“16+92. Joan Sala, prevere i canonge de la Seu de Vic em va fer” (i 300 anys més tard, encara raja).
Font de la Sala (Rupit)
Etiqueta: Fonts
Font de Puig-Agut
Font de capelleta, situada al nord-est de Puig-Agut a la falda del turó Vermell (41º 45’ 683 – 002º 16’ 581 – 690). Actualment es troba seca. Consisteix en un petit receptacle excavat al terra i reforçat per unes parets de pedra seca que li donen una planta quadrangular, d’aproximadament un metre de costat.
Ferreres
Masia situada al sud de can Valls, sobre un petit collet (41º 42’ 845 – 002º 18’ 266 – 625)
De l’antiga casa només en queden els basaments dels murs, que arriben a un metre i mig d’alçada i delimiten un espai de 9,80 m x 5 m aproximadament. Els murs són fets amb pedra i fang i fan 60 cm, de gruix. L’edificació estava adossada a un marge per la seva banda nord-est, on es conserva una petita fornícula espitllerada.
Per sota de la casa, enmig del bosc, hi ha les antigues feixes i, més al nord, la font de Ferreres (41º 42’ 923 – 002º 18’ 256 – 621).
Més al sud hi ha les runes de la masia de Rupit (41º 42’ 239 – 002º 18’ 127 – 575), tan cobertes de vegetació que resulta pràcticament impossible endinsar-hi.
Fonts del Giol
Al nord del Giol, a la zona obaga, es troben dues fonts i una mina que podria haver estat utilitzada com a jub per guardar aglans.
En el punt 41º 47’ 744 – 002º 10’ 119 – 673 hi ha una petita font de capelleta, actualment seca, coberta amb una volta feta a plec de llibre i amb un arc lleugerament apuntat. El dipòsit fa 2,30 m de llarg per 1,50 m d’ample i l’alçada actual és d’1,40 m. A la part que dóna al lloc on hi havia la porta que permetia accedir a la cisterna hi ha una pica tallada a la pedra (40 cm x 40 cm x 13 cm) amb una gran regata que permetia treure l’aigua cap a l’exterior (l’aigua havia de ser pouada amb una galleda i abocada a la pica).
Pocs metres a ponent de la font hi ha una mina excavada a la roca (41º 47’ 747 – 002º 10’ 107 – 698). La seva planta està completament ocupada per aigua, fet que no ens ha deixat entrar-hi. La part inferior ha estat excavada a la roca, però la coberta, tot i ser subterrània, està feta amb una volta rebaixada de pedres disposades a plec de llibre. Fa 1’90 m d’amplada per 1,60 m d’altura (se suposa que fa uns 8 o 10 m de recorregut).
Una mica més a ponent d’aquesta mina hi ha una altra font que reprodueix l’estructura de la primera, tot i que d’unes dimensions lleugerament menors. La principal diferència és que aquesta encara es troba en actiu actualment. A la llinda de la porta que dóna accés a la cisterna hi figuren unes lletres escrites acompanyades d’una data: “RYFR 1850” o bé “Rº JFR 1850”.
Val la pena també esmentar que a la llinda de l’entrada del cementiri de Santa Coloma hi ha una inscripció mig desapareguda que sembla que deia: “Esta testa descarnada – escoltal i te dirà – fou cara de (…) tu – avui o demà tu (…) 1873”.
Font de Sant Antoni
Es troba al nord-oest de la masia de l’Horta (41º 44’ 780 – 002º 07’ 706 – 681), enmig d’una zona de camps i sota un gran pollancre.
Divuit graons permeten baixar al fons del clot on es va excavar una petita mina, d’on raja l’aigua. Aquesta aigua és recollida per un petit canal a cel obert i passa després a un albelló de 40 cm d’ample i un metre d’altura (a dins es veu més alt). Una reixa impedeix accedir al seu curs subterrani.
L’aigua de la font surt a la superfície uns 75 m al sud, quan es presenta com un canal subterrani cobert amb lloses planes. Aquí hi ha un distribuïdor que permet regar uns camps. La resta de l’aigua és conduïda per un canaló més petit, també subterrani, fins a una bassa rectangular situada una trentena de metres al sud-est. Aquesta bassa està al costat d’una horta tancada per una porta amb barri.
La font presenta una imatge de sant Antoni de Pàdua, i una indicació de què fou renovada al 2001. Per sota hi ha una inscripció que diu “Benedictie fontes Domino. 1691. [Bened]icte ¿? Elu-mina Domino.”
Font i masia del Solà del Sot
Al sud-oest i per sota de la masia del Solà del Sot (41º 43’ 396 – 002º 06’ 254 – 809).
Font de capelleta amb una cisterna de poc més d’un metre de costat, coberta amb una volta de mig punt feta amb pedra relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. Les aigües sobrants van a parar a una bassa d’un 10 m x 6 m, amb un rentador a la banda nord, que segurament es feia servir per regar els camps que hi ha per sota.
