Els Castellots (Tàrrega)

Al nord del quilòmetre 83 de la C-14, en terme encara de Tàrrega, es troba un tossal de 363 m d’altura, que dibuixa una cresta d’est a oest. Tot i la seva modesta altura, sobresurt per damunt de la plana urgellenca.

El cim dels Castellots, des del vessant sud-est

Al cim del turó s’endevinen encara alguns murs d’una construcció, fet que potser ajuda a interpretar el topònim. Al seu vessant sud, a mig pendent, trobem un trull tallat a la pedra, amb quatre costats rectes, però de mides desiguals: si a la banda nord fa 2,35 m, al sud només en fa 2:30, mentre el costat oriental fa 2,23 i l’occidental, 1,60 m.

Trull dels Castellots

A prop del cim apareix una pedra amb uns talls que bé podria correspondre a un contrapès d’una premsa de vi. A banda d’això, hi ha altres pedres que mostren talls fets per picapedrers.

Tot plegat, sembla que correspondria a una antiga masia o torre, amb una explotació vitícola força evident.

Molera a Valldans

A l’extrem nord de l’aqüeducte de Valldans, al sud-est de Sant Pere de Ponts, a frec de cingle, i a tocar d’una torre elèctrica, apareix una antiga pedrera d’on s’havien extret rodes de molí. Encara actualment se’n poden veure dues, una d’1,40 m de diàmetre i l’altra d’1,30 m. El gruix, en ambdós casos, es d’uns 30-35 cm. Es conserven també les tasconeres que havien de permetre extreure-les, tot i que les moles encara es troben in situ.

Roques de Berler (la Noguera)

Les roques de Berlé es troben a la Noguera, en terme de Balaguer. És tracta d’una petita carena molt trencada pels despreniments, però en el seu extrem sud s’hi troben les restes d’un antic mas, segurament medieval.

Antic mas de Berlé

L’espai més evident correspon a un edifici construït en un rebaix de pedra, dividit en dues parts per una paret de tàpia. A llevant hi ha uns encaixos de biga que fan pensar en un altre edifici, i més al nord, una construcció de tàpia adossada al marge (12 x ,5 m). Just a sobre seu sembla que hi ha una antiga era.

Al costat de l’edifici principal hi ha dues piscines rebaixades a la roca, que podrien correspondre a trulls o tines per elaborar vi. Una d’elles fa 3,10 x 1,60 i l’altra 2,50 x 1,30 m. La profunditat, més o menys és d’un metre.

Just tocant al camí hi ha dues antigues sitges excavades a la roca, però actualment partides per la meitat. També hi ha dos espais que no se sap segur si són artificials o no.

Pocs metres a llevant, en un roquer que actualment queda enmig d’un camp, hi ha dos trulls de vi formats per dos conjunts de tres cavitats connectades entre elles: una per trepitjar el raïm, una altra per la fermentació i la tercera per treure el vi. Totes elles estan connectades.

A ponent de l’antic mas, en un altre roquer, apareixen dos trulls més (2,80 x 2,20 m i 1,90 x 2,50 m, aquest darrer amb un espai per trepitjar el raïm.

I més al nord en un marge d’un camp, n’apareixen uns altres en molt mal estat de conservació.

A uns 700 m al nord-est hi ha una tina completament cilíndrica i solitària.

Casa troglodítica a la Llitera

Fa temps que dono voltes i hi dono voltes tot buscant construccions 100% troglodítiques. Fa alguns anys vaig trobar una barraca amb estable i tot a prop de Montsó:

I ara he trobat una cosa semblant a tocar de Tamarit de Llitera, de mides semblants però que en aquest cas sembla més propi d’una casa que no d’una barraca:


De tota manera, em diuen que aquest darrer cas es tracta d’un eremitori ben documentat…

Si en sabeu alguna, us agrairé que m’ho feu saber

El castell dels Morets (Marçà, Priorat)

No he estat capaç de trobar cap referència a aquest castell, tot i que es mereixeria un estudi aprofundit i que sembla que es va fer una petita cala arqueològica.

S’hi pot arribar des de l’àrea recreativa de la Pallissa, seguint aquest itinerari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/marca-pallissa-castell-dels-morets-17692974

Muralla del castell dels Morets

Just a sota del castell, es troba la roca dels Corbs, una codina de gresos vermells que, a la seva part superior, presenta la peculiaritat de tenir cinc forats d’una dotzena de centímetres de diàmetre i força profunds, de difícil interpretació. Una mica més al sud n’hi ha encara un altre. Cal dir que no estan disposats en cercle, sinó que més aviat formen una estructura quadrangular. Podria ser que haguessin servir per sostenir un petit sostre construït amb fusta i altres vegetals per protegir les persones que vigilessin la rodalia i protegissin el castell que es troba just a sobre seu.

Si des d’aquesta roca seguim el camí cap al sud (està marcat), acabarem pujant per una canal on hi ha uns graons tallats a la roca. En arribar dalt del coll, a la nostra dreta (nord) s’alcen les runes del castell dels Morets. Al vessant de ponent encara s’identifiquen uns panys de paret, segurament restes del mur de protecció exterior. Entre aquests i el cim rocallós, es troben uns encaixos a la part superior i uns altres al terra que segurament servien per aguantar alguna estructura de fusta.

Encaixos al castell dels Morets

Molera de la Pallisa (Marçà, Priorat)

Al sud-est de Marçà (el Priorat), a tocar de la riera de Marçà, hi ha l’àrea recreativa de la Pallissa. Aquí, la riera es pot travessar per un pont, i just a la riba sud es veu tota una gran explanada de gresos vermellosos.

Mola a mig tallar a Marçà

El primer que en crida l’atenció és el fet que hi ha moltes evidències del seu ús com a pedrera. I, més concretament, com a molera d’on s’extreien pedres d’esmolar. Les seves mides varien, però no sembla que en cap cas se superin els 60 centímetres.

Es tracta d’una explotació força extensa i molt intensa, que podria ser que es remuntés a l’edat mitjana, tot i que no en tenim cap confirmació documental. Caldria un estudi històric i arqueològic documentat.

Moles a la molera de Marçà

Molera de los Colls Rojos (Bellmunt del Priorat)

Al cim de los Colls Rojos, a la banda sud-est, s’aixeca un petit penya-segat calcari. Un camí recorre aquesta aresta i dalt de tot es troba una mola de molí a mig desbastar. Fa aproximadament un metre i mig d’amplada.

No massa lluny, just al caire del penya-segat, i al sud de l’anterior, hi ha una altra mola, aquesta vegada de 80 cm de diàmetre, que només està començada a desbastar.

A part d’això, hi ha altres evidències que hi havia hagut una pedrera d’on s’haurien extret altres elements. I, baixant la carena en direcció nord, el camí passa pel costat d’una fita dreta, que té tot l’aspecte de ser un menhir.

Els colomers de Vilanoveta

Vilanoveta és famosa per formar part del front del Segre durant la Guerra Civil. Però gairebé ningú no es recorda dels seus colomers medievals (ningú, excepte en Jordi Mir, segons diuen).

Colomer de Vilanoveta

Sant Pere de Vilanoveta era una església situada dalt d’un turó que domina el riu de Carreu. Formava part del terme de Vilanova de Pessonada o Mas de Vilanova, i sabem que l’any 1553 hi havia 10 llars habitades. Algunes d’aquestes es trobaven a les costes del que avui s’anomenen els Casalots, on encara es veuen algunes runes.

Al sud-est de l’ermita, penjats enmig d’un cingle impressionant, es troben les restes de tres colomers d’origen medieval.

Del primer pràcticament només en queda un tros de mur, mentre que el segon encara té tota l’estructura dempeus. El darrer torna a tenir només una paret, però sembla que era el mes gran i el de més fàcil accés.

Interior del segon colomer

Aquests colomers es varen construir sota del penya-segat, de manera que no necessitaven construir-hi cap sostre, i que la part de sota era feta amb una estructura de pedres que dibuixaven una sòcol d’un pam d’altura. Les parets, amb els nínxols dels nius, són fetes de tàpia (fang compactat i assecat).

Els colomers són fàcils de trobar, però el seu accés és una mica més complicat, tot i que amb una mica de sang freda s’hi pot arribar sense cap ajuda artificial.

Can Castellví i can Ximet (Olèrdola)

Al voltant de can Ximet i can Castellví, a les cingleres que els arreceren, apareixen tot un seguit de vestigis d’ocupació propis dels segles X-XV, amb zones d’habitació, de transformació de productes agraris i d’emmagatzematge d’aquesta producció.

Alguns edificis presenten murs fets amb opus spicatum i alguns encaixos a les parets, escales excavades a la roca, ancoratges de pilars de fusta o forats per encastar les bigues dels sostres (amb les seves regates per evitar els regalims). També s’hi troben diverses sitges i cisternes excavades a la roca.

Pel que fa als aspectes productius, cal esmentar la presència de dos antics molins de sang sobredimensionats pel que seria la producció de farina o oli per al consum d’una única casa. Algunes sitges servien per emmagatzemar alguns productes, segurament cereals.

Per saber-ne molt més.

Celler de les Coromines

En terme d’Aguilar de Segarra, però ja tocant a l’Anoia, hi ha un lloc conegut des de sempre amb el nom de les roques dels Moros. Actualment, però, li diuen el jaciment de Coromines, tot i que aquesta no és, ni de bon tros, la casa més propera, donat que es troba a ponent de cal Marietes.

En un petit marge, avui dia pràcticament invisible perquè es troba en el marge d’un camp ple de vegetació, es va construir un petit edifici d’uns 40 metres quadrats. Aprofitava en part la paret d’un balma, i amb alguns blocs de pedra i unes bigues repenjades a la paret s’hi va construir aquesta petita obra que no sembla que hagués estat habitada.

A la part de sobre, hi ha un parell de piques de decantació (o potser tines), la base de trepig i una premsa de vi, al costat d’un contrapès de la mateixa premsa. Tot plegat es podria remuntar al segle X, si no abans, segons les excavacions arqueològiques que s’hi varen fer.

A tocar d’aquest lloc hi ha un conjunt de 4 tombes i un forat més gran que es pensa que podria ser un carner. No massa  més lluny, en direcció a cal Marietes, apareix una altra codina amb 7 tombes més excavades a la roca.

Tombes de Coromines