Trulls – Patrimoni Existencial

Mas a Aspa

Publicat el 30 Agost 202128 Agost 2021 by Francesc Roma Casanovas

A uns 800 metres al nord-oest d’Aspa (Segrià) hi ha un petit turonet amb les restes d’una aparent cabana de volta. De tota manera, les parets, fetes amb grans blocs ben escairats, relligats amb morter de terra i pedres petites (possiblement un part de calç), semblen indicar que es tractava d’alguna cosa més.

La fotografia següent ens mostra aquesta estructura, de la qual es veuen clarament dos cossos (gairebé segur que algú els ha “excavat”). El primer espai que es troba, que és el més visible, fa 6 metres x 2,60, però sembla que amb un segon (i potser més espais) cap al nord es podria arribar a un edifici de 10 m x 6 m (aquesta part no ha estat “excavada”). El conjunt recorda força la Grallera, a Torre-Serona i porta a pensar que no es tractés d’una torre o almúnia.

Una de les coses que crida l’atenció és que per la banda oriental del turó es troben sis graons tallats a la pedra, que semblen dibuixar una escala que va a parar justament a la separació entre els dos espais. Si realment es tracta d’una escala, tindria sentit la separació de tres metres que es troba a la banda sud, que sembla que dibuixen un petit fossat (és clar que es va treure pedra). Al poble, en un dels carrer de la part occidental, es pot veure una escala molt semblant a aquesta, també tallada a la pedra i avui dia inutilitzada.

El conjunt es complementa amb una sèrie d’elements que estan a una cinquantena de metres de distància.

En primer lloc, hi trobem un espai de forma allargada d’una quinzena de metres de llarg, amb una entrada a la banda nord d’1,25 m d’amplada i una altra al sud d’1,80 metres. A les parets laterals, a banda i banda, trobem diferents encaixos, alguns d’un possible embigat i altres a nivell del terra. També un lloc que semblaria destinat a lligar-hi animals. A les dues entrades hi ha encaixos que semblen destinats a tancar l’interior (era potser un corral de bestiar?).

No massa lluny d’aquest tancat, continuant el mur de la part superior, apareix una cavitat rodona de 23 cm de diàmetre i 26 cm de fons, amb el fons pla. Semblaria un lloc per anclar-hi algun pal vertical, però no es veu quina relació pot tenir amb la resta.

En tercer lloc, a uns trenta metres al sud de l’edifici principal, dalt d’un cingle molt petit, es troba una mena d’abeurador (110 x 50 cm), amb uns 10 cm de profunditat i un sobreixidor en forma d’entalladura.

Abeurador (la regleta del centre fa 20 cm)

I finalment, completa el conjunt una tina i un fonyador. Aquest darrer fa 1,20 x 0,90 metres i té una profunditat de 35 cm (podria ser que hi haguessin els ancoratges d’una petita premsa de fusta). Al seu costat, a un metre i mig, es troba un gran dipòsit també buidat a la pedra que actualment fa 2,60 m de llargada per 1,50 d’amplada i una altura que arriba als 110 cm. Tota la roca s’ha desplaçat cap a la vall i això ha fet que el cup hagi perdut la seva paret lateral. Segons vàrem saber fa temps, és el Trull dels Moros, que el mapa de l’ICGC situa erròniament en una cabana de volta a l’altra banda del poble.

Conjunt productiu del Reguer

Publicat el 22 Juny 20197 Abril 2019 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud de Viver, dalt d’un penya-segat que fa un petit espai pla abans que el relleu s’enfili cap al Vinyasses (31T x=401578 y=4644808).

El primer element que cal destacar és un trull (o també una tina d’aglans), situat a la part de dalt del cingle (31T x=401593 y=4644835). Es tracta d’una piscina excavada a la roca de 2,80 x 1,70 x 0,80 m, a la qual arriba un rec excavat a la mateixa roca. El conjunt presenta un rebaix a la zona oest, que podria haver estat fet posteriorment. De fet, podria ser que originàriament hagués estat una tina rodona, i que després s’eixamplés cap al sud.

