Categoria: Collsacabra

Molí del torrent de les Conques

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Si us pensàveu que l’inventari dels molins del Collsacabra estava complet, doncs sembla que encara no!

Com a mínim, acabo de trobar un altre molí. Està situat a la riera de les Conques, per sota de la masia de l’Arau, en un salt que hi ha poc abans d’arribar al gran salt de les Conques (venint des del nord, és a dir, baixant el torrent des de Sant Bartomeu Sesgorgues).

El primer que trobem són les restes d’una resclosa: set cunyeres d’aproximadament 18 x 18 x 18 cm que travessen el curs del torrent i que ens indiquen la presència d’una bassa de retenció d’aigues. Sembla que hi havia hagut una segona línia de cunyeres (25 x 22 x 8 cm), situades entre 70 i 110 cm, aigües avall.

Aigües amunt, a 80 cm, hi ha quatre cunyeres quadrades de 10 x 10 x 6 m de màxim.

Sembla que la funció d’aquesta resclosa era actuar com a bassa, ja que retenia l’aigua dins del mateix torrent. L’estructura del molí pròpiament dit comença uns 50 metres més avall, just quan el sòl del torrent comença a inclinar-se en el primer tram del saltant (es troba a uns 10 m del salt més vertical).

Primera reclosa

Aquí hi ha una segona resclosa molt estreta (i que per tant podia contenia molt poca aigua). Al llit del torrent s’observen tres ancoratge quadrats (24 x 25 x 15 cm) i, a la riba dreta, la marca molt clara d’un bagant que feia aproximadament 1,20 metres d’altura.

L’aigua seria trasportada per la riba dreta amb alguna mena de canal (segurament de fusta), del qual no queda cap més pista que una cunyera molt desgastada a la riba dreta, just a sobre de la part més vertical del salt.

Amb compte i l’ajuda d’una corda, es pot baixar aprofitant una instal·lació de descens d’engorjats (n’hi ha prou amb 5 m de corda i es pot pujar i baixar a pols). A mitja paret, a la riba dreta, hi ha cinc cunyeres quadrades i una mica més petites que indiquen el recorregut d’un canal de fusta. Aquest canal acabava en un angle de roca que sembla que hauria estat part del canal que duia l’aigua a la maquinària.

Cunyera a mig salt

Del que seria la maquinària, no en queda cap evidència. Com a molt hi ha tres encaixos molt petits (d’uns 5 cm) en el sostre (aguantaven potser alguna teulada?). A la part de sobre hi ha un pany de paret, però sembla que es troba per sobre del recorregut de l’aigua.

Reconstrucció del traçat del canal

A l’altre costat, és a dir, a la riba esquerra, hi ha una àmplia balma, sense cap evidència d’ocupació.

Just a la part de sobre de la paret occidental, es troba aquesta creu que algú va gravar a la roca, potser en una antiga pedrera.

Creu gravada sobre el molí

 

 

 

 

 

Les tombes del Noguer (Collsacabra)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Que a prop del Noguer hi havia unes tombes antropomorfes tallades a la roca, era força sabut. Tot i això, no sempre s’havien pogut trobat (1).

Però quan el Jordi me’n va indicar l’emplaçament exacte i matemàtic, ja no vaig tenir excusa.

La sorpresa va venir en comprovar que en una d’elles, hi ha una mena de regates i unes cassoletes tallades a la roca. I, per sorpresa, vàrem descobrir que la tomba està connectada per la seva part superior a dues regates que recorren el sòl rocallós, una més evident, que sembla resseguir el perfil de la roca, i una que talla més pel dret. Ben mirades, no tenen sentit ni per allunyar l’aigua de la tomba, ni per conduir-la-hi. O sigui, que queda el camp obert a considerar-les unes regates rituals.

Per la part inferior, on estarien els peus del difunt, apareix una regata més marcada i no tan llarga, que connecta amb una cassoleta de forma quadrada i continua fins a una segona cassoleta arrodonida.

 

Nota 1 – Diu l’inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya:

Tomba o tombes (ja que una d’elles es troba molt desdibuixada) escavades a la roca, de tipus antropomorf. La tomba que es conserva en més bon estat fa uns 2,2 metres de llargada, i d’amplada de cap/espatlles/peus amida 30/60/26 cm respectivament. S’observen uns forats circulars que fan pensar en una possible construcció de fusta ara inexistent. També hi ha unes creus que molt bé podrien ésser d’èpoques més recents.

Durant la visita efectuada a aquest lloc el setembre de 1993 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica d’Osona, no va ser possible localitzar les tombes.

 

 

Gran nevada al Collsacabra (1765)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’any 1765, al Collsacabra, va ser eixut i el temps no va ser massa dolent. Això fins que va arribar el diumenge 21 d’abril, quan una nevada fora de temps va fer malbé arbres, sobretot fruiters, i la collita va ser molt dolenta.

Ho sabem pel dietari de Vicenç Quatrecases, sortosament editat per Rafel Ginebra. Aquell dia, l’amo de Quatrecases (Pruit, tocant a Falgars d’en Bas), va escriure:

“En lo any 1765, després de aver fet un temps si bé aparaxia molt bo, que los fruités avian aperellat y aver-i axut, lo dia 21 de abril se à posada una nevada que à fet molt mal, principalment per als fruytés, que per causa que éran remats ne à rencats, trencats molts, y per así la neu era cosa de tres pams y la anyada és estada curta de un tot.”

No és aquest l’únic testimoni que ens ha quedat d’aquesta nevada, perquè al costat del molí del Soler, a l’entrada de Rupit, encara es pot veure una inscripció en una roca que diu:

“Diumenge  a 21 de abril de 1765 caygué una navada de 13 palms de gruix“

Inscripció al molí del Soler de Rupit
Inscripció al molí del Soler de Rupit

Pel que sembla, aquesta nevada va ser extraordinària, motiu pel qual es va anotar la seva presència en el dietari i en la roca esmentats. També es veu que la seva intensitat va ser força desigual (un document parla de tres pams i l’altre de 13), fet que no és extraordinari perquè quan el 2 de febrer de 1603 varen caure quatre pams a Quatrecases, l’hereu va escriure que havia nevat durant quatre dies i quatre nits i que pertot hi havia quatre pams, però en moltes congestes s’arribava fins als nou pams. El terreny va estar nevat durant dos mesos, fet que va fer perdre molt bestiar.

Molí del Soler (Rupit). Fotografia de Josep Marimon i Vidal conservada a l’ANC