Gravat a la riera de Passarell

A la riera de Passarell, just una mica aigües amunt de l’aqüeducte de Passarell, enmig del llit del torrent, es troba una pedra amb un gran gravat.

Segons Cristina Casinos es tracta d’una pedra de gres de granulometria fina amb un gravat rupestre. Segons aquesta font, s’hi pot observar una figura humana amb aspecte de ball, amb el cap orientat al sud, una cara amb orella i ulls incisos en la pedra, un bec amb ull tipus gall i altres línies i corbes sense identificació.

Gravat de la riera de Passarell (Moià)

La veritat és que ens fa la impressió que es tracta d’un personatge que està nedant, just al davant d’alguna mena de monstre, però ja sabem que la imaginació és lliure.

Sembla clar que es tracta d’un gravat força recent, i com veurem més endavant no és l’únic, tot i que sí el més espectacular.

Inscripcions de la Font del Picasó

La font del Picassó es troba en terme de França, però molt propera a la frontera, per sobre de Dòrria i a prop del terme d’Alp. Es tracta d’un petit degotall d’aigua a la paret del qual hi ha gravades diferents inscripcions, que normalment fan referència a noms de persones i dates dels segles XIX i XX.

Inscripció de 1896 a la font del Picassó

Se suposa que corresponen als noms de persones que passaven de França a Espanya, ja que aquest era un dels camins habituals per fer-ho.

Roca de Passarell

Segons la Catalunya Romànica, es tracta d’una roca de gres que contenia uns gravats piquetejats, que donava lloc a figures en negatiu. Hi havia representacions cruciformes que no es podien emmarcar en cap dels prototips clàssics: amb els braços patents, acabats en cercles, amb peana o amb els braços units sobre el pal amb un semicercle.

Interpretació de la roca de Passarell, segons A. Casanovas (Catalunya Romànica)

També hi havia lletres i inscripcions, figures en espiral i algunes representacions modernes (com la data de 1910). Cronològicament són molt difícils de datar: segur que hi ha elements d’època històrica, però no es descarta que algun d’ells fos prehistòric.

En el seu moment es va dir que podia tractar-se d’un límit de terme o d’una marca de pas, però res no queda clar.

Actualment, amb prou feines es veuen alguns dels gravats de la banda dreta, que han estat bandalitzats i sobreescrits. Tota la part esquerra va desaparèixer en exfoliar-se la capa superior de la roca.

Joan Escoda n’ofereix unes imatges de l’any 2016, on encara es veu alguna cosa de la part dreta, perquè l’esquerra segurament ja havia desaparegut (com a mínim així apareix en les fotos que es varen fer l’any 2010 i així la vàrem trobar l’any 2018 quan vàrem fer la revisió del mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona)

 

 

Gravats del turó de Senyes

A Pardines (Ripollès), sobre les runes de la casa de la Boixetera, hi ha un ampli coll que es diu coll de Senyes, i que acaba en un turó de 1.554 m d’altura al sud-oest. El turó ha estat en bona part convertit en prats de pastura i s’hi han extret algunes pedres en forma de lloses.

Gairebé dalt de tot, en les pedres que encara queden al lloc, es troben diferents gravats tots ells molt prims. Hi hem vist figures geomètriques i pràcticament indesxifrables, una dona, una marella o tauler de jocs, etc.

Tot i que resulta molt difícil, per no dir impossible, de trobar una cronologia, hi ha dues dates gravades que ens podrien donar una pista. Una d’elles és la de 1769 i l’altre semblaria ser de 1816, de manera que aquests gravats es poden considerar contemporanis

 

 

Gravats de Feitús

Feitús és un dels núclis que actualment formen el municipi de Llanars (Ripollès). Des del nucli rural ens enfilem per la serra de Meianers en direcció al pla de les Bigues i anem trobant una sèrie de gravats, que sembla que no serien massa antics.

En una primera pedra esquistosa trobem una petita cassoleta (5 cm de diàmetre, rodona) i al seu costat alguns gravats, entre els quals destaquem els dos que segueixen:

Gravat geomètric a Feitús

Una au gravada en una pedra de Feitús. La inscripció és il·legible

La primera és una figura geomètrica, molt semblant a algunes altres que apareixen per la zona. Al seu costat, trobem també una au molt esquemàtica i a sota una inscripció totalment esborrada.

Una mica més amunt hi ha una pedra plana amb diferents cassoletes i alguns forats provocats per la corrosió de la sal, ja que es va fer servir com a salera.

Més amunt trobem una altra pedra amb un gravat incís de tipus geomètric. Així, després de superar una forta pujada, arribem fins al turonet que l’ICGC anomena la Barraqueta i l’Alpina turó de Meianès. Aquí es troben diferents gravats, entre els quals destaquen tres possibles marques de bestiar:

Una de les inscripcions, que està al costat d’aquestes marques, porta la data de 1948, i una altra mostra una gravat que a simple vista sembla una inscripció però que no sembla tenir sentit:

Inscripció o dibuix?

Al final, dalt de tot de la carena, hi ha una inscripció que de moment no hem pogut desxifrar.

Com hem anat veient, aquesta zona entre Llanars, Vilallonga, Setcases i Molló sembla bastant rica en gravats fets en les pedres més notòries. En conjunt no semblen massa antics i sembla que podrien ser el resultat de la feina dels pastors.

Gravat del torrent de l’Abeurador

Com a continuació del que en el seu moment vàrem publicar sobre aquest gravat, avui oferim una nova representació gràfica del mateix (la regleta fa 20 cm i està orientada al nord):

Gravat del torrent de l’Abeurador

El gravat queda al cim d’un petit cingle, avui dia en un espai cobert per la vegetació. S’hi veuen mitja dotzena de cassoletes, la més gran de les quals fa 12 cm de diàmetre, unides entre elles per diferents reguerons.

No massa lluny del lloc tenim un parell de balmes que havien estat ocupades. Una d’elles és la dels Cortils i l’altra queda una mica a l’oest, on va aparèixer un material que podria ser medieval. I a uns 500 metres al nord-oest una altra roca possiblement amb inscultures.

La creu gravada del cal Faré

Això de cal Faré es troba a Prats de Rei (Anoia), però en els mapes del Cartogràfic li diuen cal Ribera. L’eremitori amb el gravat es troba a un centenar de metres a ponent, en  un marge molt brut.

Aquí podria haver-hi hagut un antic habitatge, tal com demostren alguns encaixos a les parets. El lloc forma part d’una sèrie d’indrets que hem anomenat fornots, sobre els quals ja vàrem parlar:

Aquests fornots continuen sent un misteri, perquè hi ha gent que considera que són antigues coves sepulcrals prehistòriques mentre altres els consideren eremitoris medievals. La presència del gravat amb la creu que mostrem a sota sembla donar la raó a aquesta interpretació, però, com dèiem, estem molt lluny de poder-ne donar una explicació en ferm (i podria ben ser que es tractés de més d’una realitat amb una forma semblant).

Creu de cal Faré

 

Gravat a la Covassa

En un racó del Priorat hi ha un mas que s’anomena la Covassa, segurament pel fet d’haver estat excavat en part dins d’una balma. Actualment el mas està tancat, però en el marc de la porta es troba un curiós gravat d’un senyor de perfil i amb un nas molt llarg.

Gravat de la Covassa

Aquest gravat s’acompanya de diverses comptabilitats i operacions aritmètiques, junt a dibuixos indesxifrables.

Gravats de Cava

A primera vista, sembla que el Cadí sigui tot fet de roques calcàries, però hi ha dues zones que són esquistos (segons el mapa geològic) i és en aquests llocs on trobem algunes inscultures.

Per una banda, Jordi Casamajor ja va parlar dels gravats de Cava (Alt Urgell) (aquí i aquí). Es tracta d’uns gravats naviformes o fusiformes i alguns gravats lineals, que segurament corresponen a cronologies molt diferents. La descripció que en fa Casamajor és prou vàlida i per tant no cal parlar-ne més. Quan a la interpretació, només direm que actualment hi ha una diversitat de teories per parlar de tots dos tipus de gravats. Per tant, tampoc no en diré res.

Cassoleta triangular entre Cava i Querforadat

L’única cosa que val la pena remarcar, perquè creiem que no era coneguda, és l’existència d’una suposada cassoleta de forma triangular, que es troba situada en un bloc que hi ha a la carena que va del coll d’Eruga fins al tossal de Badés, a un centenar de metres del coll i pràcticament dalt de la carena que separa el Querforadat de Cava. Fa uns 15 cm de costat i en principi no n’hi ha cap més a les rodalies (com a mínim no les hem vistes).