Forns de can Jeroni

Forn d'obra de can Jeroni (Bigues i Riells)
Forn d’obra de can Jeroni (Bigues i Riells)

Es tracta de dues estructures clarament diferenciades que es troben al nord de la masia de can Jeroni (Bigues), a la riba dreta del torrent, lleugerament elevades i enmig d’un clap de bosc (41º 41’ 008 – 002º 13’ 196 – 275).

El primer és un forn d’obra de dos metres d’ample per 2,20 m de profunditat. A la banda de muntanya (est), encara presenta la part inferior de la paret que tancava el forn. S’observen disset forats (fumeroles) que comuniquen el forn amb l’olla (un metre de profunditat). Aquesta té planta circular i s’hi accedeix per un corredor de mig metre, tot fet en argila cuita. L’interior està ocupat per una columna circular.

Presenta una important analogia formal amb el que s’anomenen forns ibèrics, però el material que apareix a la zona (maons i teules) no corresponen a aquesta datació.

La segona estructura es troba a escassos metres de l’anterior, en el mateix marge. Es va descriure com una estructura indeterminada que podria correspondre a un forn de pega, segons l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Presenta la forma d’una gran olla feta amb terra cuita. Fa uns dos metres de diàmetre en la seva part més ampla i una mica més d’un metre i mig d’altura.

Forn de pega de can Jeroni (Bigues i Riells)
Forn de pega de can Jeroni (Bigues i Riells)

Pous d’en Cuc i d’en Bessa

Pou d'en Cuc
Pou d’en Cuc

El pou d’en Cuc es troba a la carena que puja al Sui (41º 44’ 722 – 002º 21’ 153 – 1224). Es tracta d’una congesta d’uns 7 m de diàmetre.

El pou d’en Bessa es troba a ponent del turó d’en Cuc (41º 44’ 719 – 002º 21’ 340 – 1191). És una construcció en pedra seca de forma circular amb sis metres de diàmetre i uns 6 m de profunditat. Presenta la paret del llavi inferior esfondrada.

Aquest darrer pou té una llegenda fantàstica que l’Higini Herrero ha transcrit aquí.

Masdeu

Masdeu (Cànoves)
Masdeu (Cànoves)

A la carena que va del morro Negre al turó d’en Cuc, a la divisòria entre Cànoves i Sant Pere de Vilamajor (41º 44’ 382 – 002º 20’ 696 – 981).

Gran casa de 17 m x 19 m, amb diverses estances i com a mínim dos pisos, amb un corral a la banda occidental amb un pilar rodó. Els murs arriben a fer 8o cm de gruix i són fets de pedra i fang.

En el mapa de Senén Mateos, de 1924, apareix com un mas habitat anomenat Mas de Deu o Almadiós

Can Morera del Serrat

Al sud del Puig Cogull, en terme de Cànoves (41º 42’ 561 – 002º 21’ 488 – 712).

Estructura de 10 m x 4,90 m, situada dalt del serrat i enmig del bosc, feta amb murs de pedra i fang d’aproximadament 40 cm de gruix. Podria presentar una porta al sud i no es distingeix cap divisió al seu interior.

Can Morera del Serrat
Can Morera del Serrat (Cànoves)

Can Patirem

A l’oest de can Perera, a Sant Pere de Vilamajor (41º 42’ 537 – 002º 22’ 410 – 558).

Estructura de 9,70 m de llarg per 5 m d’amplada, feta amb murs de pedra i fang de 45 cm de gruix, separada de la muntanya per un ampli vall. Presenta tres espais clarament diferenciats, el de més a llevant dels quals podria ser posterior. Possiblement tenia una coberta de teules.

Forn ibèric de Montclús

Forn ibèric de Montclús
Forn ibèric de Montclús

Al nord de can Giravent, a la pista que puja a can Jeroni (41º 43’ 171 – 002º 25’ 913 – 273), a Santa Maria de Palautordera.

El forn pròpiament dit feia 2 m x 2,5 m i es conserven una trentena de forats (fumeroles) d’aproximadament 20 cm x 12 cm. Aquests forats, tenen una profunditat de 40 cm i comuniquen amb les dues olles. De fet, es tracta d’una única cambra de combustió separada per un mur, de manera que queden dos espais d’aproximadament un metre d’ample i uns 80 cm d’altura.

Va ser desenterrat als anys setanta del segle XX. El mapa de patrimoni de la Generalitat el data de l’edat del ferro/ibèric (-650 / -50).

Forn d’en Moix

Forn d'en Moix
Forn d’en Moix

Antiga teuleria que es troba al sud del molí de les Cadires, a l’altra banda del torrent (41º 42’ 908 – 002º 26’ 011), a Sant Esteve de Palautordera.

El forn fa aproximadament uns 3 m de costat i es conserva complet. Les dues boques, orientades al sud, fan 2 m d’altura per 1,30 m d’amplada. Es conserva força bé el reixat que separava les olles del forn.