Categoria: Arqueologia

La creu gravada del cal Faré

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Això de cal Faré es troba a Prats de Rei (Anoia), però en els mapes del Cartogràfic li diuen cal Ribera. L’eremitori amb el gravat es troba a un centenar de metres a ponent, en  un marge molt brut.

Aquí podria haver-hi hagut un antic habitatge, tal com demostren alguns encaixos a les parets. El lloc forma part d’una sèrie d’indrets que hem anomenat fornots, sobre els quals ja vàrem parlar:

Aquests fornots continuen sent un misteri, perquè hi ha gent que considera que són antigues coves sepulcrals prehistòriques mentre altres els consideren eremitoris medievals. La presència del gravat amb la creu que mostrem a sota sembla donar la raó a aquesta interpretació, però, com dèiem, estem molt lluny de poder-ne donar una explicació en ferm (i podria ben ser que es tractés de més d’una realitat amb una forma semblant).

Creu de cal Faré

 

Gravat a la Covassa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En un racó del Priorat hi ha un mas que s’anomena la Covassa, segurament pel fet d’haver estat excavat en part dins d’una balma. Actualment el mas està tancat, però en el marc de la porta es troba un curiós gravat d’un senyor de perfil i amb un nas molt llarg.

Gravat de la Covassa

Aquest gravat s’acompanya de diverses comptabilitats i operacions aritmètiques, junt a dibuixos indesxifrables.

Gravats de Cava

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A primera vista, sembla que el Cadí sigui tot fet de roques calcàries, però hi ha dues zones que són esquistos (segons el mapa geològic) i és en aquests llocs on trobem algunes inscultures.

Per una banda, Jordi Casamajor ja va parlar dels gravats de Cava (Alt Urgell) (aquí i aquí). Es tracta d’uns gravats naviformes o fusiformes i alguns gravats lineals, que segurament corresponen a cronologies molt diferents. La descripció que en fa Casamajor és prou vàlida i per tant no cal parlar-ne més. Quan a la interpretació, només direm que actualment hi ha una diversitat de teories per parlar de tots dos tipus de gravats. Per tant, tampoc no en diré res.

Cassoleta triangular entre Cava i Querforadat

L’única cosa que val la pena remarcar, perquè creiem que no era coneguda, és l’existència d’una suposada cassoleta de forma triangular, que es troba situada en un bloc que hi ha a la carena que va del coll d’Eruga fins al tossal de Badés, a un centenar de metres del coll i pràcticament dalt de la carena que separa el Querforadat de Cava. Fa uns 15 cm de costat i en principi no n’hi ha cap més a les rodalies (com a mínim no les hem vistes).

Molera dels Cogullons

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Les Eres dels Cogullons són una gran codina del terme de Montblanc, molt a prop de l’antic nucli dels Cogullons. Es tracta d’una zona relativament planera formada per gresos vermellosos, alguns dels quals es varen utilitzar per fer moles, segurament d’esmolar.

Dues moles a mig tallar (hi ha una regleta de 20 cm a l’interior)

A la part de sota de la codina, aprofitant el petit cingle, hi ha les restes de parets d’un edifici, segurament vinculat amb aquesta explotació.

Dos negatius de moles més

 

Abric de la Baridana

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En un dels dos abrics de la Baridana (Montblanc, Conca de Barberà) es troba una inscripció feta en color vermell i lletra gòtica, que podria ser de finals de l’edat mitjana. Hi ha qui afirma que es tracta d’una frase del llibre de Francesc Eiximenis, “El dotzè del Cristià”.

Inscripció a l’abric de la Baridana

Segons llegim, segurament deia: “Molt (cuy)dar e poch saber/ Molt prear e poch valer“, que com dèiem, seria una frase de Francesc Eiximenis (1330-1409), tot i que no una citació directa (el text d’Eiximenis deia “Poch saber e molt cuydar, poc aver e larch donar, e poch valer e molt prear”).

Sembla ser que el primer a parlar-ne va ser Fèlix Torres i Amat de Palou, l’any 1830. Un segle més tard, l’any 1929, Josep Iglésies i Salvador Vilaseca la varen transcriure, potser parcialment, i la varen datar al segle XV. L’any 1944 Salvador Vilaseca també en va parlar.

Inscripció àrab o JHS?

Al costat hi veiem una imatge que semblaria escrita en lletres àrabs, però que darrerament ha estat transcrita com l’anagrama de Jesucrist (JHS).

Al costat hi ha una inscripció que diu “M. Pons y Glame“, i una data: 1844.

Aquestes dues inscripcions destaquen pel fet que a les parets de la Baridana també trobem algunes pintures rupestres clarament prehistòriques.

Cassoletes de la Peyra Escrita

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Formiguera (Capcir) hi ha la famosa Peyra Escrita, que Jean Abélanet va descriure en el seu llibre “Signes sans paroles” (Hachette 1986) i que ha estat reinterpretada aquí.

Cassoletes de la Pedra Escrita

La pedra es plena de gravats i inscripcions amb un passat més que mil·lenari. Hi hauria d’haver una sèrie de representacions antropomorfes, segurament altmedievals, una mena de màscara molt més antiga i moltes coses que no són fàcils de datar. Però costen molt de veure (si és que encara hi són, perquè algú es va emportar un tros de pedra a casa seva).

El que sí que hem vist són un conjunt d’11 cassoletes d’uns 4 cm de diàmetre, rodones, i de molt poca profunditat, que semblen distribuïdes (en part) en una línia recta. Tot fa pensar que són més antigues que la resta de gravats, perquè aquests es varen adaptar a les cassoletes per no trepitjar-les, o en algun cas es varen gravar just a sobre. Només n’ha parlat (fins on sabem) mégalithes du monde.

Com es veu en la foto de sota, les cassoletes no han estat polides, sinó que es varen gravar per picoteig.

Detall de les cassoletes

Creu gravada a Moià

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a la banda de dalt de la pista que va del Pla de Maria al Rourell, a Moià.

Imatge del gravat

Es tracta d’un gravat insculpit en una pedra que representa una creu de dos braços pràcticament igual de llargs (60 cm d’altura i 55 cm d’amplada), feta amb un doble traç i amb les puntes arrodonides (creu flordelisada). A les puntes hi ha una mena de borles arrodonides que recorden en alguna manera les creus romàniques, tot i que segurament són molt posteriors
En el mateix bloc, a la part inferior, hi ha una creu llatina d’uns 20 cm d’altura, amb una petita peanya, aquest cop gravada puntejant la roca amb un objecte punxegut.

Segona creu

Casalot Vell del Soca

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud del Solà de Sant Esteve, a Moià, i sembla que correspon a un edifici medieval. Consta d’una construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l’est).

El Casalot Vell del Soca, a Moià

Presenta una porta d’arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d’amplada i no es pot precisar l’altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta.

Porta d’accés a l’edifici

L’edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang.
Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant.

Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu “que hi és lo casal”. De tota manera, no s’ha pogut comprovar.