Llegenda de l’ermita de la Plana

Reproducció d’una pintura romànica de l’església de la Plana

L’ermita de la Plana es troba a Pessonada, al Pallars Jussà i possiblement va ser l’església parroquial d’aquest poble. Segons va recollir Pep Coll, un noi de 10 o 12 anys del poble duia a pasturar els bous en un camp no molt llunyà. Un dia, va sentir les campanes de la Plana que tocaven i això li va estranyar molt perquè feia molt temps que no s’hi deia missa. Encuriosit s’hi va acostar i va trobar la porta tancada però a dins hi havia algú dient unes oracions. Era un capellà que hi deia missa amb l’església totalment buida. Tenia un cap pelat i blanquinós i les seves articulacions feien un soroll estrany (nyic-nyic). Quan es va girar de cara on era el bover, aquest va poder veure que el cap era una calavera i va fugir cames ajudeu-me, pensant en l’esquelet i el soroll que feia.

De tornada al tros, va recollir els bous i va tornar al poble. Aquí ningú havia sentit a tocar la campana i fins i tot els pares li varen dir que tot plegat eren imaginacions seves. Com que no el varen convèncer, el noi va anar a explicar-ho al capellà del poble, que no havia sentit les campanes, però que li va semblar que tot plegat era possible. A més, li va explicar que dins de l’església de la Plana hi havia un capellà enterrat que segurament era una mica gandul i que alguns dies no deia les misses que li tocaven. Per aquesta raó l’haurien fet tornar de l’altre món per dir les misses que tenia pendents.

Com que el noi va preguntar per què només ell havia sentit les campanes, el capellà li va dir que era a causa de la seva innocència.

Quan el noi es va fer gran, va tornar a l’església, pensant tornar a comprovar el que havia vist aquella nit, però mai no va sentir les campanes ni veure res estrany. Potser és que ja havia dit totes les que tocaven, pensava el noi; o potser és que s’havia fet gran i havia perdut la innocència. Mai no ho sabrem!

 

Batalla de Sant Corneli

La fotografia és idíl·lica però amaga una cruenta realitat. Al fons apareix Pobla de Segur, just al final del pantà de Sant Antoni. Les pedres que hi ha en primer terme corresponen a estructures militars, records d’un passat sanguinari.

Pobla de Segur des de Sant Corneli

I és que aquí, als voltants del cim de Sant Corneli, va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil. L’abril de 1938 l’exèrcit franquista va ocupar Tremp, la Pobla i les centrals elèctriques de la Noguera Pallaresa. Això li obria el pas cap a la zona oriental, entre elles la muntanya de Sant Corneli.

Aquell mes també s’ocupà el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, on el general Sagardía va dur a terme una brutal acció repressiva que li valgué el sobrenom del “Carnisser del Pallars”. Se li atribueix la frase: Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia.

El front s’estabilitzà entre Terradets, el Montsec, la muntanya de Sant Corneli, el roc de Pessonada i la Llania, per arribar fins a la frontera francesa.

El 23 de maig, des de Conques, encara en mans republicanes, s’atacà Sant Corneli. Es prengueren els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, i hi hagué un duríssim combat a la Costa Gran, al vessant nord-est de Sant Corneli. Tot i que en principi l’atac va ser un èxit, l’endemà l’exèrcit franquista es reforçà.

En els combats posteriors es calcula que varen perdre la vida uns 14.000 homes d’ambdós bàndols.

Hi ha un bon estudi sobre les fortificacions franquistes que es varen construir en aquest lloc, que es pot consultar aquí.

En record dels fets, l’any 1940, al cim de Sant Corneli (1.351 m) i al costat d’una ermita d’origen romànic, es construí una gran creu de ciment, però aquesta va caure al cap de poc temps a causa d’una forta ventada.

Imatge de Fototast