Eres – Patrimoni Existencial

Prades

Publicat el 1 febrer 201320 gener 2013 by Francesc Roma Casanovas

Antiga masia situada al nord de Samalús, sota el turó de Prades (41º 42’ 056 – 002º 18’ 531 – 698).

La seva façana està orientada al sud-est i fa 11 m de llargada (per 10 m de profunditat). Consta de dos pisos coberts amb una teulada a dos vessants perpendiculars a la façana principal. Està feta amb pedra del lloc i alguns elements, com la llinda de la porta principal, amb maons cuits. Aquesta façana presenta dues finestres de mitjanes dimensions al primer pis i una gran porta amb volta de maons a la part baixa, amb dos graons per entrar a la casa. A la banda de ponent, en l’espai on hi ha la cuina, hi ha una altra finestra que dóna a la façana principal.

A la banda de llevant, les edificacions continuen durant una vintena de metres amb un corral i unes corts per al bestiar. Per ponent hi ha una petita cort adossada a la paret de la casa i, sota seu, un pou negre.

Al davant de la casa hi ha una era que es conserva en força bon estat i un pou situat una mica per sota.

A la planta baixa hi ha quatre espais clarament delimitats. L’entrada serveix de distribuïdor i hi donen tres portes i l’arrencada de les escales que duien al primer pis (actualment ensorrat, però que se suposa que també tenia quatre habitacions).

La porta de l’esquerra de l’entrada condueix a la cuina, on es conserva el forn, els fogons i un armari encastat a la paret. La porta que es troba just al davant i sota les escales conduïa a un estable. Aquesta part tenia una porta que permetia accedir-hi directament des de la paret de ponent de la casa, de manera que el bestiar no calia que entrés i sortís per la mateixa porta que ho feien les persones. Una altra porta, a la dreta, condueix a una altra habitació (possiblement una cort o un rebost), comunicada directament amb l’estable, i amb una finestra que s’obria a la banda est.

Corral d'en Perera

Publicat el 7 Novembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a l’est del Cafè, a la pista que baixa cap a la Perera i la Figuera (41º 46’ 541 – 002º 19’ 268 – 1121).

Les referències més antigues que n’hem trobat corresponen a 1688.[1] Després, el Corral d’en Perera es confon amb la Casa Nova d’en Parera. Aquest fet té la seva importància, com es veurà tot seguit.

El conjunt està format per dos edificis, un de 9 m x 15 m i l’altre d’11,25 m x 16 m. El primer, situat més al sud, estava constituït per dos pisos, coberts amb una teulada a dues aigües (orientada N-S). Tenia entrada per la banda nord i per l’oest. Es va aixecar a tocar d’un petit cingle, sobre el qual descansa sense cap mena de fonament.

A la façana oest es veuen 2 portes i tres finestres (fetes amb maons que dibuixen arcs escarsers), mentre a la nord hi ha una sola porta (de llinda plana feta amb pedra sorrenca) i dues finestres. Els murs fan 50 cm de gruix i estan fets amb pedres relligades amb argamassa.

A la banda est de la planta baixa semblaria que hi havia hagut la cuina amb el forn. Les cantonades de l’edifici són fetes amb pedres escairades de mides mitjanes.

La part més interessant d’aquesta construcció és el pilar que es troba al centre de la part habitada, que encara avui dia està dempeus. La seva estructura correspon a la dels pilars que aguanten els corrals que es varen construir al segle XVIII en aquesta zona. Aquest fet, junt amb el topònim de corral sembla indicar que, començant per una funció ramadera, aquesta estructura va esdevenir una autèntica masia.

Segurament va ser al segle XIX que es va construir el segon edifici, un autèntic corral, tot i que l’inventari de patrimoni de la Diputació diu que tenia “(…) un habitacle auxiliar que va ser ocupat fins a principis del segle XX.”

Aquest segon edifici tenia un espai d’11,25 m x 8 m situat al nord, on apareixen clarament diferenciats dos pisos. El pis superior segurament era dedicat a la conservació de la palla i estava separat de la resta per un empostissat de fusta que li feia de sòl (tal com encara es veu a can Figuera i com sembla que indica el mapa de patrimoni de la Diputació). La part sud d’aquest edifici tenia una part descoberta, segurament per al bestiar, i una sèrie d’estances que tan podrien haver estat corts com habitacions. Una porta d’1,60 m d’altura per 1,30 m d’amplada permet comunicar aquest espai descobert, però clos per un mur de pedra i argamassa, amb la part baixa de l’edifici principal. Gravada en la llinda d’aquesta porta hi ha la data de 1883.

La part coberta tenia una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal.

L’edifici és fet amb pedra relligada amb argamassa i té unes cantoneres ben escairades i formades per pedres grosses ben treballades.

A la banda nord del corral hi ha un espai pedregós, una mica pendent, però de superfície llisa que corresponia a l’era. Des d’aquesta, una porta d’1,20 m d’amplada conduïa al primer pis, on es guardava la palla, que es podia anar donant directament als animals a mida que la demanaven. En aquesta façana destaca una finestra tallada en una única peça de pedra rogenca de 45 cm x 60 cm (l’obertura de la finestra fa 38 cm d’alt per 15 cm d’ample). Els murs tenen 60 cm de gruix i al centre de l’edifici hi ha un mur quadrat que aguantava la teulada.

[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, A-C-D-M/1.

