Francesc Roma i Casanovas
Es troba al sud del pla de Cinc Sous, enmig de l’amorriador del Bac (41º 48’ 739 – 002º 21’ 025 – 1311).
Es tracta d’una congesta excavada en el talús, enmig d’un clap de fageda. Fa uns 10 m de diàmetre.
Segurament es tracta del Pou d’en Sous que apareix referenciat entre 1641 i 1643.[1]
[1] AMV, Neu 1643.
Es troba al lloc anomenat els Cortals, al sud del collet de Font Pomereta, just després de travessar el torrent Gros (41º 48’ 967 – 002º 20’ 318 – 1154).
Es tracta d’un fons de cabana de 3,50 m de costat, construït sobre un petit espai terrassat, amb murs de pedra seca de 50 cm de gruix. La paret nord està constituïda per una paret d’esquistos força inclinada. Sembla que la porta es trobaria a l’oest. El mur sud és el que es conserva més complet, i arriba fins a 1,40 m d’altura màxima.
Per les restes que s’hi conserven, segurament el sostre estava format per blanques de ginebre i altres elements vegetals.
Uns cent metres més avall de l’anterior, també a la riba dreta de la riera del Pujol (41º 48’ 479 – 002º 18’ 442 – 589). S’hi pot accedir des de la Palanca, per un corriol que remunta la riba dreta del torrent. Es troba per sota del camí i costa de veure’l.
La part de l’obrador feia aproximadament 3 m x 5 m, amb murs d’un metre de gruix. Actualment està en molt mal estat i està completament omplert de blocs i sediments, entre els quals destaquen les restes de dues rodes de molí.
El carcabà estava constituït per una volta de mig punt feta amb pedra seca disposada a plec de llibre, amb una altura de 80 cm i una amplada 1,25 m. Com s’ha dit, al seu interior hi ha dues pedres de molí trencades, segurament la jussana i la sobirana. Sobre la boca del carcabà hi ha una petita fornícula que podria ser una finestra a nivell del sòl de l’obrador. A l’interior del carcabà s’ha trobat un tros de ceràmica que podria servir per datar l’estructura.
Es troba uns 150 m més al sud de l’anterior, també a la riba dreta de la riera del Pujol (41º 48’ 526 – 002º 18’ 502 – 656).
Des de l’interior del torrent en destaca el carcabà, constructivament dividit en dues parts. Els primers centímetres són fets per un mur construït seguint el sistema de l’aproximació de filades, però de seguida es converteix en una volta de mig punt de 2,50 m de recorregut. Fa 1,40 m d’amplada i 1,10 m d’altura. Des de l’interior es veu el forat per on passava l’arbre i la pedra sotana, que tot i ser al seu lloc no és visible des de dalt a causa dels enderrocs que cobreixen l’obrador.
L’obrador està molt malmès i feia uns 4 o 5 m de llarg per 3 d’ample. Segurament no tenia coberta, però no es pot assegurar. Al seu interior destaca la presència d’una roda de molí, parcialment trencada, d’1,10 m de diàmetre i 20 cm de gruix. El forat interior, que apareix a la fotografia, fa 17 cm de diàmetre. S’accedia a l’obrador per una petita escala que pujava del riu. És possible que a sobre hi hagués hagut una petita bassa i un canal, del qual queden unes restes que podrien també correspondre a un camí empedrat. En tot cas, si hi havia hagut una bassa, el rec que hi duia l’aigua havia de ser una construcció molt arriscada que agafava l’aigua del mateix torrent.
Es troba en el límit municipal entre el Brull i el poble de Montseny, a la carena oriental que baixa del Puig Drau (41º 45’ 918 – 002º 21’ 220 – 1208).
Es tracta d’un indret orientat al sud i, per tant, assolellat, a recer d’un mur natural que el protegeix dels vents del nord (aquest mur podria haver estat utilitzat com a pedrera). Té un espai pla, avui dia totalment embrollat, en el qual s’intueix un corral més o menys arrodonit d’una quinzena de metres de diàmetre. A la banda sud hi ha les restes del que podria haver estat una barraca, d’aproximadament 1 m x 2 m.
Es troben al nord del Puig Drau, al bac del Vilar (41º 46’ 021 – 002º 20’ 788 – 1240).
El mapa de l’editorial Alpina dibuixa dos pictogrames corresponents a pous de neu en aquest indret, però nosaltres vàrem saber que hi havia un pou aquí gràcies a en Ramon del Boscàs, que ens va parlar d’un únic pou.
El primer pou és a tocar mateix de la barraca del Sord (vegeu pàgina 101), arran de pista. Presenta un clot molt poc definit i podria ser que fos esbotzat en el moment de construir la pista de desembosc. De tota manera, tenim seriosos dubtes que es tracti d’un autèntic pou.
Del que no hi ha cap dubte és del que hi ha una mica més a llevant i per sobre de la pista (vegeu les coordenades més amunt). Aquest pou té forma ovalada i fa 6,40 m de diàmetre en el punt més ample i 4,20 en el més estret. Les seves parets són totes fetes amb pedra seca i la de la banda sud presenta tres nivells constructius clarament diferenciats i uns forats per suportar els empostissats que permetien la càrrega i descàrrega del pou. Aquesta paret conserva la màxima profunditat del pou: 6,5 metres.
Les parets que conformen el pou estan fets amb un doble mur, un interior i l’altre exterior.
Es troba al nord i per sota de la font del Vilar (41º 46’ 037 – 002º 20’ 712 – 1237), just a sobre de la pista en un petit serradet dins de la fageda.
La seva planta recorda una cabana de carboner, però evolucionada de manera que el parador ha anat creixent convertint-se en les parets laterals de la barraca. Les mides externes són 4,30 m x 5 m, amb una altura màxima a la banda sud d’1,50 m. Les murs laterals, fets amb pedra seca, fan 50 cm de gruix, mentre el frontal sud, que correspondria al parador, fa 1,10 m.
Al costat est hi ha un altre parador i al nord un espai pla que podria correspondre a una plaça carbonera. El cert és que al costat de la cabana hi ha diverses carboneres, però no es pot descartar que servís també per aixoplugar els empouadors del pou que hi ha a tocar seu.
Un camí conduïa cap a la font del Vilar.
Es troba a ponent del Puig Drau, en el camí que baixa a la font del Vilar, just al costat d’uns grans saüquers (41º 45’ 838 – 002º 20’ 627 – 1291).
Avui dia, el lloc està tan brut que les bardisses i ginesteres impedeixen fer-se una idea exacta de com era. Sembla que ocupava un espai de 6 m x 5 m i que estava construïda amb pedra seca, amb uns murs de 65 cm de gruix, fets amb una tècnica poc refinada. Es troba adossada al marge.
En Ramon del Boscàs ens va explicar (juny de 2012) que els artigaires que plantaven patates en aquell paratge hi havien plantat també uns saüquers i un faig perquè els fessin ombra, però que el faig va morir. El mateix informant ens va fer saber d’altres barraques d’artigaires i pastors, avui dia totes desaparegudes: la barraca d’en Jaume del Clot, que es trobava a sobre del Terrús (l’havíem vista anys enrere i ara només en queden unes planxes metàl·liques com a record), una cabana que tenien ells al pla del Ginestar, una altra a la carena dels Llops. Avui, totes han desaparegut.
Els rocs d’en Solà es troben al sud del cim del Pou Nou (41º 46’ 234 – 002º 20’ 186 – 1228) i a la seva banda de llevant es veuen les restes d’una estructura quadrangular de 5 m x 4 delimitada per un mur de pedra seca disposada a plec de llibre de 50 cm aproximadament de gruix. Sembla que tenia una entrada a la banda sud.
Aquesta estructura es va construir sobre un espai terrassat que s’allarga cap a llevant. En aquest espai hi ha un espai tancat de fusta i xarxa metàl·lica, que podria semblar un altre corral (mesura 10 m x 5 m). En Joan del Boscàs, però, ens diu que es tractava d’un hort que va explotar durant uns anys (hi duia l’aigua des d’un dipòsit situat més amunt mitjançant una mànega que encara es veu al lloc). De tota manera, sembla que les restes de pedra corresponen a un corral anterior i que continuen cap al sud, pendent avall, on s’evidencien restes de mur.
El Pou Velles troba al nord-oest del turó del Pou Vell (41º 46’ 337 – 002º 20’ 141 – 1200).
Té una planta irregular de 10 m x 6 m i està construït aprofitant una canal natural on es va construir un ampli mur de pedra seca del qual es conserva fins a 1,70 m d’altura a la part més baixa.
El Pou Nou es troba al nord del cim del Pou Nou (41º 46’ 088 – 002º 20’ 285 – 1231).
Es va construir aprofitant un clot excavat en un relleix de la muntanya i acabat de tancar amb un petit mur pràcticament inapreciable avui dia. Fa 10 m d’ample per 8 m de llarg i es conserva fins a una l’alçada de 3 m. A simple vista sembla un clot natural. Es tracta, per tant, més d’una congesta que no d’un autèntic pou.
Patrimoni Existencial 