Autor: Francesc Roma Casanovas

Quatre-cents anys de la mort de la Payrona

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Avui fa exactament quatre-cents anys de la mort de la Payrona, la bruixa de Centelles.

Tal dia com avui, de fa quatre segles, la varen trobar morta a la presó de la vila després de sis mesos de captiveri, perquè l’havien acusada de donar i prendre golls (una malaltia que es manifesta amb la inflamació del coll). La seva detenció es va produir en un clima d’histèria que es va manifestar en l’execució de diverses dones a Granollers dies abans.

Dibuix de Lluís Sardà

La Payrona era una dona gran, sola i vídua, d’origen francès: la candidata ideal per ser acusada de bruixeria.

Es diu que va morir de mort natural, però va morir just entre la lectura de la sentència i l’execució d’aquesta. Havia estat condemnada a rebre una sèrie d’assots i a ser desterrada, però no hi va ser a temps.

La seva mort va dur un gran maldecap a mossèn Bolló, perquè ell la coneixia i l’havia confessada mentre era a la presó. Com que també havia combregat, sabia amb certesa que era catòlica. I, com a catòlica, tenia dret a un enterrament al cementiri parroquial.

Ara bé, en el moment que la Payrona va ser morta, el “poble” de Centelles es va presentar al rector i li va dir que no la podia enterrar al cementiri, perquè on havien enterrat bruixes s’havien produït pedregades.

Mossèn Bolló, agafat entre el seu deure com a rector i l’opinió del poble, va decidir consultar-ho al bisbe de Vic. De seguida va rebre l’ordre del seu vicari, que li ordenava d’enterrar-la en terra sagrada, perquè era clar que era cristiana, però això sí, que ho fes amb cautela.

Dibuix de Lluís Sardà

I així va ser: la Payrona va ser enterrada al cementiri de Sant Antoni de les Codines. D’aquesta manera quedaven totes les parts més o menys contentes.

Copio a continuació la transcripció de les notes històriques que se’n conserven:

“Die 20 de juny 1619 fonch soterrada en lo sementiri de la Iglesia de S. Antoni de las Codinas na Payrona del regna de França [molt vella], la qual apres que ague estat capturada en la presó de la vila mes de 6 mesos per bruxa y perque sols ague prova en lo proces de que avia donats y llevats golls la sententiaren a assots y desterro y apres de llegida la sententia un mati la trobaren morta en la preso, y aci no rebe sagraments, ni feu testament. Era molt vella – y perquè aquest any se han sentenciadas is sentencian a mort cada die moltas Bruxas en Catalunya y en particular en lo bisbat de Vich dita Peyrona stava en esta suspita y ahi la avem soterrada alli ab cauthelam. Anima eig requiescat in pace. Amen. Antes de la preso savia confessat y combregat en Valldeneu y stant assi tambe avia confessat.”

“Aquest any sa aguda gran persecutio de bruxas en Cathalunya que ni san penjadas casi ininidad. En Granollers 9 ab una vegada.“[i]

[i] ABEV, Centelles, Santa Coloma, Q/1.

 

“En la presó de la vila se ha morta de mort natural una dona anomenada Payrona, la qual stava capturada per Bruxa, y vist lo proces lo Jutge la avia sententiada li donassen assots y desterro, y llegida la sentencia ses morta ab fama de ser bruxa, per lo qual lo Poble se inquieta y separa en que no sia soterrada en esta parroquia perque diu que alli hont ha[n] soterradas Bruxas cau pedra. Y aci yo sibe veie no hia sufficient causa peraque li sia negada la sepultura eclesiàstica totavia per satisfer al poble he tingut a be acudir a vm perquè al peu desta, o altrament, proveesca lo que tinch de fer en esta ocasió, del qual rebre merce. Guarde Crist a vm.” Centelles, 29 de juny de 1619 [segurament era el dia 19]. Damià Bolló rector de Centelles.

Al marge diu: “Dit die de 20 de juny 1619 fonch soterrada dita Peyrona en lo sementiri de S. Antoni de las Codinas de dita parª“.

A sota respon Antoni Vallespir, oficial i vicari general del bisbe de Vic: “Sr. Rector ja estic mirant lo procés de vm y (…) en lo dela bruixa pus no la havian sententiada a mort senyal es que no era lo cas provat y aixi no deixe de donarli terra sagrada que no ens apar seli pugua negar [totaixi per major satisfactio se informara del proces y si tenia rosari, creu y bulla y si rebuts los sagraments y si te tot aixo no se li pot negar] Ntro Sr. Vic, 20 de juny de 1619.“[i]

[i] ABEV, Centelles, Santa Coloma, D/3.

