Un gravat a Núria, potser l’únic?

A més de 2.500 metres d’altitud, sota una tartera, es troba una pedra curiosa, que sembla posada expressament sobre les altres.

“Taula” sobre la qual es troba el gravat

Una mirada detallada a la superfície i es pot veure que conté un gravat:

El gravat

De  moment, encara no sabem ni interpretar-lo ni datar-lo. Només que sembla encarat a llevant.

Aquesta mena de dibuix no és gaire habitual, però no massa lluny n’hi ha un altre exemple: aquí.

 

 

Casal d’en Rodà

Es troba a Espinavell (Molló) a 1.491 metres d’altura i apareix en el mapa de l’ICGC (tot i que sense nom) i en el de l’Alpina. Correspon al codi 445 de la Wikipedra (altres construccions).

Casal d’en Rodà. Detall de les fornícules

Es tracta d’una construcció rectangular, un mur de 14 per 7 metres, aproximadament, amb una entrada per la banda nord. Just al costat de l’entrada es troba un abeurador de fusta i una banyera més moderna (avui dia totes dues buides).

A la paret de ponent, la primera a la que toca el sol només sortir per l’horitzó, hi ha dues fornícules, de mides clarament diferents. La més gran fa 52 x 60 x 45 cm. La petita fa 45 x 20 x 50.

Tot fa pensar que, si més no la gran, servia com a lloc on dipositar un rusc d’abelles.

El conjunt no sembla haver estat cobert.

Una trumfera a Queralbs

Diu el diccionari coordinat per Pascual Madoz, que les produccions de Queralbs (Ripollès) eren el sègol (centeno) i les patates, a part del bestiar i la caça. Aquest diccionari es va publicar l’any 1849.

A les rodalies del poble encara es veuen restes de barraques, algunes d’elles al costat mateix d’antics camps (esdevinguts actualment prats). Algunes són tan petites i estan fetes aprofitant els marges que esdevenen pràcticament inútils per a l’ocupació humana, a no ser que sigui en forma de recers provisionals.

Quan es passa al costat de la Ruïra, en el camí que puja a Núria, a la nostra esquerra destaca una cavitat artificial, excavada al terra. Tot fa pensar que es tracta d’una trumfera, un  lloc on es guardaven les patates de què parlava Madoz, que hi passaven tot l’hivern, tancades. El curiós és que té una data gravada, que malgrat la mala caligrafia del seu autor, sembla que ens indiqui que es va constuir el 1817.

Trumfera de Queralbs
Data gravada a la trumfera

Creu del Monjo

En l’antic camí que sortia de Tregurà i remuntava a certa altura el torrent del Pontiró, poc abans de travessar el de Merdanç, es troba una creu metàl·lica que fa uns 40 cm d’altura i uns 30 d’amplada. Està clavada sobre una roca plana i els seus extrems acaben en punta. Segons el mapa de l’Alpina, es diu la creu del Monjo.

En els braços horitzontals, encara es pot llegir una inscripció que diu: “Año (?) 1942 Mu(e)rto el dia 29 de julio.” I verticalment hi diu “Juan Crispina” (potser diu Cristina, però en tot cas sembla que hi hagi una pe).

Creu del Monjo

 

Gravat en una roca del Ripollès

No massa lluny del lloc on es troben els esmoladors que hem citat anteriorment, en una zona on hi ha diversos elements que recorden el passat ramader de la zona (barraques, cabanyes, corrals), apareix una pedra aïllada que en una de les seves cares presenta el següent gravat:

Gravat a Tregurà

Semblaria que es tractés d’un joc de taula (el tres en ratlla), però per les mides i sobretot pel fet que està posat en una paret vertical s’ha de descartar, ja que no s’hi aguantarien les fitxes.

En la mateixa roca, es troben alguns gravats molt més recents, amb noms (de 1951, sembla ser) i altres símbols indesxifrables. Tot i que són més visibles, sembla que serien més recents.

 

 

Esmoladors al Ripollès

Els “gravats” fusiformes o naviformes (amb forma de fus o de buc de vaixell) han rebut diferents cronologies i explicacions. S’ha dit que representen constel·lacions o que són marcadors de l’espai, resultat de pràctiques màgiques… fins i tot que són figures humanes molt esquemàtiques…

Esmolador 1

Fa temps que se’ls va considerar com a esmoladors de destrals de pedra (les anomenades pedres de llamp), hipòtesi que ha estat descartada. Al contrari, també s’ha considerat que aquelles eines servien per gravar aquestes “inscultures”. O sigui, que les destrals, d’efecte passaven a ser la causa del que s’ha vist.

