Al Centre d’Interpretació del mas de Quiquet (Horta de Sant Joan, Terra Alta) hi ha una reproducció del que en aquella zona es deia un clot de pega o de quitrà, que es pot veure en la fotografia següent:
En aquests forns de pega es cremava la fusta interna dels pins negres (Pinus nigra), que conté una gran quantitat de reïna. El forn constava de dues part clarament diferenciades, dues cavitats que en aquest cas eren de mides molt diferents. En la primera hi hauria el forn pròpiament dit, que s’omplia d’estelles de fusta, disposades verticalment. Un cop ple, s’encenia per la part de dalt i la mateixa calor generada per la combustió de la fusta feia que la reïna anés sortint poc a poc fins arribar al fons del forn. Aquí, mitjançant un canal, era conduïda a una segona cavitat, molt més petita, anomenada olla.
El que s’obtenia amb aquesta destil·lació era un producte anomenat quitrà o a vegades brea, procés que durava unes 24 hores.
El quitrà es feia servir fonamentalment per impermeabilitzar les embarcacions (calafatejar).
Però si el que es volia obtenir era pega, calia calar foc al quitrà i anar remenant-lo. Al cap de mitja hora s’apagava i es deixava reposar, de manera que en sortia un producte sòlid i negre, la pega.
Aquesta tenia aplicacions medicinals (d’aquí la paraula pegat, que avui dia ha estat substituïda per parxe), però servia per moltes altres coses: els pastors la feien servir per fer les fèrules dels animals que s’havien trencat alguna extremitat, servia per enganxar coses (d’aquí la paraula pegamento), i també per impermeabilitzar les botelles de vi (la bota de pell) o els bots.
De fet, fins a l’arribada del plàstic i altres derivats del petroli, la pega i el quitrà varen ser molt demandats.
Patrimoni Existencial 