La fotografia és idíl·lica però amaga una cruenta realitat. Al fons apareix Pobla de Segur, just al final del pantà de Sant Antoni. Les pedres que hi ha en primer terme corresponen a estructures militars, records d’un passat sanguinari.
I és que aquí, als voltants del cim de Sant Corneli, va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil. L’abril de 1938 l’exèrcit franquista va ocupar Tremp, la Pobla i les centrals elèctriques de la Noguera Pallaresa. Això li obria el pas cap a la zona oriental, entre elles la muntanya de Sant Corneli.
Aquell mes també s’ocupà el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, on el general Sagardía va dur a terme una brutal acció repressiva que li valgué el sobrenom del “Carnisser del Pallars”. Se li atribueix la frase: Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia.
El front s’estabilitzà entre Terradets, el Montsec, la muntanya de Sant Corneli, el roc de Pessonada i la Llania, per arribar fins a la frontera francesa.
El 23 de maig, des de Conques, encara en mans republicanes, s’atacà Sant Corneli. Es prengueren els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, i hi hagué un duríssim combat a la Costa Gran, al vessant nord-est de Sant Corneli. Tot i que en principi l’atac va ser un èxit, l’endemà l’exèrcit franquista es reforçà.
En els combats posteriors es calcula que varen perdre la vida uns 14.000 homes d’ambdós bàndols.
Hi ha un bon estudi sobre les fortificacions franquistes que es varen construir en aquest lloc, que es pot consultar aquí.
En record dels fets, l’any 1940, al cim de Sant Corneli (1.351 m) i al costat d’una ermita d’origen romànic, es construí una gran creu de ciment, però aquesta va caure al cap de poc temps a causa d’una forta ventada.
Patrimoni Existencial 