Francesc Roma i Casanovas
Molt a prop d’un dels refugis que hi ha en balmes del Brull, trobem aquest segon.
El refugi no fa més de 4 metres de llarg i uns altres tants d’amplada. Es troba sota un gran bloc de gres vermellós, que forma part d’una cinglera i es troba al costat d’un antic camí avui dia en desús.
En desconeixem la funció, tot i que sabem que al Brull hi havia una certa activitat apícola després de la Guerra i que no massa lluny, en la mateixa paret, se’n troben encara algunes mostres.
A Gósol (Berguedà) es conserva l’únic fortí conegut construït per la milícia urbana de la població per fer front a les forces carlines.
Us ho explico en aquest vídeo…
A l’extrem oriental dels plans d’Isavarre, a 2.250 m d’altura, just on els prats deixen pas a les pedres d’una gran tartera, apareix un conjunt de cinc o sis corrals o espais tancats, formant una pleta. Tenen una morfologia equivalent a la que es troba a Coma de Vaca, fet que porta a pensar en el seu ús per a l’estabulació de porcs.
Aquesta construcció està aïllada de la resta que hi ha a les rodalies i morfològicament no correspon ni a una barraca, ni a un orri. No massa lluny hi ha una pleta de morfologia força diferent, però molt malmesa i difícil d’interpretar.
A Coma de Vaca (el Ripollès), a llevant del Torreneules, per sobre del riu de Coma de Vaca, a uns 2.100 m d’altura, es troba una agrupació de tancats de formes circulars i d’entre 15 i 25 metres quadrats, que s’ha dit que podrien haver servit per a l’estabulació de porcs.
Les recerques arqueològiques dutes a terme en els darrers anys indiquen que es tracta d’una agrupació de tancats circulars de dimensions mitjanes (entre 15 i 25 m²) de cronologia indeterminada, adossats els uns amb els altres. Es creu que podien haver servit com a espais per a l’estabulació de porcs.
A pocs es troba una cabana construïda en pedra seca de forma rectangular amb una superfície d’uns 20 m² construïda amb grans blocs directament sobre el substrat morrènic.
Les excavacions arqueològiques varen permetre datar l’origen de l’ocupació d’aquest espai durant el neolític, però amb una important fase romana. Es creu que podria haver estat una petita granja d’estiu. En les properes entrades intentaré parlar d’altres evidències en sentits semblants, tot i que la morfologia del lloc no suggereix la cria de porcs.
Del que no hi ha cap dubte és que aquestes pastures ja eren explotades al segle X, quan varen ser donades al monestir de Sant Joan de les Abadesses (any 961), i que al segle XII passarien a mans de Santes Creu. Però, per al que a mi m’interessa, val la pena fer esment del fet que l’any 1715, en una venda de la muntanya de Coma de Vaca, encara es parlava de «los tossinos que vos dit comprador eo los vostres forsan fareu anar a pexer las herbas de dita montanya».
Per tant, és segur que en algun lloc de Coma de Vaca, al segle XVIII, es portaven els porcs per a engreixar amb les herbes d’aquesta muntanya.
Al nord de Granera es troba el modest cim del Castellar, conegut també com a Còdol de Castellar. Ja fa temps que Xavier Sitjes en va fer una descripció i anàlisi molt detallada (aquí).
Sitjes planteja l’existència d’un castell de fusta, construït en el cim planer d’uns 150 metres quadrats d’aquesta prominència natural, inaccessible pertot arreu, excepte per la banda sud. Les parets exteriors d’aquesta fortalesa estarien ancorades al terra mitjançant uns forats rodons d’entre 15 i 18 cm de diàmetre. Segons aquest autor, una part de la construcció estaria coberta mentre l’altra seria descoberta.
En una visita recent al lloc hem pogut evidenciar nous ancoratges a la part sud del conjunt, que semblen suggerir que, a més de les dues zones proposades per Sitjes, hi hauria una tercera zona (segurament descoberta), just a l’entrada al recinte, a la seva banda sud.
Aquí semblaria que hi hauria hagut una barrera de fusta, possiblement connectada amb la resta. És possible que aquí hi hagués la porta d’accés, que podria trobar-se a l’extrem sud-est del cim. Potser una excavació d’aquest espai donaria més informació sobre aquest punt.