També s’ha dit que són el resultat de l’extracció de pols de determinades pedres, de manera que seria utilitzada en algun ritual o pràctica sanitària que ignorem.

Sigui el que sigui, el cert és que n’apareixen tres en terme de Vilallonga de Ter, per sota de la pista que porta de Tregurà a Ribes de Freser.

En tots tres casos, s’hi evidencien dues coses:

  • Unes ratlles naviformes, de perfil en ve baixa, i uns quinze centímetres de llarg. En el primer cas són dos trassos paral·lels, i en el tercer quatre, mentre que en el segon n’apareixen quatre que convergeixen en un dels extrems.
  • Un espai o espais plans molt llisos i de textura suau, que correspon a la zona de fricció de les eines de tall.
Esmolador 2
Esmolador 3. En la fotografia s’aprecia clarament les formes rectilínies i la superfície d’abrasió (esmolador pròpiament dit)

Finalment, també s’ha de dir que en tots tres casos apareixen algun tipus de forat, que podria ser artificial (especialment en el cas número 1), però no es pot assegurar.

Pel que es pot observar, fins i tot es podria dubtar d’una cronologia massa reculada. En qualsevol cas, estan situats en llocs des dels que es podia atalaiar el bestiar que pasturava en un espai no precisament petit (però curiosament, a la zona on hi ha els esmoladors no hi ha cap barraca ni corral).

 

Cassoletes del pla de la Masó

Es troben en terme de Rocabruna (454956 – 4689114 a 1.352 m d’altura), en el lloc conegut com pla de la Masó, a l’est de la carena (just on el mapa de l’Alpina posa la a de “la” Masó).

Separades tres o quatre metres hi ha dues cassoletes. La primera és rectanguar (17 x 12 x 13 cm de profunditat), amb dues possibles rodones al costat, però en tot cas molt gastades. La segona té forma el·líptica i fa 10 x 8 x 5 cm de profunditat.

La roca no tinc clar si és una pissarra o un esquist. Del que no hi ha cap dubte és que són fetes artificialment.

Una de les cassoletes de Rocabruna

Bloc amb cassoletes a Espinavell

Es tracta d’un bloc solt, de pissarra, sobre el qual trobem un total de 25 cassoletes. El bloc fa 1,70 x 1,25 x 0,40 m.
Aquí, la cassoleta més gran és una de rodona, que fa 24 cm de diàmetre i 12 de profunditat. La resta mesuren 5 cm de diàmetre o menys i tres de profunditat. La majoria d’aquestes cassoletes tenen formes acupulades i es troben unides les unes amb les altres per sengles canalons o reguerons.

En el vídeo que segueix es pot veure clarament la seva morfologia:

Cassoletes del turó de la Barraqueta

El turó de la Barraqueta es troba en terme municipal de Llanars (Ripollès), i el vàrem conèixer gràcies al bloc d’en Joan Maria.

Conjunt del turó de la Barraqueta

El turó pràcticament no existeix, és simplement un amuntegament de blocs que deu fer uns 15 o 20 metres quadrats i que amb prou feines sobresurt d’un prat que està a punt de desaparèixer sota la pressió de la vegetació que ho envaeix tot.

Algunes de les Cassoletes del turó de la Barraqueta
Més cassoletes

En aquest indret es troben un total d’unes 25 cassoletes, la majoria d’elles rodones i de poca profunditat, dividides en diferents blocs que es troben l’un al costat de l’altre:

  • Una irregular d’uns 16 cm de costat
  • Quatre de rodones (10, 15, 11 i 8 cm de diàmetre)
  • Vuit de rodones d’entre 2 i 4 centímetres
  • Una de 7 cm de diàmetre i tres de profunditat
  • Una rodona de 14 cm de diàmetre y 8 de profunditat
  • Una rectangular de 13 x 10 cm de costat i 8 de profunditat
  • Dues rodones més molt petites

En una altra roca hi trobem dues cassoletes petites i uns petits gravats, i en una altra dues de rodones de set centímetres de diàmetre i tres de profunditat.

Gravat sobre la pedra del turó de les Barraquetes

En un altre bloc de pedra que es troba just al límit dels municipis de Llanars i Vilallonga de Ter apareixen un altre conjunt de 10 cassoletes petites junt a una creu (segurament de terme).

Segon grup de cassoletes, a la frontera dels dos municipis