La masia del Solà correspon a una gran casa ramadera, amb tota la planta baixa i diversos annexos dedicats al bestiar. Aquests annexos delimiten un barri amb una porta que el tancava, a la qual actualment li falta el petit cobert. Al primer pis hi havia les estances principals de la casa, amb un forn i xemeneia. Tenia fins a tres pisos i la façana estava orientada al sud-est, on hi havia una porta amb un arc de mig punt. La teulada és a dues aigües i paral·lela a la façana principal. Actualment està deshabitada però encara conserva la coberta.
Font del Munt
Es troba a llevant de la masia del Munt, una mica per sota d’aquesta, enmig d’un camp (41º 44’ 082 – 002º 06’ 734 – 764).
Petita font de capelleta, construïda amb una volta rebaixada feta de pedra tosca i d’un metre de llarg. A l’interior hi ha una gran acumulació de tosca. La part superior està formada per un peça plana on figura gravada la data de 1724.
Actualment està tapada amb una porteta de metall, per sota de la qual apareix un raig que només funciona quan hi ha suficient aigua i el dipòsit modern que s’ha excavat a sota és ple.
Font del Prat del Pou
Està situada al sud-oest del castell de Sant Miquel (41º 44’ 615 – 002º 06’ 990 – 709) i arranjada per a l’esbarjo.
Font de raig coberta amb una volta de mig punt de 3,20 m de llarg per 4,40 m d’ample i 2,80 m d’altura, feta amb pedra disposada a plec de llibre i relligada amb argamassa. Les parets interiors són resseguides per dos bancs de pedra. Sobre el raig hi ha dues fornícules amb imatges religioses modernes. Sembla que l’aigua, abans de rajar per la font, és recollida en una bassa subterrània. L’aigua s’utilitza per regar uns horts que hi ha per sota de la font. Més amunt, cap al sud, s’escalonen un seguit de feixes avui dia abandonades fins que arriben al pla on hi ha les restes de Balofrena.
Font de la Creueta
Entre Barnils i el Fabregar, a tocar de la pista que duu al collet del Marsó (41º 45’ 273 – 002º 11’ 410 – 818).
Font de capelleta, amb una boca d’1,10 m d’ample per 90 cm d’altura, feta amb un arc apuntat amb pedres disposades a plec de llibre i relligada amb argamassa en alguns llocs. Tot i no ser gaire profunda (aproximadament mig metre), té una llargada de dos metres en la part més fonda. A la dovella central hi ha una creu gravada, fet que segurament explicaria el seu nom. Actualment hi ha crescut una alzina al damunt, fet que en fa perillar l’estructura.
Una seixantena de metres al sud, una mica per sota, hi ha un únic teix, i a la part superior una petita balma molt baixa, davant la qual hi ha un ampli camp aixecat sobre un mur de pedra seca. Avui, però, tot està envaït per la vegetació.
Font Fullosa
Es tracta d’una font de capelleta situada a ponent de Coma Alta i al sud de Barnils, just on s’ajunten el torrent que baixa de la Coma Alta i el torrent de l’Espluga, a la riba esquerra d’aquest i a l’altre costat de l’antiga fita de terme (41º 44’ 820 – 002º 11’ 94 – 750).
Està excavada a la roca i el dipòsit fa amb prou feines un metre cúbic. La porta que hi dóna accés fa 85 cm d’ample per 55 cm d’alt, i està coberta amb una gran llosa plana. Les parets són fetes amb pedra seca. A l’interior arriba a una altura màxima d’1,50 m. En el moment de fer la visita (setembre de 2012) es trobava seca. A l’interior, hi ha un tub de metall que recollia l’aigua i, com que no s’evidencia que sortís a fora en forma de raig, s’ha de pensar que conduïa l’aigua fins a la bassa de 5,50 m per 6,50 m que hi ha a tocar. Aquesta bassa, que es troba en una feixa que hi ha per sobre del llit del torrent, delimitat per un mur de pedra seca que la defensa de les crescudes del torrent, té uns murs de més d’un metre de gruix. A la banda del torrent té una rampa de 70 cm d’ample, feta amb una llosa plana, que servia per permetre sortir-ne els animals. Ens han dit que en aquest punt hi havia hagut un rentador, però actualment no se’n conserva cap evidència.
A la banda que dóna el torrent hi ha un rec o boixa (caldria verificar-ho amb una excavació).
Pladevall (2009; 52-53) documenta al costat de la fageda i la font Fullosa el mas Fontfullosa, ja present a inicis del segle XII, i diu que no hi ha restes evidents del mas, però sí uns petits plans i horts o feixes de conreu (com hem esmentat) i, a ran del camí, “(…) gairebé enfront de la font i antiga bassa, hi ha restes de pedres i fins i tot s’hi endevina un angle de parets que revelen segurament el lloc on devia estar ubicat el mas.” Aquest mas es va despoblar arran de la pesta de 1348.
Patrimoni Existencial 