L’ermita de la Plana es troba a Pessonada, al Pallars Jussà i possiblement va ser l’església parroquial d’aquest poble. Segons va recollir Pep Coll, un noi de 10 o 12 anys del poble duia a pasturar els bous en un camp no molt llunyà. Un dia, va sentir les campanes de la Plana que tocaven i això li va estranyar molt perquè feia molt temps que no s’hi deia missa. Encuriosit s’hi va acostar i va trobar la porta tancada però a dins hi havia algú dient unes oracions. Era un capellà que hi deia missa amb l’església totalment buida. Tenia un cap pelat i blanquinós i les seves articulacions feien un soroll estrany (nyic-nyic). Quan es va girar de cara on era el bover, aquest va poder veure que el cap era una calavera i va fugir cames ajudeu-me, pensant en l’esquelet i el soroll que feia.
De tornada al tros, va recollir els bous i va tornar al poble. Aquí ningú havia sentit a tocar la campana i fins i tot els pares li varen dir que tot plegat eren imaginacions seves. Com que no el varen convèncer, el noi va anar a explicar-ho al capellà del poble, que no havia sentit les campanes, però que li va semblar que tot plegat era possible. A més, li va explicar que dins de l’església de la Plana hi havia un capellà enterrat que segurament era una mica gandul i que alguns dies no deia les misses que li tocaven. Per aquesta raó l’haurien fet tornar de l’altre món per dir les misses que tenia pendents.
Com que el noi va preguntar per què només ell havia sentit les campanes, el capellà li va dir que era a causa de la seva innocència.
Quan el noi es va fer gran, va tornar a l’església, pensant tornar a comprovar el que havia vist aquella nit, però mai no va sentir les campanes ni veure res estrany. Potser és que ja havia dit totes les que tocaven, pensava el noi; o potser és que s’havia fet gran i havia perdut la innocència. Mai no ho sabrem!
Patrimoni Existencial 