Per tant, el conjunt presenta una complexitat una mica més gran del que s’havia suposat fins ara.
D’altra banda, a la pàgina web de la Manyosa, una masia-fortalesa que sembla que data del segle XII, es pot trobar la transcripció d’un document que es guarda a l’arxiu de la Corona d’Aragó que sembla que donaria una mica de llum a la cronologia d’aquesta estructura. El document diu així:
“Yo Ramón Berenguer, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, doy y cedo al maestre del Temple Poncio Hugo de Tenes y a su encomienda los lugares y masías de Salvatges, Coll d´Ases, Puigdomenech, el Agulló, la sierra de Sant Joan y la umbría de Vilanova, ampliando lo que mi querido padre dio por fundación, y comprometiéndose el Temple a establecer una atalaya en la parte alta del lugar llamado Roc Castellar y reedificar y fortificar el palacio que dio mi padre. Dado en Barcelona en los idus de marzo 1135, año del Señor “ (font)
Segons aquest document, el primitiu castell de fusta del cim de Castellar correspondria a una talaia construïda ja ben entrat el segle XII.
Fons de cabana que es troba a la dreta de la pista que puja de la Casanova de Sant Miquel cap al Saní, al sud del primer revolt de 180 graus (41º 47’ 379 – 002º 17’ 194 – 539).
Es tracta d’una estructura orientada al nord, de 3,20 m de llarg per 1,50 dm d’ample i una altura màxima actualment d’1,10 m. La paret est i sud és feta de pedra calcària, tallada en un gran bloc (roca mare), mentre la paret oest és feta de pedra seca. A la banda nord hi havia hagut l’entrada. A l’interior hi ha uns grans blocs de pedra sorrenca vermella que se suposa que formaven part del sostre que va caure. Està just al costat d’una figuera, fet que podria indicar la presència humana.
Cinc-cents metres al nord de cal Fantasia, quan el GR-177 deixa a l’oest la font de Vall-llossana i gira sobtadament cap al sud, entre dos camps que queden al nord de la pista (41º 44’ 914 – 022º 08’ 619 – 690).
Actualment s’hi observen les restes del que se suposa que havia estat una casa que podria tenir unes dimensions de 10 m x 14 m, amb murs que arriben als 80 cm de gruix fets amb pedra i fang.
Creiem que podria correspondre a l’antic mas Cerverisses, que Pladevall identifica amb cal Fantasia.
Es troba uns tres-cents metres a l’oest de l’Ollic, i per sota d’aquesta casa, a l’inici d’uns camps, i al nord-est de la font del Bufí, en una petita carena rocallosa coberta pel bosc, a tocar d’una pista que puja a l’Ollic (41º 46’ 814 – 002º 13’ 737 – 569).
Es tracta d’una estructura que no sembla correspondre a cap conjunt de feixes d’ús agrari, sinó més aviat a un edifici que podria tenir entre 10 i 15 metres de costat, i murs força gruixuts. Algunes de les pedres que formaven les parets eren força grans. El mal estat en què es troba dificulta fins i tot la presa de mesures de l’estructura. Crida l’atenció l’aparició d’algunes peces de teula d’un color molt clar (aparentment degut al fet d’haver estat fetes amb fang d’aquell mateix indret).
Pladevall (1987; 71) parla de l’Ollic com una vil·la rural documentada l’any 898, composta per almenys dos masos, el superior i l’inferior, que després del segle XIV es varen reduir a un sol mas (que al 1553 es deia l’Ollic del Bosc). Podrien aquestes restes correspondre a l’Ollic inferior?
Es troba a escassos metres al sud de l’ermita de Sant Martí, a tocar de la pista que puja al Bellver, tant a tocar que segurament la construcció de la pista va fer-se a costa de part de la casa (41º 44’ 852 – 002º 17’ 882 – 957).
Fa 12 m de llarg per 5 m d’ample i té uns murs de 50 cm fets de pedra i fang, dels quals es conserva fins a 1,5 m d’alçada a la banda de ponent. La cantonada és feta de pedres mitjanes treballades.
Tot i que podria no tractar-se d’una casa, les restes que es conserven semblen indicar que es tracta d’aquest tipus d’estructura.
Patrimoni Existencial 