Categoria: Cabrerès

Una possible premsa en algun racó del Collsacabra

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En un altre lloc ja vaig intentar demostrar la presència de l’elaboració de vi al Collsacabra, segurament ja en època medieval.

Darrerament ha aparegut aquesta possible base de trepit i elaboració de most, que si es confirma que és el que se suposa, no hauria presentat premsa pròpiament dita, En aquest sentit, estaria en la línia d’algunes estructures descrites per la zona, però seria força més clara.

El conjunt està construït sobre un gran bloc de gres, relativament fàcil de treballar. A part de la zona arrodonida de trepit (una mica més d’un metre de diàmetre), en destaca el rec per on s’escorria el most. Uns antics graons permetien pujar al cim del monòlit.

El conjunt es complementa amb algunes regates i cassoletes de difícil interpretació.

 

Les tombes del Noguer (Collsacabra)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Que a prop del Noguer hi havia unes tombes antropomorfes tallades a la roca, era força sabut. Tot i això, no sempre s’havien pogut trobat (1).

Però quan el Jordi me’n va indicar l’emplaçament exacte i matemàtic, ja no vaig tenir excusa.

La sorpresa va venir en comprovar que en una d’elles, hi ha una mena de regates i unes cassoletes tallades a la roca. I, per sorpresa, vàrem descobrir que la tomba està connectada per la seva part superior a dues regates que recorren el sòl rocallós, una més evident, que sembla resseguir el perfil de la roca, i una que talla més pel dret. Ben mirades, no tenen sentit ni per allunyar l’aigua de la tomba, ni per conduir-la-hi. O sigui, que queda el camp obert a considerar-les unes regates rituals.

Per la part inferior, on estarien els peus del difunt, apareix una regata més marcada i no tan llarga, que connecta amb una cassoleta de forma quadrada i continua fins a una segona cassoleta arrodonida.

 

Nota 1 – Diu l’inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya:

Tomba o tombes (ja que una d’elles es troba molt desdibuixada) escavades a la roca, de tipus antropomorf. La tomba que es conserva en més bon estat fa uns 2,2 metres de llargada, i d’amplada de cap/espatlles/peus amida 30/60/26 cm respectivament. S’observen uns forats circulars que fan pensar en una possible construcció de fusta ara inexistent. També hi ha unes creus que molt bé podrien ésser d’èpoques més recents.

Durant la visita efectuada a aquest lloc el setembre de 1993 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica d’Osona, no va ser possible localitzar les tombes.

 

 

Quirze Parés i el pantà de Sau

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Quirze Parés i Ganyet (1909-1993) ha passat a la història, com aquell qui diu, de puntetes. De puntetes i com ell volia, discretament. Però potser ja va sent hora que, sigui on sigui, l’emprenyem una mica i el traguem de l’anonimat. Estiuejant durant dècades a Centelles, gairebé ningú s’ha recordat mai de la seva figura (o si se n’han recordat, ho han dissimulat molt bé). Hi va rodar pel·lícules, amb la implicació de molts veïns i veïnes, en va fer un documental i va escriure un text sobre el rodatge d’una pel·lícula que ha quedat inèdit. Oh, déu meu!, per ser centellenc s’ha de ser de Centelles! I Quirze Parés era nascut a Sant Boi i vivia a Barcelona.

En fi, potser per això, sembla que a Quirze Parés se l’hagin estimat més al Collsacabra, terreny de moltes de les seves estades de recerca, de moltes embardissades buscant balmes, molins, ruïnes i ruïnetes… Malgrat tot, i sense saber-ho, Quirze Parés s’ha convertit en un referent per a alguns de nosaltres. Què no donaríem, alguns, per compartir alguna de les seves embardissades i poder fruir de la seva prosa decimonònica i rimbombant, altrament dita infumable?