 

Base de trepig del Clot de la Fou

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Viver i Serrateix, al nord de cal Guinard, per sobre del clot de la Fou (31T x=400322 y=4647073) hi ha les restes d’una antiga zona de trepig de raïm, tal com es veu en la fotografia adjunta:

Base de trepig

El més interessant, però és escassos metres per sobre, just a la paret del cingle, on apareixen alguns encaixos molt desgastats, segurament d’algun edifici.

Aquí apareix alguna ceràmica que be podria ser medieval.

Forn de cal Bord

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

De cal Bord (Viver) no en queda pràcticament res, però ens queda encara una tina de més de dos metres de diàmetre, i una premsa tallada en una roca. L’encaix on anava la biga fa 27×23 cm, mentre el plat fa 75 x 802 cm. En surt un rec de 80 cm de recorregut que recollia el most. Es troba al punt, 31T x=400084 y=4647260.

Encaix i plat de la premsa

A dos metres més al sud, hi ha dues estructura d’entre 40 i 50 cm d’amplada, amb uns encaixos que se suposa que devien ser els muntants de la premsa. Tot sembla indicar que el plat de premsa va “desaparèixer” en els darrers anys.

Aquesta premsa es troba a l’extrem sud d’un petit replà rocallós que acaba en un cim a tocar de la pista, on ha crescut un roure imponent (400110-4647289). A l’extrem est i gairebé dalt de tot, apareix un edifici de planta rectangular, fet amb grosses pedres perfectament escairades. Per dins té una planta rodona, fet que fa pensar en una tina, però la mena de coberta i el fet que a les rodalies es trobin diverses mostres de terrissa cuita, em fa pensar que es tractava d’un antic forn. Caldria una excavació per saber-ne alguna cosa més.

Forn de cal Bord

Tina de cal Guinard

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a Viver i Serrateix (31T x=400428 y=4646897). Es troba en un estat lamentable i tan sols es reconeix la forma que tenia i la boixa.

Boixa de la tina

La tina fa un diàmetre aproximat de 2,20 m i una altura d’uns 2,5 m. Estava coberta per un edifici quadrat, d’uns tres metres de costat, del qual s’endivinen part dels murs. Sembla que l’interior no era fet de cairons vidriats (podria ser que hagués estat tallada a la roca).. Presenta un encaix per al brescat.

Paret exterior de la tina

Rep el nom d’un antic mas que es trobava al costat del camí que va al Pla de les Sogues, del qual queden algunes restes de paret. Al nord de l’antic mas, tocant a la pista, hi ha una agulla de roca amb uns graons per pujar al cim i un dipòsit a la part superior. Aquesta estructura es va interpretar, molt dubtosament, com una torre de defensa medieval.

Les tines de Caselles

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troben a Viver i Serrateix, i apareixen documentades en el treball del germans Corominas. La número 1 es troba més enlairada (31T x=400359 y=4647284), fa 2,20 m de diàmetre i 1,60 de profunditat a la part més fonda. Els germans Coromines consideren que a llevant hi ha l’accés terraplenat a la boixa, però no es pot assegurar.

El que no recullen els germans Corominas són les restes d’un petit edifici que es trobava a escassos metres al nord de la tina: aprofitant l’espai que deixaven els blocs (3 x 2,20 m), i tallant quatre encaixos de bigues a la roca nord es va aconseguir cobrir una petita estança, orientada a ponent. Dues regates tallades a la pedra permetien allunyar l’aigua de l’interior de la tina. A la zona apareixen algunes escasses restes de teules.

Uns 10 m al sud-oest hi ha un petit forn d’oli de ginebre, amb un cercle de 24 cm de diàmetre, on es produïa la combustió, i una regata de 95 cm de llarg que, en baixada, duia l’oli de ginebre cap a una pileta de 20 cm. El desnivell es poc, però ja era suficient per recollir el preuat oli de ginebre, tot i que segurament la seva producció devia ser molt esporàdica.

No massa lluny (31T x=400348 y=4647255), hi ha un altre forn de ginebre. En aquest cas, la superfície de combustió feia 24 cm de diàmetre i el rec aproximadament un metre. El rec acaba just en un petit marge, on es recollia la producció.

La tina de Caselles número 2 està formada per tres grans dipòsits cilíndrics, connectats entre ells. La tina pròpiament dita fa 2,10 m de diàmetre i 1,40 de profunditat. Està connectada per un forat a 20 cm del fons que travessa un espai de 15 cm fins arribar al follador (1,10 x 0,50 m).

Connectat amb aquest per un parell de forats, es troba un altre fonyador o un segon dipòsit per rebre el most que fa 65 cm de diàmetre per 50 cm d’altura.

La boixa es troba a la banda nord, i s’hi arriba per una mena de trinxera tallada a la roca que fa 2,20 m de llargada per 80 cm d’amplada. Al final d’aquesta, hi ha una pica de decantació de 95 cm de diàmetre i 80 d’altura.

En aquest cas no sembla que hi hagués cap tipus d’edificació annexa.

Trull del castell d’Almudèfer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El castell d’Almudèfer es troba en terme de Caseres, al límit de la Terra Alta, just a sobre del riu Algars. La documentació el situa al segle XIII. Si us interessa el tema, en trobareu informació a la Catalunya Romànica i a la Wikipèdia.

Dalt del turó apareixen les restes del castell, complementades amb les d’una torre de planta més o menys quadrada que es troben al seu llevant. Just als peus de la torre, tallada en una roca, trobem el que la bibliografia descriu com una cisterna.

El trull del castell d’Almudèfer

Sense poder-hi posar la mà al foc, tot sembla, però, que es tracta d’un trull per fermentar el vi. L’estructura fa 3,20 m de llargada per 2,10 d’amplada, i té una profunditat d’1,80 m. L’existència a la part inferior d’un forat per buidar-ne el contingut fa pensar en una boixa com les que es feien en els trulls o tines de vi. D’altra banda, la presència a la part superior de sis encaixos situats en parelles, que semblarien haver aguantat una estructura de fusta, sembla indicar que es tractava d’un brescat (superfície sobre la qual es trepitjava el raïm, de manera que el most queia directament a l’interior del trull).

Forn de los Fornets

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A l’est de Calaceit hi ha dos topònims que em cridaven l’atenció: un, el coll de les Moles, l’altre, los Fornets.

De les moles, no en vaig saber trobar ni rastre, però al barranc dels Fornets, sobre una llisera de pedra, vaig trobar una pila d’uns 50 cm de llarg, de forma força arrodonida, connectada a tres regates d’un metre de llarg que conduïen el producte resultant de la destil·lació en sec dels ginebres cap a la pileta, on era recollit l’oli de ginebre (després calia esperar que per diferència de densitats, l’aigua se separés de l’oli).

 

Forns de la plana Gallera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es tracta de dos forns d’oli de ginebre que es troben en terme de Riba-roja d’Ebre. Són a tocar d’un antic corral, en el lloc conegut com plana Gallera. Estan tallats sobre una roca de 5 x 4 m, que s’aixeca una mica més de mig metre sobre el terra. Al costat hi ha diversos forats, cassoletes i regates tallades a la roca.

La seva estructura presenta una pila, a la qual van a parar diversos canals que recollien l’oli de ginebre barrejat amb aigua.

Forn occidental

El més occidental té una pila de 50 x 40 cm i una profunditat de 30 c. Hi arriben tres petits recs tallats a la roca, tots lleugerament corbats. Un fa 1,50 m, l’altre 1,10 i el tercer també 1,10 (amb un petit afluent de 70 cm al seu extrem superior). Evidentment, la pila es troba a la part més baixa.

L’oriental té una estructura semblant, tot i que en aquest cas la pia fa 46 x 44 cm i una profunditat de 35 cm, i només hi arriben dos recs, un de 80 cm i l’altre de 120.

Forn oriental

El conjunt està parcialment ocupat per vegetació i sediments i, per aquesta raó, no es descarta que pogués aparèixer algun element nou.

El vaig trobar gràcies a la informació facilitada per Antonio Castellví, que em va dir que li havia indicat una altra persona. Amb aquests forns, s’incrementa l’inventari de forns d’oli de ginebre de Riba-Roja (declarats recentment BCIL) i es posa sobre la taula una tipologia que segurament seria anterior als que fins ara es coneixien (tot i que això caldria poder-ho estudiar amb més deteniment).

Mas Barrat (Baronia de Rialb)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A la Baronia de Rialb, sobre un turó rodejat per una paret natural, s’aixequen les runes de mas Barrat, un gran casal de tres pisos d’altura, amb un barri que el tanca i l’aïlla de la resta.

Sant Salvador de mas Barrat

A la part de fora, a ponent, hi ha l’ermita dedicada a Sant Salvador, d’una austeritat corprenedora i datada el segle XI. Just al costat de la porta es troba un petit edifici que resulta ser una tina de vi, de planta rectangular, recoberta de cairons. Tot fa pensar que dataria de l’edat moderna.

La tina

A l’interior de la casa encara es conserven un parell de botes de fusta. Però el més interessant es troba en el camí que porta a la masia, on, reutilitzat com a pedra per delimitar el camí, hi ha un contrapès de premsa de forma pràcticament rodona (90 cm de diàmetre). Al centre té el típic encaix per enganxar-ho al conjunt de la premsa.

El contrapès