El Forat d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) és un engorjat que forma el riu Abella quan passa a l’oest d’aquest poble. És un engorjat molt curt, però força tancat, i a la sortida s’hi troben les restes, concretament els encaixos, de dues rescloses de les anomenades de suports laterals.
El que les fa diferents és que no tenien cunyeres perquè no calien, ja que es podia arribar d’una banda a l’altra del riu sense necessitat de fer cap forat intermedi. En el vídeo es veu com era aquest espai, i els encaixos de les dues rescloses:
L’aigua que era recollida en les rescloses, sortia per la riba dreta del riu, mitjançant un canal, i al cap de no massa metres (just on avui la pista gira a la dreta abans de baixar a l’aparcament) es troben unes restes que fan pensar en el cup i les restes del casal d’un molí.
Restes del cup del molí
L’aigua que sortia de la presa era conduïda fins a un segon molí d’oli, que veurem en la propera entrega.
En diferents parts del curs del torrent de l’Espluga es documenta la presència d’unes preses que retenien els sediments que podien arrossegar les aigües. En alguns indrets reben el nom de restells. Això evitava la pèrdua dels sòls.
Quan aquest fet no tenia lloc, apareixen zones en què el sòcol de roca mare aflora a la superfície i això és especialment rellevant en aquells indrets en què el pendent és important. Un d’aquests indrets es troba al sud de Barnils, entre la masia i la font Fullosa (41º 45’ 042 – 002º 11’ 146 – 770).
En aquest punt, en un espai d’aproximadament un centenar de metes es troben set petits gorgs on la poca aigua que circula pel torrent en període estival es conserva. Aquest fet li dóna unes característiques paisatgístiques força interessants, però a més a més, converteix l’indret en un dels abeuradors naturals per als animals de la zona. Aquest fet era aprofitat antigament per fer una cabana al costat dels tolls i esperar-hi, amagats, que els animals de ploma anessin a beure, per després caçar-los.
Es troba a la confluència del torrent del Bosc amb el riu Tenes, 350 m al sud del molí del Mig (41º 44’ 898 – 002º 09’ 600 – 638).
Està format per dos nivells clarament diferenciats, el molí pròpiament dit, amb l’obrador i el carcabà, i la casa dels moliners, de dos pisos, construïda just a sobre de molí i a tocar de la bassa, però separada per pocs centímetres de la seva paret.
L’obrador fa 8 m de llarg per 6 m d’ample i està cobert per una volta de mig punt deformada a la banda sud per la presència d’una columna. La porta es troba retirada uns tres metres de la façana i té unes grans dimensions: 1,80 m d’ample per 2,20 m d’altura. La llinda és plana, lleugerament treballada a la part inferior, però sense cap inscripció. A sobre seu es veu clarament un arc de descàrrega.
El carcabà es troba a la part de ponent del molí i encara s’hi pot accedir.
La casa dels moliners presenta dos pisos i s’hi accedeix pel costat de llevant, just al costat del mur de la bassa. La porta fa 90 cm d’ample per 1,75 d’altura i és de llinda plana sense inscripcions. Encara es conserva força bé l’espai de la cuina, al pis inferior, amb la pica i un forn negre. Hi ha una finestra sobre la sortida del carcabà. Les parets estan arrebossades.
Les parets de la bassa, fan un metre de gruix, i s’omplia amb l’aigua que li arribava pel canal de desguàs del molí del Mig. El pou fa uns 8 m de profunditat (3 dels quals corresponen a la bassa sola).
Se’n té referència almenys des del 1791, any en què consta com a habitat.
En el lloc on es troba aquest molí, el riu Tenes fa un petit salt, sobre del qual s’ha trobat una dotzena de petits forats cilíndrics d’uns 15 cm de diàmetre, disposats en dues línies paral·leles. Podrien correspondre a un antic molí sense bassa (noc), però possiblement corresponen a una petita presa per fer glaçar les aigües i dur-les fins al pou de Serratacó, a uns dos-cents metres en línia recta.
Al llit del torrent del Mas Blanc, que en els mapes antics es diu torrent de les Hortes, s’ha trobat una antiga presa. Es troba en el punt 41º 44’ 107 – 002º 12’ 187 – 582 i d’ella en sortia, per la riba esquerra, un petit canal que permetia regar uns horts que hi ha una mica més al sud. Aquest canal travessa penjat a mitja paret un cingle de pedra.
Més amunt hi ha un gran gorg, que podria tenir el seu origen en una altra presa, extrem que no s’ha pogut comprovar a causa de la malesa que hi ha al lloc. Al costat s’ha trobat una porta de fusta amb una planxa metàl·lica per la part de fora, fet que semblaria indicar que allà a prop hi hauria hagut una construcció. De moment, però, no s’ha pogut localitzar.
Sota can Bosc (41º 43’ 616 – 002º 16’ 767 – 327), en el llit del torrent, just en el lloc on avui una pista travessa la Riereta, s’observen tres forats de forma quadrada, d’entre 25 i 30 cm de costat que podrien correspondre a les bases d’una presa d’aigües. Segurament es aquesta presa es feia servir per regar els horts de la banda esquerra (sud), tot i que també podria utilitzar-se a la dreta. El que està clar és que no correspon al rec dels Molins, que en aquest punt passa uns tres metres per sobre del fons del torrent.
Patrimoni Existencial 