Runes d’un mas a Ogassa

No fa massa setmanes em vaig internar per sobre de Torralles, seguint la divisòria entre Sant Joan de les Abadesses i Ogassa. Es tractava d’intentar trobar una cosa que el 7 de febrer de l’any 1024 es deia la “paratam de Lupo”.

El document on ho vaig trobar és l’acta de dedicació de Sant Martí d’Ogassa, que traça la rodalia de la parròquia i diu que del torrent de Malatoscha puja fins a l’esmentada parada del Llop. El mapa de l’ICGC encara parla del bosc del Coll Pany, un coll que apareix en el mapa de l’editorial Alpina. La hipòtesi era que això de Pany derivés de Parany, que en llatí s’hauria dit Paratam (parada o trampa de llops).

El que vaig trobar, com es pot veure en el vídeo que presentem, no se sembla “ni gota” a una parada de llops, més aviat sembla una masia enrunada i abandonada. L’única cosa certa és que al segle XI per aquí hi havia una parada de llops. I que algun dia haurem de parlar de la parada de caça medieval d’Ogassa, que de moment sembla que no aixeca passió entre “l’autoritat pública”.

 

 

El fumador de Llanars

Es troba just a la frontera entre Llanars i Camprodon, però a tocar de Molló, pocs metres al sud del Puig Dalt (1.661 m). La imatge és prou explicativa: s’hi veu un home una mica “reforçat” i amb una orella molt gran (l’altra està tapada per uns líquens), que fuma una llarga pipa.

Al seu costat hi ha algunes coses gravades que no es distingeixen i que podrien ser anteriors i al costat hi ha uns números. Sembla que diuen 186 i que segurament feien referència a algun any de la dècada dels seixanta del segle XIX (l’últim número s’hauria perdut en caure un tros de pedra).

No costa gaire imaginar-se un pastor atalaiant el bestiar des del cim d’aquesta roca, mentre entre pipada i pipada del seu caliquenyo anava gravant la roca amb una navaja. Però això són imaginacions… el que es pot dir és el que es veu en la següent imatge:

Gravat de Camprodon/Llanars

I poca cosa més, entre elles que no són els únics gravats de la zona: aquest gravat forma part d’un conjunt de 8 inscultures que es troben a les rodalies, de manera que es pot dir que els pastors varen fer prou bé la seva feina.

En propers posts publicarem algun dels altres gravats…

Pedra Dreta de Núria

L’any 2017 es va publicar un article sobre la Pedra Dreta de Núria, o més aviat sobre el que en queda. Podeu trobar l’article complet aquí, però si us fa mandra, us en faig el meu resum:

La Pedra Dreta (2022)

La Pedra Dreta de Núria (Queralbs, Ripollès) podria ser originàriament un menhir prehistòric cristianitzat entre 1915 i 1921, segurament a causa de la construcció del viacrucis del santuari de la Mare de Déu de Núria.

Presenta dues creus llatines a la seva cara nord original (foto) i una creu grega a la cara sud. La pedra, estudiada pel GESEART l’any 2017, seguia dempeus el 7 de setembre del 1921, com mostra una fotografia de Tomàs Carreras Artau. La postal que es pot veure a sota, de 1925, també deixa constància de la seva posició.

Actualment, la part superior de la Pedra està col·locada en la primera estació del viacrucis, on roman des de 1963.

 

 

Pedra Dreta. Postal de 1925

La imatge de sota fa un croquis de l’estat actual de la pedra (extret de l’article esmentat més amunt):

Sant Jaume de Queralbs

Sant Jaume de Queralbs és famós pel seu porxo o nàrtex, una meravella que sembla que es va fer al segle XII, tot i que l’església fos força anterior.

Sant Jaume de Queralbs

En les seves cinc columnes de marbre i en el banc que ressegueix l’interior del porxo es poden veure diferents gravats, entre els quals diversos pentacles i una figura en forma de creu.

Pentacle al nàrtex de Queralbs
Cruciforme de Queralbs

 

Inscripcions de la Collada

La Collada es troba al sud-oest de Viliella (Lles de Cerdanya). Segons la “Guia dels monuments megalítics de la Cerdanya” (PAM, 2006) hi apareixen una cinquantena d’inscultures, entre les que s’esmenten les cassoletes, motius antropomorfs, cruciformes, esmoladors i reguerons. Diu la guia que serien de dos moments històrics diferents (neolític i edat dels metalls).

Cassoletes i reguerons a la Collada

A més a més, la mateixa guia diu que el lloc on es troben les inscultures sembla no tenir cap funció pràctica, ja que la pedra granítica no serveix per esmolar metall ni pedra. També diu que no correspon a una situació estratègica, aspecte que seria força discutible.

Però el que ho canvia tot és la presència d’algunes creus gravades al costat de tots els elements que hem esmentat:

Creus de la Collada

S’ha de tenir en compte, però, que aquestes creus no eren gaire visibles i que algunes d’elles estaven tapades per les herbes del lloc.

La presència de creus en aquest roc sembla indicar alguna mena de límit, i tenint en compte la posició de la roca, segurament marcava la separació entre Lles i Viliella. És possible que en algun moment els límits (parroquials?) s’haguessin marcat amb altres indicadors, com ara les cassoletes (fet que sabem que passa en altres llocs).

Cassoletes de la Collada

 

 

 

Gravats del Collsacabra

En un lloc que per raons òbvies no revelaré, hi ha tot un pany de paret amb alguns gravats de diferents èpoques. En total es pot parlar de 21 conjunts o roques.

En el primer grup, en la primera i la segona roques apareixen només algunes ratlles traçades en un sostre caigut.

En el número 3 hi ha una representació esquemàtica que podria correspondre a un home i un possible sol.

