Autor: Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud de la Castanya, en un serradet cobert de vegetació (41º 46’ 847 – 002º 21’ 153 – 787).

Es tracta d’una estructura molt gran (15 m x 15 m), de com a mínim dos pisos i murs de 90 cm de gruix a la part baixa, fets amb pedra i fang. Consta, com a mínim, de cinc espais diferents. Encara avui dia, alguns murs arriben als 4 m d’altura.

El mapa de l’editorial Alpina situa el topònim la Sala no massa lluny d’aquest indret. Per altra banda, Pladevall (1198) no esmenta aquest mas. Aquests dos fets ens fan pensar si no seria l’antiga Sala, un mas del segle XII.

Antiga masia avui enrunada que es troba al sud de can Geperut (41º 46’ 991 – 002º 21’ 275 – 865). No sembla que presenti cap interès especial, excepte una cisterna o pou negre que hi ha a la banda de llevant, entre la casa i unes corts. Pladevall (1998, 153) la documenta al 1855, però podria ser anterior.

A ponent de can Ribes (41º 47’ 162 – 002º 21’ 530 – 991). Restes d’una construcció de 10 m x 6 m, amb dos espais dividits per un ampli mur i un portal al sud. Els murs fan 60 cm de gruix i són fets de pedra i fang.

Pladevall (1998, p.153) documenta aquesta masia per primer cop a l’any 1717, però el 14 d’abril de 1711, Jaume Vilar de la Castanya registra l’establiment d’una peça de terra a favor d’Antoni Cruells. Aquesta peça afronta amb el Juvany i amb terrenys Gabriel Uyà, i es troba en un lloc que es diu Rebollo. Una nota que permet identificar el protocol indica que es tracta de can Pla.[1]

Masia situada al nord de can Pou i can Font (41º 47’ 162 – 002º 21’ 399 – 969).

Restes d’una masia de dos pisos, amb la cuina i el forn a la planta baixa. ES conserva encara la pica i diverses prestatgeries. Al costat hi ha diverses quadres.

Ens diuen que havia funcionat com a hostal i botiga i que cada setmana mataven un porc. Els minaires del Remei hi anaven a passar les estones de lleure.

Pladevall (1998, p.153) el documenta al 1855, però al 1781 ja apareix en la llista de confrares del Roser.[1]

Són dues masies situades a llevant de la Castanya, passat el sot de l’Adrobau (41º 47’ 094 – 002º 21’ 407 – 937 i 41º 47’ 084 – 002º 21’ 357 – 921).

Can Font està completament embardissada i no s’ha pogut examinar. En canvi, can Pou presenta una estructura d’uns 12 m x 6 m, distribuïda en dos pisos, a l’interior de la qual s’accedeix per una porta de llinda plana, actualment trencada, on figurava escrita una data que avui dia no es pot llegir. La porta dóna accés a la cuina, amb xemeneia i forn blanc i els basaments de l’escala que conduïa al primer pis. Del primer pis es conserva una finestra força interessant, sobre la porta principal. La teulada era a dues aigües, perpendicular a la façana principal.

Ens diuen que al costat hi havia el Pou Xic, que de moment no hem trobat.

El mapa de l’editorial Alpina indica una casa amb aquest nom a llevant del Domingo, on comença el pendent que condueix a la riera del Molí de l’Adrobau. Suposem que es tracta d’una estructura de la qual només es conserva un pany de paret de pedra i fang i una seixantena de centímetres de gruix, situada en el punt 41º 47’ 062 – 002º 21’ 852 – 780, a tocar d’uns camps.

Pladevall (1998, p.152) documenta un mas Bonet habitat al 1419. Al 1748, en una llista de confrares del Roser apareix Ramon Vesa de Masbonet.[1]

El 18 de febrer de 1840 s’enterrava a la Castanya un home a qui anomenaven “el Abi Pilé”, que es deia Anton. Era un vidu de Castelladral. “(…) est home lo dia anterior mori de una caiguda en una Peña de Masbonet, que feia carbó, y despues de la caiguda no tarda motl a morir (…) se demaná á las casas de esta Parroquia si voldrian fer la caritat de donar fusta per ferli caixa, se lográ, y tot se feu de caritat per no tenir ell res.”[2]