A la banda est hi ha dos encaixos rodons de 15 i 18 cm de diàmetre. També marques del que podria ser una tapa o un brescat.

Una mica més al sud (a la primera coordenada indicada), a la codina del costat, es troba un rebaix rodó (1,20 m de diàmetre i uns 20 cm de profunditat), del qual surt un rec d’uns 90 cm de llarg, que acaba al peu de la roca. A l’interior hi ha un forat rodó de 12 cm de diàmetre. Tot plegat fa pensar en un trull per elaborar l’oli, tot i que no s’hauria conservat la pica on anava a parar aquest.

A llevant d’aquest trull, a escassos metres (31T x=401561 y=4644807), es veu una paret amb quatre encaixos que aguantaven un sostre. Es tracta de la part inferior d’una tina de vi.

La part superior va ser parcialment tallada a la roca i tenia 2,30 m de diàmetre. En aquest cas, l’edifici que acollia la tina era de planta rodona (devia fer més de dos metres d’altura). Tot i que l’interior del dipòsit és ple d’enderrocs, es pot apreciar sense cap problema el brescat.

Ja he dit que a la part de baix hi havia un cobert que s’aguantava amb uns encaixos a la paret. Sota aquest cobert hi ha un petit capelló amb una primera boixa, i a sota d’aquesta, encara es veu una pica de decantació tallada a la pedra.

A la banda de llevant, apareixen les restes d’un altre edifici, tancat parcialment amb pedra seca mínimament treballada, i encaixat a la paret rocosa. També presenta una fornícula amb una boixa, aquesta més baixa que la primera.

Trull del castell d’Almudèfer

Publicat el 11 Mai 201931 Març 2019 by Francesc Roma Casanovas

El castell d’Almudèfer es troba en terme de Caseres, al límit de la Terra Alta, just a sobre del riu Algars. La documentació el situa al segle XIII. Si us interessa el tema, en trobareu informació a la Catalunya Romànica i a la Wikipèdia.

Dalt del turó apareixen les restes del castell, complementades amb les d’una torre de planta més o menys quadrada que es troben al seu llevant. Just als peus de la torre, tallada en una roca, trobem el que la bibliografia descriu com una cisterna.

Sense poder-hi posar la mà al foc, tot sembla, però, que es tracta d’un trull per fermentar el vi. L’estructura fa 3,20 m de llargada per 2,10 d’amplada, i té una profunditat d’1,80 m. L’existència a la part inferior d’un forat per buidar-ne el contingut fa pensar en una boixa com les que es feien en els trulls o tines de vi. D’altra banda, la presència a la part superior de sis encaixos situats en parelles, que semblarien haver aguantat una estructura de fusta, sembla indicar que es tractava d’un brescat (superfície sobre la qual es trepitjava el raïm, de manera que el most queia directament a l’interior del trull).

Grialó (Artesa de Segre)

Publicat el 30 Març 20193 Març 2019 by Francesc Roma Casanovas

Grialó és un castell documentat al segle XI, com també se suposa que seria de la mateixa data l’ermita dedicada a Sant Miquel, tots dos actualment en un estat deplorable i en ruïnes. Podria ser que el castell tingués precedents andalusins.

Ja fa temps que sabem que a les rodalies del castell hi havia hagut alguns trulls per produir vi. Concretament, entre l’església i els castell apareix una estructura de gairebé tres metres i mig de llarg i més de tres d’amplada que podria considerar-se dedicada a la producció de vi, donat que posseeix una boixa a la banda de ponent (aquesta part no s’ajusta a una cisterna). De fet, documentalment sabem que l’any 1068 es feia donació d’una vinya al capellà de Sant Miquel.

Per sota d’aquesta tina en trobem una altra de més petita, també quadrangular, però aquest cop sense boixa. En aquest sentit se sembla força als trulls del castell de Bensa, que no queden massa lluny.

Així mateix, al vessant sud, apareix una estructura tallada parcialment a la roca, però tancada amb parets de carreus regulars (actualment trencada per la meitat), que podria correspondre a una cisterna, tot i que no es descarta que fos un altre trull.

