A Pont d’Orrit (Pallars Jussà), hi ha dues coses interessants. La primera es troba just on comença el camí que puja a Sant Pere d’Orrit (hi passa un GR) i s’agafa al costat del que els mapes en diuen casa el Pastisser (aquí).
Molera de Pont d’Orrit
Com mostra la imatge, es tracta dels negatius d’unes quantes rodes de molí. N’hi ha com a mínim dos emplaçaments, a tocar del camí i de la casa.
La segona cosa que val la pena és l’arner que es troba a la mateixa banda de la casa on s’agafa el camí que porta a Orrit.
Arner a Pont d’Orrit
Tot i que avui dia no està en funcionament, encara es poden veure més d’una quinzena d’arnes colocades en posició horitzontal dins d’un cobert construit i tapat actualment per unes planxes d’Uralita.
Aquesta és la primera col·laboració en la nova secció de la revista Muntanya que s’anomena “Patrimoni existencial”. En aquest cas, tracta el món de l’apicultura…
Seguint amb els abellers de Siall, hem localitzat un altre abeller doble, situat en un lloc que es diu la Vinya , a uns mil metres d’altura.
Abeller de la Vinya
Com en el cas anterior, es tracta d’un abeller doble, amb la mateixa tècnica constructiva. Fa 7 metres de llarg i actualment hi ha 7 arnes vertical en cadascuna de les parts (fetes amb lements flexibles coberts amb fang i bonyiga de vaca).
Al costat de l’abeller hi ha una cabanya que segueix el mateix esquema constructiu, dins de la qual es troben tres arnes idèntiques a les que hi ha a l’abeller.
A tocar de l’abeller anterior, hi ha un altre exemplar també molt ben conservat. De fet, algunes de les arnes encara són ocupades per les abelles, fet que ha impedit prendre’n les mides.
Segon abeller de Josep
Es tracta d’un abeller doble, format per tres parets. Com que una de les bigues està en molt mal estat, ha estat apuntalada amb un tronc de fusta.
A la part que queda a l’esquerra (mirant de front), hi ha nou arnes verticals. I a la de la dreta, 6 més. Totes elles estan fetes amb material flexible, però no amb canya, i forrades de fang. Com en el cas anterior, els abellers estan oberts al sud o sud-est.
Siall és un petit poble del Pallars Jussà, no massa lluny del castell de Llordà. Es tracta d’un terreny sec, però elevat (el poble es troba a 1.100 metres sobre el mar).
Al sud del poble hi ha -segons el mapa del Cartogràfic- dos llocs anomenats l’Abeller i un tercer (que es troba enmig dels dos) que es diu Abeller de Josep.
A l’Abeller de Josep hi ha dos abellers en molt bon estat. De fet, algun d’ells encara funciona, fet que ha impedit que ens hi acostéssim massa.
Abeller de Josep 1
El primer està format per tres parets (dues laterals i la de fons) fetes amb pedra i fang, d’uns 40 cm de gruix. Com es veu a la fotografia, està cobert per una teulada feta de lloses, inclinada cap a fora (a l’interior fa 1,70 m d’altura mentre a la part descoberta fa 1,30 m). Les lloses s’aguanten per una coberta de fusta que es recolzen a les bigues principals.
Fa tres metres d’amplada i té una profunditat de 105 cm. El sostre de lloses sobresurt més que les parets i evita d’aquesta manera el seu deteriorament.
Al seu interior hi ha set arnes, dues d’elles de tronc buit. Aquestes presenten les inicials JS gravades. Les altres cinc són fetes d’un material que sembla que són serments de vinya o vímets (en tot cas, no són de canya). Aquestes darreres estan cobertes amb una capa de fang i bonyigues de vaca, de les quals n’hi ha unes quantes sobre de cada arna, que suposem que es feien servir per fer el fum en el moment de crestar la mel.
Les arnes, amb les bonyigues a sobre
Les arnes fan aproximadament 75 cm d’altura i uns 30 o 40 cm de diàmetre. No cal dir que són arnes verticals. Al costat de les arnes hi ha diverses garrafes d’aigua que ens indiquen que les abelles necessitaven beure i que se’ls proporcionava aquest element. Les dues arnes que em vaig atrevir a moure, per sota eren obertes.
Aprofitant una sortida a la Llitera, vàrem anar a prop de Montsó, perquè hi havia unes estructures que podien correspondre a un corral d’abelles. I certament, el primer que vàrem trobar va ser una cabana excavada a la roca, a l’interior de la qual es veien deu arnes horitzontals i alguns altres instruments que suposem que eren propis d’un apicultor.
Arnes a l’interior de la cabana
Per accedir a la part superior de la mola rocosa, on hi ha algun dipòsit d’aigua per abeurar les abelles amb els seus reguerons per omplir-se, hi havia unes escales, avui dia molt desgastades.
Escales per accedir a la part superior. A l’esquerra, l’entrada a la cabanaAljub per a les abelles
A la zona hi ha restes d’un possible mur, que suposem que tancava l’estructura, i una sèrie de negatius que corresponen a una antiga molera.
Negatius de les moles
Aquesta molera està en procés d’estudi, per poder quantificar les moles que s’hi varen extreure. De moment, però, sembla la més gran que hagi pogut veure.
A Sant Ramon, la Segarra, molt a prop de la carretera que porta a Tarroja, en el lloc anomenat Camí de Guissona, es troba un mur que serveix de marge a uns camps de secà, orientat al sud-oest. Si ens ha cridat l’atenció és per la presència de quatre fornícules que indubtablement havien servit per contenir unes tantes caixes d’abelles (una d’elles encara és al lloc).
El mur amb dues de les arneres
Detall de les arneres
Dues d’aquestes fornícules o arneres es veuen des de la carretera, mentre les altres dues queden amagades per la vegetació arbòria que creix al costat del marge.
Patrimoni Existencial 