Les aigües que baixen pel sot de la Maçana provenen de l’extrem sud del pla de la Calma, concretament del pla de la Llacuna. Es tracta d’una extensa zona, pendent i molt arbrada, solcada per diversos camins carboners. Les places carboneres són innombrables i hi hem evidenciat la presència de quatre grans paradors d’antigues barraques de carboners. L’espai està solcat per antics murs de pedra on discorrien els camins principals, de bast, i on s’assentaven tant les carboneres com les barraques dels seus estadants.
Al nord de Vallfornès, sota la pista que puja al pla de la Calma i al costat d’un antic camí (41º 44’ 494 – 002º 19’ 886 – 715).
Sembla que es tracta d’una estructura força recent, feta amb rajoles cuites aprofitant un angle d’una gran roca de granit. Té una planta triangular amb tres costats d’1,05 m (el de la pedra granítica) i d’1 m els altres dos (fets amb rajoles). El fons està format per la mateixa roca granítica, lleugerament inclinada. En el punt més baix hi ha un petit forat a mode de boixa. La paret nord és feta amb quatre filades de rajoles mentre la sud en presenta cinc. L’alçada màxima que es conserva és de 70 cm.
Podria correspondre a un dipòsit d’aigua, però està molt a prop de diverses surgències naturals. A més a més, el fet que estigui elevada fa molt difícil utilitzar-la per a qualsevol tipus de treball. Potser podria servir de pista per endevinar el seu ús saber que es troba prop d’un camí força important (per l’amplada que tenia) i just a sobre d’un corral de bestiar. Al voltant hi ha diverses feixes que sembla que corresponien a camps de la propera masia de Vallfornès.
Es troba davant per davant de la masia del Forn, a l’altre costat del torrent (41º 44’ 189 – 002º 19’ 770 – 611), tal com indicava Salvador Llobet.
Consta d’una única galeria sinuosa d’uns 18 m de recorregut, que acaba en un espai arrodonit on, a la banda de llevant, s’inicia una petita galeria parcialment reblerta de les restes desaprofitades del conjunt de l’explotació. En el seu tram mig, la galeria fa 1,70 m d’altura i 1,40 m d’amplada, fet que fa pensar en una explotació històricament recent.
Està oberta en un sòcol de granit i no es veu amb claredat quin mineral s’hi devia explotar.
Nom d’una masia de tres plantes, situada just a sota de Vallforners (41º 44’ 180 – 002º 19’ 723 – 616). Tot i que ens diuen que era un forn de vidre, el mapa de l’editorial Alpina l’anomena simplement el Forn i una visita no ha donat cap indici de forn (només una obertura de mig punt tapiada permetria sostenir aquesta hipòtesi, però en realitat dóna dins de l’espai de la construcció).
De tota manera, Salvador Llobet (Llobet 1990, p.311) va deixar escrit que la casa dita el Forn havia estat un forn de vidre i que davant per davant de la casa, a la riba esquerra del torrent, hi havia una mina de la qual es treia el material per a la fabricació.
Estructura de volta apuntada, en forma d’embut invertit, seccionada per la construcció de la pista, que es troba poc abans d’arribar a la font del Capellà (41º 42’ 567 – 002º 20’ 650 – 496).
La part que es conserva fa 1’50 m d’ample i 1,30 m d’altura (actualment, però devia ser més fons perquè el sòl està ocupat per sediments). La part superior consisteix en un tub que se suposa que actuava com a xemeneia que té 90 cm de llargada i tot i això no arriba a sortir a la superfície.
Uns caçadors ens diuen que es tractava d’un antic forn de ferro, que funcionava amb soques de bruc.
Antiga masia situada al nord de Samalús, sota el turó de Prades (41º 42’ 056 – 002º 18’ 531 – 698).
La seva façana està orientada al sud-est i fa 11 m de llargada (per 10 m de profunditat). Consta de dos pisos coberts amb una teulada a dos vessants perpendiculars a la façana principal. Està feta amb pedra del lloc i alguns elements, com la llinda de la porta principal, amb maons cuits. Aquesta façana presenta dues finestres de mitjanes dimensions al primer pis i una gran porta amb volta de maons a la part baixa, amb dos graons per entrar a la casa. A la banda de ponent, en l’espai on hi ha la cuina, hi ha una altra finestra que dóna a la façana principal.
A la banda de llevant, les edificacions continuen durant una vintena de metres amb un corral i unes corts per al bestiar. Per ponent hi ha una petita cort adossada a la paret de la casa i, sota seu, un pou negre.
Al davant de la casa hi ha una era que es conserva en força bon estat i un pou situat una mica per sota.
A la planta baixa hi ha quatre espais clarament delimitats. L’entrada serveix de distribuïdor i hi donen tres portes i l’arrencada de les escales que duien al primer pis (actualment ensorrat, però que se suposa que també tenia quatre habitacions).
La porta de l’esquerra de l’entrada condueix a la cuina, on es conserva el forn, els fogons i un armari encastat a la paret. La porta que es troba just al davant i sota les escales conduïa a un estable. Aquesta part tenia una porta que permetia accedir-hi directament des de la paret de ponent de la casa, de manera que el bestiar no calia que entrés i sortís per la mateixa porta que ho feien les persones. Una altra porta, a la dreta, condueix a una altra habitació (possiblement una cort o un rebost), comunicada directament amb l’estable, i amb una finestra que s’obria a la banda est.
Situada a uns quatre-cents metres a l’est de Puig-Agut, al costat del camí que puja cap a Tagamanent i passa pel nord del Turó Vermell (41º 45’ 655 – 002º 16’ 767 – 711).
Es tracta d’un fons de cabana quadrada amb els murs que la delimitaven, de fins a 70 cm d’altura. Les mides exteriors fan 2,50 m de costat (1,70 m a l’interior). És una estructura exempta, excepte en el costat est, que està adossat a un petit marge.
Els murs són fets de peces de pedra rogenca sense relligar i fan uns 40 cm de gruix. Tenia una porta al sud, de 60 cm d’amplada. Per les restes que hi ha a l’interior, podria haver tingut una coberta de lloses de pedres rogenques.
Es troben en el llit del sot de la Mina, al sud del Boix (41º 47’ 956 – 002º 16’ 945 – 790).
Es tracta d’una petita mina d’un parell de metres de profunditat i 1 m d’alçada, gairebé es podria dir una font de capelleta, construïda en el mateix llit del torrent. La boca presenta una volta feta a plec de llibre amb maons de terra cuita.
Una mica més avall, just a sobre d’una feixa, hi ha una bassa i un rentador. La bassa fa 7 m x 7 m i té una profunditat de 2 m. En canvi, el rentador només fa 3 m x 3 m i té una profunditat d’1 m. Ambdues estructures estan enganxades per una de les parets, que és comuna a totes elles. Els murs fan 70 cm de gruix i estan fets amb pedra calcària relligada amb morter. L’estructura sobresurt aproximadament mig metre per sobre del nivell del terra.
Està situat al sud-oest de la Trona, en el vessant solell (41º 43’ 909 – 002º 14’ 326 – 617).
Està construït aprofitant un bloc caigut. Sota d’aquest bloc es troba un espai triangular de 2,90 m d’ample per 2,20 m de profunditat, amb una altura d’1,10 m que va disminuint progressivament. S’hi accedeix per una obertura triangular encarada al sud de 70 cm d’altura per 80 cm d’ample, tancada per un mur de pedra seca. A la banda oest hi a una xemeneia que surt sobre la superfície més o menys plana del bloc que li fa de sostre. Es troba al costat mateix d’un torrent resguardat per uns murs.
Un centenar de metres més a ponent es troba un altre petit refugi, molt baix i petit (un metre de costat) excavat en un marge d’un antic camí i sense cap construcció de pedra seca.
Al nord de Vallfornès, sota la pista que puja al pla de la Calma i al costat d’un antic camí (41º 44’ 494 – 002º 19’ 886 – 715).
Patrimoni Existencial 