Autor: Francesc Roma Casanovas
Cabanes del Catllar (Ripollès)
El santuari del Catllar es troba en el terme municipal de Vilallonga de Ter, però molt a prop de Setcases. És just a sobre de la confluència entre la Ribera del Catllar i el riu Ter.
Si remunteu la pista que ressegueix la ribera per la seva banda nord, passareu per les cabanes del Ras i del Catllar. Passades aquestes darreres el riu gira en direcció nord i s’entra a la coma de Catllar. La pista mor al llit del torrent, però un antic camí permet continuar per l’altra riba, en direcció sud, cap al camp de la Vinya. Es tracta d’un gran prat força pendent, però no seria estrany que antigament hagués estat una vinya. En una carena al principi del camp (42º 22’ 140 – 002º 15’ 866 – 1549) hi ha les restes d’una cabana de planta força irregular, de la qual només queden els primers metres de les parets.
Seguint el camí cap al sud, s’arriba al camp de l’Arç, a l’extrem del qual apareixen les restes d’una altra barraca, també derruïda (42º 21’ 960 – 002º 15’ 834 – 1560). A ponent, i bastant per sobre, hi ha una estructura que sembla correspondre a una antiga cabana (42º 22’ 069 – 002º 15’ 491 – 1765).
A la Jaça del Roc hi ha també dues altres barraques. Una de planta rectangular enganxada a un marge, completament derruïda (42º 22’ 508 – 002º 15’ 431 – 1647) i una altra, situada més amunt, de planta rodona i amb el sostre ensorrat (42º 22’ 555 – 002º 15’ 345 – 1676). Just sobre aquesta cabana hi ha les restes d’una antiga pleta i una balma que sembla el lloc ideal per resguardar-se el bestiar (segurament era la que tancava la pleta per la banda de ponent).
A l’altra banda del Clot del Triader hi ha un corral que aprofita un balmat i una esquerda de despreniment en un terreny ferruginós (42º 22’ 644 – 002º 15’ 369 – 1748). El lloc és d’una gran bellesa i té una visió espectacular. De tota manera, el millor paisatge s’albira des d’un mirador que hi ha una mica més amunt, on el terreny deixa un tros força pla i apareixen les restes d’una altra barraca molt malmesa: la cabana de Tores (42º 22’ 763 – 002º 15’ 345 – 1858).
A sota, a la banda de llevant de la Ribera de Catllar, hi ha un lloc dit els Orris, on es troba una barraca de planta rodona que encara es troba sencera (42º 22’ 388 – 002º 15’ 667 – 1589). El camí que passa pel costat de la barraca és la continuació de la pista per on hem accedit i té una amplada considerable. La construcció és feta amb pedra seca i coberta de gleva. Fa 1,80 m d’altura i 1,80 m de diàmetre (a l’interior). La porta es troba al sud i la coberta és una falsa cúpula. A la banda sud-oest hi ha un respirador.
Finalment, al nord-oest de les barraques del Catllar (42º 22’ 146 – 002º 16’ 201 – 1615), hi ha una altra cabana de morfologia semblant. En aquest cas, però, l’altura interior és d’uns 2,30 m i el diàmetre uns 2,80 m. De planta rodona, també està coberta per una falsa cúpula. La porta és al sud i té dos respiradors al sud-est i sud-oest. La coberta ha perdut la gleva.
Baixant per la pista cap a les barraques, just en un revolt on hi ha un aflorament rocallós, apareixen les restes d’una altra possible barraca, en aquest cas de planta rectangular (42º 22’ 078 – 002º 16’ 105 – 1542).
Comptadors de bestiar
La transhumància ha estat un dels fenòmens més importants en la història econòmica del nostre país i un dels que més impacte va generar sobre el medi ambient. Sortosament, en els darrers anys s’han realitzat estudis de major o menor amplitud que complementen alguns treballs esdevinguts ja clàssics. Tenim, també, un mapa de camins ramaders publicat per la Fundació del Món Rural i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Més enllà d’això, el passeig per alguns d’aquests camins esdevé un exercici interessant i saludable. Els camins que feia servir el bestiar acostumen a no tenir pendents massa accentuats i eren originàriament suficientment amplis com per permetre el pas de més d’un cap de bestiar en paral·lel. Bona part d’aquests camins eren empedrats, sobretot en les parts més pendents o abruptes.
