Bloc amb cassoletes a Espinavell

Es tracta d’un bloc solt, de pissarra, sobre el qual trobem un total de 25 cassoletes. El bloc fa 1,70 x 1,25 x 0,40 m.
Aquí, la cassoleta més gran és una de rodona, que fa 24 cm de diàmetre i 12 de profunditat. La resta mesuren 5 cm de diàmetre o menys i tres de profunditat. La majoria d’aquestes cassoletes tenen formes acupulades i es troben unides les unes amb les altres per sengles canalons o reguerons.

En el vídeo que segueix es pot veure clarament la seva morfologia:

Cassoletes del turó de la Barraqueta

El turó de la Barraqueta es troba en terme municipal de Llanars (Ripollès), i el vàrem conèixer gràcies al bloc d’en Joan Maria.

Conjunt del turó de la Barraqueta

El turó pràcticament no existeix, és simplement un amuntegament de blocs que deu fer uns 15 o 20 metres quadrats i que amb prou feines sobresurt d’un prat que està a punt de desaparèixer sota la pressió de la vegetació que ho envaeix tot.

Algunes de les Cassoletes del turó de la Barraqueta
Més cassoletes

En aquest indret es troben un total d’unes 25 cassoletes, la majoria d’elles rodones i de poca profunditat, dividides en diferents blocs que es troben l’un al costat de l’altre:

  • Una irregular d’uns 16 cm de costat
  • Quatre de rodones (10, 15, 11 i 8 cm de diàmetre)
  • Vuit de rodones d’entre 2 i 4 centímetres
  • Una de 7 cm de diàmetre i tres de profunditat
  • Una rodona de 14 cm de diàmetre y 8 de profunditat
  • Una rectangular de 13 x 10 cm de costat i 8 de profunditat
  • Dues rodones més molt petites

En una altra roca hi trobem dues cassoletes petites i uns petits gravats, i en una altra dues de rodones de set centímetres de diàmetre i tres de profunditat.

Gravat sobre la pedra del turó de les Barraquetes

En un altre bloc de pedra que es troba just al límit dels municipis de Llanars i Vilallonga de Ter apareixen un altre conjunt de 10 cassoletes petites junt a una creu (segurament de terme).

Segon grup de cassoletes, a la frontera dels dos municipis

La pleta de Cap de Porc (Ripollès)

El Gibell de Queralbs és un document on es descriuen les zones de pastura comunals d’aquest poble del Ripollès. Es tracta d’una còpia de finals del segle XIX, que no sabem de quin moment podia ser l’original.

La desena partició que fa de les pastures comunals s’anomenava Deveseta de Cap de Porc. Aquest topònim encara apareix avui dia en els mapes de l’ICGC.

El document parla sovint del Jassal de Cap de Port, fet que fa pensar en una possible construcció. La imatge aèria suggereix l’existència d’un possible tancat, i un cop al lloc, aquest es verifica, tot i que actualment estigui molt malmès.

Restes de la pleta de Cap de Porc

El lloc es complementa amb un estrany cercle en forma de túmul, que no sembla massa antic, i les restes d’una cabana adossada a un gran bloc.

Restes de cabana a Coll de Porc

 

El conjunt es troba en una zona de prats, molt pendents, això sí.

Segurament s’hi accedia des de la confluència entre el riu de Noucreus i el de Noufonts. Just en aquest lloc, la gent de l’ICAC hi va fer un estudi de la torbera (que dona una cronologia dels segles IX-XI) i d’un antic espai ramader que datava del segle XI (disponible a l’arqueortuta 4).

 

 

 

 

La Jaça dels Frares

A la Jaça dels Frares no s’hi acostuma a passar… El curs superior del Freser és un rosari d’estructures ramaderes i residencials de diferents èpoques, sobretot vinculades amb la producció ramadera. Són ben conegudes i divulgades les estructures de Coma de Vaca, que han estat objecte d’un curós treball de recerca arqueològica dut a terme per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Passat el gran orri que es troba a mig camí, s’arriba a un seguit de cabanes i tancats al costat d’un antic pluviòmetre. Més amunt hi ha els Aigols Podrits, un lloc que va ser estudiat pel ja esmentat ICAC. Però just a sobre del pluviòmetre (al nord-oest), uns 250 m per sobre hi ha una tartera que rep el nom de Jaça dels Frares. En el seu extrem nord, es troben dues barraques. La primera és ben visible des de qualsevol punt de la tartera, i la segona queda a uns trenta metres, però costa una mica més de veure.

Són dues barraques que es conserven completes, però no s’hi veu cap evidència d’estructura ramadera (?). Una mica més amunt, en direcció a una balma molt visible, hi ha les restes d’una tercera cabana, aquest cop completament ensorrada. I a la part superior, hi ha la balma, que també va ser protegida amb un petit muret. Tot plegat, amb una gran vista sobre el Gra de Fajol i el coll de la Marrana.

Al sud de les barraques, quan ja s’acaba la tartera, hi ha altres estructures arrodonides que no es pot precisar què eren, però que en tot cas no són naturals.

Si voleu saber-ne més coses, podeu mirar la pàgina de la wikipedra.

Corrals i cabana de Coma de Vaca

A Coma de Vaca (el Ripollès), a llevant del Torreneules, per sobre del riu de Coma de Vaca, a uns 2.100 m d’altura, es troba una agrupació de tancats de formes circulars i d’entre 15 i 25 metres quadrats, que s’ha dit que podrien haver servit per a l’estabulació de porcs.

Restes de Coma de Vaca

Les recerques arqueològiques dutes a terme en els darrers anys indiquen que es tracta d’una agrupació de tancats circulars de dimensions mitjanes (entre 15 i 25 m²) de cronologia indeterminada, adossats els uns amb els altres. Es creu que podien haver servit com a espais per a l’estabulació de porcs.

A pocs es troba una cabana construïda en pedra seca de forma rectangular amb una superfície d’uns 20 m² construïda amb grans blocs directament sobre el substrat morrènic.

Les excavacions arqueològiques varen permetre datar l’origen de l’ocupació d’aquest espai durant el neolític, però amb una important fase romana. Es creu que podria haver estat una petita granja d’estiu. En les properes entrades intentaré parlar d’altres evidències en sentits semblants, tot i que la morfologia del lloc no suggereix la cria de porcs.

Del que no hi ha cap dubte és que aquestes pastures ja eren explotades al segle X, quan varen ser donades al monestir de Sant Joan de les Abadesses (any 961), i que al segle XII passarien a mans de Santes Creu. Però, per al que a mi m’interessa, val la pena fer esment del fet que l’any 1715, en una venda de la muntanya de Coma de Vaca, encara es parlava de «los tossinos que vos dit comprador eo los vostres forsan fareu anar a pexer las herbas de dita montanya».

Per tant, és segur que en algun lloc de Coma de Vaca, al segle XVIII, es portaven els porcs per a engreixar amb les herbes d’aquesta muntanya.