Francesc Roma Casanovas

Sant Martí de Sentfores

Publicat el 24 Març 2023 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta de l’antiga església de la parròquia, consagrada originalment l’any 1151. L’església va ser reformada en diferents moments, entre els quals finals del segle XVI i principis del XVII. A l’interior apareix gravada una creu, que possiblement sigui la creu de la consagració.

L’església va ser abandonada a mitjan segle XIX i actualment està mig enrunada i la porta d’accés tapiada.

A l’interior es troben un parell de capelles laterals. En una d’elles es veu l’anagrama de Jesucrist, l’any 1598 i un anagrama que sembla que hauria de ser el de la Verge Maria:

Si ens fixem en la imatge de sota, veurem que l’anagrama de la Verge conté totes les lletres del nom de Maria (excepte la erra?).

El que resulta interessant és que hi podem veure una ve baixa junt a una i (que a vegades es va representar com una ve doble). Aquesta ve doble apareix en diferents llindes de la comarca, entre elles una d’una casa de Santa Maria d’Oló (sota l’anagrama de Jesucrist):

Per tant, és força probable que aquesta mena de ve doble que apareix a la llinda sigui un anagrama de la Mare de Déu, tot i que sovint s’hagi dit que correspon als tres claus de Crist (que trobem en l’emblema de la Companyia de Jesús).

Si descartem que es tracti dels claus de Crist és perquè, quan l’any 1604 Ribadeneira va publicar el seu Flos sanctorum, la imatge que estem comentant apareix dins d’un cor, fet que permet pensar que no es tracta dels tres claus de Crist sinó del Cor de Maria. I Ribadeneira no és l’únic autor que en aquell moment va dibuixar aquests tres elements dins d’un cor.

Sabates contra les bruixes

Publicat el 19 Març 2023 by Francesc Roma Casanovas

Un bon amic m’acaba de dir que hi ha un cas documentat en què una persona es protegia de les bruixes deixant les seves espardenyes penjades a la porta de casa. Ho ha tret d’un llibre sobre els pobles abandonats, on trobem aquesta imatge i un peu de foto que diu “Aquestes espardenyes eren d’en Siset Costa d’Albons. Les tenia penjades a la porta per allunyar les bruixes i els mals esperits“.

Ja fa temps que em va sorprendre un cas català, com és el que us mostro en la següent fotografia:

Com es veu, es tracta de dues sabates desaparellades penjades dins d’una cabana, on figura clarament inscrit a la paret l’any 1950. Quin significat tenien?, si és que en tenien algun…

L’única cosa certa, és que sembla que en el món britànic el fet de guardar sabates amagades dins de les construccions (per exemple, enmig de les parets), va ser un element que servia per protegir-se de la mala fortuna (segons diu la Wikipèdia). Veig que si li demaneu a Google informació sobre “Concealed shoes” es portarà a diferents pàgines que en parlen.

Però, en coneixeu algun cas a casa nostra?

Inscultures a la Mora

Publicat el 4 Març 2023 by Francesc Roma Casanovas

Aquesta comunicació vol donar a conèixer els gravats rupestres i les cassoletes que es troben a la zona composta per terrenys del Buntsandstein (gresos vermells) de l’antiga parròquia de la Móra (municipi de Tagamanent), una zona que s’estén entre 750 i 1.300 metres sobre el nivell del mar. El conjunt inclou un centenar de cassoletes, vuit gravats (quatre d’inèdits) i 23 creus de diverses formes i mides.
La comunicació intenta aportar algunes hipòtesis sobre el seu origen i cronologia, però l’important és la seva descripció i documentació.
Paraules clau:
Inscultura, cassoleta cupuliforme, gravat rupestre, Tagamanent

Estudiosos_Montseny

Les marelles no servien per jugar!

Publicat el 16 febrer 202316 febrer 2023 by Francesc Roma Casanovas

les marelles són una mena de gravats que recorden taulers per jugar al tres en ratlla. Al turó de Senyes (Pardines, Ripollès) n’hi ha una –junt a força altres gravats, tots a l’exterior− que té una disposició horitzontal, de manera que es podia fer servir per jugar, ja que la força de gravetat mantenia les peces del joc en el seu lloc (la podeu veure en el vídeo que hi ha al final).