Un element interessant que s’hi pot trobar són els comptadors. Normalment es diu que un comptador és una obertura de dimensions no massa grans, feta a la paret d’una pleta o corral que servia per facilitar el pas individualitzat del bestiar oví i cabrum i si convenia poder-lo comptar.
Al Ripollès, coneixem dos d’aquests comptadors. El primer una mica més al nord de la Cot (Gombrèn) i el segon just a mig Pujant del Taforc (o d’Altaforc). A diferència dels casos descrits anteriorment, en aquests exemples els comptadors eren passos estrets entre roques verticals, que en alguns casos semblen haver estat tallats a la roca i presenten murs que acaben de definir el circuït que han de seguir els animals. També sembla que tenien espais d’aturada per al bestiar que no podia travessar tot de cop el comptador.
Barraques del Racó de l’Orri
Es troben just a l’altre costat del Freser d’on es troba l’orri del Roc de l’Orri, entre el riu i la Ribera dels Emprius.
Es tracta d’un conjunt format per dues barraques exemptes (de formes arrodonides) una a tocar de l’altra (la més al nord es troba sencera, mentre la segona està ensorrada), més una balma murada a l’extrem nord, just al peu del penya-segat i una altra barraca de planta arrodonida adossada al cingle, una mica més al sud. A tocar del riu hi ha una cinquena barraca de planta quadrada i sense sostre, que fa la impressió de ser més recent (o haver estat excavada en els darrers temps). Excepte aquesta darrera barraca i la balma, la resta tenien un coberta de falsa cúpula.
Val la pena remarcar que el lloc on es troben és un con de dejecció dels materials que baixen dels Cingles del Racó i que les dues barraques exemptes són just al mig de la zona menys protegida, a tocar del torrent. Aquest fet demostra que no sempre l’arquitectura tradicional o popular va estar tan adaptada al medi com a vegades se suposa. En canvi, la balma i la barraca adossada al cingle estan en llocs perfectament protegits de les esllavissades.
Sembla que des que Gil Roquet les va visitar una s’hauria ensorrat i que aquesta seria la que tenia una planta doble.
La jaça del Roc de l’Orri
La jaça del Roc de l’Orri es troba una mica més amunt de la del Racó, en el curs del mateix Freser (42º 24’ 029 – 002º 13’ 803 – 2141).
Com es veu en la topografia que en va fer Gil Roquet, es tracta d’un autèntic orri, amb un corredor per on “feia cua” el bestiar en forma de pe, dues pletes a banda i banda del corredor principal, i una barraca a l’extrem occidental. Sembla que aquesta barraca seria d’època moderna (segle XVI aproximadament) tot i que caldrà esperar les publicacions del grup d’arqueologia que hi ha està treballant per tenir-ne conclusions més sòlides.
La topografia de Gil Roquet mostra que la cabana tenia el seu accés des de fora de les pletes i que aparentment estava formada per un espai quadrat annex a un altre de semicircular.
Ruta prehistòrica de Céllecs
Pocs indrets de Catalunya permeten conèixer el nostre passat prehistòric com la serra de Céllecs, a la Roca del Vallès.
En aquest itinerari veurem tres dòlmens de tipologies diferents, una pedra forada que segurament servia d’enterrament, unes pintures rupestres i una pedra gravada amb creus i altres signes.
La Roca Foradada
Punt d’inici: la ruta comença en una plaça rodona que hi ha al final del carrer que arrenca del quilòmetre 23 de la carretera BV-5001 (de la Roca a Vilanova del Vallès). Des de la carretera trieu sempre el carrer que faci més pujada.
Coordenades: 41º 33’ 815 – 002º 18’ 540.
Dades tècniques:
Distància: 3,2 km
Ascens: 170 m
Durada: 2 hores
Energia: 500 calories
No hi ha aigua
Itinerari:
A la mateixa plaça hi ha unes escales que permeten veure (amb dificultat) el gran dolmen de Can Gol I dins del jardí d’una casa particular.
