un nombre més gran de tancats, i ha estat estudiat i descrit pel grup d’arqueologia de muntanya de la UAB. És fàcil trobar-ne informació a la xarxa.
Quan hi vaig fer la visita l’estiu de 2019, em va cridar l’atenció un conjunt format per una cabana i un corral que queden pràcticament al sud del conjunt, lleugerament més alt que la resta del poblat, però independent dels altres habitatges i corrals (que com es veu al croquis, estaven tots enganxats entre ells).
L’habitatge feia unes mides interiors de 3,70 x 2 m, i en algun lloc arribava als dos metres i mig d’altura. Tenia una porta, actualment enderrocada, a la banda oest. A l’interior encara es conserven diverses fornícules (50x30x50 cm aprox.) i en un racó podria haver-hi hagut la llar de foc.
Adossat hi havia un corral, amb una única entrada de 55 cm d’amplada i uns 70 cm d’altura, amb un petit llindar pla. Tot i que és de forma irregular, la paret més llarga fa 13 m de costat. Podria haver-hi un accés a la banda nord, però tan sols de 30 cm d’amplada.
Les datacions que s’han fet en altres indrets del poblat donen unes datacions del segle XII-XIII, i una dubtosa del XV, que es considera que correspondrien al moment del seu abandonament.
Corrals i cabana de Coma de Vaca
A Coma de Vaca (el Ripollès), a llevant del Torreneules, per sobre del riu de Coma de Vaca, a uns 2.100 m d’altura, es troba una agrupació de tancats de formes circulars i d’entre 15 i 25 metres quadrats, que s’ha dit que podrien haver servit per a l’estabulació de porcs.
Les recerques arqueològiques dutes a terme en els darrers anys indiquen que es tracta d’una agrupació de tancats circulars de dimensions mitjanes (entre 15 i 25 m²) de cronologia indeterminada, adossats els uns amb els altres. Es creu que podien haver servit com a espais per a l’estabulació de porcs.
A pocs es troba una cabana construïda en pedra seca de forma rectangular amb una superfície d’uns 20 m² construïda amb grans blocs directament sobre el substrat morrènic.
Les excavacions arqueològiques varen permetre datar l’origen de l’ocupació d’aquest espai durant el neolític, però amb una important fase romana. Es creu que podria haver estat una petita granja d’estiu. En les properes entrades intentaré parlar d’altres evidències en sentits semblants, tot i que la morfologia del lloc no suggereix la cria de porcs.
Del que no hi ha cap dubte és que aquestes pastures ja eren explotades al segle X, quan varen ser donades al monestir de Sant Joan de les Abadesses (any 961), i que al segle XII passarien a mans de Santes Creu. Però, per al que a mi m’interessa, val la pena fer esment del fet que l’any 1715, en una venda de la muntanya de Coma de Vaca, encara es parlava de «los tossinos que vos dit comprador eo los vostres forsan fareu anar a pexer las herbas de dita montanya».
Per tant, és segur que en algun lloc de Coma de Vaca, al segle XVIII, es portaven els porcs per a engreixar amb les herbes d’aquesta muntanya.
Barraca del Clapers (Moià)
Dades generals i localització
- Municipi: Moià (Moianès)
- Data registre: 12/10/2018
- Paisatge: Moianès
- Codi: 18387
- Coordenades: X: 427271 Y: 4628013
- Altitud: 714
Construcció
- Tipus de construcció: Aèria aïllada
- Orientació: Sud-est
- Forma de la planta: Planta circular
- Tipus de porta: Llinda plana
- Tipus de coberta: Falsa cúpula
- Estat: Perfecte estat
- Restaurada: Sí
Descripció
Fa 2,10 m de diàmetre interior i uns 3 metres d’altura. La porta fa 1,35 x 0,80 m. La paret té un gruix de 75 cm.
Comentaris
Sembla que ha estat restaurada i recrescuda recentment.
Barraca del sot dels Gats (Moià)
Dades generals i localització
- Autor fitxa: Francesc Roma
- Municipi: Moià (Moianès)
- Data registre: 1/8/2018
- Paisatge: Moianès
- Codi: 18051
- Coordenades: X: 423208 Y: 4627903
- Altitud: 742
Construcció
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge- Orientació: Sud-est
- Forma de la planta: Planta rectangular
- Tipus de porta: Llinda plana
- Tipus de coberta: Falsa cúpula
- Estat: Enderroc del sostre
- Restaurada: No
Descripció
La porta fa una amplada de 80 cm. Les mides de la planta són de 2,30 x 1,50 m.
Patrimoni Existencial 