Ara bé, en altres casos la seva disposició vertical impedeix aquesta interpretació, ja que no serveixen per jugar a cap joc (les fitxes caurien per atracció gravitatòria). És el cas de les dues marelles que hi ha gravades a l’entrada d’una de les cabanes de Camarasa (Noguera). El fet que estiguin gravades a les parets de la porta impossibilita qualsevol forma de joc amb elles.

D’aquí que haguem de pensar en una altra interpretació.

Per fer-ho, en primer lloc diguem que Jean Abélanet pensa que podria ser que les marelles es poguessin considerar símbols solars (Abélanet, 1976, p. 175), i, en segon lloc, fem-nos ressò de les idees de Josemi Lorenzo Arribas (2021), per a qui es tractaria d’un símbol protector.

Segons aquest darrer autor, la hipòtesi lúdica que les interpreta com a taulers de joc es va descartar “en la primera ocasión en que se trató monográficamente de estas manifestaciones medievales en España en la década de los 80 del siglo XX”, tot i que posteriorment en moltes ocasions s’hagin continuat fent altres interpretacions en el mateix sentit.

Una vegada analitzada la qüestió Josemi Lorenzo arriba a la conclusió que és un element “profusament representat” durant l’edat mitjana, fins a pràcticament desaparèixer al segle XVI. Per això conclou que durant l’edat mitjana haurien tingut un sentit simbòlic i s’haurien convertit en ideogrames:

“Se representaron como elementos de protección, por lo que se les concedió cualidades apotropaicas, al igual que otros muchos signos e ideogramas. Por ello se ubicaron preferentemente en los sitios liminales de una construcción (galerías), los más frágiles (sus vanos y los tejados), así como en las cabeceras, cerca de las sagradas reliquias del altar” (Lorenzo Arribas, 2021, p. 136).

Un gravat sorprenent

Publicat el 13 febrer 2023 by Francesc Roma Casanovas

Buscant per aquests mons de déu, ha aparegut aquest gravat fet en la paret d’una ermita romànica propera a un castell de datació medieval.

Diria que és una majestat, perquè s’hi veu una cara i dues mans tancades dins de tres cercles (dos eren de color vermellós i l’altre potser no estava pintat). En tot cas, té una forma que recorda un arbre, i la part dels peus podia ser el tronc del mateix. Bona part del cos està fet amb traços semicirculars, fets amb un compàs o unes tissores.

A part d’això, no en sé res més. Alguna idea?

En tot cas, potser es veu millor amb una foto i quatre ratlles:

Llindes a Salgueda

Publicat el 8 febrer 20237 febrer 2023 by Francesc Roma Casanovas

A la masia de Salgueda (Osona), en el lloc on havia estat la sala de la casa, trobem dues portes interiors que contenen unes llindes que ens donen una informació rellevant, ja que normalment no apareix en altres casos.

En una diu “1706 / ego / Mariano Salgueda / apono signum”, que cal traduir com que l’any esmentat el suposat amo de la casa va posar-hi un signe o senyal. Com es veu en la imatge de sota, el signe de què estem parlant correspon a una custòdia, la part superior de la qual, la que representa sagrada forma, semblaria un sol amb els seus raigs i l’interior conté una creu o rosassa de quatre braços, tot i que lleugerament inclinada.

En la segona llinda diu que el mateix any 1706 una altra persona anomenada Jaume Salgueda va fer gravar aquell escrit: “1706 / Jacobus Salgueda / me lesit anno supradicm”.

Les dues portes estan separades per un pilar en el que trobem una inscripció extraordinària: “Jacobus Rovira / magisteri domus / me lesit / die / octo me / nci marcii 1706 / vale”, o sigui que aquella inscripció la va fer un tal Jaume Rovira, mestre de cases o paleta, el 8 de març de 1706.

El conjunt de llindes de Salgueda (a part d’aquestes n’hi ha d’altres) mereixerien una acció de protecció per evitar la seva pèrdua i el seu deteriorament.

Gravat en una borda de l’Alt Urgell

Publicat el 14 gener 2023 by Francesc Roma Casanovas

En una borda d’Estamariu (Alt Urgell), a punt de caure, encara es pot veure una porta de fusta amb uns gravats.

Els grafits en qüestió em recorden algunes de les coses que ens proposa en Jordi Casamajor (per exemple a la Colomina de Civís) o en el llibre que ha publicat amb el David Gálvez (magnífic, per cert).