Es tracta d’una galeria catalana amb un corredor de 8 m de llarg i 1,35 m d’amplada. El túmul feia 14 m de diàmetre.
Baixem pel carrer principal i agafem –a la dreta– el camí de Roca Foradada (rètol), on hi ha un cartell indicador de la Ruta Prehistòrica i el PR C36 (marques blanques i grogues).
De seguida, girem a l’esquerra seguint les marques i passem una cadena. S’inicia el camí de terra.
Dos-cents metres més endavant trobem una cruïlla, amb un pal indicador. A la nostra dreta el camí ens duu a la Roca Foradada. A l’esquerra, un corriol permet anar al dolmen de Can Gol II.
La Roca Foradada és un gran bloc granític excavat artificialment, segurament per servir de tomba. Com la resta d’elements de la zona, podria correspondre al període Calcolític (uns 4.000 anys enrere).
El dolmen de Can Gol II és una cista de la qual només es conserven les dues pedres laterals i la posterior, que formaven una cambra d’enterrament. Hi falta la coberta.
Seguim el camí principal 600 m més, fins a trobar –a la nostra dreta– la cruïlla que porta a la Pedra de les Orenetes, indicada (a 150 m).
La Pedra de les Orenetes és un gran bloc granític, a les parts resguardades del qual es poden apreciar les restes d’antigues pintures rupestres. Un cartell indica que s’hi poden veure 32 figures, però a simple vista pràcticament no es veu res.
Tornem enrere, a la cruïlla anterior i seguim el camí principal. A l’esquerra –indicat– hi ha la Pedra de les Creus. És un gran bloc amb diverses inscripcions, algunes modernes, però d’altres podrien ser d’època prehistòrica.
A partir d’aquí, el camí no presenta cap element d’interès fins passats 800 metres, quan a la nostra dreta apareix el Plat del Molí, una pedra amb un forat a la part superior que no està clar que sigui d’origen natural.
Seguim el camí encara no 400 m més fins que trobem un petit mirador i el dolmen de Céllecs o Cabana del Moro. És una cista rectangular formada per quatre lloses de granit i una coberta, orientada al sud.
La nostra ruta acaba aquí, però seguint les marques blanques i grogues del PR podeu arribar fins al poblat iber de Céllecs, situat dalt d’un turó, però el camí és força més pendent.
Més informació a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7028830
Construccions a la Jaça del Racó
La Jaça del Racó es troba aigües amunt del Freser, al nord del refugi de Coma de Vaca, en un espai de modelat glacial molt interessant (42º 23′ 614 – 002º 13′ 565 – 2040).
En aquesta jaça destaca una gran barraca de planta arrodonida d’uns 4,5 m de diàmetre exterior, amb una fornícula a l’interior. Al voltant de la barraca hi ha fins a cinc construccions més, totes derruïdes, que podrien correspondre a antic espais per guardar formatges (o potser fins i tot patates). També una pleta de forma quadrangular, que també podria haver estat un camp, a la banda nord de la qual es troba una pedra clavada al terra de forma vertical.
Pleta i barraca de Mantinell (Queralbs)
Es troba en el camí que va des del coll de Tres Pics al refugi de Coma de Vaca (42º 22′ 975 – 002º 13′ 879 – 2281).
La barraca és de planta més o menys rectangular (5,40 m x 2,50 x 1,70 m, aproximadament), amb una porta a la banda sud-oest (1,10 m x 0.60 m). Enganxat a la seva banda oest sembla que hi hauria hagut un petit tancat, avui dia molt malmès. La coberta presenta una estructura curiosa: la meitat està feta amb una falsa cúpula de pedra, mentre l’altra meitat és coberta amb 5 bigues que es recolzen en una de travessera. Curiosament, la part que conserva la gleva és la que té la coberta de bigues.
A l’interior hi ha 4 fornícules o armaris a la paret de la banda est, i dues finestres o respiradors a la sud.
Al costat nord i est hi ha una gran pleta, força pendent, i a tocar de l’angle sud-oest de la barraca una pedra amb un forat que podria correspondre a la polleguera d’algun tancat.