Fins aquí el que sabíem. Ara bé, en una visita recent han aparegut fins a set possibles trulls més.

A llevant del castell, a mitja costa, es troba un antic camí que passa per sobre d’un penya-segat que amb prou feines fa dos metres de desnivell. A caire de cingle apareix un primer trull esventrat, amb una llargada de 2,20 m. Deu metres més a llevant, a la part inferior del cingle, hi ha una pica quadrangular, tallada en una roca, que queda just a sota d’una boixa tapada. Del que seria la tina o el trull, no n’hi ha cap evidència, senyal que està colmatat de sediments. Set metres més a llevant hi ha una altra tina tapada, com a mínim així ho indica la boixa que es troba a mitja paret. A uns vuit metres hi trobem un trull que es troba sencer i pràcticament net, tot i que alguns elements vegetals han crescut al seu interior. Fa 3,20 m x 1,60 m, amb una profunditat de 80 cm. A la part inferior, penjat a mitja paret, però accessible des del peu del cingle, es troba un capelló on va a parar la boixa. Aquest capelló té una altra boixa, de manera que el vi, un cop fermentat, queia dins d’una primera cavitat, i després era recollit en bots o algun tipus de portadora.

Quatre metres més a llevant d’aquest cup, se’n troba un altre de cúbic (2 m de llarg x 1,25 m d’amplada, tot i que era més ample, perquè està trencat per la banda sud). Les restes que falten al cup es troben a peu de cingle. Dos metres més a llevant encara hi ha una boixa dins d’un capelló, tot i que sembla que la tina està totalment tapada per sediments.

Finalment, 40 m més a llevant es troba un bloc que fa 70 cm d’altura, tallat fins a donar-li forma de gran cavitat arrodonida, amb un diàmetre exterior d’1,60 m i d’1,10 a l’interior. L’altura interior és de 45 cm. A la banda sud-est, aquest element presenta un rebaix que deixa passar els líquids que s’hi poguessin contenir.

Interpreto aquesta element com un funyador o piador, on era trepitjar el raïm abans de posar-lo dins dels trulls o tines que no estan massa lluny. Un cop fermentat el most, aquest passava poc a poc a la pica tallada en pedra que hem vist o bé al decantador-capelló excavat a la paret, d’on era recollit i dut a la seva destinació.

En total, sembla que hi havia 7 tines o trulls diferents, tot i que alguns estan tapats, i que en podrien aparèixer de nous si algun dia s’excavés l’indret. Si els sumem als tres que ja eren coneguts, fan una desena d’elements que ens haurien de fer pensar en el motiu perquè es trobaven tots tan a prop els uns dels altres, i tan a prop del castell.

Valdria la pena protegir l’indret, i fer-hi una excavació, perquè és dels pocs llocs on s’han conservat els elements mobles d’aquesta mena d’estructures (cup de pedra i pica de decantació). També caldria documentar algunes pedres treballades que es troben a la part superior del cingle, que suggereixen la presència d’algun tipus d’edificació o cobert. El fet que algunes de les tines estiguin plenes de sediments, podria aportar alguna informació sobre la seva cronologia.

Sellens (la Noguera)

Publicat el 23 Març 201918 Març 2019 by Francesc Roma Casanovas

El jaciment de Sellens, a tocar de Preixens (31T x=338581 y=4628641), té una cronologia tan dilatada que va des de l’edat del bronze fins al període modern, tot i que la fitxa que apareix a l’inventari de Patrimoni de la Generalitat no aclareix realment res.

Pràcticament a dalt de tot d’un turó, en una zona rocosa, apareixen un seguit de retalls i forats excavats a la roca que converteixen l’indret en un trencaclosques interessant.

Hi podríem diferenciar dues zones elevades, a la primera, que fa 8 m de llargada per 4,60 d’amplada, apareix una gran piscina de 2,20 m de llargada per 0,95 d’amplada. Sembla que hauria de correspondre a un cup per elaborar el vi, tot i que podria ser una cisterna per a l’aigua. Val la pena remarcar que aquesta zona presenta tot al voltant de la roca un encaix com si hagués aguantat una paret de pedra que l’aïllés de l’exterior.