La imatge de l’esquerra em recorda una dona, i si és així, és clar que està embarassada. Per la seva part, a la dreta es veu un home, home…

Potser val la pena dir que en la borda en qüestió apareix una pedra amb un any gravat, possiblement el de la seva construcció (1818). De fet, totes les bordes de la zona que tenen alguna data fan constar que són de la primera meitat del segle XIX.

Rellotge de sol al Sant Dubte d’Ivorra

Publicat el 24 Desembre 202226 Novembre 2022 by Francesc Roma Casanovas

Diu la llegenda, que al segle XI el vi que simbolitzava la sang de Crist es va convertir en sang davant del dubte del rector (llegenda). L’any 1663 es va inaugurar el santuari que avui podem veure (que és una ampliació del primitiu), tot i que la façana barroca és de 1762, tal com donen fe unes plaques amb inscripcions que hi ha a la portada.

Al costat de l’edifici religiós encara es pot veure un cos molt imponent, on antigament s’acollien els pelegrins que arribaven al santuari.

A la façana barroca es pot veure una creu a mig gravar en un dels laterals de la porta, segurament el record d’algun visitant.

I en la façana sud, es troba un rellotge de sol amb només quatre hores, que no se sap de quina època pot ser:

Balma de cal Sabata

Publicat el 17 Desembre 202224 Novembre 2022 by Francesc Roma Casanovas

La balma de cal Sabata es troba a Montmajor (Berguedà) i està inclosa en el Mapa de Patrimoni d’aquest municipi i a l’Invarque.

Balma de cal Sabata. Vista dels encaixos

Segons aquestes fonts, a l’interior de la cavitat es poden observar cinc forats de pal o encaixos de biga quadrats i molt ben conservats, excavats en les parets de roca.

També s’hi troba un recipient cilíndric (1,40 m de diàmetre i 1,70 m de fondària) que comunica amb dos forats que té a la base. Es tracta d’una tina, amb la seva boixa i els encaixos per al brescat. També s’hi veuen restes de parets molt arrasades. Teòricament hi havia d’haver un gravat que recordava “un enginy per fer oli de ginebre”, però tot i buscar-lo, no l’hem trobat.

En aquesta balma es va trobar ceràmica del Bronze final, però les estructures són -gairebé segur- de cronologia medieval (i la ceràmica em sembla que ningú sap on para). Com a mínim així qualifiquen la tina els germans Coromines en el seu llibre sobre les tines del Berguedà. Segurament caldria posar tot el conjunt en relació amb la torre-castell de Montmajor, que es troba a poca distància i dalt del turó.

El que sembla que ningú havia vist abans és una estructura rectangular (90×65 cm), rebaixada, que semblaria correspondre a una base de trepig del raïm i, per la seva posició, segurament era una premsa de vi, el braç de palanca de la qual sembla que es recolzaria a la paret. La base, com acostuma a passar en algunes tines de la zona occidental de Catalunya o ja en terres aragoneses, en comptes de ser plana tenia un petit toll en forma de cassoleta, que facilitava la recollida del most.

Pica amb rosassa

Publicat el 13 Desembre 202211 Desembre 2022 by Francesc Roma Casanovas

És gairebé segur que les rosasses hexapèteles tenien una finalitat apotropaica, de manera que servien per protegir les persones i els seus béns. Si més no, us podeu mirar el llibre del Matthew Champion.

Al museu del monestir de l’Estany es conserva una rosassa hexafòlia tallada dins d’una pica d’aigua beneïda, emplaçament que no podria ser més revelador. Recordem que un document del bisbe Benet de Tocco (1510-1585) establia que “Los faels podran pendrer ab vasos de la aygua benehida pera aspergirla als malalts, casas, camps, vinyas, y altres coses, y pera tenirla en los aposentos, y aspergirse amb ella moltes vegades” (Gelabertó, 2005, p. 267).

Pica d’aigua beneïda amb rosassa al seu interior. Museu de Santa Maria de l’Estany

A més d’això, els capitells del monestir parlen en diferents casos del diable (Massons i Rabassa, 2003), però creiem que en els de l’ala sud –que se suposa que són els més moderns, ja que es proposa una datació de finals del segle XIII o principis del XIV−, més enllà dels motius decoratius caldria veure-hi una mena de catàleg de figures apotropaiques (a la part interior).

Capitell amb rosassa al claustre de l’Estany

De tota manera, d’aquest tema en parlarem amb més detall un altre dia.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: