Esmoladors al Ripollès

Els “gravats” fusiformes o naviformes (amb forma de fus o de buc de vaixell) han rebut diferents cronologies i explicacions. S’ha dit que representen constel·lacions o que són marcadors de l’espai, resultat de pràctiques màgiques… fins i tot que són figures humanes molt esquemàtiques…

Esmolador 1

Fa temps que se’ls va considerar com a esmoladors de destrals de pedra (les anomenades pedres de llamp), hipòtesi que ha estat descartada. Al contrari, també s’ha considerat que aquelles eines servien per gravar aquestes “inscultures”. O sigui, que les destrals, d’efecte passaven a ser la causa del que s’ha vist.

També s’ha dit que són el resultat de l’extracció de pols de determinades pedres, de manera que seria utilitzada en algun ritual o pràctica sanitària que ignorem.

Sigui el que sigui, el cert és que n’apareixen tres en terme de Vilallonga de Ter, per sota de la pista que porta de Tregurà a Ribes de Freser.

En tots tres casos, s’hi evidencien dues coses:

  • Unes ratlles naviformes, de perfil en ve baixa, i uns quinze centímetres de llarg. En el primer cas són dos trassos paral·lels, i en el tercer quatre, mentre que en el segon n’apareixen quatre que convergeixen en un dels extrems.
  • Un espai o espais plans molt llisos i de textura suau, que correspon a la zona de fricció de les eines de tall.
Esmolador 2
Esmolador 3. En la fotografia s’aprecia clarament les formes rectilínies i la superfície d’abrasió (esmolador pròpiament dit)

Finalment, també s’ha de dir que en tots tres casos apareixen algun tipus de forat, que podria ser artificial (especialment en el cas número 1), però no es pot assegurar.

Pel que es pot observar, fins i tot es podria dubtar d’una cronologia massa reculada. En qualsevol cas, estan situats en llocs des dels que es podia atalaiar el bestiar que pasturava en un espai no precisament petit (però curiosament, a la zona on hi ha els esmoladors no hi ha cap barraca ni corral).

 

La pleta de Cap de Porc (Ripollès)

El Gibell de Queralbs és un document on es descriuen les zones de pastura comunals d’aquest poble del Ripollès. Es tracta d’una còpia de finals del segle XIX, que no sabem de quin moment podia ser l’original.

La desena partició que fa de les pastures comunals s’anomenava Deveseta de Cap de Porc. Aquest topònim encara apareix avui dia en els mapes de l’ICGC.

El document parla sovint del Jassal de Cap de Port, fet que fa pensar en una possible construcció. La imatge aèria suggereix l’existència d’un possible tancat, i un cop al lloc, aquest es verifica, tot i que actualment estigui molt malmès.

Restes de la pleta de Cap de Porc

El lloc es complementa amb un estrany cercle en forma de túmul, que no sembla massa antic, i les restes d’una cabana adossada a un gran bloc.

Restes de cabana a Coll de Porc

 

El conjunt es troba en una zona de prats, molt pendents, això sí.

Segurament s’hi accedia des de la confluència entre el riu de Noucreus i el de Noufonts. Just en aquest lloc, la gent de l’ICAC hi va fer un estudi de la torbera (que dona una cronologia dels segles IX-XI) i d’un antic espai ramader que datava del segle XI (disponible a l’arqueortuta 4).

 

 

 

 

Construccions als emprius de les Agudes

Barraca a l'empriu de les Agudes (Montseny)
Barraca a l’empriu de les Agudes (Montseny)

L’any 2008, Josep Masnou i Carme Clopés varen publicar dos articles sobre un assentament d’emprivers al vessant occidental de les Agudes (Montseny). A aquests emprius es duien els animals de diferents masies i per dur a terme les seves tasques s’havien construït –totes plegades– un seguit de barraques i corrals. Segons varen recollir, els pastors pujaven des de Sant Joan fins al setembre per pasturar les fages de la fageda. El lloc es troba indicat al mapa de l’Alpina, al nord de la font de les Arrancades.

Les estructures es distribueixen en dos sectors separats pel sot dels Llorers. El sector que es troba més al nord està aproximadament a uns 1150 m d’altura (41º 47′ 581 – 002º 25′ 903 – 1128), mentre el sector sud està lleugerament més baix (sobre els 1030) (41º 47′ 533 – 002º 25′ 699 – 1032). A més a més, mentre el primer ocupa un espai enmig de la fageda, el sector sud presenta les construccions escalonades en un petit carener delimitat pel torrent i la Pedregera Gran (de fet, una de les cabanes és enmig de la tartera).

En el sector nord hem comptabilitatzat 16 estructures, entre cabanes i corrals. Unes tenen planta més o menys arrodonida, altres més aviat rectangular, però en general les parets són poc rectilínies i no s’observa cap morfologia dominant. Tot fa pensar que les barraques eren cobertes amb elements vegetals, perquè no s’evidencia cap mena de sostre. Les estructures acostumen a tenir un petit accés (porta) a la banda sud. Al sector sud n’hem comptades fins a un total de 9.

En ambdós casos estan construïts prop de fonts. El sector nord feia servir la font de les Arrancades (que es troba força més amunt d’on indica el mapa, just on comença el torrent), mentre el sector sud sembla que obtenia el preuat element d’una mena de pou obert a la tartera, per sota de les cabanes més baixes, però per sobre de la surgència que se suma a l’aigua que pot baixar pel sot dels Llorers.

Forn de pega
Forn de carbonet

La zona, a més d’aquestes construccions, és plena de carboneres i presenta algunes restes de barraques de carboner (paradors). En el marge d’una pista situada al nord-oest del primer assentament (41º 47’ 647 – 002º 25’ 806 – 1085), hi ha un forn excavat al terra. El seu interior fa 2,10 m x 1,50 m i presenta dues xemeneies tapades, una d’uns 20 cm de diàmetre (l’any 2019 aquesta xemeneia està destapada) i una altra de més petita. Aquesta mena de forns correspon a forns de carbonet.

Les dades que en coneixem suggereixen que el bestiar que s’hi tancava eren ovelles o cabres, però també podria ser que fossin porcs.

Conflictes per l’aigua

Francesc Roma i Casanovas

Resum:

El procés d’industrialització del tram osonenc del riu Ter al segle XIX ve marcat per la radicació de les primeres fàbriques en sentit modern al costat d’aquest curs hídric. En fer això, les noves explotacions industrials varen entrar en competència amb antics usos del mateix recurs, alguns dels quals es regien per drets consuetudinaris. Més enllà del conflicte d’usos, alguns dels casos estudiats mostren els diferents interessos d’empresaris, treballadors industrials i classes populars urbanes i la seva articulació conflictiva.

Els estudis tradicionals sobre la industrialització a casa nostra varen menystenir la importància de la indústria moguda per la força de l’aigua. Tot sembla indicar que implícitament es considerava que només hi havia una via d’industrialització i que aquesta era impulsada pel carbó. El redescobriment de les colònies industrials i l’aprofundiment en l’estudi de la industrialització a les zones de muntanya han aportat un coneixement més exacte d’aquest procés, fins al punt que avui dia sabem que la indústria basada en l’aprofitament hidràulic va suposar una important competència per als establiments del Pla i que això va tenir repercussions fins i tot en la vida empresarial i sindical de moltes ciutats (Enrech, 2003).

Paraules clau: Conflictes, aigua, conca mitjana del Ter, molins, indústria, Osona

Llegir en versió  –  PaperPaper