A llevant d’aquest monticle, i separat per un parell de metres, apareix un altre indret elevat, que també sembla haver estat tancat amb un mur. Aquí apareixen dues sitges campaniformes, amb boques arrodonides (1 m i 1,30 m). Es troben a la part superior, perquè en l’espai vertical que queda al sud hi ha una altra sitja, aquest cop tallada a la paret, de manera que la boca està pràcticament perpendicular al terra. Està plena de sediments i no es pot assegurar com és, tot i que sembla que té forma acampanada.

A ponent hi ha un gran espai rebaixat, d’uns 25 metres quadrats, que correspon a un aljub, però al darrere d’aquest apareix una nova sitja amb una boca d’un metre per 80 cm.

Al sud hi ha una sitja quadrada d’un metre de costat, a la boca (com totes les altres té forma acampanada) i un possible trull o dipòsit d’aigua d’1,80 m de costat.

A la zona nord, una piscina rebaixada de 6 m x 2,50 sembla que corresponia a un aljub d’aigua, però al seu costat apareix una superfície de trepig de raïm (1,50 x 1,10 m), que està directament connectada per un petit conducte amb un trull de forma quadrada, tot i que una mica deformat, d’uns 2,20 m de costat.

Torrents (la Noguera)

Publicat el 16 Març 201910 Març 2019 by Francesc Roma Casanovas

Torrents és un tros de bosc que creix enmig d’uns camps del terme d’Oliola (la Noguera). Es troba al punt 31T x=343529 y=4631415.

El que més en crida l’atenció són els trulls que es varen tallar a la pedra. Un fa 2,80 x 2,05 m i l’altre 3,20 x 1,95 m. El primer cas es troba pràcticament ple de sediments, mentre el segon ens mostra una profunditat d’aproximadament un metre. Aparentment no tenen ni boixa ni superfície de trepig, de manera que tot fa pensar que el raïm es posava directament a l’interior de la cavitat, on seria trepitjat.

El conjunt es completa amb les retes d’una possible muralla, que es veuen força clares, tot i que estan molt arranades, i els possibles basaments d’una torre construïda damunt de la prominència rocosa. Als seus peus hi ha un conjunt d’encaixos, que segurament havien correspost a una teulada i, per sobre d’ells, un rec tallat a la roca que sembla que recollia l’aigua de la pluja i la duia cap a un possible aljub que actualment estaria tapat.

Com en altres casos, els cups es trobaven fora del recinte tancat, però a tocar de la construcció.

Celler de les Coromines

Publicat el 17 Novembre 20184 Novembre 2018 by Francesc Roma Casanovas

En terme d’Aguilar de Segarra, però ja tocant a l’Anoia, hi ha un lloc conegut des de sempre amb el nom de les roques dels Moros. Actualment, però, li diuen el jaciment de Coromines, tot i que aquesta no és, ni de bon tros, la casa més propera, donat que es troba a ponent de cal Marietes.

En un petit marge, avui dia pràcticament invisible perquè es troba en el marge d’un camp ple de vegetació, es va construir un petit edifici d’uns 40 metres quadrats. Aprofitava en part la paret d’un balma, i amb alguns blocs de pedra i unes bigues repenjades a la paret s’hi va construir aquesta petita obra que no sembla que hagués estat habitada.

A la part de sobre, hi ha un parell de piques de decantació (o potser tines), la base de trepig i una premsa de vi, al costat d’un contrapès de la mateixa premsa. Tot plegat es podria remuntar al segle X, si no abans, segons les excavacions arqueològiques que s’hi varen fer.

A tocar d’aquest lloc hi ha un conjunt de 4 tombes i un forat més gran que es pensa que podria ser un carner. No massa més lluny, en direcció a cal Marietes, apareix una altra codina amb 7 tombes més excavades a la roca.