Construccions als emprius de les Agudes
L’any 2008, Josep Masnou i Carme Clopés varen publicar dos articles sobre un assentament d’emprivers al vessant occidental de les Agudes (Montseny). A aquests emprius es duien els animals de diferents masies i per dur a terme les seves tasques s’havien construït –totes plegades– un seguit de barraques i corrals. Segons varen recollir, els pastors pujaven des de Sant Joan fins al setembre per pasturar les fages de la fageda. El lloc es troba indicat al mapa de l’Alpina, al nord de la font de les Arrancades.
Les estructures es distribueixen en dos sectors separats pel sot dels Llorers. El sector que es troba més al nord està aproximadament a uns 1150 m d’altura (41º 47′ 581 – 002º 25′ 903 – 1128), mentre el sector sud està lleugerament més baix (sobre els 1030) (41º 47′ 533 – 002º 25′ 699 – 1032). A més a més, mentre el primer ocupa un espai enmig de la fageda, el sector sud presenta les construccions escalonades en un petit carener delimitat pel torrent i la Pedregera Gran (de fet, una de les cabanes és enmig de la tartera).
En el sector nord hem comptabilitatzat 16 estructures, entre cabanes i corrals. Unes tenen planta més o menys arrodonida, altres més aviat rectangular, però en general les parets són poc rectilínies i no s’observa cap morfologia dominant. Tot fa pensar que les barraques eren cobertes amb elements vegetals, perquè no s’evidencia cap mena de sostre. Les estructures acostumen a tenir un petit accés (porta) a la banda sud. Al sector sud n’hem comptades fins a un total de 9.
En ambdós casos estan construïts prop de fonts. El sector nord feia servir la font de les Arrancades (que es troba força més amunt d’on indica el mapa, just on comença el torrent), mentre el sector sud sembla que obtenia el preuat element d’una mena de pou obert a la tartera, per sota de les cabanes més baixes, però per sobre de la surgència que se suma a l’aigua que pot baixar pel sot dels Llorers.
La zona, a més d’aquestes construccions, és plena de carboneres i presenta algunes restes de barraques de carboner (paradors). En el marge d’una pista situada al nord-oest del primer assentament (41º 47’ 647 – 002º 25’ 806 – 1085), hi ha un forn excavat al terra. El seu interior fa 2,10 m x 1,50 m i presenta dues xemeneies tapades, una d’uns 20 cm de diàmetre (l’any 2019 aquesta xemeneia està destapada) i una altra de més petita. Aquesta mena de forns correspon a forns de carbonet.
Les dades que en coneixem suggereixen que el bestiar que s’hi tancava eren ovelles o cabres, però també podria ser que fossin porcs.
Forn de Ribes de Freser
Al nord-oest de Ribes de Freser, relativament a prop de mas Segura (42º 18′ 738 – 002º 09′ 520- 1124) es troba un forn, que no sembla ser massa antic, de morfologia peculiar. Està construït amb pedres de mides i materials diferents, extretes del lloc, relligades amb ciment i amb les juntes arrebossades a la part inferior.
La part superior està formada per un espai quadrat de 3,30 m de costat, dins del qual hi ha el forn pròpiament dit (2 m de diàmetre). L’estructura fa 3,5 m d’altura per la banda sud. Al nord, està enganxat a un marge i per accedir a la seva boca superior es va construir una volta rebaixada coberta de sorra i pedres.
Curiosament, la boca no s’obre a la banda sud (en perpendicular al marge), sinó que presenta dues boques comunicades als costats est i oest. Això permetia introduir la llenya per tots dos costats. Les boques inferiors fan 1,45 x 1,50 m. Al costat est, la presència de la boca del forn i de la volta que aguanta l’accés superior fa la impressió que sigui un forn de dues boques. A més a més, a la dreta de les dues boques, excavat en el marge hi ha un espai quandrangular que devia servir de refugi als fornaires.
De moment no sabem a què estava destinat. S’agrairà qualsevol tipus d’informació.
Aprofiteu el viatge per arribar-vos a les mines de can Paloca.
Patrimoni Existencial 