En el número 4 apareixen un parell de figures antropomòrfiques, iguals que l’anterior, emmarcades en un conjunt de ratlles.

En un segon grup trobem les roques número 5, amb dos peus i una creu; 6, amb un dibuix geomètric; 7, amb el que semblaria una inscripció ibera i dues representacions de peus. A la roca 8 hi ha una escala i algunes figures geomètriques. A la 9 apareixen més ratlles, alguna figura geomètrica i una quadrícula. I finalment, en la roca número 10 trobem una sèrie de ratlles i un gran rectangle.

 

En el tercer grup, en el conjunt 11 només trobem ratlles i figures geomètriques.

En un quart grup apareixen ratlles, representacions de peus, les lletres a, be, ce i de i diversos dibuixos geomètrics. També hi ha una creu potençada amb el nom de “Jachintu” gravat. Hi ha dos requadres que inclouen un nom i uns caràcters que semblen dir “anum” o “signum” –aquest gravat està massa elevat i no s’arriba a veure amb facilitat− (roca 12).

A la roca 13, despresa de la paret, troben representacions de peus i ratlles en dos dels seus extrems.

La roca 14 presenta una escena de dos cavallers dalt de cavalls, seguits d’una figura reticulada que no es pot identificar. De la cara del primer cavaller surt un conjunt de forats picats, en línia recta, com si volgués indicar-nos que està mirant l’horitzó, a la llunyania. Sembla que no van armats i que no porten sella. Les cues dels cavalls i les regnes dels cavalls estan molt ben dibuixades. També hi ha una gran ratlla que es va convertir en una espiga, una retícula (que podria ser una xarxa de caça, però en tot cas està fora de context) i algunes figures amb forma de creu potençada.

 

ssss
sssss

En la roca 15 trobem més peus (cinc parells) i un cavall d’aparença prehistòrica (però amb algú que el munta), una inscripció molt moderna que diu “Penya els Bastons” i algunes altres inscripcions, de les que podem llegir “baix de Baume” (sembla que hi ha alguna cosa il·legible abans) y “modo de rezar rozario” o “rozariana”.

 

ssss

 

Aquesta roca és la més complexa de totes i també hi trobem un cavall amb cavaller, diverses línies rectes, un ocell (possiblement un paó), alguns caràcters possiblement ibèrics, un cérvol a la part superior i molt camuflat i unes figures que tant podrien ser peus com les torres d’un castell.

 

 

La roca 16 s’ha desprès de la paret i presenta peus i ralles.

La roca 17 també presenta només ratlles.

A la roca 18 es troba un gran castell, amb tres torres i un traç que sembla suggerir una possible vall. Hi ha diverses ratlles i un espai en què es varen picotejar alguns petits forats. En el seu extrem apareixen diversos gravats que recorden figures prehistòriques (o marques de pastor).

 

ssss

 

La roca 19 presenta ratlles i les roques 20 i 21, un parell de peus cadascuna.

 

El conjunt és conegut només per algunes persones (a mi me’l varen ensenyar ja fa anys, gràcies Xavier), en un lloc de difícil accés. Alguns dels gravats estaven tapats per fang que s’havia llençat contra la paret, com si algú els hagués tractat de dissimular.

Cal destacar-ne l’heterogeneïtat, tant en les figures com en les possibles datacions, que anirien des de possibles gravats prehistòrics (que recorden molt els de les coves dels Encantats, al Ripollès) fins a inscripcions d’època contemporània. Els dos cavallers sembla clar que són medievals.

Pel que fa a les tècniques de gravat, hi predominen les incisions fetes amb algun objecte metàl·lic, però de mides molt més grans que les de la parada de caça d’Ogassa. Tot i això, hi ha algunes figures en què s’ha fet servir la tècnica del picoteig o puntejat, que en un cas ha donat lloc a una mena de cassoleta d’un cinc centímetres de diàmetre.

Temàticament destaquen les figures dels peus humans, pràcticament de mida natural, que en alguns casos es poden confondre amb torres de defensa (els peus sempre estan posats en sentit vertical, mirant amunt). Però les figures animals també hi són ben presents (cavalls, paó, cérvol). En tots els casos es troben ratlles i figures geomètriques indesxifrables.

Algunes de les ratlles fa la sensació que fossin el producte de l’extracció per fregament de petits trossos de pols amb usos rituals o medicinals (com a mínim en la cultura ibèrica).

 

 

Grafit d’una execució

El gravat de la presó d’Albelda

Si tot va bé, algun dia acabarem el treball sobre els gravats moderns a la Franja. De moment, aquí hi ha un dels gravats, una escena d’una execució que es troba a la presó d’Albelda. Sembla que es tracta d’una dona, però el gravat és poc clar.

Sembla que estaria en la mateixa línia que el grafit que es troba a la presó de Tarazona:

Gravat al palau episcopal de Tarazona

 

Molí a la riera d’Oló

A la riera d’Oló, just a sota de Sant Feliuet de Terrassola, però a l’altra riba del torrent, hi ha unes restes molt enigmàtiques. Segons el mapa es tracta del molí dels Moros, però a l’hora de la veritat ningú no en sap res.

Només se’n conserva un mur d’una desena de metres d’altura, i a la part de baix un arc lleugerament apuntat. Tot plegat recorda els paraments medievals, però de moment no se’n sap res.

El suposat molí -que no sembla que pogués ser una altra cosa- no queda clar si estava enmig d’on avui dia es troba el torrent i l’aigua se’l va emportar. Per altra banda, el gran arc no sembla que hagués estat el carcabà, i el forat que es veu a dintre tampoc no sembla el final del pou (al darrere de la paret i sobre del mur no s’hi veu res, ni bassa, ni rec, ni res).