Molí a la riera d’Oló

A la riera d’Oló, just a sota de Sant Feliuet de Terrassola, però a l’altra riba del torrent, hi ha unes restes molt enigmàtiques. Segons el mapa es tracta del molí dels Moros, però a l’hora de la veritat ningú no en sap res.

Només se’n conserva un mur d’una desena de metres d’altura, i a la part de baix un arc lleugerament apuntat. Tot plegat recorda els paraments medievals, però de moment no se’n sap res.

El suposat molí -que no sembla que pogués ser una altra cosa- no queda clar si estava enmig d’on avui dia es troba el torrent i l’aigua se’l va emportar. Per altra banda, el gran arc no sembla que hagués estat el carcabà, i el forat que es veu a dintre tampoc no sembla el final del pou (al darrere de la paret i sobre del mur no s’hi veu res, ni bassa, ni rec, ni res).

Vilaclara

A Vilaclara (Moià) es troben dues coses interessants.

La primera és un gran edifici o conjunt d’edificis, dels quals resta com a molt un metre de la part inferior. Presenta grans murs de 80 cm de gruix fets amb gres vermell relligat amb fang. El que semblaria un edifici dividit en 4 espais fa unes mides totals de 16 x 14 m. Hi ha també un espai que semblaria delimitar una era de 16,30 m x 18 m.

La segona cosa d’interès és la seva necròpolis. Es tracta d’un conjunt de tombes individuals d’estructura rectangular d’1 x 0,60 m aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. En són visibles unes cinc, tot i que possiblement n’hi hagi més.
També s’hi troba una cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de longitud per 1,20 metres d’ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d’origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l’oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera i tres lloses laterals.

Vegeu-ne una foto de fa uns anys.

Colomer de Salàs de Pallars

A Salàs de Pallars, ben visible des de la C-13, s’alça la torre del Xut o de Lledós.

La torre del Xut o de Lledós

Es tracta d’una construcció de planta quadrangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes amb teulada a un vessant. Tot i que la Generalitat la té inventariada com una torre de defensa, tot sembla indicar que es tractava d’un gran colomer (o com a mínim hauria funcionat com a tal durant un temps).

Si més no, aquesta és la funció que li atribuïm a unes petites obertures triangulars que es troben a la part superior i que es poden veure en la següent fotografia:

Part superior de la torre del Xut

Més informació.

 

 

Tina a Flix

Entre els quilòmetres dos i tres de la C-233, en terme de Flix, a la banda de baix de la carretera i en el lloc que el mapa del Cartogràfic anomena Boca Bovera, hi ha una tina que fa 1,70 cm de diàmetre. El seu interior està cobert de sediments i escombraries, però encara se’n pot veure fins a un metre. El seu diàmetre està resseguit per l’encaix d’un brescat d’uns 10 cm d’amplada. A més hi ha dos encaixos més petits. No es veu la boixa, però segurament hi ha de ser, per la proximitat al marge.

Tina de Flix

L’arner de Pelegriñón

A Pelegriñón (Alcampell, Osca), atrets per un topònim que al mapa de l’IGN deia “El Arné”, vàrem descobrir un tipus d’arner del qual només hem trobat dos exemples a Catalunya. Es tracta d’una cavitat excavada a la terra, a l’interior de la qual se situaven algunes arnes, segurament en posició horitzontal, tal com es veu en la segona foto, que va ser presa el mes de febrer de 2019, a la Llitera (San Esteban).

L’arner de Pelegriñón
Arner de Pelegriñón
Arner a San Esteban de Litera

En el darrer cas, el de San Esteban, les tres cavitats que donaven a l’exterior, on hi havia un total de 12 arnes de canya, situades com es veu en posició horitzontal, un passadís donava accés a la part interior, per tal de poder recollir la mel.

A la Segarra sabem que hi ha la balma de les Abelles (prop de Talteüll), on al seu interior es veuen una sèrie de bigues i fustes que bé podrien correspondre a un arner, tot i que en aquest cas sembla que la cavitat és d’origen natural, i no excavada.

Molí d’oli de cal Miquelet

Per sota de cal Miquelet, casa avui abandonada i en runes d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) es troba un gran edifici amb aspecte de no ser construït en temps molt antic. El que més sobta és la presència d’un pou, situat en un marge d’un camp. Tot sembla indicar que l’aigua li arriba a partir d’un canal que té el seu origen a la resclosa del Forat d’Abella.

Sobta per la seva situació i perquè està just a sobre d’un gran edifici. A l’interior d’aquest hi ha diverses estances, però en una d’elles trobem una premsa d’oli fabricada l’any 1895 (segons diu la mateixa màquina), a Barcelona. Entre les runes s’intueix el corró que aixafava les olives i els arreus metàl·lics que feia servir un animal per fer-lo rodar. De tota manera, no hi ha cap dubte que era un molí d’oli mogut tant per la força de l’aigua com per la dels animals. També s’intueixen les piles de decantació de l’oli.

La premsa d’oli
Detall de la premsa
Arreus per a l’animal

 

 

 

Rescloses i molí del Forat d’Abella

El Forat d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) és un engorjat que forma el riu Abella quan passa a l’oest d’aquest poble. És un engorjat molt curt, però força tancat, i a la sortida s’hi troben les restes, concretament els encaixos, de dues rescloses de les anomenades de suports laterals.

El que les fa diferents és que no tenien cunyeres perquè no calien, ja que es podia arribar d’una banda a l’altra del riu sense necessitat de fer cap forat intermedi. En el vídeo es veu com era aquest espai, i els encaixos de les dues rescloses:

L’aigua que era recollida en les rescloses, sortia per la riba dreta del riu, mitjançant un canal, i al cap de no massa metres (just on avui la pista gira a la dreta abans de baixar a l’aparcament) es troben unes restes que fan pensar en el cup i les restes del casal d’un molí.

Restes del cup del molí

L’aigua que sortia de la presa era conduïda fins a un segon molí d’oli, que veurem en la propera entrega.