La creu gravada del cal Faré

Això de cal Faré es troba a Prats de Rei (Anoia), però en els mapes del Cartogràfic li diuen cal Ribera. L’eremitori amb el gravat es troba a un centenar de metres a ponent, en  un marge molt brut.

Aquí podria haver-hi hagut un antic habitatge, tal com demostren alguns encaixos a les parets. El lloc forma part d’una sèrie d’indrets que hem anomenat fornots, sobre els quals ja vàrem parlar:

Aquests fornots continuen sent un misteri, perquè hi ha gent que considera que són antigues coves sepulcrals prehistòriques mentre altres els consideren eremitoris medievals. La presència del gravat amb la creu que mostrem a sota sembla donar la raó a aquesta interpretació, però, com dèiem, estem molt lluny de poder-ne donar una explicació en ferm (i podria ben ser que es tractés de més d’una realitat amb una forma semblant).

Creu de cal Faré

 

Oli de ginebre

Fa un parell d’anys vaig publicar a la revista Agrocultura un article sobre la producció d’oli de Ginebre, que podeu trobar aquí o en aquest article: agrocultura.

Maqueta d’un forn d’oli de ginebre de Riba-roja

El tradicional oli de ginebre o de càdec ha tingut sempre, i encara té avui dia, moltes aplicacions, tant en productes per a la salut humana com animal. El fet que fos utilitzat com a producte per combatre la ronya de les ovelles en va fer un dels elements més presents del món ramader català.

Forns de la Taquilla

El turó de la Taquilla, a Tagamanent, conté diversos elements clarament prehistòrics (cassoletes, gravats, creus…), alguns d’ells recollits per Francesc Casanellas aquí, i que ben segur que formaran part del seu proper llibre.

Entre aquestes restes hi ha dues coses que semblen força més modernes. La primera és una estructura circular, en lleuger pendent, que podria correspondre a un forn, possiblement d’oli de ginebre. Com es veu en la foto següent, tot plegat acaba abocant a una entalladura on es devia recollir el producte de les cuites.

Forn 1

Fa no massa anys, les grans pedres que es troben al costat d’aquest forn es varen considerar com a possibles lloses d’un dolmen, però com que es va descartar aquesta funció se l’anomenava paradolmen. Avui creiem saber que només servia per contenir la calor i assegurar el funcionament del forn.

No massa lluny d’aquest primer forn, apareix una estructura semblant, tot i que una mica més gran. En aquest cas, però, el producte de la cuita es recollia mitjançant una regata corbada que acaba conduint a una altra entalladura de forma rectangular. Aquí no es conserven les pedres laterals.

Forn 2

Segurament, aquests forns no es poden deslligar de la presència en aquesta zona de la Mora de diversos ginebres (de fet, crec que són càdecs), que aquí han adquirit una gran envergadura i que es mostren retallats en les seves branques més baixes.

Un càdec a prop de la Codina

 

 

 

Inscultura d’Aguilar de Segarra

A Aguilar de Segarra, a l’altre costat de l’Eix Transversal i de la via del ferrocarril, al nord del nucli que formen cal Ferrer i cal Maçana, en una bifurcació de pistes, de les quals la de la dreta puja a cal Palomes, hi ha una pedra que presenta quatre reguerons que convergeixen en un petit espai que podria ser una cassoleta, però que en tot cas està molt malmès.

Un dels reguerons conduiex directament a aquesta cassoleta, mentre els altres tres confluiexen en un únic abans d’arribar-hi, tal com es veu a la fotografia..

El petroglif

El conjunt es podria considerar la base d’un forn de ginebre, però el fet que estigui construït dalt d’una pedra solta fa difícil d’acceptar aquesta hipòtesi. Una altra possibilitat és que realment es tractés d’algun gravat prehistòric…

La pedra sobre la qual es troba la inscultura

Vull agrair al Joan M. que m’ensenyés aquesta pedra.

Funcionament d’un forn de guix

A Albalate del Arzobispo, Teruel, a part d’una magnífica ruta amb tombes antropomorfes i cassoletes i reguerons, es trobem diversos forns de guix. La majoria estan en un estat molt precari, però n’hi ha un que es va preparar per encendre’l i sembla que no es va arribar a fer. Això ens permet veure com funcionava:

Com es veu en el vídeo, el forn no era altra cosa que una estructura de pedra seca, en forma de ferradura, oberta per un dels seus extrems i destapada. Al seu interior es col·locava la pedra de guix, de manera que (com en els forns de calç) es deixés una o dues cavitats on es feia el foc.

El guix necessitava una temperatura molt més baixa que la calç per coure’s. El que era l’estructura del forn simplement servia per conservar l’energia i evitar que aquesta es dispersés en l’ambient. La pedra que constituïa el forn era sorrenca (gres), que aguanta molt bé les altes temperatures.

Adjunto una fotografia d’un forn de guix tal com el va veure Claudio Gómez l’any 1942:

 

Tina i forn de cal Lleró

Cal Lleró és una casa abandonada del terme de Solsona. A tocar de la pista que queda al nord de la casa, hi ha un tros de penya-segat on apareixen dues coses interessants.

La primera és una tina de tipologia medieval, completament esllavissada, de manera que només se’n podem veure dues terceres parts. De tota manera, encara es conserva la boixa per on s’extreia el vi ja fermentat. Fa 1,75 m de diàmetre i té una altura d’1,25.

Tina de cal Lleró
Tina de cal Lleró

Just al costat, sobre una gran roca plana despresa del cingle, es pot veure un forn d’oli de ginebre de mides més aviat reduïdes.

Fonr d'oli de ginebre de cal Lleró

En una propera visita en prendré les mides, perquè de moment n’he tingut prou amb localitzar-ho i fer-ne alguna foto.

Forn a Sant Cugat del Racó

A Sant Cugat del Racó vaig trobar aquesta estructura que ara us presento. Al principi vaig pensar que es tractava d’un fonyador per aixafar el raïm, però cada vegada em sembla més que es tracta d’un forn d’oli de ginebre, força gran, per cert.

Fa 2 m x 1,15, i la pileta on es recolliria l’oli (o es posaria alguna mena de recipient) arriba als 90 cm d’amplada.

Forn de cal Bord

De cal Bord (Viver) no en queda pràcticament res, però ens queda encara una tina de més de dos metres de diàmetre, i una premsa tallada en una roca. L’encaix on anava la biga fa 27×23 cm, mentre el plat fa 75 x 802 cm. En surt un rec de 80 cm de recorregut que recollia el most. Es troba al punt, 31T x=400084 y=4647260.

Encaix i plat de la premsa

A dos metres més al sud, hi ha dues estructura d’entre 40 i 50 cm d’amplada, amb uns encaixos que se suposa que devien ser els muntants de la premsa. Tot sembla indicar que el plat de premsa va “desaparèixer” en els darrers anys.

Aquesta premsa es troba a l’extrem sud d’un petit replà rocallós que acaba en un cim a tocar de la pista, on ha crescut un roure imponent (400110-4647289). A l’extrem est i gairebé dalt de tot, apareix un edifici de planta rectangular, fet amb grosses pedres perfectament escairades. Per dins té una planta rodona, fet que fa pensar en una tina, però la mena de coberta i el fet que a les rodalies es trobin diverses mostres de terrissa cuita, em fa pensar que es tractava d’un antic forn. Caldria una excavació per saber-ne alguna cosa més.

Forn de cal Bord