El Solà

Publicat el 18 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Masia avui enrunada situada al nord de Rovirals i a l’est de Vilardebò (41º 44 708 – 002º 17′ 223 – 795). Actualment l’estructura està partida per una pista que passa pel mig, a tocar de l’era de la casa. Això dibuixa un edifici amb tres cossos.

La casa presenta la curiositat de què les parets de la banda nord, part que dóna a la muntanya, estan aguantades per un parell de contraforts, per evitar que caiguin. Aquest fet sembla indicar un moviment del terreny pendent avall, moviment que sembla insinuar-se també en alguns dels murs de les feixes que rodegen la casa.

Del conjunt, en destaquem l’era, situada a l’est de la casa, a uns cinquanta metres i en l’espai que queda entre els tres edificis. Se’n conserven, perfectament arrenglerades, les 13 peces que formaven la part sud, amb un realç per evitar la pèrdua del gra.

La peça que tanca l’era per la part sud-est fa 1,68 m de llarg per 45 cm d’ample i uns 25 cm de gruix. A 8 cm de la banda més llarga i a 20 de la curta hi ha el rebaix de 4-5 cm que evitava la pèrdua del gra.

L’era feia 13,75 m de llarg i uns 13 d’ample (aquesta mida caldria verificar-la en una excavació). Al nord-est de l’era hi ha les restes d’un edifici de dos pisos que segurament corresponia a la pallissa, que sembla que havia tingut entrades per la part superior i per la inferior.

Segons Anna Gómez, aquesta masia apareix documentada en els fogatges de 1497, 1515 i 1553, tot i que el topònim ens apareix des del segle XII, en un pergamí de l’Arxiu de la Corona d’Aragó on es fa referència a “P. de Solano”. La seva cronologia constructiva és poc precisa, ja que no es conserven elements arquitectònics clars per poder ajustar dates, ni es conserva cap llinda amb cap inscripció indicativa. La tècnica constructiva de la casa i la presència de rajola i els arrebossats, ens fan pensar en una cronologia força tardana, segle XVIII, moment de gran auge constructiu arreu de Catalunya. Aquesta ocupació hauria perdurant fins a principis del segle XX, com ens documenta el Registre de la Propietat (1912) i el Cadastre de 1947.

Era del Burguès

Publicat el 19 gener 2012 by Francesc Roma Casanovas

A la masia del Burguès es conserva en força bon estat una era força diferent de les que hem vist en les dues entrades precedents. La principal diferència es troba en el fet que el seu empedrat no és fet de lloses treballades sinó de peces piçarroses collides en el mateix indret. Això li dóna un aspecte més primitiu, però també en realça l’encant.

Per pujar a l’era hi havia unes escales que encara avui dia es conserven.

Era del Burguès — Estat acutal de l'era del Burguès

Escales de l'era del Burguès — Les escales que permeten accedir a l'era del Burguès.

Era de la Perera

Publicat el 17 gener 2012 by Francesc Roma Casanovas

Tot i el seu abandonament, la Perera ofereix tot un seguit de detalls interessants de ser estudiats. En aquest cas ens aturem en la seva era pel fet que en el moment de la seva construcció es va gravar una de les lloses de l’estructura amb la data de la seva construcció o reforma: 1739.
Sobre la masia podeu consultar la informació que en dóna el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, on es parla de l’era però no es fa cap referència a la seva datació (de fet, vàrem trobar aquesta data amagada entre les bardisses).

Era de l'Agustí

Publicat el 15 gener 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una gran era, situada just al davant de la casa. Les imatges que reproduïm a sota mostren la importància d’aquesta construcció que malauradament no podem datar.

L’era és feta de peces rectangulars tallades expressament i les de les vores fan un rivet cap amunt per evitar la pèrdua del gra. En les lloses que tanquen l’era per la part sud s’han practicat uns petits forats per permetre el drenatge de l’aigua.

Una peculiaritat d’aquesta era és el fet que es va construir en part sobre el buit, de manera que va caldre bastir un arc de mig punt per suportar la seva part sud-oriental.
A la banda nord, unes escales permetien entrar i sortir de l’era.

arc era agustí — Arc sobre el qual s'ha construït l'era de l'Agustí

En parlar d’aquesta casa, Enric Garcia-Pey diu:

“L’era empedrada i quadrada, ara coberta d’herba, amb la pallissa, situades cap a la banda de llevant de la casa. Feien la garbera de vint-i-cinc garbes, vint de les quals, les posaven a baix dretes, i cinc, a dalt per fer teulada i així no mullar-se. Anaven a buscar-Ies amb els bous i les posaven dretes al mig de l’era amb l’espiga a dalt. Entraven els animals i els anaven fent voltar un quart a cada costat. Quan estava prou aixafat els portaven a la cort, i amb la forca ventaven cap a la dreta, tornant a fer-los sortir, operació que repetien giravoltant un quart a cada costat perquè no es maregessin i els deixaven reposar ja a Ia cort. Feien de cada banda tres o quatre vegades la girada de la palla, fins que veien que ja no hi havia gra. Ho apilotaven i treien la màquina de ventar de maneta on el tiraven a senallades. EI gra anava al graner i la palla a la pallissa, que s’omplia de sec per a I’hivern quan nevava. Feien pallers d’herba i alfals; segons l’època en feien dos de palla i un d’herba, i aquesta, l’aprofitaven per fer-la créixer als marges, i després de dallada la deixaven assecar. La gent de les cases d’aquestes alçades s’ajudaven mútuament amb els animals a l’hora de batre“.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: