Centelles – Patrimoni Existencial

Quatre-cents anys de la mort de la Payrona

Publicat el 19 Juny 201916 Juny 2019 by Francesc Roma Casanovas

Avui fa exactament quatre-cents anys de la mort de la Payrona, la bruixa de Centelles.

Tal dia com avui, de fa quatre segles, la varen trobar morta a la presó de la vila després de sis mesos de captiveri, perquè l’havien acusada de donar i prendre golls (una malaltia que es manifesta amb la inflamació del coll). La seva detenció es va produir en un clima d’histèria que es va manifestar en l’execució de diverses dones a Granollers dies abans.

La Payrona era una dona gran, sola i vídua, d’origen francès: la candidata ideal per ser acusada de bruixeria.

Es diu que va morir de mort natural, però va morir just entre la lectura de la sentència i l’execució d’aquesta. Havia estat condemnada a rebre una sèrie d’assots i a ser desterrada, però no hi va ser a temps.

La seva mort va dur un gran maldecap a mossèn Bolló, perquè ell la coneixia i l’havia confessada mentre era a la presó. Com que també havia combregat, sabia amb certesa que era catòlica. I, com a catòlica, tenia dret a un enterrament al cementiri parroquial.

Ara bé, en el moment que la Payrona va ser morta, el “poble” de Centelles es va presentar al rector i li va dir que no la podia enterrar al cementiri, perquè on havien enterrat bruixes s’havien produït pedregades.

Mossèn Bolló, agafat entre el seu deure com a rector i l’opinió del poble, va decidir consultar-ho al bisbe de Vic. De seguida va rebre l’ordre del seu vicari, que li ordenava d’enterrar-la en terra sagrada, perquè era clar que era cristiana, però això sí, que ho fes amb cautela.

I així va ser: la Payrona va ser enterrada al cementiri de Sant Antoni de les Codines. D’aquesta manera quedaven totes les parts més o menys contentes.

Copio a continuació la transcripció de les notes històriques que se’n conserven:

“Die 20 de juny 1619 fonch soterrada en lo sementiri de la Iglesia de S. Antoni de las Codinas na Payrona del regna de França [molt vella], la qual apres que ague estat capturada en la presó de la vila mes de 6 mesos per bruxa y perque sols ague prova en lo proces de que avia donats y llevats golls la sententiaren a assots y desterro y apres de llegida la sententia un mati la trobaren morta en la preso, y aci no rebe sagraments, ni feu testament. Era molt vella – y perquè aquest any se han sentenciadas is sentencian a mort cada die moltas Bruxas en Catalunya y en particular en lo bisbat de Vich dita Peyrona stava en esta suspita y ahi la avem soterrada alli ab cauthelam. Anima eig requiescat in pace. Amen. Antes de la preso savia confessat y combregat en Valldeneu y stant assi tambe avia confessat.”

“Aquest any sa aguda gran persecutio de bruxas en Cathalunya que ni san penjadas casi ininidad. En Granollers 9 ab una vegada.“[i]

[i] ABEV, Centelles, Santa Coloma, Q/1.

“En la presó de la vila se ha morta de mort natural una dona anomenada Payrona, la qual stava capturada per Bruxa, y vist lo proces lo Jutge la avia sententiada li donassen assots y desterro, y llegida la sentencia ses morta ab fama de ser bruxa, per lo qual lo Poble se inquieta y separa en que no sia soterrada en esta parroquia perque diu que alli hont ha[n] soterradas Bruxas cau pedra. Y aci yo sibe veie no hia sufficient causa peraque li sia negada la sepultura eclesiàstica totavia per satisfer al poble he tingut a be acudir a vm perquè al peu desta, o altrament, proveesca lo que tinch de fer en esta ocasió, del qual rebre merce. Guarde Crist a vm.” Centelles, 29 de juny de 1619 [segurament era el dia 19]. Damià Bolló rector de Centelles.

Al marge diu: “Dit die de 20 de juny 1619 fonch soterrada dita Peyrona en lo sementiri de S. Antoni de las Codinas de dita parª“.

A sota respon Antoni Vallespir, oficial i vicari general del bisbe de Vic: “Sr. Rector ja estic mirant lo procés de vm y (…) en lo dela bruixa pus no la havian sententiada a mort senyal es que no era lo cas provat y aixi no deixe de donarli terra sagrada que no ens apar seli pugua negar [totaixi per major satisfactio se informara del proces y si tenia rosari, creu y bulla y si rebuts los sagraments y si te tot aixo no se li pot negar] Ntro Sr. Vic, 20 de juny de 1619.“[i]

[i] ABEV, Centelles, Santa Coloma, D/3.

Quirze Parés i el pantà de Sau

Publicat el 19 Desembre 20157 Desembre 2015 by Francesc Roma Casanovas

Quirze Parés i Ganyet (1909-1993) ha passat a la història, com aquell qui diu, de puntetes. De puntetes i com ell volia, discretament. Però potser ja va sent hora que, sigui on sigui, l’emprenyem una mica i el traguem de l’anonimat. Estiuejant durant dècades a Centelles, gairebé ningú s’ha recordat mai de la seva figura (o si se n’han recordat, ho han dissimulat molt bé). Hi va rodar pel·lícules, amb la implicació de molts veïns i veïnes, en va fer un documental i va escriure un text sobre el rodatge d’una pel·lícula que ha quedat inèdit. Oh, déu meu!, per ser centellenc s’ha de ser de Centelles! I Quirze Parés era nascut a Sant Boi i vivia a Barcelona.

En fi, potser per això, sembla que a Quirze Parés se l’hagin estimat més al Collsacabra, terreny de moltes de les seves estades de recerca, de moltes embardissades buscant balmes, molins, ruïnes i ruïnetes… Malgrat tot, i sense saber-ho, Quirze Parés s’ha convertit en un referent per a alguns de nosaltres. Què no donaríem, alguns, per compartir alguna de les seves embardissades i poder fruir de la seva prosa decimonònica i rimbombant, altrament dita infumable?

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Publicat el 16 Juliol 201316 Juliol 2013 by Francesc Roma Casanovas

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Casa Vella del Corral

Publicat el 29 Desembre 201229 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Segons la veu popular, entre el Corral de la Rovira i el Morro de Porc (41º 47’ 084 – 002º 12’ 053 – 949) hi havia hagut una casa que va desaparèixer quan es va desprendre el cingle sota el qual s’arrecerava. Es diu que hi varen morir set persones i que set taüts varen sortir cap a Centelles per ser enterrats al seu cementiri. Segons la veu popular encara s’hi veuen restes de l’edifici i a la paret uns petits forats que eren els encaixos de les bigues.

El cert és que per sota de la pista es troba un mur de 22 m de llarg i una alçada que arriba als 4,5 m, que permet una gran explanada avui dia trencada per la pista. A la banda de ponent presenta dos petits contraforts i a la de llevant un altre de més gran. Més a ponent s’evidencien uns grans blocs que haurien caigut de la cinglera, però no sembla que haguessin d’afectar la suposada casa. Al costat de llevant, la pista ha fet malbé l’antic camí que s’enfilava per una portella de curt recorregut; encara queden uns metres de la base de l’antic camí empedrat. Del que no hem sabut veure cap evidència és dels encaixos de les bigues.

Font del Ferro

Publicat el 26 Desembre 201226 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al costat de la Llavina, a tocar del torrent i pocs metres més amunt del pont peatonal que creua el torrent (41º 47’ 149 – 002º 13’ 848 – 474).

Uns graons permeten accedir a la font, on hi ha dos rajos. Un d’aigua convencional i un altre, a vegades sec, d’aigua ferruginosa (es troba dins una petita fornícula).

La font en si no té cap interès especial, però històricament va ser un dels llocs de Centelles vinculats al turisme que va intentar ser explotat comercialment a principis del segle XX. Aquesta font havia estat analitzada abans de 1910, igual com les de la font de la Llavina i de la Font Calenta, intentant descobrir les seves propietats terapèutiques. A més a més, es va intentar construir un establiment de banys a la Llavina.^{^[1]} L’intent d’explotació de l’aigua, però, va fracassar a causa de les dificultats per conservar aquesta en bones condicions un cop embotellada.^{^[2]}

[1] BAGÈS, Benet: “Centelles, estació d’estiu”. La Veu de Catalunya, 8 d’abril de 1910, p. 2.

[2] LLAVINA i VERDAGUER, Jordi: “El molí de la Llavina” a PLADEVALL i FONT, A.; LLAVINA i VERDAGUER, J.: Els molins del terme senyorial de Centelles. 500 anys del Molí de la Llavina (1497-1997). Centelles, Ajuntament de Centelles i Centre d’Estudis Centellecs, 1997. P. 36.

El Gorg Negre

Publicat el 19 Desembre 201222 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Situat en el torrent de Vall-llossera, a prop de la seva confluència amb el Congost (41º 48’ 001 – 002º 14’ 066 – 478), els gorgs Blau i Negre varen ser indrets de reconegut interès turístic durant el segle XX. Ja a mitjan segle XIX, el diccionari de Pascual Madoz (1845) parlava del Gorg Negre i en deia:

“Este barranco y olla profunda, formada por el agua del riachuelo, que se desprende de alta cascada, es notable por su aspecto pintoresco, y por la vejetacion diferente de la general, nada notable de término”.[1]

El 26 de setembre de 1920, l’artista Joaquim Renart, que estiuejava a Centelles, hi va fer una excursió i va escriure:

“El Gorg Negre sembla a posta per a un conte de fades o per a una rondalla d’Apeles (sic) Mestres. Un salt d’aigua caient per entre dues muntanyes de pedra calcària, escarpades i majestuoses, i l’aigua anant a morir en un gran estany on ningú no pot apropar-se i l’emmarcament del qual el forma una accidentada i gran catifa de verdor. Ça i enllà de la catifa, grossos pedrams caiguts de la cinglera moblen el mirador de Gorg Negre”[2]

El llibre de Carles Albesa Postals del Montseny/2 reprodueix una postal d’aquest indret i ens consta que no és l’única que es va fer.

Després de tota aquesta informació, l’estat actual de l’indret només ens pot dur a una reflexió sobre la cobdícia i la desídia humanes…

[1] Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d’Aragó al “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar” de Pascual Madoz. Barcelona, Curial, 1985. Vol. I, p. 436-437.

[2] Renart, Joaquim, Centelles. Sabadell, Editorial Ausa, [1990] , p. 8 i 10.

Font del Bufí

Publicat el 12 Desembre 201212 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Sobre el torrent de la Llavina, a ponent de l’Ollic, a l’extrem occidental dels camps (41º 46’ 779 – 002º 13’ 681 – 560).

Es tracta d’una font actualment una mica abandonada però que encara compleix amb les seves funcions. L’aigua actualment es recull en un petit edifici tancat amb un forrellat amb les dates de 1973 i 1990 gravades en el ciment del seu arrebossat. L’aigua raja en una aixeta metàl·lica.

Al costat de la font hi ha una pedra de planta quadrada (de 80 cm de costat i 60 cm d’altura), tallada amb tascons, que fa les funcions de taula. Al seu costat, tres pedres més baixes permeten seure còmodament. A la cara que dóna al torrent de la taula hi ha un gravat que diu “17 8 1936”.

Estructura prop de l’Ollic

Publicat el 11 Desembre 201211 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba uns tres-cents metres a l’oest de l’Ollic, i per sota d’aquesta casa, a l’inici d’uns camps, i al nord-est de la font del Bufí, en una petita carena rocallosa coberta pel bosc, a tocar d’una pista que puja a l’Ollic (41º 46’ 814 – 002º 13’ 737 – 569).

Es tracta d’una estructura que no sembla correspondre a cap conjunt de feixes d’ús agrari, sinó més aviat a un edifici que podria tenir entre 10 i 15 metres de costat, i murs força gruixuts. Algunes de les pedres que formaven les parets eren força grans. El mal estat en què es troba dificulta fins i tot la presa de mesures de l’estructura. Crida l’atenció l’aparició d’algunes peces de teula d’un color molt clar (aparentment degut al fet d’haver estat fetes amb fang d’aquell mateix indret).

Pladevall (1987; 71) parla de l’Ollic com una vil·la rural documentada l’any 898, composta per almenys dos masos, el superior i l’inferior, que després del segle XIV es varen reduir a un sol mas (que al 1553 es deia l’Ollic del Bosc). Podrien aquestes restes correspondre a l’Ollic inferior?

Font Grossa

Publicat el 10 Desembre 201210 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a la riba esquerra de la riera de la Llavina, al nord del salt del Purgatori (41º 47’ 030 – 002º 13’ 634 – 485). S’hi arriba per un camí empedrat que se situa a l’entrada que permet accedir a can Pere de l’Ollic per la banda sud.

Es tracta d’una gran surgència que aboca les seves aigües a la riera de la Llavina i que assegurava l’aigua al molí que hi havia en aquesta masia i als que es troben més avall, ja en el llit del Congost (molí del Rossell i molí de les Canes). Tots aquests molins estaven units pel camí Draper, segons el mapa de Patrimoni de la Diputació.

L’any 2005 s’hi varen descobrir un empedrat, dos espais per fer foc i unes piques. Tot plegat servia per tractar la llana (rentar-la) abans de ser filada i teixida. L’any 1777 es va generar un conflicte entre els paraires i els hereus de la masia del Castellar de la Perera pel dret d’ús de l’aigua de la Font Grossa, on rentaven la llana abans d’iniciar-ne el procés de filat. Pretextant les extremades condicions que patien els treballadors, sobretot les nits d’hivern, es va decidir construir-hi un edifici per evitar-los haver d’estar a la intempèrie. Però l’oposició arribà de seguida pels perjudicis que aquest fet causaria als habitants de la masia.^{^[1]} No sabem com va acabar el conflicte i l’arqueologia no ha deixat constància de cap edifici per acollir els treballadors.

[1] AHCB, JC, 56, p.151 i seg.

Santa Magdalena de Vilarestau

Publicat el 13 Octubre 201213 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba uns quatre-cents cinquanta metres al nord del Cerdà (41º 46’ 531 – 002º 13’ 940 – 668).

Antigament era el nucli d’una parròquia, però més endavant es va convertir en sufragània de Santa Coloma de Centelles, fins que al 1868 es va unir a la parròquia de Sant Martí de Centelles. Va ser dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria.

Actualment és un munt de runes de 16,5 m de llarg per 5,5 m d’ample, amb murs de 80 cm de gruix fets amb pedra treballada i argamassa. Les cantoneres són fetes de pedres ben treballades de mida mitjana. Es conserva la major part de la paret nord-est, fins a l’arrencada de la volta, i algun tram de la sud-oest.

Rate this:

Rate this:

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: