Darrerament s’ha especulat que l’anomenada Cova de Can Plans, o cova de l’Home Mort, en realitat fos una mina. Donades les característiques geològiques del terreny, sembla que podria ser una hipòtesi força plausible.
Del que no hi ha dubte és que no massa lluny d’aquesta cavitat, en direcció a llevant, hi ha una altra boca amb morfologia de mina i un recorregut aproximat d’uns sis metres, que correspon a una explotació de mineral o, més aviat, a una cata.
Així mateix, uns dos-cents metres al sud, sota un bloc caigut, es troba un refugi que aprofita una altra cata d’un parell de metres de recorregut, tancada amb un petit mur de pedra seca a la part del davant (foto).
Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
Inventari d’Aiguafreda
L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.
Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.
L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.
Inventari de Tagamanent
L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).
Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/
Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva
Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles
Construcció integrada al marge del camp, actualment sobre el camí (41º 42’ 727 – 002º 16’ 538 – 263).
Una porta molt estreta d’1,10 m d’altura i 40 cm d’amplada (segurament per la pressió del terreny) dóna accés a una petita cambra d’1,80 m de fons x 80 cm d’ample en el lloc més gran i 1,20 m d’altura, Està construïda en pedra seca i el sostre és fet amb lloses planes.
Al sud del turó de les Planes, dit també dels Tremolencs al mapa de l’ICC (41º 41’ 742 – 002º 15’ 548 – 534), al marge de la pista principal.
Es tracta d’un forat d’entre 1,30 i 1,40 metres de diàmetre i una profunditat d’un metre, actualment ocupat per sediments. Algunes de les parets semblen haver estat sotmeses a altes temperatures o directament al foc. Per la seva tipologia, considerem que es tracta d’un forn de carbonet. Caldria una excavació per poder-ho documentar amb més certesa.
Estructura de planta quadrada de 3 m de costat i 3,40 m d’altura. Es distingeix perfectament el forn i les olles, a les quals s’accedeix per uns arcs de mig punt. Les boques de les olles estan protegides per un gran arc rebaixat que fa 2,80 m d’ample per 1,50 m d’altura. En aquesta façana es veuen els encaixos d’unes bigues que segurament cobrien alguna mena de porxo.
Es diu que podria ser del segle XVIII i que a prop s’han trobat restes de ceràmica romana i ibèrica i d’un forn ibèric.
El forn ibèric es troba al sud de la teuleria, a escassos metres. Té la mateixa morfologia i mides que els altres que han aparegut a la zona.
Al nord-est del turó de les Planes i a ponent de la font dels Tremolencs (41º 41’ 884 – 002º 15’ 701 – 485).
Estructura de terra cuita d’aproximadament 3 m x 2 m. Es conserven tres línies de forats rodons que comunicaven la cambra de cocció amb l’olla. Aquesta darrera és una sola cambra de perfil irregular (a partir d’un espai central se segueixen les filesres de forats). Està en força mal estat de conservació.
Masia situada al sud de can Valls, sobre un petit collet (41º 42’ 845 – 002º 18’ 266 – 625)
De l’antiga casa només en queden els basaments dels murs, que arriben a un metre i mig d’alçada i delimiten un espai de 9,80 m x 5 m aproximadament. Els murs són fets amb pedra i fang i fan 60 cm, de gruix. L’edificació estava adossada a un marge per la seva banda nord-est, on es conserva una petita fornícula espitllerada.
Per sota de la casa, enmig del bosc, hi ha les antigues feixes i, més al nord, la font de Ferreres (41º 42’ 923 – 002º 18’ 256 – 621).
Més al sud hi ha les runes de la masia de Rupit (41º 42’ 239 – 002º 18’ 127 – 575), tan cobertes de vegetació que resulta pràcticament impossible endinsar-hi.
El turó de Montcau, o de can Sunyer, es troba al sud de Gallicant, ja en terme de la Garriga. Es tracta d’un pla situat just al nivell dels 500 m sobre el nivell del mar, on ha crescut un bosc de pins i sobretot alzines que actualment està molt net.
A ponent del pla (41º 42’ 266 – 002º 16’ 121 – 501) es troba una cabana de pedra seca, exempta, que es conserva sencera. Té una planta en forma de ferradura o u invertida, amb un extrem recte i l’altre en forma d’absis semicircular. L’exterior fa 2,60 m x 3,10 m i arriba a una altura d’1,40 m. La porta d’entrada es troba a l’oest i fa 1,05 m d’altura i 70 cm d’amplada. A la zona de la porta, on el mur es més gruixut, arriba als 95 cm. Les mides interiors són de 2,60 m x 1,25 m amb una alçada màxima d’1,30 m. A la banda sud hi ha dues petites fornícules i una petita lleixa a la banda de llevant. El sostre està fet per aproximació de filades i tota l’obra és feta amb blocs calcaris plans, excepte en una part de la zona sud. El sostre s’ha impermeabilitzat amb una coberta de terra i vegetació viva.
Dos-cents metres al nord-est d’aquesta cabana, a tocar d’una petita pista que mor dalt del pla (41º 42’ 328 – 002º 16’ 236 – 494), hi ha les restes sense sostre d’una altra barraca. Sembla que també hauria tingut una planta de ferradura, tot i que una reforma posterior li dóna un aspecte arrodonit. Segurament la porta d’entrada també es trobava a l’oest. El diàmetre interior és aproximadament d’1,50 m i els murs fan entre 60 cm i 75 cm, i estan fets amb pedra i una mica de fang.
Un centenar de metres al nord, just a l’altre costat de la pista principal (41º 42’ 380 – 002º 16’ 254 – 488), es localitzen les restes del que segurament va ser una altra barraca. La zona ha estat tan remoguda, segurament en les ampliacions de la pista, que no es conserva la planta original i, per tant, no se’n pot fer una descripció.
En general, aquest espai semblaria haver correspost a una zona de conreu, més que no pas ramadera, aprofitant que la zona és pràcticament plana.
Tot i que no s’han pogut trobar les runes d’aquesta masia, sí que sembla que aquestes s’haurien de localitzar a prop de la fita que es troba en el punt 41º 42’ 197 – 002º 15’ 686 – 403, lleugerament al nord-oest. En aquest punt han aparegut un parell de trossos de teula descontextualitzats i alguns forats en una roca. De tota manera, una persona que afirma haver-se estat a can Boget, la masia habitada més propera a aquest lloc, no té coneixement ni de can Vidal ni de can Galdiró, que sí que apareixen en els mapes del Montseny de l’editorial Alpina (primera edició de 1947) i dels Cingles de Bertí (edició de 1967), tots dos realitzats per Josep M. Puchades. Així mateix, can Vidal també apareixia en el mapa de 1924, fet pel topògraf Salvador Brugués. Cap dels dos masos no apareix en els mapes actuals. Només el mapa de patrimoni de la Diputació i els ortofotos de l’ICC recullen can Vidal, però la seva situació no sembla que sigui correcta.
Prop del lloc on els mapes indiquen que es trobava can Vidal hi ha una fita de terme feta amb pedra rogenca. Es tracta d’un bloc de planta quadrada de 27 cm per 24 cm i 50 cm d’alçada. A la cara nord hi figura escrit “MO 1663”, que interpretem com a Montmany i la data de la seva instal·lació. A la cara sud només s’hi distingeix la lletra G, que suposem que correspon a la Garriga.
Es troba en el punt 41º 43′ 252 – 002º 16′ 705 – 391, en un revolt de la pista que puja cap a can Valls des del Figaró, en el sot de les Pomeretes. Commemora l’assassinat de mossèn Ramon Pascual Casanoves, rector de la Garriga, el dia 2 d’agost de 1936, a mans del comitè revolucionari del poble. La creu es va aixecar després de la guerra.
Segons el catàleg de la Diputació, la base de la creu està situada a l’interior d’un encaix a la roca natural. Al costat sud-est de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l’interior de l’encaix hi ha molsa i material sedimentat.
La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d’una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d’ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l’inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible.
El plafó informatiu que s’ha col·locat en el lloc dels fets l’anomena “Creu de Sant Ramon”. No sabem, però, si mossèn Pascual va ser un dels sacerdots morts durant la guerra civil beatificats; en cap cas, però, no hauria estat canonitzat i, per tant, caldria parlar de la creu del beat i no de la creu del sant.
Patrimoni Existencial 